S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.
Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.
