Arxiu de la categoria: Memòria històrica

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.

Mataró recorda els exiliats i deportats

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, han organitzat un cop més aquest acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i militars, van emprendre el camí de la retirada. El camí del Nord que per  diversos punts del Pirineu els duia a França fugint de les represàlies dels que estaven guanyant la guerra.

A França els van tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió de la Dictadura. Alguns ja no van tornar mai més, altres s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, o a la Unió Soviètica però la majoria restaren a França enfrontant-se a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

Des de l’ermita de Sant Simó, la passejada per un tram del Camí de l’Exili, el camí del Nord, fins al seu inici, davant de les cases del Callao va anar acompanyada pel grup de música Sa Trumfa des Goday que interpretà peces històriques relacionades amb el recorregut.

En les cinc parades abans d’arribar al monument es va recordar a quatre exiliats mataronins i a tots els deportats als camps nazis. La glossa de cadascun d’ells va anar a càrrec d’algun familiar descendent. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí. En arribar al monument, un exiliat actual, Maher Ahmed, nascut al Iemen, var narrar la seva trista vivència. Finalment es llegiren el nom de tots els mataronins exiliats i es va fer l’ofrena floral.

Enguany les persones exiliades recordades foren:

FRANCESC ANGLAS SARLAT (Mataró 1899-1988) Teixidor de professió, va ser un sindicalista actiu, afiliat a la UGT, i va tenir una vida política de relleu en el socialisme de la ciutat. També va ser membre de la Unió de Cooperativistes de Mataró. Durant la Guerra Civil, va ser dels darrers en incorporar-se al front de batalla, a l’edat de 37 anys. S’exilià a França a finals de 1939 i va ser confinat als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i Barcarès. Va tornar a Catalunya el 1944, fou detingut i l’empresonaren un any i mig a la Presó Model. Amb l’arribada de la democràcia, va formar part de manera honorífica, de la candidatura socialista a les eleccions municipals de 1979 i 1983. Va morir a l’edat de 89 anys..

RAMON ANIENTO CARMEN (Mataró 1904 – Gusen 1941). Nascut en una família humil, fill d’en Nicolás i de la Teresa, va ser el cinquè fill de vuit germans. Va viure la seva infantesa a Mataró, al Carrer Sant Josep Oriol, núm.5, però més endavant, la família es va traslladar a viure a Barcelona per motius de la feina del pare que era cuiner. En Ramon va treballar de guàrdia urbà a la capital catalana. Era republicà i estava implicat en la política. Per això, acabada la guerra -per por de ser detingut per les tropes franquistes- es va exiliar a França on fou internat al camp de concentració d’Argelers. El 27 de gener de 1941 va ser capturat pels alemanys i deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria). El 22 d’octubre de 1941 va morir assassinat al camp de Gusen, situat a cinc quilòmetres.

JOAN BALLESCÀ I PRAT (Mataró 1913-2000) Fill de Josep Ballescà Bassas i de Carme Prat Ribosa. Practicant de l’excursionisme i de l’esquí, va ser militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i membre de Nosaltres Sols. Participà activament en els Fets d’ Octubre de 1934 i en els Fets de Maig de 1937. Durant la Guerra Civil, va ser membre de la Junta de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana amb Josep Layret Massana, entre d’altres. Exiliat a França i internat a Argelers, tornà a Mataró el 1948, i des d’aleshores va col·laborar estretament en diferents projectes esportius, especialment des de la junta del Centre Natació Mataró i des del Patronat Municipal d’Esports. Políticament parlant, mantingué afinitat amb ERC.

MIQUEL SUÑÉ I ANASTASI (Mataró 1900-1973) Paleta. Militant de la CNT. Ja de molt jove fou empresonat a Montjuïc per participar en actes de rebel·lió i fou destinat a fer el servei militar a Àfrica com a càstig. A l’esclatar la guerra, l’assignaren com a cap del ram de la construcció de Mataró i portà a terme les obres del desviament de les rondes. En representació de la Federació Local de Sindicats de la Indústria de Mataró va assistir el gener de 1938 al Ple de la CNT a València. S’exilià a França i fou ingressat a Argelers i Bram fins que pogué obtenir la llibertat gràcies als contractes de dos empresaris francesos. Després milità a la resistència fins al final de la segona Guerra Mundial on destacà per ajudar al Dr. Braun a fer operacions clandestines en un subterrani de Tolosa de Llenguadoc. L’any 1965 es jubilà i tornà a Catalunya on va morir l’any 1973.

MERCÈ VIDAL I REGUANT (Mataró, 14-6-1921 Montreal 27-1-2008). Filla d’Onofre Vidal Rosell i de Carme Reguant Carol. Va estudiar a l’escola racionalista del Forn el Vidre ubicada al carrer Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil fou infermera a l’Hospital Internacional dels Salesians on va atendre als brigadistes internacionals ferits. El gener de 1939 va marxar a l’exili i fou internada al camp d’Argelers. El seu oncle la va poder rescatar. Després va viure uns anys a Pià, al nord de Perpinyà, i més tard es va traslladar a París on es va casar amb Esteve Fígols, àlies Espartac, un dels mestres de l’escola racionalista del Forn del Vidre. El matrimoni va tenir dues filles: la Sylvie i la Florence. Posteriorment marxaran a viure al Canadà. [podeu descarregar el pdf del diptic 2020 aquí ]

 

Passejada amb motiu del dia Nacional de l’Exili i la Deportació

Per tercer cop, el diumenge dia 2, es commemorarà a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

La passejada començarà al parc davant l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 h del matí. Durant l’itinerari es donarà testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabarà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte és organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró i amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.

En record de Joan Peiró i Belis

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna Joan Peiró i Belis. Amb aquest motiu s’ha celebrat al Pati del Cafè Nou de Mataró l’acte de l’encesa del monument inaugurat l’any passat en record de Peiró i tots els lluitadors assassinats pel franquisme. A més de Martí Anson, autor del monument, i de Rubén Bracero, autor del treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur que enguany ha guanyat el Premi Thos i Codina de treballs de Recerca de Batxillerat, també hi ha participat el cantautor Pau Alabajos, que ha interpretat la seva cançó Fosses del silenci, que ha completat l’acte amb dues peces més.

Homenatge a Joan Peiró i Belis en motiu dels 77 anys del seu afusellament

El proper 24 de juliol s’escau el 77è. aniversari de l’afusellament del líder anarcosindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).

Joan Peiró, condemnat pel Règim franquista, destacat dirigent de la CNT a nivell català i espanyol, director de la cooperativa Cristalleries de Mataró, ministre d’Indústria de la II República, el 1989 va ser declarat Fill adoptiu de la Ciutat a títol pòstum per l’Ajuntament de Mataró que enguany li ha atorgat la Medalla de la Ciutat de Mataró.

En altres ocasions s’han celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Enguany, a més, s’encendrà el monument en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme que fou inaugurat l’any passat, obra de l’artista Martí Anson. L’acte de l’encesa començarà a ¾ de 10 del vespre i comptarà amb la participació del cantautor Pau Alabajos.

L’acte d’homenatge tindrà lloc a 2/4 de 6 de la tarda davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.)  L’homenatge tindrà també una part dedicada a recordar a la seva filla Guillermina Peiró i Olives (1924-2019) i comptarà amb la participació musical de Carlos Delgado. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats, organitzacions i persones que vulguin participar-hi a títol individual

cartell A3-PEIRO-77anys

Medalla de la Ciutat a Joan Peiró, a títol pòstum

El dilluns 18 de febrer en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró es va celebrar l’acte oficial d’atorgament de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, a Joan Peiró i Belis. L’acord de concessió va ser aprovat pel Consistori en el Ple de desembre passat a petició de la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró, creada el 2017 amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament.

Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró, va intervenir la primera tinenta d’alcalde, Núria Moreno, que llegí l’acord que reconeixia Joan Peiró per haver impulsat el Forn del Vidre i procurat formació per als obrers que hi treballaven, i per la seva faceta com a sindicalista liderant la CNT a la ciutat. Tot seguit, intervingué Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, com a portaveu de la Comissió Peiró i l’historiador Josep Puig-Pla va glossar la figura de Joan Peiró i Belis.

A continuació, es va donar pas al moment central de l’acte amb el lliurament de la medalla i el pergamí acreditatiu que foren recollits pels nets de l’homenatjat, Núria Malagelada, que adreçà unes paraules d’agraïment, i Joan Solé.

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

El diumenge dia 17, es va commemorar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Més d’un centenar llarg de persones van participar en el recorregut pel Camí de l’Exili que començà a l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 del matí. Durant l’itinerari es va donar testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró, compta amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

(Foto: J. Ligos)

L’exili republicà: Joan Peiró i Belis (en record de Guillermina Peiró)

Tertúlia d’Història núm. 430 (Mataró Ràdio: 17/1/2019)

Convidats: Josep Puig Pla i Guillermina Peiró.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Maria Salicrú-Maltas.

Documentació: Maria Salicrú-Maltas.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del traspàs de Guillermina Peiró i Olives, reemetem el programa del 12 de febrer de 2009 que va acompanyar-nos telefònicament per a parlar de L’exili republicà: Joan Peiró i Belis.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb

Memòria de Joan Peiró i Belis

Dimarts 24 de juliol de 1942, a les sis de la tarda, Joan Peiró i Belis fou assassinat a Paterna, a València, junt a set sindicalistes més, per un escamot d’execució franquista. Ara, 76 anys després, Mataró honora la seva memòria amb un monument dedicat també a tots els lluitadors per la llibertat assassinats pel franquisme. El monument, que sintetitza els grans referents que defineixen la seva figura (anarcosindicalisme, cooperativisme, treball,,,), és obra de l’artista mataroní Martí Anson. A l’acte hi intervingueren Martí Anson, l’autor, Anna Huertos en representació de la Fundació Unió de Cooperadors promotora del projecte, el President de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de Mataró, David Bote i en nom de la família de Joan Peiró, la seva besneta Anna Roure. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, que intervingué com a representant de la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró, impulsora del projecte i dels actes d’homenatge. Després dels parlaments s’ha projectat el documental Peiró 42, un curtmetratge on s’exposen en primera persona els valors de l’anarcosindicalisme, el cooperativisme i la República.

A la tarda, coincidint amb l’hora que fou afusellat, s’ha celebrat, al Cementiri de Mataró davant on reposen les seves restes des del 1989, un emotiu acte de reconeixement. Com ja s’havia fet en anteriors ocasions, després de la glossa que ha llegit la historiadora Margarida Colomer, que enguany ha tingut un espai per a la figura de Mercè Olives, esposa de Joan Peiró, s’ha recordat els set afusellats amb ell amb vuit salves. Tot seguit s’han llegit fragments de textos de Joan Peiró amb la intenció d’il·lustrar les diferents vessants: el Peiró revolucionari, el Peiró sindicalista i el Peiró cooperativista. Ha finalitzat l’acte amb l’ofrena floral i la intervenció de Cor que es va crear expressament amb cantaires de diferents corals de Mataró per a  l’espectacle Peiró42, estrenat l’any passat i que a l’octubre es reposarà a Argentona i Barcelona. El cor ha interpretat l’himne anarquista Hijos del Pueblo i s’ha tancat l’acte de manera solemne interpretant A las Barricadas!. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola i que tantes vegades havia acompanyat Joan Peiró.

Un monument per a Joan Peiró i els assassinats pel franquisme

Avui dimarts en un acte informatiu s’ha donat a conèixer el projecte guanyador del concurs per a la instal·lació d’un monument en memòria de Joan Peiró i altres assassinats pel franquisme. L’alcalde i president de la Fundació Unió de Cooperadors, David Bote; ha presentat aquest matí la proposta artística de Martí Anson “24 juliol”, guanyadora del concurs d’idees per realitzar el projecte artístic.  A més a més del propi artista, a l’acte també hi ha assistit Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis i Mariona Gallifa, membre del jurat que ha valorat els diferents treballs presentats al concurs. L’escultura concebuda per Martí Anson és un fanal amb forma de bufador de vidre amb una punta lluminosa de vidre bufat que recorda la relació de Joan Peiró i la seva labor com a cooperativista a les Cristalleries Mataró.

El proper dimarts 24 de juliol s’escau el 76è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942).

En altres ocasions hem celebrat actes d’homenatge davant la seva tomba al Cementiri dels Caputxins de Mataró. Però enguany, a més, s’inaugurarà el monument, instal·lat al Pati del Cafè Nou, en record i memòria de Joan Peiró i Belis i altres lluitadors assassinats pel franquisme. Tot seguit  es projectarà el documental Peiró 42. L’acte d’inauguració començarà a les 10 del vespre al Pati del Cafè Nou (al costat de la presó) de Mataró.

L’acte d’homenatge serà abans, a 2/4 de 6 de la tarda al Cementiri dels Caputxins, davant el nínxol de la família Peiró-Olives (porta principal, mà dreta, dins la Secció Nova que comença després dels panteons. Nínxol núm.270.)  L’homenatge tindrà 4 parts i es preveu que tingui una hora de duració. Abans de la cloenda es realitzarà una ofrena floral oberta a entitats i organitzacions. Hi haurà clavells per totes aquelles persones que vulguin participar-hi a títol individual.