Arxiu de la categoria: Notícies

Mor Jordi Puigderrajols, degà del Col·legi d’Advocats de Mataró

Jordi Puigderrajols fou degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Marató entre 1997 i 2007. Fou el Defensor del Ciutadà de Mataró des de què l’Ajuntament de la ciutat va crear la institució el 2001. Durant el seu mandat al capdavant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, l’any 2003, es va instituir el premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat que convoquen cada any conjuntament el Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.

Des del Grup d’Història del Casal lamentem la trista notícia. Sempre en mantindrem un valuós record i un sincer agraïment pel suport, la confiança i l’encoratjament que sempre va dispensar-nos.

Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022)

L’historiador Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022) ens ha deixat aquest 4 de gener. Era membre del Grup d’Història del Casal i fou un dels promotors del Cercle d’Història de Tordera. Les seves recerques se centraven en la història, especialment l’Edat Mitjana, i el patrimoni cultural popular de Tordera. Amb el Grup d’Història havia participat en equips de projectes de recerca i n’havia publicat articles en publicacions especialitzades. Les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme o les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval, que organitzàvem des del Grup d’Història del Casal en són una bona mostra. Amb Elena Serra, fou mereixedor en diverses ocasions del premi Sant Jordi de recerca local de Tordera. Treballs que foren publicats i dels quals recordem especialment El darrer cavaller de Jalpí (1997), amb pròleg de Josep M. Pons i Guri. Fou coautor amb Jaume Vellvehí dels llibres Molrà el gra. Molins de la baixa Tordera (2003) o Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera. El Maresme (2010). Precisament, un dels seus principals interessos al llarg dels anys fou l’estudi i recuperació del monestir de Roca Rossa, una recuperació que quan es produí sempre en va qüestionar el resultat.

L’amor per Tordera i per Catalunya, la passió per la cultura, la tradició popular i la història, el desig de mantenir viu allò que ens ha fet com som, l’arrel al territori i la cultura pròpia, han estat motors de la seva trajectòria, que hem tingut el privilegi de compartir.

Reconeixement a l’historiador Joaquim Llovet amb motiu dels 100 anys del seu naixement

(Fotografia: MASMM. Miquel Sala)

L’Ajuntament de Mataró, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història, el Museu Arxiu de Santa Maria i el Grup d’Història del Casal commemorem els cent anys del naixement de l’il·lustre historiador mataroní Joaquim Llovet (Mataró, 1921-2017).

Hi intervindran Josep M. Clariana, ex-arxiver municipal; Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Joan Giménez Blasco, historiador i Joaquima Ximenes, vídua de Joaquim Llovet. L’acte de cloenda anirà a càrrec del sr. David Bote, alcalde de Mataró.

L’acte de reconeixement se celebrarà el divendres dia 12 de novembre a les 19.00 hores a la Sala d’Actes de Can Palauet.

Cal fer reserva d’entrada a l’adreça de Cultura Mataró (clicar aquí)

Centenari de la fundació del Forn del Vidre

El passat 19 de setembre es va celebrar l’acte commemoratiu del el centenari de la creació de la Cooperativa del Forn del Vidre. La Coral Primavera per la Pau i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró van participar-hi i en el torn de parlaments van intervenir Marcel Estrems, president de l’Associació de Vidre Bufat Mataroní, Sergi Morales, regidor d’Ocupació i Empresa de l’Ajuntament de Mataró, Margarida Colomer, historiadora, i David Bote, alcalde de Mataró. L’acte era organitzat per l’Associació de Vidre Bufat Mataroní i l’Ajuntament de Mataró. A l’acte també va participar Clara Galceran, neta de Josep Ros, fundador del Forn del Vidre i es va col·locar una placa explicativa.

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Ens ha deixat Anna Comas i Valls

El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.

El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.

Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.

Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)

Es convoca el 62è Premi Iluro de monografia històrica

La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.

Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.

En l’anterior edició el premi va quedar desert però el jurat va atorgar un accèssit a l’obra Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, de Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles que es presentarà en l’edició d’enguany.

Mor el polític Remigi Herrero, exregidor de cultura de Mataró

El polític socialista Remigi Herrero i Garcia s’ha mort aquest dimarts. Fou regidor a l’Ajuntament de Mataró entre els anys 1983 i 2003 i diputat al Congrés dels Diputats pel PSC entre 1995 i 1996. Mestre de professió, en acabar la seva activitat política va tornar a l’escola Tomás Viñas de Mataró.

Sense dubte, Remigi Herrero ha estat una d’aquelles persones que deixen petja entre els seus conciutadans.

Com a regidor de cultura el Grup d’Història del Casal  va mantenir-hi una relació molt positiva ja des dels inicis de l’entitat el 1986. Des d’aquella primera entrevista vam poder comptar amb el seu recolzament i, molt especialment, el seu encoratjament a tirar endavant el projecte associatiu i ens acompanyà en més d’una ocasió en les activitats que organitzàrem.

Des del Grup d’Història del Casal lamentem la trista notícia tot guardant-ne un record entranyable i un sincer sentiment de gratitud.

El castell de Burriac acomiada el Museu de Cabrils

El dissabte 14 de desembre de 2019 es va presentar al Museu de Cabrils el llibre titulat: La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. L’acte va comptar amb les intervencions de Laura Bosch, Josep Maria Rovira, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana i amb l’assistència d’un nombrós públic.
En el marc de l’acte es va donar a conèixer la lamentable notícia que el Museu-Arxiu de Cabrils tancarà les portes per decisió del govern municipal.
El Museu Municipal de Cabrils, situat a Can Ventura del Vi, fou creat pel Ple de l’Ajuntament el 13 de setembre de 1983 sota la fórmula jurídica d’un organisme autònom local, amb l’objectiu de protegir, documentar, salvaguardar i difondre el patrimoni històric, artístic i cultural del municipi. Fou inaugurat el 19 d’agost de 1984.
En tractar-se d’un dels darrers actes que organitza el Museu Arxiu de Cabrils, des del Grup d’Història del Casal volem agrair les facilitats i la col·laboració donades en la realització d’aquest acte i felicitem els responsables del Museu per la trajectòria i la tasca que han portat a terme des de la institució i els encoratgem a seguir treballant per la recerca, la salvaguarda i la difusió del patrimoni cultural. Unes missions, aquestes, que malgrat el pes de la lògica que obliga les administracions a treballar-hi no sembla que siguin conceptes que es tinguin prou assimilats. Aquest tancament del Museu de Cabrils de ben segur suposarà un empobriment cultural pel poble.

 

Blog del Museu Arxiu de Cabrils

Marta Prevosti, nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Marta Prevosti i Monclús és la nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans en relleu de Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el passat mes de març. Prevosti és membre de l’IEC adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica i ha estat pionera, en l’àmbit estatal, en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana. En relació al Maresme, ha treballat en la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), el jaciment del Morè (Sant Pol de Mar) o l’estudi en curs de la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar). I, entre altres, ha coordinat els treballs d’arqueologia de diverses obres d’autopistes (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7).