Totes les entrades de ghcmataro

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

Arqueologia a Cabrera de Mar a la web

El web del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, ha estat actualitzada. Darrerament, un equip l’ha implementat amb nous continguts modernitzant-ne el disseny.

En la web del patrimoni de Cabrera, il·lustrada amb nombroses infografies 3D, ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com ara el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d’Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcció, així com una extensa bibliografia. S’hi han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques. Per accedir-hi l’adreça és www.cabrerademarpatrimoni.cat

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

«Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes», XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis

El XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana que se celebrarà a Tarragona i Reus els dies 6 i 7 de novembre d’enguany se centrarà en «Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes». El Congrés es distribueix en tres àmbits temàtics:

Àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement

Tracta de l’aportació de l’associacionisme cultural a la conformació d’identitats diverses i al coneixement. La relació de l’associacionisme cultural i el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l’educació i la formació, les identitats territorials i socials…

La sessió d’aquest àmbit anirà a càrrec de Montserrat Duch (Universitat Rovira i Virgili, ISOCAC)

Àmbit 2. Associacionisme cultural i poders

El centre d’interès d’aquest àmbit és la relació de col·laboració i/o de confrontació, o d’inhibició, de l’associacionisme cultural vers els poders polítics, religiosos, econòmics i socials. Relacions canviants en l’espai i en el temps.

La presidència de la sessió anirà a càrrec de Joaquim Nadal (Universitat de Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC)

Àmbit 3. Associacionisme cultural i sociabilitat

L’àmbit es centra en el paper de l’associacionisme cultural en la sociabilitat, la socialització, les relacions socials en els àmbits locals i comarcals, la construcció de ciutadanies i de comunitats. Tant a partir de la tasca d’associacions culturals concretes, analitzades en un temps i un espai concrets, com trajectòries en un mateix espai, o de diverses entitats en un espai local concret.

La presidència de la sessió anirà a càrrec de Lluís Miquel Pérez Segura, president del Centre de Lectura de Reus.

Des d’aquestes ratlles animem a presentar comunicacions. El termini per a presentar el títol i el resum de 1.000 caràcters de les propostes de comunicacions, finalitza el proper dia 17 de juliol. Podeu descarregar el programa amb el detall de les condicions en aquests enllaços

Pompeu Fabra i Mataró (en record d’Anna Comas)

Tertúlia d’Història núm. 408 (Mataró Ràdio: 9/7/2020)

Convidats: Anna Comas i Valls

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Recuperem la tertúlia emesa el 18 d’abril de 2018 amb Anna Comas i Valls, que ens va deixar el passat dia 3 de juliol. En la tertúlia vam parlar de Pompeu Fabra i Mataró, tema que havia estat objecte de les seves recerques.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Ens ha deixat Anna Comas i Valls

El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.

El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.

Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.

Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)

La cultura a Mataró durant la Postguerra (1939-1951)

Tertúlia d’Història núm. 473 (Mataró Ràdio: 18/6/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Es convoca el 17è Premi Thos de batxillerat

Ja s’ha obert el termini per a la presentació de treballs de recerca de batxillerat qu vulguin optar al Premi Terenci Thos i Codina de Batxillerat. Excepcionalment, aquest 17è premi agrupa els treballs dels cursos 2019-2020 i 2020-2021 degut a la situació de la pandèmia que no va permetre’n la convocatòria normal dels del curs que ara acaba. Per aquesta raó els treballs d’aquest curs es poden presentar i s’afegiran als de la convocatòria del proper. L’acte de veredicte i lliurament del premi se celebrarà com és habitual el mes de maig del proper 2021 en el marc de les festes patronals de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.

Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials: història, art, literatura, patrimoni, tradicions, festes i costums, personatges emblemàtics, el teatre en un sentit ampli, infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors, el cinema amateur, els locals o la crítica, per exemple. També hi té cabuda la història de les associacions locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les pro-blemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…

El format, el suport i l’extensió dels treballs és lliure: en suport digital (PDF), en suport online (blogs, wikis, webs…) o en suport paper. Més informació en aquest enllaç: Bases (Pdf) 17è Premi.

Exilis i dissidències. El 12è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.

Al llarg dels temps s’han generat fluxos migratoris per raó de subsistència ja sigui de base econòmica, de conflicte bèl·lic o de persecució política, ideològica o religiosa. L’exili com a destí de la dissidència d’un territori no és un fet restringit a un període o un espai concret, per això el col·loqui vol tractar els exilis cap a l’exterior però també la recepció d’exiliats i el seu impacte a Mataró i al Maresme.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12, abans del 30 de juliol de 2020. El text complet, d’un màxim de 20 fulls A4 a doble espai i cos de lletra 12, s’haurà de lliurar abans del 25 d’agost de 2020.

Podeu descarregar (PDF) la 2a circular en aquest enllaç 2aCircularB-2020