Arxiu de la categoria: Premi Thos

treballs Guanyadors del Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 506 (1/7/2021)

Convidats: Bernat Llamas i Adrià Soler.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció:  Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Parlem amb els autors dels treballs guanyadors. Els treballs es complementaven ja que des de diferents àmbits tractaven de les epidèmies del segle XVII al Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Dos treballs que tracten de les epidèmies dels segles XVII-XVIII guanyen el 17è Premi Thos i Codina de batxillerat

Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.

El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.

A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? 

Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.

Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció,  els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.

Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.

Quan a la idea general la seva proposta és:

Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.

Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques,  matemàtiques i  de localització d’elements.

En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.

Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.

Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.

Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove  i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.

Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.

També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.

L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.  

El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.

El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.

L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.

Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.

A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme  i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).

Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)

Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.

Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.

Una nova edició del Premi thos i codina de batxillerat

El proper dijous 3 de juny a dos quarts de set de la tarda es farà públic el veredicte del 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que excepcionalment agrupa treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. L’acte es celebrarà amb accés restringit als finalistes en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (carrer Méndez Núñez s/n de Mataró). El premi el convoca aquesta institució juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa disset anys.

Enguany opten al premi quatre treballs finalistes:

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Es convoca el 17è Premi Thos de batxillerat

Ja s’ha obert el termini per a la presentació de treballs de recerca de batxillerat qu vulguin optar al Premi Terenci Thos i Codina de Batxillerat. Excepcionalment, aquest 17è premi agrupa els treballs dels cursos 2019-2020 i 2020-2021 degut a la situació de la pandèmia que no va permetre’n la convocatòria normal dels del curs que ara acaba. Per aquesta raó els treballs d’aquest curs es poden presentar i s’afegiran als de la convocatòria del proper. L’acte de veredicte i lliurament del premi se celebrarà com és habitual el mes de maig del proper 2021 en el marc de les festes patronals de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.

Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials: història, art, literatura, patrimoni, tradicions, festes i costums, personatges emblemàtics, el teatre en un sentit ampli, infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors, el cinema amateur, els locals o la crítica, per exemple. També hi té cabuda la història de les associacions locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les pro-blemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…

El format, el suport i l’extensió dels treballs és lliure: en suport digital (PDF), en suport online (blogs, wikis, webs…) o en suport paper. Més informació en aquest enllaç: Bases (Pdf) 17è Premi.

Es declara desert el 16è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat

El 16è premi de treballs de recerca de batxillerat Terenci Thos i Codina, corresponent al curs 2018-2019, que com cada any s’atorga el mes de maig següent en el marc de la festa patronal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, ha estat declarat desert.

D’altra banda, enguany s’ha hagut de suspendre l’acte de veredicte i lliurament del premi, que normalment se celebra el mes de maig, com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

En un altre sentit, els treballs guanyadors de cadascuna de les setze convocatòries del premi des de l’any 2003 han estat dipositats a l’Arxiu Comarcal de Maresme. Amb aquest dipòsit es vol assegurar la seva conservació i que puguin ser consultats pels interessats. En endavant, s’hi aniran incorporant els guanyadors de cada nova convocatòria.

L’any passat va guanyar el Premi Terenci Thos i Codina el treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo. En aquella ocasió també es va concedir un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sánchez de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

El premi el convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró que el van instituir l’any 2003 amb motiu del centenari de Terenci Thos i Codina, un dels fundadors del Col·legi mataroní el 1867 i que en fou degà al tombant de segle.

Els guanyadors del XV Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 444 (Mataró Ràdio: 23/5/2019)

Convidats: Rubén Bracero i Maria Sánchez.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem amb els guanyadors del XVè Premi Thos i Codina de recerca de batxillerat (curs 2017-2018). Els treballs tractaven la figura i l’obra de Joan Peiró i la dona treballadora tèxtil durant el franquisme a Canet de Mar.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Un estudi sobre la figura i l’obra de Joan Peiró i un estudi sobre la dona treballadora durant el franquisme a Canet de Mar guanyen el 15è premi Thos de batxillerat

El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.

El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur

El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi  Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.

La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.

No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.

El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.

Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.

L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.

En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que  ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.

Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.

Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver,  tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .

Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.

Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.

Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.

Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs  contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.

Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.

Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.

Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la  Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.

XV Premi Thos. Guanyadors i jurat (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Jurat i guanyadors (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. M. Àngels Jubany glossa els treballs finalistes (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura glossa (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Taula presidencial (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. J. Vellvehí llegeix el veredicte (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Maria Sanchez recull diploma (fot. ICAM)

XV Premi Thos. J. Naveira, degà de l’ ICAM, lliura l’accèssit a Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez recull l’accèssit (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Consellera de Justícia de la Generalitat lliura premi Thos a Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero recull el premi (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Professor Juan Ortiz, Institut Damià Campeny, tutor del treball guanyador (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Els guanyadors (fot. E. Llovet)

Cinc treballs finalistes opten al XV Premi Thos i Codina de batllillerat (curs 2017-2018)

El proper divendres 17 de maig a les sis de la tarda es farà públic el veredicte en un solemne acte que se celebrarà a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró el dia de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa quinze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

Enguany els cinc treballs finalistes que opten al premi són:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”

Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores

Torró d’autor, l’art que es menja

Joan Peiró: un sindicalista per al futur

Les escoles dels nostres avis: Diario general de clase

L’any passat va guanyar el XIV Premi Thos i Codina el treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. El jurat també va atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Es convoca el 16è Premi Terenci Thos de recerca de batxillerat (curs 2018-2019)

El Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró convoquen una nova edició, la setzena, del Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2018-2019. El termini de presentació d’originals acaba el dilluns 27 de maig. Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials (història, art, literatura, patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics de cada localitat, el teatre en un sentit ampli, – infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors –  el cinema amateur, els locals o la crítica per exemple. També hi te cabuda la història de les associacions i entitats locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…). El premi esta dotat amb un únic premi de 750 €.

D’altra banda, el proper mes de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del Premi d’enguany, el 15è, a treballs del curs 2017-2018.

Podeu descarregar les bases aquí: Premi Thos 2019

Els guanyadors del Premi Thos de batxillerat 2018

Tertúlia d’Història núm. 410 (Mataró Ràdio: 10/5/2018)

Convidat: Júlia Guerrero i Martí Garcia

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat,  Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Sanchez

Descripció: Parlem amb el guanyador del 14è Premi Terenci Thos i la guanyadora de l’accèssit

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb