Totes les entrades de ghcmataro

Joan Peiró, vidrier

Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)

Convidat: Víctor Ligos Hernando

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví

Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

14 COL·LOQUI: DE LA RENAIXENÇA AL CATALANISME POLÍTIC AL MARESME/2 ELIES ROGENT I AMAT

Tertúlia d’Història núm. 546 (17/11/2022)

Convidats: Agàpit Borràs i Plana

Presenten: Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Seguint amb la roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades al 14è Col·loqui Història a Debat, que es publicaran en el proper número de Felibrejada, en la tertúlia d’avui parlarem de la ponència d’Elies Rogent i Amat i de la proposta pedagògica de l’Eix Rogent-Gaudí que permet veure la riquesa del patrimoni arquitectònic mataroní.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

14è Col·loqui: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme/1 La Renaixença

Tertúlia d’Història núm. 545 (10/11/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Acaba el 14è Col·loqui Història a Debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal.

La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.

L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.

Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.

Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.

El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.

Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví

Taula rodona; Joan Peiró i Belis

El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.

La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Els propers 4 i 5 de novembre se celebrarà a l’emblemàtica presó de Mataró dissenyada per Elies Rogent i Amat, el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany se centrarà en parlar del pas De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el centenari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

El programa és el següent:

Divendres 4 de novembre 19:00 h.

Sessió d’obertura del 14è Col·loqui Història a Debat.

19:05 h.  L’eix Rogent-Gaudí. Amb Agàpit Borràs Plana i Mariona Gallifa Rosanas

Dissabte 5 de novembre 18:30 h.

18:30 h.  La Renaixença al Maresme. Amb Jaume Vellvehí i Altimira.

19:00 h. Col·loqui-debat: Els inicis del catalanisme polític. Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Amb Esteve Mach i Bosch i Carles Saiz i Xiqués.

20:00 h. Clausura del Col·loqui amb la intervenció del Cor Madrigalista

El col·loqui és obert a tothom i la inscripció és gratuïta al correu info@ghcmataro.org

III Col·loqui Internacional d’Arqueologia romana: El Vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al mediterrani.

Tertúlia d’Història núm. 544 (27/10/2022)

Convidats: Carme Puerta, Albert Martin, Ramon Coll i Vanessa Muñoz.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí

Documentació: Imma Bassols

Descripció: Tertúlia coproduïda pel Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia i el Grup d’Història del Casal en la qual parlem del III Col·loqui Internacional d’Arqueologia romana, que se celebrà entre els dies 19 i 20 d’octubre a Badalona sota el lema  “El Vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al mediterrani”. Ens acompanyen alguns dels arqueòlegs i arqueòlogues que van participar-hi amb els seus treballs.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Dues taules rodones com a actes centrals del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró

El proper dimecres 26 d’octubre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona a Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de la historiadora i especialista en moviment obrer, Teresa Abelló, l’historiador i autor d’una biografia de Joan Peiró, Miguel Garau, i Joan Safont, periodista i escriptor. La taula rodona se celebrarà el dia 26 d’octubre a les 19:00 h a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79, de Barcelona), el veïnat on va néixer Joan Peiró i Belis.

La segona taula rodona se celebrarà a Mataró el dimarts 8 de novembre també a les 19:00 h al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). En aquesta ocasió hi participaran l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo.

Ramon Juncosa Castelló, un mestre vidrier mataroní

Tertúlia d’Història núm. 543 (20/10/2022)

Convidats: Víctor Ligos i Herrnando

Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuixans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí

Documentació: M.Teresa Diví

Descripció: La celebració, aquest any 2022, de l’any internacional del vidre, ha servit per retre homenatge a alguns dels artistes vidriers de la ciutat sorgits del nombrós grup d’artesans de Cristalleries de Mataró. Un dels artistes vidriers que, encara que amb cert retard, es mereix el reconeixement és en Ramon Juncosa Castelló.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

XV Trobada d’Entitats de Recerca local del Maresme

Dissabte dia 15 s’ha celebrat a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Cabrera de Mar la XV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que enguany s’ha centrat en la Historiografia del Maresme: la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca.

La ponència inaugural ha anat a càrrec del Dr. Dr. Francesc Gracia Alonso que ha tractat de la “Historiografia de la recerca arqueològica al Maresme”. Tot seguit ha començat el gruix de la trobada, la presentació de comunicacions.

Així, Francesc Rodríguez Santos del Centre d’Estudis Canetencs ha parlat d’El Dr. Marià Serra i les seves facetes d’historiador i arqueòleg,

Ramon Bruguera Riera i David Castañeda Massaguer del Grup Búnquers Arenys han intervingut sobre la Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar. Del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alexis Serrano i Maria Teresa Sierra han parlat dels historiadors vilassarencs Damià Bas, Lluís Guardiola i Vicenç Casanovas i de les seves aportacions historiogràfiques. Francesc Forn i Salvà, del Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt ha parlat de la figura de Josep M. Pons i Guri i la Torre dels encantats i Robert Lleonart Casadevall, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, ho ha fet sobre La resistència cultural catalana a l’interior i a l’exili. Per la seva banda, Imma Basols Fernández ha parlat de L’aportació dels Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme i Alexandra Capdevila Muntadas de De l’erudit local al professional de la història. Una aproximació a la producció historiogràfica del Maresme a l’època moderna.

També hi han participat Josep Maria Toffoli Carbonell, de Tiana, recuperant la història; David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac, Joaquim Graupera i Graupera de Maresme Medieval, Héctor López Silva del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i també el Museu Comunitari de Cabrils.

Per part del Grup d’Història del Casal, hi han participat Joan Francesc Clariana que ha parlat sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900; i Jaume Vellvehí sobre L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888): més enllà de l’arqueologia, la història i el patrimoni”.

En el marc de l’acte s’ha lliurat als assistents el volum de les actes de la XIV Trobada, que fou dedicada a l’estiueig. També s’ha presentat el Pla Director del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. A ben dinat s’ha fet una visita comentada a les Termes de ca l’Arnau de les quals enguany es compleixen 25 anys de la seva descoberta.