Homenatge als mataronins deportats pel nazisme

El diumenge 20 de setembre, es va fer memòria i record reparador als quinze mataronins assassinats als camps nazis i als deportats pel nazisme. L’acte, promogut pel  Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va consistir en la col·locació de llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, davant el domicili on van viure.

L’acte va consistir en un itinerari des de les Cases del Callao fins a la Muralla de Sant Llorenç amb l’acompanyament musical del grup de Sa Trumfa des Godai. Les llambordes es van col·locar al passeig del Callao 4, al Camí Ral l’Havana 45, i als carrers de l’Hospital 23, Sant Ramon 16, Prat de la Riba 15, Rierot 21, Camí Fondo 20 i 31, Portal de Valldeix 33, El Torrent 66 i 9, Fray Luis de León 61, Sant Cugat 13, Sant Josep Oriol 5 i Muralla de Sant Llorenç 6.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró i la Consellera de Justícia de la Generalitat i s’emmarca en l’acció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que està col·locant més de 200 noves llambordes Stolpersteine per tot Catalunya.

Després de la instal·lació de cada llamborda davant del portal de la casa on van viure es va tirar una salva en memòria i honor de les víctimes. Les famílies van estar acompanyades pel caliu dels assistents amb un gest que, finalment, dignificava els quinze mataronins.

• 

  Llamborda de Joaquim Mir Brugada (Foto: M.T. Diví)

• 

  Llamborda davant la casa de Joan Peiró (Foto: M.T. Diví)

• 

  Josep Guasch i Pons (Foto: M.T. Diví)

• 

  Josep Astort Masip (Foto: M.T. Diví)

• 

  Niabel Belis Miralles (Foto: M.T. Diví)

• 

  Josep Duran Martori (Foto: M.T. Diví)

• 

  Josep Herrera Altimira (Foto: M.T. Diví)

• 

  Llamborda de Francesc Verdalet (Foto :Justicia))

• 

  Col·locació de la primera llamborda al Passeig del Callao (Foto :Justicia)

• 

  Parlament de la Consellera de Justícia (Foto : Justicia)

• 

  Foto: M.T. Diví

• 

  Foto: M.T. Diví

• 

  Foto: M.T. Diví

• 

  Foto: M.T. Diví

• 

• 

  Foto: M.T. Diví

• 

  Foto: M.T. Diví

El Museu Virtual de la Moda de CAtalunya

Tertúlia d’Història núm. 476 (Mataró Ràdio: 16/9/2020)

Convidats: Laura Casals-Valls

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem d’aquest projecte amb la responsable del museu virtual. Visita

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Pseudohistòria contra Catalunya

Tertúlia d’Història núm. 475 (Mataró Ràdio: 2/7/2020)

Convidats: 

Albert Velasco

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem del llibre i la refutació d’interpretacions pseudohistòriques de la nostra història i en concret el cas de Sijena, amb l’Albert Velasco, un dels autors.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

la història de l’hospital de mataró. Un nou llibre

El passat 23 de juliol , data de la diada de Sant Jordi traslladada pel confinament per la pandèmia, va veure la llum el llibre de Manuel Cusachs i Corredor Història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (Mataró 1644-1998). Es tracta d’un voluminós llibre de 383 pàgines que repassa de forma detallada, la història de la institució mataronina nascuda el 1644. És un recorregut que ens porta des dels precedents del primer hospital del segle XVI i la fundació de l’hospital al segle XVII a partir del testament de mossèn Jaume Sala, fins a la constitució de l’hospital modern i el Consorci Sanitari del Maresme el 1998.

Per aquestes planes assistim a la trajectòria de la institució i a la quotidianitat de la vida dels mataronins de cada època i les seves lluites per superar les dificultats plantejades per una sanitat precària vinculada a la beneficència. Episodis de tot tipus com la Guerra del Francès, el setge del general Prim, les carlinades, les epidèmies, la Guerra Civil, el franquisme o la precarietat econòmica que empeny, al segle XIX, a cercar recursos amb activitats com el joc, el teatre i els espectacles. I s’hi tracten metges, com la nissaga dels Viladevall o les innovacions mèdiques i tècniques, per exemple. El treball de Cusachs esdevé una veritable radiografia de la institució sanitària mataronina i, com diu a la coberta, són “Tres segles i mig cuidant els pobres, sans i malalts, militars i expòsits que va experimentar una metamorfosi a mitjans del segle XX, que el situà a l’avantguarda dels hospitals comarcals de Catalunya.”

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

• 

  Foto J. Ligos

• 

  Foto J. Ligos

• 

  Foto J. Ligos

• 

  Foto M. Salicrú

• 

  Foto R. Radó

• 

  Foto R. Radó

Arqueologia a Cabrera de Mar a la web

El web del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, ha estat actualitzada. Darrerament, un equip l’ha implementat amb nous continguts modernitzant-ne el disseny.

En la web del patrimoni de Cabrera, il·lustrada amb nombroses infografies 3D, ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com ara el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d’Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcció, així com una extensa bibliografia. S’hi han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques. Per accedir-hi l’adreça és www.cabrerademarpatrimoni.cat

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

«Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes», XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis

El XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana que se celebrarà a Tarragona i Reus els dies 6 i 7 de novembre d’enguany se centrarà en «Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes». El Congrés es distribueix en tres àmbits temàtics:

Àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement

Tracta de l’aportació de l’associacionisme cultural a la conformació d’identitats diverses i al coneixement. La relació de l’associacionisme cultural i el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l’educació i la formació, les identitats territorials i socials…

La sessió d’aquest àmbit anirà a càrrec de Montserrat Duch (Universitat Rovira i Virgili, ISOCAC)

Àmbit 2. Associacionisme cultural i poders

El centre d’interès d’aquest àmbit és la relació de col·laboració i/o de confrontació, o d’inhibició, de l’associacionisme cultural vers els poders polítics, religiosos, econòmics i socials. Relacions canviants en l’espai i en el temps.

La presidència de la sessió anirà a càrrec de Joaquim Nadal (Universitat de Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC)

Àmbit 3. Associacionisme cultural i sociabilitat

L’àmbit es centra en el paper de l’associacionisme cultural en la sociabilitat, la socialització, les relacions socials en els àmbits locals i comarcals, la construcció de ciutadanies i de comunitats. Tant a partir de la tasca d’associacions culturals concretes, analitzades en un temps i un espai concrets, com trajectòries en un mateix espai, o de diverses entitats en un espai local concret.

La presidència de la sessió anirà a càrrec de Lluís Miquel Pérez Segura, president del Centre de Lectura de Reus.

Des d’aquestes ratlles animem a presentar comunicacions. El termini per a presentar el títol i el resum de 1.000 caràcters de les propostes de comunicacions, finalitza el proper dia 17 de juliol. Podeu descarregar el programa amb el detall de les condicions en aquests enllaços

programaBaixa

butlletainscripcicBaixa

Pompeu Fabra i Mataró (en record d’Anna Comas)

Tertúlia d’Història núm. 408 (Mataró Ràdio: 9/7/2020)

Convidats: Anna Comas i Valls

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Recuperem la tertúlia emesa el 18 d’abril de 2018 amb Anna Comas i Valls, que ens va deixar el passat dia 3 de juliol. En la tertúlia vam parlar de Pompeu Fabra i Mataró, tema que havia estat objecte de les seves recerques.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb