Convidada: Jana Aubanell Martín i Clàudia Gil Calderón.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Avui és el torn dels dos treballs finalistes al premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat 2023, que tracten un tema ben diferent. Tots dos parlen de la Guerra Civil, des de punts ben diferents. El de Clàudia Gil Calderón tracta de La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme, i en canvi, el de Jana Aubanell Martín parla de La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Parlem del treball guanyador i d’un dels accèssits de la darrera edició del premi Thos i Codina de recerca de batxillerat que convoquem l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal. Els treballs són sobre temes ben diferents. El de la Iman tracta d’un document del segle XVI i, en canvi, el del Javier parla del barri de Cerdanyola. Això si tots dos estan relacionats amb la ciutat de Mataró.
La Sala d´Actes del Col·legi d’Advocats de Mataró ha acollit aquest dimarts l’acte de lliurament del 19è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2022-2023. Uns premis que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.
El guanyador del 19è premi Terenci Thos i Codina ha estat el treball Secrets amagats en un pergamí. Transcripció, traducció i anàlisi d’un manuscrit inèdit del s. XVI de l’alumna Iman Abbassi Tahiri de l’Institut Guindàvols de Lleida, que tenia com a tutora a la professora Maria Teresa Quintillà.
Enguany, el jurat ha decidit atorgar dos accèssits als treballs Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit de Carla Sánchez Herrera, alumne de l’IES Thos i Codina de Mataró, del qual n’ha estat la tutora la professoraMercè Prat Colom i al treball Descobteix(-te,) Cerdanyola! de Javier Páez Jiménez, alumne de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró que tenia com a tutora a la professora Sílvia Domínguez Tortajada.
El jurat també ha destacat la qualitat dels altres dos treballs finalistes que optaven al premi. Es tracta de La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis, de Jana Aubanell Martín, alumna de INS Rramon Turró i Darder de Malgrat de Mar, tutoritzat per Montserrat Fernández i del treball La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme de Clàudia Gil Calderón, alumna del mateix institut que tenia de tutor al professor Manel Belmonte.
L’acte ha estat presidit per Maria José Pastor, degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i ha comptat amb les intervencions del Sr. Àngel Vadell, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Mataró i Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal. Durant l’acte, Maria Àngels Jubany, docent, historiadora i membre del jurat, ha glossat els cinc treballs finalistes.
Així, el treball La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme, de Clàudia Gil Calderón, és «una recerca que parteix de voler saber què va passar i com es va viure el conflicte a la zona de l’Alt Maresme, ja que es la zona on viu i li despertava curiositat els fets ocorreguts a la subcomarca.
L’autor/a volia assabentar-se dels actes de guerra que van ocórrer durant el conflicte armat a l’Alt Maresme, també de com estaven els pobles governats, com vivia la societat de l’època, els assassinats, com van entrar els franquistes i la repressió.
Diu que el seu principal propòsit era contrastar la informació entre pobles, i així poder trobar les semblances i diferències de com es va viure el conflicte en els diferents municipis. I també a través d’això obtenir un context general de la guerra a Catalunya.
La major part de la informació l’ha obtingut de llibres d’història d’historiadors i historiadores experts en la Guerra Civil Espanyola en l’àmbit local.
També ha obtingut informació de panells explicatius que es troben al costat d’alguns monuments històrics, de programes de ràdio locals, de pàgines web d’Ajuntaments o de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Per a la part pràctica de la seva recerca aporta interessants fotografies i documents trobats en Arxius Municipals de l’Alt Maresme o a l’Arxiu Comarcal del Maresme i també entrevista a dos descendents d’homes brigadistes internacionals, que eren al vaixell Ciutat de Barcelona, enfonsat el dia 30 de maig de 1937, davant la costa de Malgrat de Mar i també assisteix a actes de rememoració del 85è aniversari de l’enfonsament.
Després de la seva recerca conclou l’autora que hi ha més semblances que diferències entre com van viure la guerra tots els pobles de l’alt maresmes ja que a tots hi van haver els mateixos problemes i necessitats, i les diferències no van ser tan rellevants per al conjunt de la població.
Així analitza i compara en tot els pobles: mitjà de vida, política, actes polítics, educació, gana, refugiats, repressió contra religiosos i persones de dretes, soldats voluntaris i de lleva, morts i desapareguts, empresonats, brigadistes internacionals, fortificacions de defensa, atacs d’avions italians I per últim, l’arribada dels franquistes i les conseqüències posteriors».
El treball La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis, de Jana Aubanell Martín, «fa una recerca que parteix del seu interès per investigar un fet històric: La lleva del Biberó, així com el passat del seu besavi Lluís Riera Turró.
Vol recordar i honrar a tots aquells que van patir d’una manera o altra la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències i investiga què li va passat exactament al seu besavi i com el va afectar a ell i a tots els altres i soldats que van sobreviure-la.
L’autora diu que la joventut de tots aquests nois que van formar part de la Lleva del Biberó va quedar estroncada doncs van anar a la guerra amb setze anys i en van tornar amb més de vint.
Diu que el seu besavi i els altres supervivents, quan es va acabar la guerra no van anar directament a casa, sinó que van acabar a diferents camps de concentració on van passar quasi més temps que a la guerra, i després van anar a camps de treball i fins i tot van haver de fer servei militar.
Diu també que després, ja fos per la repressió franquista, pel dolor que els provocava reviure-ho, o per no alarmar als seus familiars i coneguts, van explicar molt poc el que havien viscut i les seves famílies generalment n’estaven poc informats.
Per fer la seva recerca busca informació sobre els fets històrics que portaren a la Guerra Civil espanyola, el context històric a Europa, què fou la Lleva del Biberó, i què és l’Agrupació de supervivents de la Lleva del ’41.
En la part pràctica de la recerca, analitza l’entrevista que la mare de l’autor/a, periodista de professió, li va fer al seu besavi, i les més de 100 cartes que va enviar a la seva futura esposa.
A partir de tot aquest material i amb l’ajuda de records de familiars, ha aconseguit reconstruir què li va passar al seu besavi des del moment que el van cridar a anar a la guerra.
L’autora conclou que la guerra va marcar un abans i un després en la vida d’aquells joves ja que va significar un dolor i un patiment impossibles d’oblidar i que la seva situació va ser molt dura doncs van passar gana, set, fred i malalties».
El treball Descobteix(-te), Cerdanyola!, de Javier Páez Jiménez, «fa una recerca que parteix del seu interès per fer una descoberta historicosocial del barri mataroní de Cerdanyola i també vol investigar sobre el concepte de cohesió social tot mirant el passat del barri per comprendre com és actualment.
L’autor diu que ha fet aquesta recerca perquè té una l’estima personal cap al barri, degut a que fou el destí dels seus avantpassats en la cerca d’una vida més pròspera.
La seva primera hipòtesi, que determina que Cerdanyola neix amb l’arribada dels primers immigrants del sud d’Espanya, li queda parcialment refutada doncs troba que ja hi ha un primer signe d’existència del topònim Cerdanyola l’any 1025 amb una delimitació entre el Castell de Burriac i el Turó de Cerdanyola.
Explica que Cerdanyola no s’entén com a barri fins a l’augment de la seva població a meitat del segle XX, doncs abans era un veïnat de Mataró i que Cerdanyola és un territori que en menys d’un segle ha patit unes transformacions urbanístiques i socials que l’ha convertit en la barriada que és avui.
Referent al moviment associatiu i el seu compromís amb el barri i la cohesió social, diu que ha descobert l’abundant calendari social i cultural de les 118 entitats registrades al barri que fan actes com la Festa Major, la Mostra d’Entitats o el Mes Cultural, que contribueixen directament a la millora de la convivència entre la diversitat que caracteritza Cerdanyola i utilitzen aquesta pluralitat en pro de la cohesió social potenciant el sentiment de pertinença i el respecte mutu.
