Arxiu de la categoria: Notícies

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Ens ha deixat Anna Comas i Valls

El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.

El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.

Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.

Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)

Es convoca el 62è Premi Iluro de monografia històrica

La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.

Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.

En l’anterior edició el premi va quedar desert però el jurat va atorgar un accèssit a l’obra Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, de Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles que es presentarà en l’edició d’enguany.

Mor el polític Remigi Herrero, exregidor de cultura de Mataró

El polític socialista Remigi Herrero i Garcia s’ha mort aquest dimarts. Fou regidor a l’Ajuntament de Mataró entre els anys 1983 i 2003 i diputat al Congrés dels Diputats pel PSC entre 1995 i 1996. Mestre de professió, en acabar la seva activitat política va tornar a l’escola Tomás Viñas de Mataró.

Sense dubte, Remigi Herrero ha estat una d’aquelles persones que deixen petja entre els seus conciutadans.

Com a regidor de cultura el Grup d’Història del Casal  va mantenir-hi una relació molt positiva ja des dels inicis de l’entitat el 1986. Des d’aquella primera entrevista vam poder comptar amb el seu recolzament i, molt especialment, el seu encoratjament a tirar endavant el projecte associatiu i ens acompanyà en més d’una ocasió en les activitats que organitzàrem.

Des del Grup d’Història del Casal lamentem la trista notícia tot guardant-ne un record entranyable i un sincer sentiment de gratitud.

El castell de Burriac acomiada el Museu de Cabrils

El dissabte 14 de desembre de 2019 es va presentar al Museu de Cabrils el llibre titulat: La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. L’acte va comptar amb les intervencions de Laura Bosch, Josep Maria Rovira, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana i amb l’assistència d’un nombrós públic.
En el marc de l’acte es va donar a conèixer la lamentable notícia que el Museu-Arxiu de Cabrils tancarà les portes per decisió del govern municipal.
El Museu Municipal de Cabrils, situat a Can Ventura del Vi, fou creat pel Ple de l’Ajuntament el 13 de setembre de 1983 sota la fórmula jurídica d’un organisme autònom local, amb l’objectiu de protegir, documentar, salvaguardar i difondre el patrimoni històric, artístic i cultural del municipi. Fou inaugurat el 19 d’agost de 1984.
En tractar-se d’un dels darrers actes que organitza el Museu Arxiu de Cabrils, des del Grup d’Història del Casal volem agrair les facilitats i la col·laboració donades en la realització d’aquest acte i felicitem els responsables del Museu per la trajectòria i la tasca que han portat a terme des de la institució i els encoratgem a seguir treballant per la recerca, la salvaguarda i la difusió del patrimoni cultural. Unes missions, aquestes, que malgrat el pes de la lògica que obliga les administracions a treballar-hi no sembla que siguin conceptes que es tinguin prou assimilats. Aquest tancament del Museu de Cabrils de ben segur suposarà un empobriment cultural pel poble.

 

Blog del Museu Arxiu de Cabrils

Marta Prevosti, nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Marta Prevosti i Monclús és la nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans en relleu de Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el passat mes de març. Prevosti és membre de l’IEC adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica i ha estat pionera, en l’àmbit estatal, en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana. En relació al Maresme, ha treballat en la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), el jaciment del Morè (Sant Pol de Mar) o l’estudi en curs de la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar). I, entre altres, ha coordinat els treballs d’arqueologia de diverses obres d’autopistes (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7).

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, premi Recercat 2019

El proper 4 de maig al Paranimf  de la Universitat de Cervera es lliurarà el Premi Recercat 2019 al Museu Arxiu de Santa Maria – Centre d’Estudis Locals de Mataró amb què ha estat guardonat per l’Institut Ramon Muntaner. El premi ha estat concedit en la modalitat d’entitats, en reconeixement a la seva llarga i destacada trajectòria.

El premi Recercat l’atorga l’Institut Ramon Muntaner a proposta dels centres d’estudis de terres de parla catalana a fi de reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació. La candidatura del Museu Arxiu  fou proposada a iniciativa de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Centre d’Estudis Argentonins i el Centre d’Estudis Vilassarencs que van comptar amb nombroses adhesions d’entitats i persones de Mataró i de la comarca.

El Grup d’Història del Casal felicitem al Museu Arxiu de Santa Maria i expressem la nostra enhorabona pel reconeixement tant merescut.

Ens ha deixat l’historiador d’Òrrius Josep Maria Roqué

El passat 20 de febrer ens va deixar l’historiador Josep Maria Roqué i Margenat, membre del Grup d’Història del Casal. Des del 1991, quan ens vam conèixer personalment en unes jornades d’historia local que se celebraren a Argentona, va vincular-se estretament amb la nostra associació, com a soci i, molt especialment, col·laborant en l’organització, en les recerques i recolzant els projectes de l’entitat. El seus camps d’interès eren l’edat mitjana, el patrimoni i, davant de tot, el seu poble, Òrrius.

Com a medievalista es capbussà en la documentació d’Òrrius i d’Argentona per a bastir els seus treballs sobre el poble, ja sigui recopilant topònims o confegint les monografies sobre la vila estimada. I col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio.

Amb el Grup d’Història del Casal va publicar la monografia Òrrius, contribució a la història del poble, que editàrem el 1998 i que s’exhaurí ben ràpidament. I, no fa tant, el 2016, vam col·laborar en l’edició del seu treball La gent d’Òrrius a través de la Història, una monografia de major ambició encara. Aquests treballs, més que voler fer la història de la vila, sempre els plantejà com la història de la seva gent a través dels masos i les vivències Deia en Josep Maria al preàmbul del llibre que «he volgut posar de manifest fets quotidians senzills, resultat de la lluita d’aquelles famílies que al llarg del temps han fet possible que encara avui existeixi el poble d’Òrrius com a entitat diferenciada».

Com a historiador publicà estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins, del Museu Arxiu de Santa Maria, a la revista Fonts, del Centre d’Estudis Argentonins, o en els Estudis de Llengua i Literatura Catalanes on publicà un treball sobre els noms de lloc i de persona del terme d’Òrrius.

El Grup d’Història del Casal sempre en guardarem un emotiu i agraït record. El proper dijous dia 28 dedicarem la tertúlia de la ràdio a recordar la seva figura i la seva obra (Mataró ràdio 89.3 fm).

Tertúlies radiofòniques amb la participació de Josep Maria Roqué:

Programa núm. 29 (10-05-2007): Òrrius, història i patrimoni

Programa núm. 180 (15-09-2011): 30 anys de la descoberta del tresoret d’Òrrius.

Apareix el rètol comercial d’un antic establiment mataroní

Segons ens informa Quim Graupera, les obres d’acondicionament que s’estan portant a terme el l’immoble número 85 de la Riera, de Mataró, ha aparegut el rètol comercial d’un antic establiment. Es tracta del fotògraf R. Estapé que a principis del segle XX tenia el seu establiment a la llavors anomenada Rambla Mendizabal.

Des del Grup d’Història del Casal ens hem adreçat als tècnics de patrimoni de l’ajuntament posant-los en coneixement de la informació a fi que es puguin prendre les mesures adequades i valorar la seva conservació. (Fotografia:Quim Graupera)

Les II Jornades d’Estudis Locals Duos Rios

El proper dissabte 9 de febrer, es celebraran a Dosrius les Segones Jornades d’Estudis Locals Duos Rios, convocades per l’Arxiu Històric Municipal. Enguany es presentaran fins a quinze comunicacions que abracen totes les èpoques de la història de Dosrius. Com en l’anterior edició, i com és habitual en la publicació Duos Rios, on es publicaran les comunicacions el proper Sant Jordi i que ja és el quart número, hi hauran treballs sobre la figura i l’obra del dosriuenc Esteve Albert. En aquesta nova convocatòria n’hi haurà quatre: Rafel Mitjans Berga i Teresa Soler Llobet presentaran la comunicació L’Esteve Albert folklorista, Jaume Vellvehí Altimira parlarà d’Esteve Albert: Josep-Sebastià Pons el referent homenatjat, tot seguit, Josep Puig-Pla tractarà de Lluís A. Vinyamata, comte d’Alba de Liste, vist per Esteve Albert i, finalment tancarà la jornada Jordi Solé Camardons amb el treball L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp.

La Jornada se celebrarà a partir de les 17 h. a la Sala de Plens del consistori amb la presentació de la primera de les comunicacions: El grup dolmènic de la Serra del Corredor, a càrrec d’Imma Bassols Fernández, Daniel Daví Salvanyà i Robert Lleonart Casadevall.

Podeu descarregar-vos el resum de totes les comunicacions en aquest enllaç