Totes les entrades de ghcmataro

Una nova edició del Premi thos i codina de batxillerat

El proper dijous 3 de juny a dos quarts de set de la tarda es farà públic el veredicte del 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que excepcionalment agrupa treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. L’acte es celebrarà amb accés restringit als finalistes en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (carrer Méndez Núñez s/n de Mataró). El premi el convoca aquesta institució juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa disset anys.

Enguany opten al premi quatre treballs finalistes:

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

L’exposició “L’enigma iber” al MAC de Barcelona

Fins al gener del proper anys es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització. L’exposició mostra peces extraordinàries que difícilment poden veure’s conjuntament, les conegudes escultures la Dama d’Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) o els cranis enclavats d’Ullastret i de Puig Castellar, a més de destacades mostres de la cultura material dels ibers, armes de ferro, peces d’orfebreria o ceràmica àtica de vernís negre, una ceràmica d’importació, que mostra la rellevància del comerç en la civilització ibera.

Cal destacar que en l’exposició es mostra objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l’Hort de Cabrera de Mar. D’altra banda, cal assenyalar que també s’exhibeix un documental sobre el ritual de la incineració i enterrament en el món iber i un altre sobre la tomba 51 de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (IV-III aC) que han estat realitzats per Josep Maria Rovira.

Trobareu més informació a Les muralles d’Ilturo

Fotografies: J.M. Rovira

la vil·la romana del Roser (Calella)

(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades.  És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.

Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística  visitable en aquest indret  seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).

Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.

Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.

Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)

Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de’1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.

Més informació

Joan Juhé i Mas, bloc:

Empuries 47, 1985, A. López:

Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):

Memòries d’excavació (calaix Gencat):

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y

El bar Canaletes de mataró

Tertúlia d’Història núm. 500b (reemissió del programa núm. 15)(Mataró Ràdio: 6/5/2021)

Convidat: Joan Graupera Peña.

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   Amb motiu del recent traspàs de Joan Graupera Peña, membre del Grup d’Història del Casal i col·laborador de la tertúlia radiofònica El Racó, recuperem el programa núm. 15, emès el 18 de gener de 2007, que fou seleccionat per a representar Mataró Ràdio en el premi Rosalia Rovira de Comunicació local, del qual en resultà finalista. El reemetem en el seu record.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

Llibres recomanats

BOTER, Joan: L’abans. Mataró, recull gràfic 1865-1965, lliurament núm.2 pàgs. 40-42. 

FONT, Albert: A reveure Canaletes a “Mataró Escrit”, núm.18 (Setembre de 1987) pàgs.5-9 · Joan Boter: L’abans. Mataró, recull gràfic 1865-1965, lliurament núm.2 pàgs. 40-42 ).

GRAUPERA, Joaquim: El Bar Canaletas. Breu recull d’un cèntric bar mataroní. A “Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria”, núm. 20, (Mataró, juliol de 1984), pàgs.41-45.

“el Racó”, 500 tertúlies a Mataró Ràdio

Tertúlia d’Història núm. 500 (Mataró Ràdio: 29/4/2021)

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:   Programa especial amb motiu dels 500 programes emesos durant els 15 anys de la tertúlia El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 48,42 minuts (44,5 Mb).

Llibres


Tertúlia d’Història núm. 499
(Mataró Ràdio: 22/4/2021)

Convidats: Joan Mayans.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Parlem dels últims llibres d’història al Maresme. Conversem amb Joan Mayans sobre la seva novel·la El Futur no es el que era, i presentem el nou projecte de Planeta Lletra..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 48,25 minuts (52,9 Mb)

Les masies. Un nou llibre sobre el patrimoni de cabrera en 3D

Josep M. Rovira coordina un nou volum de la col·lecció sobre el patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D, que ara es centra en l’època moderna i les masies.  És el tercer volum de la col·lecció i porta per títol La vall de Cabrera de Mar a l’època moderna. Les masies, patrimoni en 3D. El projecte de la col·lecció compta amb el suport del Grup d’Història del Casal i en aquesta ocasió hi han participat Antoni Llamas, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí o el mateix Josep Maria Rovira, a més d’altres especialistes com ara Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d’Arqueologia, Ferran Bayés, Laura Bosch, David Farell, de la Fundació Burriac, Jaume Lladó, Jaume Molinas, Francesc Navarro, del Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró, Feliu Novell, Benet Oliva i Enric Subiñà, del Centre d’Estudis Argentonins,

