Arxiu de la categoria: Llengua

Frederic Mistral i la seva obra

Tertúlia d’Història núm. 274 (Mataró Ràdio: 8/05/2014)

Convidat: Núria Bayó, José Enrique Gargallo i Gabriel Brun

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Núria Ontiveros i Núria Gómez

Documentació: Núria ontiveros i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: a la tertúlia del Grup d’Història del Casal parlem de Frederic Mistral i la seva obra amb Núria Bayó, presidenta del Cercle d’Agermanament Occitano Català, que ens parla dels actes del Centenari a Catalunya. Amb José Enrique Gargallo, professor titular de Lingüística Romànica de la Universitat de Barcelona, que parla de la magna obra Lou trésor dou Felibrige de Mistral i, finalment amb el fèlibre Gabriel Brun, president de la Mantenença del Llenguadoc del Felibritge, parlem de la commemoració del centenari a Occitània i de la vigència de l’obra de Frederic Mistral avui.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,55 minuts Descarrega’l: 23,2 Mb.

Recursos

Frederic Mistral:

L’occitanista Jòrdi Passerat parla de Mistral i el felibritge

El proper divendres 9 de maig, a la Sala d’actes de Can Palauet (c/ d’en Palau, Mataró) s’inauguraran les Jornades Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, amb la conferència inaugural a càrrec de l’occitanista Mn. Jòrdi Passerat, majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.La conferència porta per títol La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. L’acte es celebrarà a  partir de les 19 h. i serà presidit pel regidor de cultura de l’ajuntament de Mataró.

Prèviament, a les 18,30 s’inaugurarà la mostra bibliogràfica i documental Frederic Mistral i el cercle de Mataró, a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Reinstauració de les inscripcions al bust de Frederic Mistral a Montjuic

El divendres 28 de març es va fer una ofrena floral al bust de Frederic Mistral a Montjuïc en motiu del centenari de la seva mort. Aquest bust, obra d’Eusebi Arnau s’aixeca sobre un pedestal a manera de columna que fou dissenyat per Josep Puig i Cafacalch. Les inscripcions amb versos de Mistral i Víctor Balaguer foren mutilades amb l’adveniment del franquisme i en el marc de l’acte han estat restituides per part de la Comissió de la Dignitat.

Els  versos del poeta de Mallana eren extrets de Lis isclo d’or (1875):

AH! SE MÉ SABIEN ENTENDRE!
AHI! SE ME VOULIEN SEGUI!

i els de Víctor Balaguer eren del poema La dama del rat penat :
MORTA DIUEN QUE ÉS,
PERÒ JO LA CREC VIVA.
L’acte ha comptat com a protagonistes d’excepció una delegació de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló acompanyada del Capolièr Jaque Mouttet, president del felibritge, la màxima autoritat del moviment fundat per Frederic Mistral el 1854. Després de l’ofrena floral els fèlibres han estat rebuts a la Generalitat, on han compartit la Copa Santa, la copa d’argent que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular i ofrenada pels  escriptors i polítics catalans als felibres provençals en agraïment de l’acollida dispensada a Víctor Balaguer durant el seu exili per la seva oposició al govern d’Isabel II. A la copa hi han inscrits els mateixos versos que figuren en el pedestal del bust de Montjuic. També han estat rebuts en la Universitat de Barcelona i en l’Ajuntament de la ciutat.

Ofrena Floral a Frederic Mistral

En motiu de la commemoració del centenari de la mort del poeta i premi Nobel de literatura (1904) Frederic Mistral s’ha celebrat un acte d’homenatge a la Ronda de Fredric Mistral cantonada riera de Cirera. Durant l’acte, hi ha hagut diferents intervencions acàrrec del Grup d’Història del Casal, el Cercle d’Agermanament Occitano Català, Òmnium Mataró-Maresme i la Direcció General Política Lingüística i l’Ajuntament de Mataró. En motiu de l’acte s’ha intal.lat una placa de carrer recordatoria de la figura de Frederic Mistral i del mateix centenari. Podeu seguir la crònica completa a: http://mistralmataro.blogspot.com.es/

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço,
A través de la Crau, vers la mar, dins li bla,
Umble escoulan dóu grand Oumèro,
Iéu la vole segui. Coume èro
Rèn qu’uno chato de la terro,
En foro de la Crau se n’es gaire parla.

Emai soun front noun lusiguèsse
Que de jouinesso, emai n’aguèsse
Ni diadèmo d’or ni mantèu de Damas,
Vole qu’en glori fugue aussado
Coume uno rèino, e caressado
Pèr nosto lengo mespresado,
Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas!

Frederic Mistral, Mireia. Fragment del Cant primer (1859)

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Canto una noya de Provensa. En los amors de sa jovensa, á través de la Crau, vers la mar, dins dels blats, humil deixeble del gran Homero, seguirla vull. Com tan sols era una noya del terrós, fora de la Crau no s’en es gaire parlat.

Encara que son front no lluís mes de que de tendresa, encara que no tingués ni diamena d’or ni mantell de Damás, vull que en gloria sia enaltida com una reina, y afalagada per nostra llengua menyspreada, pus sols per vosaltres canto, ó pastors y gent del mas!

Mireia. Fragment del Cant primer segons traducció dels germans Thos i Codina. (1861)