Arxiu de la categoria: Literatura

melcior de palau i català

Tertúlia d’Història núm. 496 (Mataró Ràdio: 11/3/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  avui volem conèixer un personatge mataroní, que té un carrer i que figura en la Galeria de mataronins il·lustres. Avui parlarem de Melcior de Palau i Català.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 48,25 minuts (52,9 Mb)

El periodista marçal trilla

Tertúlia d’Història núm. 489 (Mataró Ràdio: 21/1/2021)

Convidats: Francesc Masriera

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Descobrim Marçal Trilla, periodista, traductor i escriptor mataroní vinculat a El Diari de Mataró, La Veu de Catalunya i El matí, i autor de la novel.la El basar màgic.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

La novel·la “Camins de vent”

Tertúlia d’Història núm. 488 (Mataró Ràdio: 14/1/2021)

Convidats: Jordi Vidal i Federico

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  La novel.la Camins de vent no és una novel.la històrica, tampoc una novel.la que s’ambienti en la història però si que és una novel.la que pren un episodi de la història com a pretext. Parlem amb el mataroní Jordi Vidal de la seva novel·la i del regiment Pirineus núm. 1 i de la seva participació en la Guerra Civil.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Més informació sobre el llibre

Proposta: El discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt

Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant

materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.

El discurs inaugural de la Fira Internacional del Llibre Frankfurt celebrada el 2007, que va tenir la literatura catalana com a protagonista, va anar a càrrec de Quim Monzó. La Fira del Llibre de Frankfurt és la més important del sector editorial internacional i funciona des de 1949. Cada any hi ha un país o una regió diferent com a convidat  d’honor que hi presenta la seva literatura –el 2007 va ser la literatura catalana. Era el primer cop que es convidava una literatura sense estat. El parlament de Monzó va causar un fort impacte per la seva original manera de presentar un panorama de la literatura catalana també reivindicatiu.

 

Dolors Monserdà, la primera novel·lista catalana

Tertúlia d’Història núm. 468 (Mataró Ràdio: 12/3/2020)

Convidats: Sandra Cabrespina i Rosa M. Martín

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de Dolors Monserdà primera escriptora de novel·les en català, a més de feminista i activista social des del cristianisme. També parlarem amb Rosa Maria Martin sobre el seu paper en la millora de les condicions de vida de les cosidores a principis del S. XIX.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Història i ficció: escriptors que investiguen

Tertúlia d’Història núm. 464 (Mataró Ràdio: 6/2/2020)

Convidats: Pere Anglas, Maria Català, Núria Castellsaguer

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem del procés de creació literària i la relació amb la recerca històrica i documental.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Un estudi sobre el poeta Joan Pujol (s. XVI) guanya l’accèssit al Premi Iluro 2019

Amb el títol Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, els Drs. Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles han estat els guanyadors de la 61a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica. El premi ha quedat desert però el jurat, presidit pel Dr. Josep Maria Fradera (Universitat Pompeu Fabra) ha decidit concedir l’accèssit al treball sobre la figura i l’obra del prevere mataroní, força desconegut malgrat el seu rol en la producció poètica de la Catalunya de segle XVI de recuperació i manteniment de la tradició literària al costat d’aspectes contrareformistes que l’emmarquen en l’Edat Moderna. Joan Pujol va néixer a Mataró a la primera meitat del segle XVI i la seva obra més coneguda es un poema èpic sobre la batalla de Lepant, la darrera gran gesta de la marina catalana. Per a saber-ne més sobre el poeta en aquest enllaç una tertúlia amb Eulàlia Miralles al programa El Racó, la tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio.

Esteve Albert i Josep Sebastià Pons

Tertúlia d’Història núm. 438 (Mataró Ràdio: 4/4/2019)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: En la darrera Jornada d’Estudi Duosrios, celebrades a Dosrius, el convidat d’avui va parlar de la relació d’Esteve Albert i Josep Sebastià Pons. Avui ens en parla amb detall.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

El poeta mataroní Joan Pujol (s. XVI)

Tertúlia d’Història núm. 129 (Mataró Ràdio: 4/03/2010)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Joaquim Graupera Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Aquest poeta va néixer probablement a Mataró en una data indeterminada al voltant del 1583 i va morir després del 1603 ostentant el càrrec de prevere a Mataró. La seva obra poètica en català (1574) comprèn un poema èpic a la victòria de Lepant escrit bàsicament en decasíl·labs de cobles creudes i el poema “Visió en somni”, en el qual se li apareix Ausiàs March i es plany de la incomprensió de l’època per la seva obra. Tota la seva poesia mostra una gran influència d’aquest poeta.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

El poeta mataroní Joan Pujol i la seva obra

Tertúlia d’Història núm. 403 (Mataró Ràdio: 22/2/2018)

Convidat: Eulàlia Miralles i Jori

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb la Dra. Eulàlia Miralles parlem de l’autor del primer poema èpic de la batalla de Lepant, el mataroní Joan Pujol. Pujol és, junt amb Pere Serafí, el referent de la poesia catalana del segle XVI.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb

Recursos i bibliografia

Musica del s. XVI:

Joan Pau Pujol (Mataró 1570- Barcelona 1626) Si del pan de vida

Pere Alberch Vila (Barcelona 1560) Madrigals espirituals

Joan Brudieu (Llemotges 1520 – La Seu d’Urgell 1591)Ya tocan los atabales (Madrigal V.)

Per llegir:

Anton, Karl-Heinz (1970). «Pròleg». A Pujol, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62. P. 5-11.

Comas i Pujol, Antoni (1971). «Introducción». A La singular y admirable victoria…, facsímil, Barcelona: Diputació Provincial.

Compagna Perrone Capano, Anna Maria (1998). «Il sogno marchiano di Joan Pujol». A Sogno e scrittura nelle culture iberiche. Atti del XVII Convegno. Vol. I, Roma: Bulzoni Editore. P. 319-326.

Duran, Eulàlia (1994). «La historiografia catalana en el pas del Renaixement al Barroc: el poema èpic sobre Lepant de Joan Pujol (1573)». A Romero, Carlos – Arqués, Rossend (ed.) La cultura catalana tra l’umanesimo e il barocco. Atti del V Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani. Padua: Programma. p. 271-280.

Miralles, Eulàlia (2008). «Muses i Fama: notes per a la lectura del Lepant de Joan Pujol». A Miralles, Eulàlia – Malé, Jordi Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, p. 11-38.

Miralles, Eulàlia – Valsalobre, Pep (2010). «From Lluís Joan Vileta to Joan Pujol: Latin and Vernacular Poetry on the Battle of Lepanto in Catalonia». A Taylor, Barry – Coroleu, Alejandro (ed.) Humanism and Christian Letters in Early Modern Iberia (1480-1630), Newcastle: Cambridge Scholars Publishing, p. 159-172.

Pujol, Joan. Obra poètica. A Anton, Karl-Heinz (Ed.). Barcelona: Edicions 62.

Valsalobre, Pep (1995). «Joan Pujol: una lectura contrareformista d’Ausiàs Marc». A Estudi General, 14. 105-135.

Valsalobre, Pep (2013). «La contribución catalana a la celebración poètica lepantina». A  Escartí, Vicent Josep (ed.) Escibir y persistir. Estudios sobre literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença. Vol. II. Los Angeles – Buenos Aires: Editorial Argus-a p. 36-67.

Vellvehí Altimira, Jaume (1991). «Joan Pujol i la seva obra: Estat de la qüestió». A VII Sessió d’Estudis Mataronins. 12 de maig de 1990. Comunicacions presentades, Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria – Patronat Municipal de Cultura. p. 73-83.