Arxiu de la categoria: Memòria històrica

El 20-N, La mort del general Franco des de la presó


Tertúlia d’Història núm. 488b (reemissió del programa núm. 81)
(Mataró Ràdio: 8/4/2021)

Convidats: Núria Masafrets i Víctor Ligos.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas i Jaume Vellvehí.

Documentació: Maria Salicrú i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:   Amb motiu del recent traspàs de l’activista i docent Núria Masafrets, reemetem el programa núm. 81, emès el 20 de novembre de 2008, en record del seu testimoni i de la seva persona.

En el programa, aprofitant la coincidència de l’emissió amb l’aniversari de la mort del general Franco, vàrem parlar amb Núria Masafrets i Víctor Ligos que ens van transmetre el seu testimoni de com es van viure aquells moments des de la seva experiència personal. Víctor Ligos va viure aquest episodi estant a la presó de Saragossa i la Núria Masafrets també havia estat represaliada i empresonada a la presó de Yeserías (a Madrid).

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,26 minuts (52,9 Mb).

Recursos recomanats

Llibres i revistes

AA.VV:

  • La transició a Catalunya i Espanya. Pròleg de Pere Ysàs Solanès, Fundació Lluís Vila d’abadal, 1997.

Blanco Chivite, Manuel:

  • Notas de prisión. Editat per Interviu.

Cusachs i Corredor, Manuel:

  • De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. (Crònica periodística de la transició de la dictadura a la democràcia). Patronat Municipal de Cultura, Mataró 2003.

Preston, Paul:

  • Franco “Caudillo de España”.

Vazquez Montalban, Manuel:

  • Els catalans de Franco.
  • Entre rojas. Azucena Rodríguez (dir.) Fernando Colomo (prod.) 1994. DVD.

llambordes stolpersteine a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)

Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili. Des de ja fa quatre anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró, una passejada pel tram mataroní del Camí del Nord. Enguany la situació derivada de la pandèmia no ha fet possible dur-la a terme.

Malgrat tot, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica proposa que individualment es deixi un clavell vermell en el monument del Camí del Nord (al passeig del Callao) o en alguna de les 15 llambordes Stolpersteine de la ciutat el cap de setmana del 5 al 7 de febrer.

El Grup d’Història del Casal convidem a fer aquest petit gest de recordança.

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/2

Tertúlia d’Història núm. 483 (Mataró Ràdio: 5/11/2020)

Convidats: Agustí Barrera i Jordi Albadalejo

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre els exilis de Joan Peiró i de Ferrer i Guàrdia i sobre el Front Nacional de Catalunya amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.

Homenatge als mataronins deportats pel nazisme

El diumenge 20 de setembre, es va fer memòria i record reparador als quinze mataronins assassinats als camps nazis i als deportats pel nazisme. L’acte, promogut pel  Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va consistir en la col·locació de llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, davant el domicili on van viure.

L’acte va consistir en un itinerari des de les Cases del Callao fins a la Muralla de Sant Llorenç amb l’acompanyament musical del grup de Sa Trumfa des Godai. Les llambordes es van col·locar al passeig del Callao 4, al Camí Ral l’Havana 45, i als carrers de l’Hospital 23, Sant Ramon 16, Prat de la Riba 15, Rierot 21, Camí Fondo 20 i 31, Portal de Valldeix 33, El Torrent 66 i 9, Fray Luis de León 61, Sant Cugat 13, Sant Josep Oriol 5 i Muralla de Sant Llorenç 6.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró i la Consellera de Justícia de la Generalitat i s’emmarca en l’acció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que està col·locant més de 200 noves llambordes Stolpersteine per tot Catalunya.

Després de la instal·lació de cada llamborda davant del portal de la casa on van viure es va tirar una salva en memòria i honor de les víctimes. Les famílies van estar acompanyades pel caliu dels assistents amb un gest que, finalment, dignificava els quinze mataronins.

