El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).
Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:
Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el mateix dia 5 de febrer, diumenge, coincidint amb el mateix dia de 1939, que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili. La ruta començarà a les 12 del migdia a la pineda del Passeig del Callao i l’acte final serà al Monument al Camí del Nord.
El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.
La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.
El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.
A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.
Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.
Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Encesa del monument , parlament d’Anna Roure en nom de la família (Fot. C. Estapé)Encesa del monument , Lectura dramatitzada de Peiró42. (Fot. C. Estapé)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als netsEncesa del monument (Fot. C. Estapé)Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)
Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.
Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.
El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.
El 24 de juliol s’escau el 79è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942). Des de l’any 2018 cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén el monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme.
Dissabte 24 de juliol a les 21:45 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró.
El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).
La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili de 1939 dels mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.
La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.
Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució des d’una perspectiva de gènere.
Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, han organitzat un cop més aquest acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i militars, van emprendre el camí de la retirada. El camí del Nord que per diversos punts del Pirineu els duia a França fugint de les represàlies dels que estaven guanyant la guerra.
A França els van tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió de la Dictadura. Alguns ja no van tornar mai més, altres s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, o a la Unió Soviètica però la majoria restaren a França enfrontant-se a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.
Des de l’ermita de Sant Simó, la passejada per un tram del Camí de l’Exili, el camí del Nord, fins al seu inici, davant de les cases del Callao va anar acompanyada pel grup de música Sa Trumfa des Goday que interpretà peces històriques relacionades amb el recorregut.
En les cinc parades abans d’arribar al monument es va recordar a quatre exiliats mataronins i a tots els deportats als camps nazis. La glossa de cadascun d’ells va anar a càrrec d’algun familiar descendent. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí. En arribar al monument, un exiliat actual, Maher Ahmed, nascut al Iemen, var narrar la seva trista vivència. Finalment es llegiren el nom de tots els mataronins exiliats i es va fer l’ofrena floral.
Enguany les persones exiliades recordades foren:
FRANCESC ANGLAS SARLAT (Mataró 1899-1988) Teixidor de professió, va ser un sindicalista actiu, afiliat a la UGT, i va tenir una vida política de relleu en el socialisme de la ciutat. També va ser membre de la Unió de Cooperativistes de Mataró. Durant la Guerra Civil, va ser dels darrers en incorporar-se al front de batalla, a l’edat de 37 anys. S’exilià a França a finals de 1939 i va ser confinat als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i Barcarès. Va tornar a Catalunya el 1944, fou detingut i l’empresonaren un any i mig a la Presó Model. Amb l’arribada de la democràcia, va formar part de manera honorífica, de la candidatura socialista a les eleccions municipals de 1979 i 1983. Va morir a l’edat de 89 anys..
RAMON ANIENTO CARMEN (Mataró 1904 – Gusen 1941). Nascut en una família humil, fill d’en Nicolás i de la Teresa, va ser el cinquè fill de vuit germans. Va viure la seva infantesa a Mataró, al Carrer Sant Josep Oriol, núm.5, però més endavant, la família es va traslladar a viure a Barcelona per motius de la feina del pare que era cuiner. En Ramon va treballar de guàrdia urbà a la capital catalana. Era republicà i estava implicat en la política. Per això, acabada la guerra -per por de ser detingut per les tropes franquistes- es va exiliar a França on fou internat al camp de concentració d’Argelers. El 27 de gener de 1941 va ser capturat pels alemanys i deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria). El 22 d’octubre de 1941 va morir assassinat al camp de Gusen, situat a cinc quilòmetres.
JOAN BALLESCÀ I PRAT (Mataró 1913-2000) Fill de Josep Ballescà Bassas i de Carme Prat Ribosa. Practicant de l’excursionisme i de l’esquí, va ser militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i membre de Nosaltres Sols. Participà activament en els Fets d’ Octubre de 1934 i en els Fets de Maig de 1937. Durant la Guerra Civil, va ser membre de la Junta de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana amb Josep Layret Massana, entre d’altres. Exiliat a França i internat a Argelers, tornà a Mataró el 1948, i des d’aleshores va col·laborar estretament en diferents projectes esportius, especialment des de la junta del Centre Natació Mataró i des del Patronat Municipal d’Esports. Políticament parlant, mantingué afinitat amb ERC.
MIQUEL SUÑÉ I ANASTASI (Mataró 1900-1973) Paleta. Militant de la CNT. Ja de molt jove fou empresonat a Montjuïc per participar en actes de rebel·lió i fou destinat a fer el servei militar a Àfrica com a càstig. A l’esclatar la guerra, l’assignaren com a cap del ram de la construcció de Mataró i portà a terme les obres del desviament de les rondes. En representació de la Federació Local de Sindicats de la Indústria de Mataró va assistir el gener de 1938 al Ple de la CNT a València. S’exilià a França i fou ingressat a Argelers i Bram fins que pogué obtenir la llibertat gràcies als contractes de dos empresaris francesos. Després milità a la resistència fins al final de la segona Guerra Mundial on destacà per ajudar al Dr. Braun a fer operacions clandestines en un subterrani de Tolosa de Llenguadoc. L’any 1965 es jubilà i tornà a Catalunya on va morir l’any 1973.
MERCÈ VIDAL I REGUANT (Mataró, 14-6-1921 Montreal 27-1-2008). Filla d’Onofre Vidal Rosell i de Carme Reguant Carol. Va estudiar a l’escola racionalista del Forn el Vidre ubicada al carrer Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil fou infermera a l’Hospital Internacional dels Salesians on va atendre als brigadistes internacionals ferits. El gener de 1939 va marxar a l’exili i fou internada al camp d’Argelers. El seu oncle la va poder rescatar. Després va viure uns anys a Pià, al nord de Perpinyà, i més tard es va traslladar a París on es va casar amb Esteve Fígols, àlies Espartac, un dels mestres de l’escola racionalista del Forn del Vidre. El matrimoni va tenir dues filles: la Sylvie i la Florence. Posteriorment marxaran a viure al Canadà. [podeu descarregar el pdf del diptic 2020 aquí ]
Per tercer cop, el diumenge dia 2, es commemorarà a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
La passejada començarà al parc davant l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 h del matí.Durant l’itinerari es donarà testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabarà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.
L’acte és organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró i amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna Joan Peiró i Belis. Amb aquest motiu s’ha celebrat al Pati del Cafè Nou de Mataró l’acte de l’encesa del monument inaugurat l’any passat en record de Peiró i tots els lluitadors assassinats pel franquisme. A més de Martí Anson, autor del monument, i de Rubén Bracero, autor del treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur que enguany ha guanyat el Premi Thos i Codina de treballs de Recerca de Batxillerat, també hi ha participat el cantautor Pau Alabajos, que ha interpretat la seva cançó Fosses del silenci, que ha completat l’acte amb dues peces més.
Felibrejada 