La presentació es durà a terme a Can Dalmases (cal Conde), carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 16. Cabrera de Mar, el divendres, 23 d’abril a les 7 del vespre i comptarà amb la intervenció de Marta Lloret (Caçadora de masies) Josep Maria Rovira (Historiador i Coordinador) David Farell (Historiador i Coordinador de la Fundació Burriac), Joan Carles Alay (Dr. en arqueologia i vocal de la Comissió de patrimoni de la Societat Catalana d’Arqueologia) i Enric Subiñà (Dr. en història i President del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell).

Del projecte, que compta amb el suport del Grup d’Història del Casal, ja han vist la llum els volums La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans i La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac.

El 20-N, La mort del general Franco des de la presó


Tertúlia d’Història núm. 488b (reemissió del programa núm. 81)
(Mataró Ràdio: 8/4/2021)

Convidats: Núria Masafrets i Víctor Ligos.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas i Jaume Vellvehí.

Documentació: Maria Salicrú i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   Amb motiu del recent traspàs de l’activista i docent Núria Masafrets, reemetem el programa núm. 81, emès el 20 de novembre de 2008, en record del seu testimoni i de la seva persona.

En el programa, aprofitant la coincidència de l’emissió amb l’aniversari de la mort del general Franco, vàrem parlar amb Núria Masafrets i Víctor Ligos que ens van transmetre el seu testimoni de com es van viure aquells moments des de la seva experiència personal. Víctor Ligos va viure aquest episodi estant a la presó de Saragossa i la Núria Masafrets també havia estat represaliada i empresonada a la presó de Yeserías (a Madrid).

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,26 minuts (52,9 Mb).

Recursos recomanats

Llibres i revistes

AA.VV:

  • La transició a Catalunya i Espanya. Pròleg de Pere Ysàs Solanès, Fundació Lluís Vila d’abadal, 1997.

Blanco Chivite, Manuel:

  • Notas de prisión. Editat per Interviu.

Cusachs i Corredor, Manuel:

  • De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. (Crònica periodística de la transició de la dictadura a la democràcia). Patronat Municipal de Cultura, Mataró 2003.

Preston, Paul:

  • Franco “Caudillo de España”.

Vazquez Montalban, Manuel:

  • Els catalans de Franco.
  • Entre rojas. Azucena Rodríguez (dir.) Fernando Colomo (prod.) 1994. DVD.

El ball de bastons


Tertúlia d’Història núm. 498
(Mataró Ràdio: 15/4/2021)

Convidats: Adrià Ortiz.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El convidat d’avui és president de la coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 48,25 minuts (52,9 Mb)

Un nou número de Felibrejada

El proper dissabte 17 d’abril es presentarà el número 99 de la revista Felibrejada, que amb el títol Exilis i deportacions, complementa el número anterior dedicat a les actes del 12è Col·loqui Història a Debat: Exilis i dissidències, celebrat el novembre passat a Mataró.

En aquest número s’apleguen articles com “Plaques stolpersteine per als deportats mataronins: un homenatge necessari”, “Ventura Casanovas Miguel (Premià de Mar, 1912 – Gusen, 1941)”, “Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar, 1898 – Gusen, 1941)”, “La visió d’en Peiró en el discurs de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en l’homenatge del 24 de juliol de 2017”. “Retrat d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Una vida per la Idea”, “El procés de fe contra Andrea Crespo per sortilegis i pacte amb el diable. La Inquisició, Madrid 1754”, “Vidre romà provinent de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de Can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)”, “Terra Sigillata alt imperial  conservada al Museu de Can Banús (Vilassar de Dalt)” o “La vall de Dosrius al tercer mil·lenni. Dues formes diferents de tractar la mort”, entre d’altres.

La presentació, que comptarà amb la intervenció dels autors i serà seguida de tertúlia entre els participants, es farà virtualment a través de la plataforma jitsi en l’adreça https://meet.jit.si/GHCMataro_AULA_VIRTUAL1986

.