Arxiu de la categoria: Antiguitat

L’esfondrament de l’Imperi Antic Egipci /III

Per Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

Mira va calcular la quantitat de pluja caiguda a partir de restes minúscules, d’aquestes gotes de pluja atrapades hi ha dues classes d’oxigen, una de més pesant i una altre de més lleugera, si predominen les lleugeres vol dir que era una època humida, i si predominen les pesants és que era una època seca. Per saber la proporció va fer servir un espectòmetre de masses. Quant va analitzar una mostra de fa 4.200 anys, li va cridar l’atenció un canvi dràstic en el règim de pluja d’aquesta zona. La pluviositat havia disminuït un 20%, i això constituïa un canvi climàtic sobtat i brutal, va tenir que ser tant significatiu que no hi s’ha donat un altre des de fa 5.000 anys.

Tot i les diferències climàtiques entre Israel i Egipte, ja tenia el culpable, un canvi climàtic sobtat. Hassan va col·locar el canvi climàtic al cim de la seva piràmide de sospitosos. Un canvi climàtic dràstic afecta molt a les comunitats, i no es pot combatre com un de lent. Per tant, havia de comprovar que aquest canvi climàtic no fos només d’abast local, sinó que hagués pogut afectar a Egipte.

La prova li va caure del cel, o més ben dit de les glaceres d’Islàndia. Un grup de paleoclimatòlegs estudiaven el clima d’èpoques passades, per mitjà dels icebergs, els més interessants eren els que presentaven taques de cendra negra, que són les partícules de material volcànic procedents del volcans d’Islàndia. Quan els icebergs abandonen aigües islandeses i s’endinsen en l’Atlàntic Nord, aquests es fonen i la cendra es precipita al fons de l’oceà, i acaba formant part de la capa de fang que es va acumulant. Els investigadors tenien mostres de sediment de 10.000 anys d’antiguitat. En les seves investigacions van trobar cendra a una latitud increïble, molt cap el sud, i això només passa en èpoques molt fredes. El clima no ha estat estable al llarg de la història. Cada 1.500 anys hi ha un període de baixes temperatures que dura aproximadament uns 200 anys. Una d’aquestes èpoques fredes es va donar fa 4.200 anys, i va ser tant freda que els icebergs van arribar a Irlanda. Una miniglaciació va fer baixar les temperatures a Europa, mentre Egipte passava fam. Però qui assegura que totes dues coses estaven relacionades? Peter de Menocal, de l’Observatori Geològic Lamont-Doherty, estava estudiant restes de sorra i pol·len d’arreu del món, i va descobrir un canvi climàtic encara més significatiu. Va detectar un canvi climàtic dràstic i d’un gran abast, d’abast mundial, a la mediterrània, a Àfrica, i d’Amèrica del Nord fins a Indonèsia, va ser a escala planetària, i les dates coincidien amb l’esfondrament del Regne Antic.

Finalment, la ciència confirmava la hipòtesi de Ferki Hassan. Fa 4.200 anys, un canvi climàtic va tenir conseqüències dràstiques per la humanitat. Una onada de fred sec va fer la volta al món, es van perdre collites, la fam va fer acte de presència, la gent va patir un canvi climàtic que s’escapava totalment al seu control.

Alimentació i hàbits quotidians romans

Tertúlia d’Història núm. 285 (Mataró Ràdio: 2/10/2014)

Convidat:  Joan Francesc Clariana i Imma Bassols

Presenten: Núria Gómez Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem del que menjaven els romans i dels seus costums.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l: 23,6 Mb.

Dos nous audiovisuals d’arqueologia i patrimoni de Cabrera de Mar

Aquests documentals deriven del web www.cabrerademarpatrimoni.cat, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni, una web assessorada cientificament i patrocinada pel Grup d’Història del Casal promoguda i desenvolupada per Josep Maria Rovira, membre de l’entitat. El primer dels videos port per títol Els banys o termes romanes d’Ilturo. Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Un segon es titula L’aigua a les termes o banys públics d’Ilturo a Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Els videos descriuen els banys romans cabrerencs amb la restitució amb reconstruccions 3D de l’arquitectura de les termes, la forma i la seva funció amb figures humanes.

Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Fitxa núm. 3

Època romana

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 80 octubre – novembre – desembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19-20.

Claus: Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Datació: Època augustiana.

Localització: Museu de Mataró.

Il.lustració: J. F. Clariana.

Descripció: Es tracta d’un cap d’estàtua funerària masculina, trencat a cops per la zona de la base; representa un home de mitjana edat (entorn els quaranta anys), fet en marbre blanc de les pedreres de Carrara-Luni (Itàlia)

El pentinat, amb el cabell tirat endavant, és força clàssic i es troba freqüentment en retrats des de finals del segle I aC fins ben avançat el segle I dC. En molts casos el que l’artista buscava amb aquest pentinat era dissimular una certa alopècia del difunt.

Un detall que fins ara havia passat desapercebut és el fet que es tracta d’un bloc reciclat, inicialment hauria estat, molt possiblement, un retrat femení. Això ho veiem pel detall que l’escultor no va poder eliminar totalment alguns dels trets de l’anterior retrat com seria el llavi superior i part de l’arc de l’inici de la cella de l’ull dret. Evidentment, això succeïa perquè el material de base era valuós i sortia a compte reciclar el bloc de marbre, esborrant l’antiga fesomia i donar-li un nou rostre.

Comentari: Aquest retrat, hom considera que faria parella amb el retrat femení, datat com de la mateixa època, també provinent de Torre Llauder. Ambdos havien estat trobats en el segle XIX i, Albertini, ens indica com “les deux têtes, enduites de chaux, servaient d’ornaments à une cisterne dans la “Casa Comas, a Mataró. Le propiètaire les tenait de son grand-père, qui  possédait une terre près de la Torre Llauder” (Albertini 1911-1912). Un altre detall anecdòtic i  comú que presenten les dues testes és que haurien servit com a blanc per armes de foc, i  totes dues peces presenten senyals d’haver rebut un tret frontal.

Pertanyents al món romà es coneixen diversos retrats també reciclats, com seria el cas del  que es conserva al Museu di Antichità de Torino, a Itàlia (Cantino 1988, p. 233), i altres dos, l’un provinent de Bulla Regia que reaprofitava un retrat de l’emperador Trajà (Ouertani 1988, p. 406) i  l’altre de Minturno reutilitzant un retrat de Tiberi (Ouertani 1988, p. 403). Braemer, en una intervenció al final de  l’exposició de la comunicació d’Ouertani, en la conferència internacional sobre el ”Ritratto ufficiale e ritratto privato”, que tingué lloc a Roma a l’any 1984, indicà com el reaprofitament o reciclatge era normal en aquelles regions desprovistes de materials nobles, o marmoris, però sobretot en un moment avançat de l’Imperi. En el nostre cas hi hem d’afegir que, atenent a la data, el temps d’August, els exemples potser serien encara més singulars.

Braemer va fer constar com “Ce retravail est particulièrement important dans les régions dépourvues de matériaux nobles, comme l’a dit Madame Ouertani, comme la Proconsulaire où on a réutilisé en assez grand nombre d’ailleurs, des portraits de Ier siècle, au IIIe on au IVe surtout fin IIIe-IVe siècle, en les transformant et en leur donnant bien entendu une nouvelle identification; je vous citerai par exemple, l’exemple du génie de Dougas, d’un certain nombre de portraits de Voulas et enfin d’autres pièces de genre qui, à partir du moment où on a fait un nettoyage, où l’on regard de très près, notamment à la lumière artificielle, on s’aperçoit d’un certain nombre de transformations, qui expliquent aisément l’absence ou au contraire la présence de procédés techniques qui nous paraissent aberrants pour la période à laquelle nous avons daté ces pieces” (p. 407).

Es considera que la peça de Torre Llauder, seria una obra sortida del taller escultòric de Barcino que es trobava molt actiu a l’època d’August.

BIBLIOGRAFIA:

  • E. Albertini: “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”. Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV, pp. 324-474. Barcelona 1911-1912.
  • I. Cantino: “Due ritratti inediti del Museo di Antichità di Torino”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 229-235. Roma 1988.
  • J.F. Clariana: Viatge a Iluro. Grup d’Història del Casal. Mataró 1999.
  • J.F. Clariana: “Retrat funerari”. Felibrejada, núm. 31. Mataró 1996, pp. 22 – 23.
  • J. Guitart: “Esculturas romanas de la Laietania”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (en premsa).
  • N. Ouertani: “Homme couronné”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 401-407. Roma 1988. Amb intervenció de F. Braemer al final de l’exposició de la comunicació, p. 407.
  • M. Prevosti: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Mataró 1981.
  • M. Ribas: El poblament d’Ilduro. Barcelona 1952.
  • I Rodà: “El retrato romano en el N.E. de la Tarraconense”.  Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp.  453-462. Roma 1988.

 

iluro ciutat romana

Tertúlia d’Història núm. 7 (Mataró Ràdio: 2/11/2006)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina,

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem d’Iluro i d’arqueologia de l’antiga ciutat romana de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Llibres recomanats

  • Estudis locals

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc:

Iluro ciutat romana, Grup d’Història del Casal, Mataró (1994)·

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc – PREVOSTI I MONCLUS, Marta:

Torre Llauder. Mataró Vil.la romana. Museu Comarcal-Generalitat de Catalunya, (1988).

DD.AA:

Iluro una ciutat per descobrir. Patronat Municipal Cultura, (1999).