Arxiu de la categoria: Premi Thos

Es convoca el 17è Premi Thos de batxillerat

Ja s’ha obert el termini per a la presentació de treballs de recerca de batxillerat qu vulguin optar al Premi Terenci Thos i Codina de Batxillerat. Excepcionalment, aquest 17è premi agrupa els treballs dels cursos 2019-2020 i 2020-2021 degut a la situació de la pandèmia que no va permetre’n la convocatòria normal dels del curs que ara acaba. Per aquesta raó els treballs d’aquest curs es poden presentar i s’afegiran als de la convocatòria del proper. L’acte de veredicte i lliurament del premi se celebrarà com és habitual el mes de maig del proper 2021 en el marc de les festes patronals de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró.

Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials: història, art, literatura, patrimoni, tradicions, festes i costums, personatges emblemàtics, el teatre en un sentit ampli, infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors, el cinema amateur, els locals o la crítica, per exemple. També hi té cabuda la història de les associacions locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les pro-blemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…

El format, el suport i l’extensió dels treballs és lliure: en suport digital (PDF), en suport online (blogs, wikis, webs…) o en suport paper. Més informació en aquest enllaç: Bases (Pdf) 17è Premi.

Es declara desert el 16è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat

El 16è premi de treballs de recerca de batxillerat Terenci Thos i Codina, corresponent al curs 2018-2019, que com cada any s’atorga el mes de maig següent en el marc de la festa patronal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, ha estat declarat desert.

D’altra banda, enguany s’ha hagut de suspendre l’acte de veredicte i lliurament del premi, que normalment se celebra el mes de maig, com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

En un altre sentit, els treballs guanyadors de cadascuna de les setze convocatòries del premi des de l’any 2003 han estat dipositats a l’Arxiu Comarcal de Maresme. Amb aquest dipòsit es vol assegurar la seva conservació i que puguin ser consultats pels interessats. En endavant, s’hi aniran incorporant els guanyadors de cada nova convocatòria.

L’any passat va guanyar el Premi Terenci Thos i Codina el treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo. En aquella ocasió també es va concedir un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sánchez de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

El premi el convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró que el van instituir l’any 2003 amb motiu del centenari de Terenci Thos i Codina, un dels fundadors del Col·legi mataroní el 1867 i que en fou degà al tombant de segle.

Els guanyadors del XV Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 444 (Mataró Ràdio: 23/5/2019)

Convidats: Rubén Bracero i Maria Sánchez.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem amb els guanyadors del XVè Premi Thos i Codina de recerca de batxillerat (curs 2017-2018). Els treballs tractaven la figura i l’obra de Joan Peiró i la dona treballadora tèxtil durant el franquisme a Canet de Mar.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Un estudi sobre la figura i l’obra de Joan Peiró i un estudi sobre la dona treballadora durant el franquisme a Canet de Mar guanyen el 15è premi Thos de batxillerat

El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.

El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur

El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi  Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.

La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.

No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.

El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.

Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.

L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.

En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que  ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.

Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.

Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver,  tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .

Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.

Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.

Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.

Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs  contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.

Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.

Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.

Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la  Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.

XV Premi Thos. Guanyadors i jurat (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Jurat i guanyadors (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. M. Àngels Jubany glossa els treballs finalistes (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Lectura glossa (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Taula presidencial (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. J. Vellvehí llegeix el veredicte (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Maria Sanchez recull diploma (fot. ICAM)
XV Premi Thos. J. Naveira, degà de l’ ICAM, lliura l’accèssit a Maria Sanchez (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Maria Sánchez recull l’accèssit (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Consellera de Justícia de la Generalitat lliura premi Thos a Rubén Bracero (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Rubén Bracero recull el premi (fot. E. Llovet)
XV Premi Thos. Professor Juan Ortiz, Institut Damià Campeny, tutor del treball guanyador (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Maria Sanchez (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)
XV Premi Thos. Els guanyadors (fot. E. Llovet)

Cinc treballs finalistes opten al XV Premi Thos i Codina de batllillerat (curs 2017-2018)

El proper divendres 17 de maig a les sis de la tarda es farà públic el veredicte en un solemne acte que se celebrarà a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró el dia de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa quinze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

Enguany els cinc treballs finalistes que opten al premi són:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”

Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores

Torró d’autor, l’art que es menja

Joan Peiró: un sindicalista per al futur

Les escoles dels nostres avis: Diario general de clase

L’any passat va guanyar el XIV Premi Thos i Codina el treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. El jurat també va atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

Es convoca el 16è Premi Terenci Thos de recerca de batxillerat (curs 2018-2019)

El Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró convoquen una nova edició, la setzena, del Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2018-2019. El termini de presentació d’originals acaba el dilluns 27 de maig. Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials (història, art, literatura, patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics de cada localitat, el teatre en un sentit ampli, – infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors –  el cinema amateur, els locals o la crítica per exemple. També hi te cabuda la història de les associacions i entitats locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…). El premi esta dotat amb un únic premi de 750 €.

D’altra banda, el proper mes de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del Premi d’enguany, el 15è, a treballs del curs 2017-2018.

Podeu descarregar les bases aquí: Premi Thos 2019

Els guanyadors del Premi Thos de batxillerat 2018

Tertúlia d’Història núm. 410 (Mataró Ràdio: 10/5/2018)

Convidat: Júlia Guerrero i Martí Garcia

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat,  Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Pere Sanchez

Descripció: Parlem amb el guanyador del 14è Premi Terenci Thos i la guanyadora de l’accèssit

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,5 Mb

Una visita virtual de la vil·la romana de Torre Llauder en 3D guanya el XIVè Premi Thos de batxillerat i s’atorga un accèssit a un treball sobre l’Escola Montessori a Canet

En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que optaven al Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) eren:

Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet de Mar; Josep Puig i Cadafalch, 60 anys sense el mataroní més il·lustre i polifacétic i, finalment, el treball titulat Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró).

El premi ha estat atorgat al treball Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d’una casa romana benestant del segle II dC. de Martí Garcia Zamora de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i la tutora del treball és la professora Núria Alberch Roca.

L’autor porta a terme una recerca sobre el jaciment arqueològic de Torre Llauder de Mataró amb el propòsit de fer una recreació tridimensional de manera fidedigne de la vil·la, tot utilitzant les dades i les troballes extretes del mateix jaciment.

Explica que per a poder realitzar la recreació final ha fet entrevistes a tècnics, a l’arqueòleg municipal de Mataró i que ha consultat publicacions, fotografies i planimetria que hi ha sobre la vil·la romana de Torre Llauder i que, per a aquells elements per als quals no ha trobat documentació, ha utilitzat webs de recreació històrica i/o dades d’altres jaciments similars.

Abans de fer la recreació, estudia on estava situada la vil·la romana de Torre Llauder, la  seva cronologia, i en fa una contextualització històrica tot explicant la seva relació amb la ciutat romana d’Iluro i com, en la romanització del territori a la Laietania Ibérica,  s’ubicaren vil·les dedicades a l’explotació agrícola.

Presenta la història del jaciment arqueològic del qual ja s’esmenten troballes arqueològiques al segle XVII, que a l’any 1961 fou començat a excavar per Marià Ribas i els seus col·laboradors i que ha estat excavat en diverses campanyes fins a l’any 2017.

Documenta sobre el concepte de vil·la romana, les seves parts, les fases històriques del jaciment arqueològic de Torre Llauder i decideix fer la delimitació espacial i cronològica  del seu treball, a finals del segle II dC, de la pars urbana de la vil·la. Explica com era, en aquell moment, la residència a nivell organitzatiu i de dependències del propietari de Torre Llauder.

Per a fer la reconstrucció tridimensional del jaciment, ens explica el concepte de videojoc, el procés a seguir per elaborar una visita virtual, els treballs previs per obtenir informació digitalitzada, els programaris i els tipus de fitxers que  ha d’utilitzar, el modelatge en 3D de la planta, les columnes, els sostres i cobertes, les bigues, els paviments, i el mobiliari. L’exportació dels models en 3D, la creació de videojoc introduint textures, il·luminacions i efectes físics i, finalment, empaquetant el projecte i obtenint el resultat final.

L’autor aprofundeix en el coneixement arqueològic del jaciment de Torre Llauder i s’endinsa en el món dels videojocs, recreant un escenari fantàstic que podria ser el marc d’una aventura d’un videojoc, basat en l’antiguitat romana, que fa comprensible unes restes arqueològiques que tal com són visitables avui poden ser de difícil comprensió per al públic.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet, de Júlia Guerrero i Illa de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar i la tutora del treball és la professora Júlia García Barrero.

Al treball es fa una recerca que parteix de l’interès de l’autora per conèixer la història i les metodologies de l’educació en el segles XIX i XX i se centra concretament i principal en la població de Canet de Mar durant els anys 1918 – 1939.

L’autora en la introducció anomena alguns dels objectius del seu treball: conèixer el mètode pedagògic i la història de la Sra. Maria Montessori, esbrinar què en queda de l’escola Montessori a Canet i com aquesta va influir en els seus alumnes i entendre l’escola de la Sra. Maria Saus.

L’autora narra la biografia de Maria Montessori i el seu mètode i explica de forma molt descriptiva i interessant l’aula Montessori com un lloc viu, ple de nens a la recerca d’ells mateixos i del seu món, on hi ha una sensació d’implicació total a mesura que els nens exploren i descobreixen sols i/o junts, on  hi ha molt moviment i socialització.

I a Canet de Mar, l’autora cerca què és el que ja hi ha investigat i publicat sobre l’escola Montessori (1918-1939), sobre “ca la Senyoreta Maria” o “ca la Saus” (que va exercir fent mètode Montessori a casa seva o altres cases de forma clandestina, fins als anys 1970) i també ens parla de les persones, polítics, mestres i pedagogs que van fer possible la implantació del mètode a Canet de Mar i, amb  la intenció de completar,  cerca i pregunta a persones que van ser alumnes i entrevista historiadors.

L’autor/a explica que aquesta escola no va reobrir quan va acabar la guerra perquè la dictadura franquista la va prohibir i ja no en va quedar cap rastre d’aquella revolució pedagògica. Però tots els alumnes i professors, que van tenir el privilegi de formar part de la història de l’Escola Montessori i de la mestra Maria Saus, guarden un gran respecte per la institució i per la seva última directora.

Per fer la recerca, l’autora ha utilitzat bibliografia i webgrafia sobre Maria Montessori i el seu mètode d’ensenyament, sobre educació i sobre Canet de Mar i l’ensenyament i fa entrevistes a exalumnes i a historiadors.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi el convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa quinze anys.

Júlio Naveira, Degà de l’ICAMAT, Núria Moreno, primera tinent d’alcalde i Jaume Vellvehi, president del GHC (Foto E. Llovet)
Martí Garcia Zamora, guanyador del Premi (Foto E. Llovet)
Júlio Naveira, Degà de l’ICAMAT, Núria Moreno, primera tinent d’alcalde i Judith Silveira vice-degana de l’ICAMAT (Foto E. Llovet)

 

El jurat del Premi amb els tres finalistes, Martí Garcia (premi), Júlia Guerrero (accèssit) i Mireia Cot (finalista). (Foto E. Llovet)

 

Tres treballs finalistes opten al 14è premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat

En l’edició d’enguany, els tres treballs finalistes que opten al 14è Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2016-2017) són

Repercussió i importància de l’Escola Montessori a Canet; Visita virtual a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró) i, finalment, el treball titulat Josep Puig i Cadafalch.

L’acte de veredicte i lliurament es celebrarà el proper 3 de maig a les 19,00 h en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, en motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort. El premi el convoca aquesta institució des de fa catorze anys juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

D’altra banda el termini per a presentar originals a la 15a convocatòria (Curs 2017-2018) conclou el proper dilluns 28 de maig a les vuit del vespre. Descarregueu les bases en aquest enllaç.

Es convoca el quinzè Premi Thos de batxillerat

El Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró convoquen una nova edició, la quinzena, del Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2017-2018. El termini de presentació d’originals acaba el dilluns 28 de maig. Els treballs necessàriament tractaran sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials (història, art, literatura, patrimoni, les tradicions, festes i costums, els personatges emblemàtics de cada localitat, el teatre en un sentit ampli, – infraestructures, col·lectius amateurs, obres o autors –  el cinema amateur, els locals o la crítica per exemple. També hi te cabuda la història de les associacions i entitats locals, els barris, l’esport, la premsa, la lluita veïnal i política a cada municipi o bé les problemàtiques socials actuals en un sentit més general o local…). El premi esta dotat amb un únic premi de 750 €.

D’altra banda, el proper mes de maig a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró es celebrarà l’acte de veredicte i lliurament del Premi d’enguany, el 14è, a treballs del curs 2016-2017.

Podeu descarregar les bases aquí: Premi Thos 2018