Canto una noya de Provensa. En los amors de sa jovensa, á través de la Crau, vers la mar, dins dels blats, humil deixeble del gran Homero, seguirla vull. Com tan sols era una noya del terrós, fora de la Crau no s’en es gaire parlat.
Encara que son front no lluís mes de que de tendresa, encara que no tingués ni diamena d’or ni mantell de Damás, vull que en gloria sia enaltida com una reina, y afalagada per nostra llengua menyspreada, pus sols per vosaltres canto, ó pastors y gent del mas!
Mireia. Fragment del Cant primer segons traducció dels germans Thos i Codina. (1861)
Felibrejada 