100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço,
A través de la Crau, vers la mar, dins li bla,
Umble escoulan dóu grand Oumèro,
Iéu la vole segui. Coume èro
Rèn qu’uno chato de la terro,
En foro de la Crau se n’es gaire parla.

Emai soun front noun lusiguèsse
Que de jouinesso, emai n’aguèsse
Ni diadèmo d’or ni mantèu de Damas,
Vole qu’en glori fugue aussado
Coume uno rèino, e caressado
Pèr nosto lengo mespresado,
Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas!

Frederic Mistral, Mireia. Fragment del Cant primer (1859)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s