Haver investigat tot el procés de creixement, canvi i transformació de Cerdanyola li ha fet veure que el barri ha retratat molt bé la realitat de cada moment, essent un bon exemple dels principals trets que caracteritzen la història del conjunt de la ciutat de Mataró i de Catalunya del segle passat i del que portem d’aquest.
L’autor conclou que Cerdanyola ha estat un exemple de clima reivindicatiu de la classe treballadora i humil, generalment emigrants, que ha hagut de lluitar pels seus drets i dignitat.
Per a la part pràctica de la recerca, l’autor fa dues entrevistes: un treballador social de l’espai jove de Cerdanyola i la tècnica de participació ciutadana de l’Espai Gatassa i per la part històrica utilitza bibliografia i webgrafia especialitzada».
El treball Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit, de Carla Sánchez Herrera, «fa una recerca que pretén donar a conèixer que la barbàrie nazi va tocar de prop als vençuts de la guerra civil espanyola, homes i dones, concretament als que van haver de sortir cap a l’exili.
Eren republicans espanyols que un dia van deixar les seves vides enrere per lluitar pels seus ideals i van acabar en els camps de concentració més aterridors.
L’autora en saber de l’existència de dones republicanes deportades als camps nazis, va decidir investigar sobre com hi havien arribat i com havia sigut aquella experiència tant esgarrifosa per elles i els vol fer un homenatge.
Explica que moltes dones quan varen sortir dels camps eren encara molt joves i sentien dins seu una mena de vergonya, tant pel seu aspecte físicament desfet, com per haver estat en un camp de concentració alemany i que després de la guerra, van decidir mantenir les seves històries en silenci.
Així també va ser, com els seus actes d’heroisme van quedar en l’oblit.
Per fer la part teòrica de la recerca consulta bibliografia i webgrafia i en la part pràctica del treball, obté documentació històrica d’arxius, museus, associacions, amical, etc. i fa un documental, amb el que dona a conèixer la vida de dos republicans catalans: Alfonsina Bueno i Esteve Rovira que varen sortir de Berga i Cabrera de Mar respectivament.
La història d’Alfonsina Bueno dona una perspectiva de com les dones s’implicaren en la lluita i la van patir. Tot i així, diu que les dones que van sobreviure van ser capaces de tirar endavant i poc a poc, elles i/o els seus familiars varen anar explicant les seves vivències i patiments.
Per altra banda, la vida de l’Esteve Rovira mostra que no va ser gens fàcil per a aquests lluitadors separar-se de la seva família i com aquestes persones i famílies van quedar greument afectades.
Diu l’autora, que durant la seva recerca, algunes persones li agraïen molt el seu interès sent tan jove, per donar a conèixer aquesta part de la història entra la gent de la seva edat i diu també, que s’ha trobat que tot era molt complicat i difícil, com si tota la documentació estigues al fons d’un calaix i ningú volgués endinsar-hi per a mostrar-la i per facilitar la difusió d’aquestes vides tan heroiques.
Finalment, el treball Secrets amagats en un pergamí. Transcripció, traducció i anàlisi d’un manuscrit inèdit del s. XVI, d’Iman Abbassi Tahiri, «fa una recerca en l’àmbit de la paleografia, en què, mitjançant la transcripció i la traducció d’un text antic i inèdit escrit en un pergamí, pretén descobrir els secrets que amaga el document.
En primer lloc fa la transcripció i la traducció del llatí al català i esbrina la procedència, l’autoria i el contingut del document inèdit.
En segons lloc es documenta sobre el context del moment i el lloc en què va ser redactat i, d’aquesta manera, conèixer a través d’una font documental directa la manera de viure de la pagesia mataronina de l’època.
En tercer lloc, fa una radiografia del sistema contractual emfitèutic per entendre millor les relacions socioeconòmiques que s’estableixen entre els protagonistes del document.
A nivell metodològic entrevista a la propietària del document per saber amb exactitud d’origen d’aquest pergamí comprat a Agramunt l’any 2021.
Després, i per establir el marc teòric necessari, recopila tota la informació a l’abast sobre paleografia, codicologia i diplomàtica i també contextualiza el document i investiga sobre com era la vida de la societat del segle XVI a Catalunya i, concretament, a Mataró, lloc de signatura del document objecte d’estudi.
També demana la col·laboració del Dr. Joan Busqueta i Riu, professor de la Universitat de Lleida, màxim expert en paleografia i història medieval, que l’ajuda a la transcripció i traducció del manuscrit, amb les seves respectives anotacions.
Després fa l’anàlisi del contingut del pergamí i finalment exposa les conclusions finals obtingudes a partir de l’anàlisi del document, la bibliografia i els annexos.
Conclou l’autor/a que amb aquesta recerca ha estat capaç de superar les dificultats i limitacions que se li han presentat des d’un principi, que ha après molt sobre paleografia, i, sobretot, que ha posat en pràctica els coneixements adquirits al llegir i transcriure un document, redactat uns cinc cents anys enrere, que, a primera vista, semblava indesxifrable.
Diu l’autora que, a més, ha aconseguit determinar el contingut del document analitzat:
Es tracta d’un contracte emfitèutic, signat l’any 1572, en virtut del qual un agricultor veí de Mataró, Antoni Roig, traspassa a un altre agricultor de la mateixa localitat, Lluís Puig, dues peces de terra conreables, per un preu de 40 lliures de Barcelona, unes terres que havia heretat del seu pare, qui, al seu torn, tenia traspassades per altres veïns de la localitat que les tenen cedides per part de la propietària legítima, que era la Canonja de Barcelona.»
(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)(fotografia: E. M. Llovet)
Deu treballs opten al dinovè Premi Terenci Thos i Codina de Batxillerat (curs 2022-2023). El premi, promogut per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró, esta dotat amb 250 euros a un únic treball. El veredicte es donarà a conèixer el proper mes de maig en un acte que se celebrarà en la sala d’actes del Col·legi.
Els treballs presentat són, per ordre de recepció,
1.- Testimonis de Mauthausen: No els deixem caure en l’oblit (Marie Curie)
2.- Factors que condicionen l’aprenentatge de l’alumne adolescent (Amadeu)
3.- The idealization of toxic relationships in young adult literature (Jay)
4.- Influència de la mitologia japonesa a l’Institut Pineda (Tay)
5.- La relació entre la música i la salut mental a Pineda de Mar (Edebe)
6.- Vincle poderós (Estrella)
7.- La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis (Anaj)
8.- La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme (Esclopet)
9.- Secrets amagats en un pergamí. Transcripció, traducció i anàlisi d’un manuscrit inèdit del s. XVI (Rosa d’abril)
L’any 2003, amb motiu del centenari de la mort de Terenci Thos i Codina, el Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró van instaurar el Premi Terenci Thos i Codina per a treballs de recerca de batxillerat. La primera convocatòria fou el curs 2003-2004 es a dir enguany és el 19è Premi.
El premi distingeix el millor treball de recerca que realitzen els alumnes de segon de batxillerat de cada curs en el camp de les ciències humanes i socials que es relacioni d’alguna manera amb la comarca del Maresme. Així, la història, l’art, la literatura, el patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics, el teatre en un sentit ampli, les infraestructures, els col·lectius amateurs, les obres o els autors, el cinema amateur, els locals o la crítica, per exemple. També hi té cabuda la història de les associacions locals, dels barris, de l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…
El termini per a la presentació dels originals que hi vulguin optar acaba el proper 27 de març. El premi està dotat amb 250 euros. podeu descarregar-vos les bases del premi al següent enllaç:
La Sala d´Actes del Col·legi d’Advocats de Mataró ha acollit aquest dimarts l’acte de lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2021-2022. Uns premis que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.
El treball guanyador del 18è premi Terenci Thos i Codina ha estat El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) de l’alumne Biel Pruna Blanquer de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.
També s’ha fet una menció especial al treball Visual però invisible: LSC a Mataró de Jana Olivares Massó, alumna de l’IES Thos i Codina de Mataró. Igualment s’han reconegut els dos treballs semifinalistes que han estat Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021, d’Arturo Cabellos Martínez, alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró i És el català realment la llengua que parlem?: Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme, de Berta Soler Clavero, alumna de l’ IES Ramon Turró i Darder, de Malgrat de Mar.
Segons la valoració del jurat, el treball El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) se situa en els antecedents històrics més immediats presidits per la II república i la Guerra Civil, per acabar explicant la irrupció de la dictadura franquista i la llarga ombra que projectaria durant els quaranta anys de seva existència sobre el país. Constata que malgrat tots els intents d’anorreament cultural, la llengua i la cultura catalanes, es van anar filtrant per les esquerdes. En el cas de Canet de Mar, i de la mà d’uns joves amb inquietuds aplegats sota la bandera de l’escoltisme, es van realitzar els primers concerts de la Nova Cançó, que acabarien cristal·litzant en l’organització de concerts multitudinaris com les Sis hores de cançó i el Canet Rock, que situarien el poble a l’avantguarda en la reivindicació pel retorn de les llibertats perdudes i la llengua i cultura catalanes.
Quant al l treball finalista Visual però invisible LSC (Llengua de signes catalana) a Mataró el jurat ha comentat que la recerca se centra en la llengua de signes catalana (LSC) i que busca endinsar-se i aprofundir en la situació d’aquesta a la Comunitat Sorda signant de Mataró. Per poder realitzar aquest treball, en la seva part teòrica, consulta bibliografia escrita i webgrafia on troba publicacions sobretot en pàgines webs d’entitats o associacions especialitzades. Per tal de conèixer la Comunitat Sorda i la situació de la llengua de signes a Mataró, contacta amb persones Sordes i amb les diferents entitats i centres que hi ha a Mataró i també fa consultes i entrevistes a professionals de l’àmbit. Per poder tenir més opinions i conèixer més a fons com se senten les Persones Sordes els fa una enquesta on sobretot els demana propostes que serien els beneficioses i els serveixen per a millora de la inclusió de la LSC a la ciutat de Mataró. També fa una enquesta a la Comunitat Oient per saber quina és el coneixement que tenen de la LSC. Investiga també si actualment existeix algun pla d’inclusió dirigit a la comunitat signant i troba que no hi ha cap programa pensat exclusivament per a signants.
Finalment fa una interessant proposta de pla d’inclusió i/o millora de la comunitat signant a Mataró que conté propostes en l’àmbit sanitari, logístic, social, seguretat i protecció, oci i públic. En les seves conclusions diu que ha pogut comprovar que tot i que hi ha moltes barreres de comunicació que dificulten molts aspectes de la vida d’una Persona Sorda Signant, la seva hipòtesi de que no poden portar un ritme de vida quotidià normal sols es compleix en la gran majoria en: situacions administratives, anant al metge, en assumptes de justícia o l’àmbit de l’oci on sí depenen d’altres persones. Finalment afirma que aquests motius fan necessari i imprescindible donar visibilitat a aquest col·lectiu implantant un pla de millora com el que proposa.
Quant als semifinalistes, el treball Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021 es una recerca que parteix de l’interès de l’autor per fer un un apropament a la vida i al dia a dia d’un grup de dones que estan molt invisibilitzades i/o gairebé oblidades per la societat i per l’Església: les monges de vida contemplativa. Ens explica que avui a Mataró, hi ha dos monestirs de clausura: el monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces i el monestir de l’Assumpció de Maria Santíssima Clarisas Caputxines i que en en aquestes dues ordres centra l’objecte del seu estudi. Diu l’autor que fa una investigació que no pretén ser històrica ni teològica, però que tot i això, li cal explicar per què van néixer les ordres mendicants, els fundadors de les ordres, els pilars teològics i un breu repàs a la seva història a Mataró. La part pràctica d’aquest treball es basa en fer múltiples entrevistes a les germanes, al sacerdot dels dos convents i a l’antiga manadera de les caputxines. Explica que en la mesura que li ha estat possible ha visitat els convents on ha conegut com treballen i viuen les monges i on ha pogut compartit moments de pregària i d’altres d’experiències de la vida contemplativa. Diu l’autor que per a un jove que no té gaire clar si és més agnòstic que ateu o més ateu que agnòstic, aquesta recerca li ha estat una experiència única, que li ha permès entrar en un convent de clausura i descobrir unes dones meravelloses, que darrera un hàbit, tenen la seva forma de vida, el seu dia a dia i sobretot el que suposa per a elles la fe cristiana.
L’altre treball distingit, És el català la llengua que realment parlem? Situació de la llengua catalana les aules de l’alt maresme és una recerca que parteix del seu interès per a (a) esbrinar i mostrar la situació actual de la llengua catalana, (b) reflexionar sobre com la societat hi conviu o hi interactua i, (2) sobretot, com és vista pels parlants. En concret, vol saber si els joves tenen o no consciència del context en què es troba la llengua, atès que les actituds, els comportaments i la ignorància dels mateixos catalanoparlants fan que l’idioma es vegi discriminat fins i tot a l’àmbit educatiu, de forma voluntària o involuntària. La metodologia seguida per a fer la recerca es basa en: consulta de documentació bibliogràfica per a poder introduir-se a la tesi, conèixer conceptes bàsics de sociolingüística, realitzar entrevistes a diversos experts i fer un extens treball de camp tot fent enquestes als alumnes de centres educatius de secundària de l’Alt Maresme. En acabar la seva recerca conclou que, tot i que segons els sociolingüistes, la llengua catalana es troba en emergència lingüística, l’enquesta duta a terme a les escoles de l’Alt Maresme, li mostra dades on es veu com la llengua castellana i la llengua catalana són parlades de manera igualitaria tot i que, ens diu també, que aquesta conclusió no esdevé aplicable a tot el territori català. Ens diu que, després de fer la seva recerca, fins i tot existeix el dubte de si realment pot esdevenir una conclusió ferma per l’Alt Maresme, ja que la població enquestada no supera el 50% de la població jove total, i això suposa que el percentatge no sigui prou significatiu. Finalment també conclou que ha vist que, arran de les respostes obtingudes de les enquestes i les entrevistes realitzades, gran part de les persones enquestades opinen que la llengua és utilitzada amb finalitats polítiques per enfrontar parlants de les dues llengües.
El proper dimarts 24 de maig a les 19:00 h es celebrarà a la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, l’acte de veredicte i lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de batxillerat corresponent al curs 2021-2022. Enguany, nou treballs opten al premi:
Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021; És el català realment la llengua que parlem?; Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme; Les dones també hi eren, durant la guerra civil i el franquisme; Un canvi de règim modèlic?; Per què la sardana te tan poca representació a nivell social?; Visual però invisible: LSC a Mataró; Hi ha una desigualtat de gènere en el món empresarial del Maresme; El Franquisme i la Resistència Cultural a Canet de Mar (1939-1975) i, finalment, La Guerra Civil a Mataró (1936-1939).
El premi, que convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró, està dotat d’un únic premi de 500 €.
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Parlem amb els autors dels treballs guanyadors. Els treballs es complementaven ja que des de diferents àmbits tractaven de les epidèmies del segle XVII al Maresme.
Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.
Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?
Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.
El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.
A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.
Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció, els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.
Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.
Quan a la idea general la seva proposta és:
Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.
Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques, matemàtiques i de localització d’elements.
En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.
Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.
Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.
Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.
Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.
També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.
L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.
El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.
El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.
L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.
Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.
A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).
Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)
Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.
Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.
Felibrejada 