Arxiu de la categoria: Arqueologia

Conservar i protegir la vil·la romana del Roser, Calella

El Grup d’Història del Casal s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cabrera sol·licitant que d’acord amb l’ art. 5 de la LPCC de col·laboració dels particulars i d’acord amb art. 17 de la LPCC , s’incoï la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per tal de declarar la Vil·la del Roser, en la seva totalitat, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, en futur pròxim, es plantegi la possibilitat de demanar a la Generalitat de Catalunya la incoació d’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

La vil·la romana del Roser s’està descobrint com una de les més importants i més ben conservades, en la seva globalitat, de la Península Ibèrica. Aquestes vil·les estaven formades per una vil·la rústica (trobada arran de N-II davant de l’Hospital), una vil·la residencial (objecte actual d’excavacions) i una vil·la de producció d’àmfores i ceràmica (trobada sota els apartaments Toyca i preservada per a futures excavacions). A Calella, com a tret més significatiu, trobem restes en bon estat de totes tres parts de la vil·la.

Donada la seva importància i significació esmentades, s’ha de preservar i mantenir com un bé identificador del municipi

L’exposició “L’enigma iber” al MAC de Barcelona

Fins al gener del proper anys es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització. L’exposició mostra peces extraordinàries que difícilment poden veure’s conjuntament, les conegudes escultures la Dama d’Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) o els cranis enclavats d’Ullastret i de Puig Castellar, a més de destacades mostres de la cultura material dels ibers, armes de ferro, peces d’orfebreria o ceràmica àtica de vernís negre, una ceràmica d’importació, que mostra la rellevància del comerç en la civilització ibera.

Cal destacar que en l’exposició es mostra objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l’Hort de Cabrera de Mar. D’altra banda, cal assenyalar que també s’exhibeix un documental sobre el ritual de la incineració i enterrament en el món iber i un altre sobre la tomba 51 de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (IV-III aC) que han estat realitzats per Josep Maria Rovira.

Trobareu més informació a Les muralles d’Ilturo

Fotografies: J.M. Rovira

la vil·la romana del Roser (Calella)

(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades.  És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.

Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística  visitable en aquest indret  seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).

Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.

Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.

Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)

Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de’1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.

Més informació

Joan Juhé i Mas, bloc:

Empuries 47, 1985, A. López:

Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):

Memòries d’excavació (calaix Gencat):

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y

L’arquologia subaquàtica

Tertúlia d’Història núm. 477 (Mataró Ràdio: 24/9/2020)

Convidats: Jaume Busquets

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem d’excavacions arqueològiques sota l’aigua, el que es coneix com arqueologia subaquàtica.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 52.9 Mb

Arqueologia a Cabrera de Mar a la web

El web del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, ha estat actualitzada. Darrerament, un equip l’ha implementat amb nous continguts modernitzant-ne el disseny.

En la web del patrimoni de Cabrera, il·lustrada amb nombroses infografies 3D, ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com ara el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d’Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcció, així com una extensa bibliografia. S’hi han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques. Per accedir-hi l’adreça és www.cabrerademarpatrimoni.cat

L’Ajuntament de Cabrera s’afegeix al projecte «L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca»

En el ple del passat 21 de maig, l’ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar un «conveni de col·laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).»

El projecte vol posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca a partir de la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques i contempla actuacions sobre recursos singulars existents. Així mateix, es preveu la creació d’una plataforma digital per a la difusió dels productes turístics creats.

Més informació a Les muralles d’Ilturo

La revista Laietania núm. 20

Recomanem llibres

Joan Francesc Clariana ens comenta el darrer número de la revista d’arqueologia del Museu de Mataró Laietania. Aquest número conté les actes del Primer Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat l’any 2018. Aquesta és una edició conjunta entre la Direcció de Cultura i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, organitzador del simposi.

El Simposi es va celebrar a la cella vinària de Teià amb l’objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental.

 

Excavacions arqueològiques al jaciment d’Els Padrets, l’antiga Blanda romana.

Durant el mes de desembre s’estan duent a terme les prospeccions arqueològiques prèvies al projecte de recuperació del jaciment romà d’Els Padrets de Blanes, que donaran pas a les excavacions arqueològiques el proper mes de febrer.

Les primeres prospeccions, començades el dia 2, han confirmat les hipòtesis inicials posant al descobert l’espai que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, la ciutat romana de Blanes. Es tracta de vestigis d’un període situat entre l’any 75 aC i el 50 dC. Blanda és una de les poques ciutats romanes que encara resten per descobrir i estudiar a fons a Catalunya. El fet de tractar-se d’un jaciment a cel obert facilitarà les tasques d’excavació i recuperació de les restes. Els treballs ja havien estat precedits pels realitzats a la dècada del 1970, els únics que fins ara s’havien fet amb cert rigor.

Ara, s’han posat a la llum dos carrers perfectament delimitats per les façanes de diversos habitatges, seguint l’habitual distribució ortogonal romana. També han aparegut alguns fragments d’estris i materials d’ús quotidià i domèstic.

Els treballs formen part del projecte genèric, promogut per l’Ajuntament de Blanes, que inclou tant l’excavació i museïtzació de les restes, com la mateixa estabilització del talús de la penya d’Els Padrets. El projecte compta amb un pressupost total de 615.600 €, i és un dels dos presentats al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat.

(Foto: Ajuntament de Blanes) Més informació aquí

Cal Conde (Cabrera de Mar): noves troballes neolítiques

Les troballes s’han produït amb motiu de les excavacions que s’estaven realitzant a Cal Conde – Can Dalmases prèvies a la construcció d’uns edificis d’habitatges. Segons l’informe de l’arqueòleg municipal, en el transcurs del desmuntatge de la cabana comunitària (4000-3400 aC), s’han posat al descobert restes humanes, algunes en bon estat de conservació, corresponents als esquelets de com a mínim tres individus.

Els ossos van aparèixer mig metre per sota la cabana, datada en el neolític mitjà, cosa que indica una datació més reculada de les restes humanes. Les excavacions, que ja s’anaven a donar per concloses ara hauran de prosseguir, amb la consegüent preocupació dels promotors dels habitatges. [més informació a murallesilturo]

 

 

La producció de vidre a Mataró. Els forns de vidre: de l’època romana al segle XVIII

Tertúlia d’Història núm. 446 (Mataró Ràdio: 13/6/2019)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem de la producció i dels forns de vidre de Mataró des de l’època romana fins al segle XIX. Vestigis arqueològics testimonien l’existència de forns de vidre a la vil·la romana de Torre Llauder i  nombrosos a l’Edat mitjana i moderna.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Fotografia: Gall de vidre conegut com Gall de Mataró, de probable producció mataronina, conservat a la col·lecció Amatller de Barcelona (autor: Joan F. Clariana).