Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

Per primer cop s’organitza a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

L’Ajuntament de Mataró ha organitzat amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, un acte  per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.

L’acte es convoca el proper diumenge 4 de febrer a les 11,30 del matí a l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral – El Ravalet, 8) amb un recorregut, durant el qual es farà lectura del testimoni de diverses persones exiliades, i finalitzarà al monument del “Camí del Nord” (passeig del Callao, 8) amb un homenatge als exiliats i deportats.

Més informació: Mataronins morts a Mauthausen

(Fotografia: Plafó recordatori en el camp de Mauthausen-Gusen)

 

Mataró recorda en un acte emotiu i transversal l’anarcosindicalista Joan Peiró

El dilluns dia 24 de juliol de 1942, era afusellat a Paterna, l’Horta, País Valencià, Joan Peiró i Belis. En motiu dels setanta-cinc anys de la mort de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític aquest dilluns dia 24,s’han celebrat dos actes molt especials. A les 12 del migdia, a la Plaça Joan Peiró de Sants, a Barcelona, s’ha inaugurat un monument en la seva memòria. Però l’acte central del dia ha estat a dos quarts de 6 de la tarda a Mataró: l’homenatge organitzat per una comissió ciutadana formada per una quarantena d’entitats entre les quals s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

L’acte ha comptat amb la presència de Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i la seva família, i la participació de la Presidenta del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Mataró. Una destacada representació de personalitats polítiques, sindicals i del món de la cultura i el cooperativisme junt a una nombrosa participació ciutadana, prop de les dues-centes cinquanta persones, han assistit a l’acte que s’ha iniciat escoltant la cançó Salud proletarios i que ha presentat l’historiador Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal.

L’homenatge s’ha desenvolupat amb emotivitat fent la glossa de Joan Peiró l’historiador Josep Puig Pla que ha estat seguida per la lectura d’una síntesi del procés sumaríssim contra Joan Peiró, a càrrec de David Marin de la CNT. Tot seguit, quan ja eren les 6 de la tarda, hora de l’afusellament a Paterna el 1942, s’han dit els noms dels set sindicalistes que foren afusellats junt a Joan Peiró enlairant-se una salva d’honor després de cada nom: Bartolomé Flores Sáiz, mariner, dirigent de la CNT, natural del Port de Sagunt (València), Luis Garrote Martínez, barber, de Requena (València), Juan Gómez Subiela, venedor ambulant, de Benaguasil (València), Agustín Peiró Viciano, llaurador, de Miramar (València), Mariano Sanchis Angulo, llaurador, d’Alcúdia (València),  José M. Tomàs Navarro, llaurador, de Nàquera (València). Finalment, la darrera menció ha estat la de Joan Peiró que ha estat dita per la seva besnéta Anna Roure. Aquesta darrera salva ha desfermat els aplaudiments emocionats dels assistents.

L’acte ha prosseguit amb la lectura de textos de Joan Peiró i sobre la seva figura i obra a càrrec de membres de la Comissió Ciutadana, donant pas a l’ofrena floral al so de la cançó Fosses del silenci de Pau Alabajos. Finalment, els parlaments de l’alcalde de Mataró i la Presidenta del Parlament de Catalunya han donat pas a la intervenció emocionada de Guillermina Peiró i s’ha tancat l’acte amb l’himne A las barricadas.

 

Homenatge a Joan Peiró

El proper dilluns 24 de juliol, a les sis de la tarda farà exactament 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró i Belis a Paterna, al País Valencià. Amb aquest motiu la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró ha convocat un acte d’homenatge i record a la seva figura.

L’acte es celebrarà en el cementiri dels Caputxins de Mataró a dos quarts de sis de la tarda, davant la tomba de la família Peiró Olives, amb la presentació i glossa de la figura de qui fou secretari general de la CNT, cooperativista i ministre d’indústria. L’acte es tancarà amb una ofrena floral i els parlaments de l’alcalde de Mataró, David Bote, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i la filla del líder sindical, Guillermina Peiró.

Mataronins morts a Mauthausen-Gusen (1941-2016)

Enguany fa 75 anys de l’assassinat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria) de vuit dels deu mataronins que hi moriren –als altres dos els tragueren la vida l’any següent, el 1942. El de Gusen era un camp extern de Mauthausen conegut com a Kommando de Mauthausen. Dels mataronins exterminats pels nazis, vuit ho van ser a Gusen i els altres dos a Mauthausen. Com explica l’historiador Agustí Barrera «La majoria dels catalans que anaven a raure a Mauthausen foren detinguts pels alemanys a la caiguda de França l’any 1940, la majoria d’ells per la seva condició de treballadors militaritzats dedicats a la construcció de fortificacions. Van ser tancats en camps de presoners de guerra, per ser després enviats als camps d’extermini de les SS en concepte d’apàtrides. Gusen, on moriren vuit dels deu mataronins, era un camp extern a Mauthausen, a uns cinc quilòmetres d’aquest a la riba esquerra del Danubi. Allí foren traslladats tots els malalts i els qui ja no podien treballar per tal d’ésser-hi assassinats».

Aniento Carmen, Ramon (Mataró,18-12-1904 – Gusen, 22-10-1941)

Duran Martori, Josep (Mataró, 25-9-1901– Gusen, 10-1-1942)

Ferrer Coll, Josep (Mataró, 19-3-1900 – Gusen, 19-12-1941)

Herrera Altimira, Josep (Mataró, 22-4-03 – Gusen, 14-11-1941)

Julià Mendoza, Josep (Mataró, 8-10-1910 – Mauthausen, 27-6-1942)

Mir Brugada, Joaquim (Mataró, 6-8-1906 – Gusen, 25-9-1941)

Pey Torrens, Juli (Mataró, 29-7-05 – Mauthausen, 3-11-1941)

Quintana Bassas, Camil (Mataró,15-11-06 – Gusen, 22-9-1941)

Soriano Gonzàlez, Elies (Mataró, 31-5-14 – Gusen, 19-11-1941)

Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes, 14-8-1914 – Gusen, 27-10-1941)

El novembre de 1991, enguany farà 25 anys, l’agrupació local de Mataró d’ERC va col·locar un plafó al costat d’un dels forns crematoris de Mauthausen en memòria dels mataronins exterminats.

Més informació a:

Barrera, Agustí: «Els mataronins exterminats als camps nazis» a VIII Sessió d’Estudis Mataronins MASMM, Mataró: 1991.

Els contrabandistes de la llibertat

Tertúlia d’Història núm. 123 (Mataró Ràdio: 14/01/2010)

Convidats: Assumpta Montellà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Assumpta Montellà ens parla del seu llibre “Els contrabandistes de la llibertat”.
Al llarg del programa i de forma molt viscuda i amena, es va anar descrivint les llargues aventures viscudes per les persones que arriscaren la seva vida per poder passar la gent perseguida pel nazisme en l’ocupació francesa.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb