Totes les entrades de ghcmataro

Dos treballs que tracten de les epidèmies dels segles XVII-XVIII guanyen el 17è Premi Thos i Codina de batxillerat

Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.

El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.

A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? 

Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.

Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció,  els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.

Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.

Quan a la idea general la seva proposta és:

Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.

Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques,  matemàtiques i  de localització d’elements.

En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.

Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.

Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.

Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove  i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.

Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.

També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.

L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.  

El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.

El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.

L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.

Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.

A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme  i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).

Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)

Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.

Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.

L’any Tomàs a mataró

Tertúlia d’Història núm. 504 (3/6/2021)

Convidada: Pau Benítez.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Oriol Agramunt i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Maria Asmarat

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Què es fa relacionat amb Joan Tomàs i Parés a Mataró? Per respondre aquesta i moltes més preguntes ens acompanya un dels membres de la Comissió Any Joan Tomàs, Pau Benítez.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

Conservar i protegir la vil·la romana del Roser, Calella

El Grup d’Història del Casal s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cabrera sol·licitant que d’acord amb l’ art. 5 de la LPCC de col·laboració dels particulars i d’acord amb art. 17 de la LPCC , s’incoï la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per tal de declarar la Vil·la del Roser, en la seva totalitat, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, en futur pròxim, es plantegi la possibilitat de demanar a la Generalitat de Catalunya la incoació d’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

La vil·la romana del Roser s’està descobrint com una de les més importants i més ben conservades, en la seva globalitat, de la Península Ibèrica. Aquestes vil·les estaven formades per una vil·la rústica (trobada arran de N-II davant de l’Hospital), una vil·la residencial (objecte actual d’excavacions) i una vil·la de producció d’àmfores i ceràmica (trobada sota els apartaments Toyca i preservada per a futures excavacions). A Calella, com a tret més significatiu, trobem restes en bon estat de totes tres parts de la vil·la.

Donada la seva importància i significació esmentades, s’ha de preservar i mantenir com un bé identificador del municipi

Cabrera a l’Edat Moderna: Les masies

Tertúlia d’Història núm. 503 (27/5/2021)

Convidada:Joan Francesc Clariana i Josep M. Rovira.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:   Aquest Sant Jordi passat, va sortir publicat un nou volum de la col·lecció sobre el patrimoni de la vall de Cabrera de Mar en 3D, que ara es centra en l’època moderna i les masies.  És el tercer volum de la col·lecció i porta per títol La vall de Cabrera de Mar a l’època moderna. Les masies, patrimoni en 3D. De la col·lecció ja se n’han publicat els volums dedicats a La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans i La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

El mestre Joan Tomàs (1896-1967)

Tertúlia d’Història núm. 502 (20/5/2021)

Convidada: Liliana Tomàs.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Oriol Agramunt i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:   En el programa ens acompanya la Liliana Tomàs comissària de l’any Tomàs, per parlar del seu avi el mestre Joan Tomàs i Parés, Músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

Una nova edició del Premi thos i codina de batxillerat

El proper dijous 3 de juny a dos quarts de set de la tarda es farà públic el veredicte del 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que excepcionalment agrupa treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. L’acte es celebrarà amb accés restringit als finalistes en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (carrer Méndez Núñez s/n de Mataró). El premi el convoca aquesta institució juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa disset anys.

Enguany opten al premi quatre treballs finalistes:

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

L’exposició “L’enigma iber” al MAC de Barcelona

Fins al gener del proper anys es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització. L’exposició mostra peces extraordinàries que difícilment poden veure’s conjuntament, les conegudes escultures la Dama d’Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) o els cranis enclavats d’Ullastret i de Puig Castellar, a més de destacades mostres de la cultura material dels ibers, armes de ferro, peces d’orfebreria o ceràmica àtica de vernís negre, una ceràmica d’importació, que mostra la rellevància del comerç en la civilització ibera.

Cal destacar que en l’exposició es mostra objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l’Hort de Cabrera de Mar. D’altra banda, cal assenyalar que també s’exhibeix un documental sobre el ritual de la incineració i enterrament en el món iber i un altre sobre la tomba 51 de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (IV-III aC) que han estat realitzats per Josep Maria Rovira.

Trobareu més informació a Les muralles d’Ilturo

Fotografies: J.M. Rovira

la vil·la romana del Roser (Calella)

(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades.  És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.

Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística  visitable en aquest indret  seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).

Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.

Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.

Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)

Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de’1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.

Més informació

Joan Juhé i Mas, bloc:

Empuries 47, 1985, A. López:

Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):

Memòries d’excavació (calaix Gencat):

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y

El bar Canaletes de mataró

Tertúlia d’Història núm. 500b (reemissió del programa núm. 15)(Mataró Ràdio: 6/5/2021)

Convidat: Joan Graupera Peña.

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   Amb motiu del recent traspàs de Joan Graupera Peña, membre del Grup d’Història del Casal i col·laborador de la tertúlia radiofònica El Racó, recuperem el programa núm. 15, emès el 18 de gener de 2007, que fou seleccionat per a representar Mataró Ràdio en el premi Rosalia Rovira de Comunicació local, del qual en resultà finalista. El reemetem en el seu record.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

Llibres recomanats

BOTER, Joan: L’abans. Mataró, recull gràfic 1865-1965, lliurament núm.2 pàgs. 40-42. 

FONT, Albert: A reveure Canaletes a “Mataró Escrit”, núm.18 (Setembre de 1987) pàgs.5-9 · Joan Boter: L’abans. Mataró, recull gràfic 1865-1965, lliurament núm.2 pàgs. 40-42 ).

GRAUPERA, Joaquim: El Bar Canaletas. Breu recull d’un cèntric bar mataroní. A “Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria”, núm. 20, (Mataró, juliol de 1984), pàgs.41-45.