Literatura, Poesia, Segle XIX

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Deixa un comentari

Van parti de Lioun à la primo aubo
Li veiturin que règnon sus lou Rose.
Es uno raço d’ome caloussudo,
Galoio e bravo, li Coundriéulen. Sèmpre
Planta sus li radèu e li sapino,
L’uscle dóu jour e lou rebat de l’aigo
lé dauron lou carage coume un brounze
Lou pouèmo dou Rose (1897)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s