Arxiu de la categoria: Arquitectura

Arquitectes catalans a Costa Rica

L’arenyenc Josep M. Armengol,  president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica, va pronuncia la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica, el passat dia 11 al Racó del Casal (Mataró). La xerrada fou organitzada pel Grup d’Història del Casal i hi va exposar els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.

Entre les aportacions catalanes hi ha l’edifici del Teatro Raventós (actualment Melico Salazar ) construït el 1928 en ple centre de San José de Costa Rica. O, per exemple, el Templo de la Música, ubicat en el Parque Morazán, que tradicionalment s’havia atribuit a l’arquitecte costarriquenc José Francisco Salazar però que Josep Maria Armengol ha documentat  com a obra de l’arquitecte català Víctor Sabater.

Altres arquitectes inventariats al primer quart del segle XX, han estat Horaci Sabater, Gerard Rovira o Lluís Llach i Llagostera, autor de l’edifici de Correus de la ciutat d’Heredia (1915) i de la basílica de Los Angeles a la ciutat de Cartago entre altres obres destacades.

El patrimoni cultural de Costa Rica, conferència

El proper divendres dia 11 a dos quarts de 8 del vespre al Racó del Casal (Mataró) el president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica , Josep M. Armengol, pronunciarà la conferencia La Costa Rica catalana. L’aportació al patrimoni cultural de Costa Rica. En la mateixa exposarà els resultats de les seves recerques que l’han portat a la identificació de nombroses obres del patrimoni arquitectònic de Costa Rica com a obres d’arquitectes catalans a cavall dels segles XIX i XX.

 

El Consorci del Parc Natural respon a l’actuació irregular a l’ermita de Sant Mateu a Premià

En  motiu d’unes obres de rehabilitació de l’ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt que van afectar alguns elements de l’emblemàtic edifici com a resultat d’una intervenció poc clara, el Grup d’Història del Casal juntament amb la Societat Catalana d’Arqueologia, el Blog Maresme Medieval i persones a títol individual va presentat un informe al respecte davant l’Ajuntament de Premià de Dalt i el Consorci del Parc Natural. El passat 28 de gener el Consorci del Parc Natural va adreçar-nos un escrit on se’ns informava de les gestions fetes en relació a l’assumpte.

D’aquesta manera, l’Ajuntament te la intenció d’adreçar-se a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat a fi que faci una anàlisi de l’actuació realitzada i en el seu cas es pugui esmenar. Mes informació aqui.

Torre de les Heures o de la Guàrdia (s. XVI)

Fitxa núm. 4

Baixa Edat Mitjana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19.

Claus: Torres de defensa i de guaita. Arquitectura militar. Caldes d’Estrac.

Datació: segle XVI. Poc abans del  1549.

Localització: La torre es pot observar al marge dret de la riera de Caldes a mitja alça entre la riera i el turó.  Es troba situada al carrer  Camí del Mig de la població.

Il.lustració: Joaquim Graupera.

Descripció: La torre es presenta actualment isolada i la casa annexa, més moderna, no dona indicis d‘un edifici anterior contemporani a la torra. Aquesta és de planta circular amb una alçaria de tres plantes. L’accés al recinte es realitza mitjançant una porta que es troba situada al primer pis. A l‘interior, la comunicació entre els pisos té lloc mitjançant una escala de cargol. La única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva en el pis superior, i es troba orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La part superior de la torra es coronada per una sèrie de merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència d’alguns matacans a la part superior per protegir els seus accessos o bé al no estar conservats tots també podrien formar part de l’estructura d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construit amb pedres informes sense formar filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es degut a la coberta vegetal que ha presidit la torre durant molt de temps.

Comentari: La dada més antiga conservada d’aquesta torre és de l’any 1549. Apareix  esmentada en una carta del Batlle de Caldes d’Estrac als Consellers de la ciutat de Barcelona . El motiu de la carta és el de demanar llicència  “…de tenir taverna y flequa per a les dspeses fahedores en lo reparo e construccio de torra fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros.” (Carreras, 1893) . Com podem observar, no es cita el nom de la torre, però cal pensar que es refereix a aquesta, ja que era la única que depenia del comú del poble i també el topònim de la torre ho testa. El motiu de demanar permís als consellers de Barcelona és degut a que, des del 1396, Caldes d’Estrac era jurisdicció de la ciutat comtal com a “carrer de Barcelona”. Altres torres de Caldes d’Estrac conservades són la torre de can Busquets (1586) i la torre dels Encantats (s.XIII-XIV).

BIBLIOGRAFIA:

  • BATLLE, Albert: Caldes de Estrach o Caldetes. Un vell plet. Ajunt. de Caldes; Caixa Estalvis Laietana. Caldes d’Estrach, 1985.
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 .
  • CARRERAS CANDI,F.: Caldetes o l’antigua quadra d’Estrach. Barcelona,1893 Pàg.109
  • CATALÀ,Pere: “ Comentari marginal” a Els castells catalans. 2ª ed. Ed.Dalmau. Barcelona, 1990.Vol.I , pàg.733 ; pàg.744 (nota 57)
  • ROIG GRAU, Jesús: Les fortificacons medievals del Maresme. Argentona, 2006. Pàg.53
  • SALARICH i VERDAGUER, Joaquin : Apuntes para la història de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. La Renaixensa. Barcelona, 1882.