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

Estrena a Premià de Mar de “Els subversius”, de Miles Roston, un film sobre les desaparicions forçades en els règims com el franquista

El proper divendres 17 de maig a les 21 h s’estrenarà a l’Espai L’Amistat de Premià de Mar la pel·lícula Els subversius i s’acompanyarà d’un col·loqui posterior amb el director (Miles Roston) i els productors (Carles Pastor i Jenny Lümdstrom).

El film narra la història de tots aquells que lluitaren contra l’autoritarisme per a descobrir una realitat ocultada durant massa temps, i de l’home que, des de dins l’ONU, els va ajudar. En Theo Van Boven, director de drets humans de 1977 a 1982, fou el primer en denunciar el terrorisme d’estat dels règims autoritaris com el de Franco.

La pel·lícula s’esforça en assenyalar i restituir a la memòria col·lectiva les polítiques criminals del franquisme, les quals han situat a Espanya com el segon país amb més desaparicions forçades, només superat per Cambodja.

Ambientada durant la guerra freda, en mig de la intriga i l’espionatge a les Nacions Unides de finals dels 70 i 80, aquesta és la dramàtica història de Theo Van Boven, llavors el nou director de Drets Humans, que obre la porta de l’ ONU per primera vegada per a refugiats i supervivents d’abusos als drets humans en tot el món. Ho va arriscar tot per a investigar les desaparicions massives de persones, especialment en les dictadures militars d’Amèrica del Sud. Per a això es va enfrontar als Estats Units i al Secretari General de l’ ONU, i amb el seu treball va aconseguir canviar les bases del treball en la protecció de drets humans en tot el món. Amb la intervenció del mateix Van Boven i de personatges rellevants com el jutge Baltasar Garzón, la pel·lícula explica també les desaparicions sota el règim de Franco, que va inspirar altres dictadors, com Pinochet a Xile i posen a Espanya en segon lloc després de Cambodja en nombre de desaparicions forçades. El documental, que mostra impactants imatges d’arxiu i ha estat filmat en Argentina, Xile, Espanya, Holanda, Suïssa i Nova York, presenta retrats emocionants i íntims i testimonis de supervivents, així com evocadores i inquietants imatges de centres de tortura i fosses comuns.

Podeu veure el tràiler aquí abaix

 

TRAILER “LOS SUBVERSIVOS” from LOTO FILMS, S.L on Vimeo.

S’ha mort Guillermina Peiró i Olives (1924-2019)

Avui dimecres, Guillermina Peiró i Olives ens ha deixat als 94 anys. Filla de Joan Peiró i Belis i de Mercè Olives i Bonastre, va lluitar per mantenir vius els valors que representà la figura i l’obra del seu pare. Decididament implicada en la recuperació de la memòria històrica va poder assistir als darrers actes de reconeixement de la figura del líder anarcosindicalista, l’estrena de l’espectacle Peiró42. Precisament en el darrer ple de l’Ajuntament de Mataró, desembre, es va concedir la Medalla de la Ciutat a Joan Peiró a títol pòstum.

El funeral se celebrarà demà dijous a les 17,30 h al Tanatori de Mataró.

El Grup d’Història del Casal en guardarem un record entranyable i d’admiració i amb aquestes ratlles expressem un sentit condol per la seva pèrdua.

[podeu llegir una aproximació als records de Guillermina Peiró en aquest enllaç]

Memòria de l’exili a Mataró

Aquest diumenge passat, es va celebrar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Durant el recorregut, que començà en l’ermita de Sant Simó i conclogué davant el monument al Camí del Nord, es van anar fent diversos parlaments sobre mataronins exiliats, alguns deportats als camps nazis, que van anar a càrrec d’historiadors de diferents entitats.

Van participar-hi prop d’un centenar de persones a les quals es lliurà un full explicatiu en què es recordaven els mataronins exiliats. En reproduïm alguns fragments:

«Paquita Pla i Bosch (Mataró 1919-Canet de Mar 2009) Treballadora del tèxtil que (…) als 19 anys va perdre el braç i la cama esquerra [en un bombardeig franquista de 1938 a Mataró]. S’exilià a França per operar-se en diversos hospitals perquè aquí mai fou considerada una víctima de guerra, (…)» no va poder recuperar la cama, però. Al retorn a Mataró, treballà a Can Marfà. Avui, la plaça que hi ha al davant de la fàbrica, porta el seu nom.

«Julià Gual i Masoller (Mataró 1905-Perpinyà 1964). Periodista, escriptor, polític i dinamitzador cultural que va tenir un paper actiu a Mataró i a Catalunya d’abans de la guerra. (…) A l’exili, després de sortir del camp d’Argelers a finals de 1940, s’establí a Prada i comprà la llibreria Catalogne a Perpinyà, que esdevingué un referent per a l’exili català. Fou col·laborador dels mestres Pompeu Fabra i Pau Casals (…)».

«Hermínia Puigsech i Puig (Mataró 1926-Verniolle 2013). Passà la seva infància entre Blanes i Tordera. Era filla de Ramon Puigsech, de la Unió de Rabassaires, batlle de Tordera d’octubre a desembre de 1936 en representació del PSUC. S’exilià amb la mare i el germà el febrer de 1939 i fou internada als camps de refugiats de l’Aude i de l’Haute-Marne». Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència i participà en diverses accions de guerra contra els nazis durant l’alliberament de Foix i de Castelnau-Durban. Fou reconeguda per la República francesa amb la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor.

«Salvador Cruxent i Rovira (Mataró 1899-1985) Gerent i codirector del Forn del Vidre amb Joan Peiró de la CNT. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou alcalde de Mataró l’1 de febrer de 1934.» Recuperà l’alcaldia el 1936 i  encapçalà el Comitè Local Antifeixista del qual dimití el 1937 i s’exilià a França. No pogué tornar a Mataró fins el 1962 reincorporant-se al Forn del Vidre.

«Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 1924) Sisena filla del destacat líder anarcosindicalista Joan Peiró [assassinat pels franquistes el 1942,] i de Mercè Olives. Formada a l’Escola Racionalista, (…) s’exilià amb la mare i les germanes el febrer de 1939.» Després de viure a París, les germanes tornaren a Mataró a mitjans 1945. Guillermina ha lluitat per dignificar i divulgar la CNT, i la figura i els ideals del seu pare.

«Francisco Verdalet i Guardiola (Blanes 1914-Mauthausen 1941) El 1918 la família es trasllada a Mataró. Quan deixa l’escola, va a treballar a Can Gassol fins a l’inici de la Guerra Civil. Milità a la USC i després al PSUC. A finals de 1936 marxa al front i el 1939 emprèn el camí de l’exili, arribant al camp de concentració d’Argelers. Incorporat a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), (…)» fou traslladat definitivament a Mauthausen, on emmalaltí de tuberculosi. El 1941, als 27 anys, l’assassinaren injectant-li petroli al cor.

«Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar 1898-Gusen 1941) Barber i activista cultural del poble. Portà el Cafè de la Societat Atlàntida, va crear la revista El cor del poble i escrivia a diferents diaris mataronins. S’exilià el 1939 i fou internat als camps d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. (…)» Detingut pels alemanys el 1940, ingressà al camp de concentració de Mauthausen. Traslladat a Gusen hi morí assassinat l’estiu de 1941.

 

MATARONINS ASSASSINATS ALS CAMPS NAZIS

Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)

Josep Duran i Martori (1901-1942)

Josep Ferrer i Coll (1900-1941)

Josep Herrera i Altimira (1903-1941)

Josep Julià i Mendoza (1910-1942)

Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)

Juli Pey i Torrents (1905-1941)

Camil Quintana Bassas (1906-1941)

Elies Soriano i González (1914-1941)

Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)

La part més institucional de l’acte es celebrà davant el monument al Camí del Nord on es feren els parlaments institucionals i es digueren ell noms dels exiliats en un dels moments més emocionats que també acollí el parlament d’un exiliat turc resident a Mataró, com a mostra dels exilis d’avui. Finalment es dipositaren clavells en el monument.

L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal. Un acte  per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.

(Fotografia Joana Ligos)

(Fotografia Joana Ligos)

(Fotografia Ajuntament de Mataró)

(Fotografia Ajuntament de Mataró)