Manifest per preservar els vestigis arqueològics apareguts al jaciment de Ca la Madrona

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, promouen el Manifest per a la protecció, conservació en el seu lloc i declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Al document, que ha estat adreçat a l’Ajuntament de Mataró, amb data 12 de març ja s’hi han adherit disset entitats i associacions i seixanta persones a títol individual de Mataró, el Maresme i Catalunya, i properament es preveu poder comptar amb la confirmació formal de noves adhesions. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania.

La intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona a Vallveric, avui polígon industrial Mata-Rocafonda, ha posat al descobert estructures i paraments corresponents a les restes d’un establiment productiu d’època romana a més d’un possible edifici d’ús cultual d’època visigòtica, part d’un carrer i una extensa necròpolis. La importància i singularitat dels vestigis el converteixen en un bé patrimonial de la ciutat que no es pot deixar perdre i afegir-lo a la llarga llista de pèrdues que acumula Mataró.

Per aquests motius les entitats impulsores demanen la conservació en el seu lloc i la declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Es poden formalitzar noves adhesions descarregant el pdf del manifest

Descarregar, signar i enviarBaixa

Un cop descarregat podeu signar-lo digitalment o podeu imprimir-lo i signar-lo manualment indicant núm. del DNI. Després l’heu de fer arribar a qualsevol de les tres entitats promotores o més fàcilment a l’adreça de correu:

Entitats i associacions adherides a data 12 de març

Amics de la Ciutat de Mataró

Associació Cultural Llibre Viu (Mataró)

Associació Vidre Bufat de Mataró

Candidatura d’Unitat Popular

Centre d’Estudis Argentonins

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró

Centre d’Estudis Canetencs

Club d’Opinió Jaume Llavina (Mataró)

Fundació Burriac (Cabrera de Mar)

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte (Mataró)

Institut de Cultura Mediterrània (Perpinyà)

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu Arxiu de Vilassar

Museu Comunitari de Cabrils (Comca)

Societat Catalana d’Arqueologia (Barcelona)

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

El castell de Burriac en 3D

El passat dimarts, 21 de juny, es va presentar a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac realitzada per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte fou conduit per Joaquim Fernàndez de l’Associació Mataró Cultural, entitat organitzadora. Va intervenir tot seguit Joan Francesc Clariana en nom del Grup d’Història del Casal, que presentà el conferenciant i el projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni i la col·lecció de llibres Patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D que l’entitat impulsa i hi participa. Rovira va fer un recorregut virtual pel castell a través d’imatges web i recreacions 3D així com a través de videos de la reconstrucció en tres dimensions del castell de Burriac.

La conferència, que comptà amb força participació forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

En ruta pels castells de Catalunya: el castell de Burriac

Dimarts, 21 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró (Carrer Nou, 29) es presentarà la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac, que ens mostrarà  Josep M. Rovira i Juan, membre del Grup d’Història del Casal. L’activitat forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Els molins fariners de Dosrius i Canyamars

Tertúlia d’Història núm. 512 (14/10/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Jaume Vellvehí

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem amb Jaume Vellvehí sobre els molins fariners de Dosrius i Canyamars, tema sobre el qual versà la conferència del passat 9 d’octubre a Dosrius amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni. Com era un molí? Com funcionava? Quins tipus n’hi ha? On eren i què en queda? Tots aquests dubtes i moltes més coses sobre els molins fariners, un patrimoni històric, arquitectònic, tècnic, antropològic, lingüístic i literari que cal posar en valor..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Concentració per la vil·la romana del Roser de Calella

La Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, va convocar pel dia 17 de setembre, una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana del Roser-Mujal. La concentració es va fer davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i hi va haver diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens vam sumar a la iniciativa i una delegació de l’entitat va assistir-hi. A més, conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, vam pronunciar un parlament (que reproduim més avall). La intervenció va anar a càrrec d’Imma Bassols en nom de les dues entitats i fou seguit pel parlament de l’associació SSOM Santa Susanna, d’Agustí Alcoberro (Patrimoni UB) i de Joan Juhé en nom de la Plataforma.

comunicat_ghc_ceahmBaixa

.

• 

  Agustí Alcoberro
  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  Imma Bassols (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

• 

  (Fotografia E.M. Llovet)

En defensa de la Vil·la romana del Roser. Calella

El proper divendres 17 de setembre, a les 19:30 h, la Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, convoca una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana. La concentració es farà davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i es preveu que hi hagi diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa i conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró participarem en la concentració.

EL Grup d’Història del Casal ja ens vam adreçar a l’Ajuntament de Calella el mes d’abril incidint en la preservació digne de l’important jaciment. Així mateix vam adherir-nos al manifest de la Plataforma.

Trobareu més informació sobre la vil.la en aquest enllaç. I també en aquest altre de la Plataforma.

Us convidem a sumar-vos-hi.

Coreografia Arqueològica: 1921 Les Danses de Vilanova

Tertúlia d’Història núm. 487 (Mataró Ràdio: 10/12/2020)

Convidats: Daniel Trullols

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Amb motiu dels 100 anys de la recuperació de les Danses de Vilanova, l’Esbart Català de Dansaires ha fet una exposició. En aquest programa, Daniel Trullols, president de l’Esbart, ens explicarà com es va fer i quins passos van seguir per reconstruir-la, realment és arqueologia de la coreografia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Les mines de can Palomeres de Malgrat de Mar

Tertúlia d’Història núm. 486 (Mataró Ràdio: 26/11/2020)

Convidats: Vicenç Bayarri i Joan Davilal

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Amb Vicenç Bayari, autor del llibre Les Mines de Can Palomeres i amb Joan Davila, membre dels Amics de l’Arxiu de Malgrat de Mar, parlarem de les mines de can Palomeres.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Informació i recursos:

Conferència: Esteve Mach, Els frescos de Torres Garcia al Palau de la Generalitat. Qui els va fer aturar? Que es farà per videoconferència el dia 2 de desembre a les 19:00 Enllaç per accedir

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i dissidències/1

Tertúlia d’Història núm. 482 (Mataró Ràdio: 29/10/2020)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre el patrimoni i l’arqueologia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb