Arxiu de la categoria: Roma

Romanització i viticultura

Tertúlia d’Història núm. 552 (19/01/2023)

Convidats: Marta Prevosti i Monclús.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Joan Francesc Clariana

Descripció: parlem de romanització i viticultura, i per fer-ho ens acompanyarà la Dra. Marta Prevosti. Justament, el discurs que va pronunciar en l’acte de nomenament d’acadèmica numerària de l’Institut d’Estudis Catalans tractava d’aquest tema.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Festa romana i portes obertes al Museu Romà de Premià de Mar

El proper diumenge, dia 17, es farà la II Festa Romana, per celebrar el 1r aniversari del Museu Romà de Premià de Mar. Aquesta festa inicialment s’havia previst pel 20 de març, però es va haver de suspendre a causa de la pluja.

A partir de les 11 h, es faran davant del Museu Romà diversos tallers romans, activitats i exhibicions amb gladiadors i legionaris, a més d’una jornada de portes obertes al museu.

Durant el seu primer any d’obertura al públic, el Museu Romà ha rebut prop de 2.000 visitants. Cal recordar el jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic d’extraordinària singularitat a Catalunya format per un edifici de planta octagonal d’època romana tardana que no té paral·lel exacte.

De cara al 2017 es preveu que la Festa Romana obrirà el cicle d’activitats del Festival Laietània, que cada any recorda que la comarca del Maresme fou un dels territoris de la Laietània romana.

La terrisseria romana de Ca l’Arnau de Cabrera de Mar en un nou vídeo

Des del passat 29 d’agost, ja es pot visionar un nou audiovisual divulgatiu didàctic del projecte Cabrera de Mar Arqueologia i patrimoni que promou Josep Maria Rovira i Juan. En aquesta ocasió es tracta del funcionament de la terrisseria romana de Ca l’Arnau (Cabrera de Mar-Barcelona) amb il·lustracions i animacions 3D que recrcrear com deuria ser i com deuria funcionar de forma didàctica el procés de fabricació de ceràmica, àmfores, dòlies….

El documental incorpora algunes de les reconstruccions 3D per a explicar la seva forma i funcionament del projecte web www.cabrerademarpatrimoni.cat.

L’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu declarat Bé Cultural d’Interès Nacional

Un Edicte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 22 de setembre de 2014, notifica l’Acord GOV/103/2014, de 8 de juliol (DOGC núm. 6661, de 10.7.2014), pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric i zona arqueològica, l’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu (Tordera) i can Cua (Pineda de Mar), al Maresme, i se’n delimiten els respectius entorns de protecció.

L’arcada de Sant Pere de Riu coneguda com a Pont del Diable, terme de Tordera, i l’aqüeducte de Can Cua, terme de Pineda de Mar, són els dos únics trams visibles de l’anomenat aqüeducte romà de Pineda. Datat de l’època romana, discorria paral·lel a la riera de Pineda pel vessant oriental al llarg de 3,5 quilòmetres fins a la vil·la romana de Can Roig que subministrava. De fet, el jaciment conserva un lacus que podria correspondre al tram final de l’estructura hidràulica.

El Pont del Diable salva el desnivell del terreny i el torrent de la font del Ferro. Té 15 m de longitud i 1,22 m d’amplada amb una arcada de 3,13 m de diàmetre. Mes avall la canalització discorria arran de terra mitjançant una conducció de la qual se’n coneixen algunes traces, fins a l’aqüeducte de Can Cua, que salvava un torrent avui desaparegut. L’aqüeducte s’ha conservat en 39 m de llargària amb cinc pilars, dues pilastres i sis arcades, quatre de les quals es conserven íntegrament.

 

Dos nous audiovisuals d’arqueologia i patrimoni de Cabrera de Mar

Aquests documentals deriven del web www.cabrerademarpatrimoni.cat, Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni, una web assessorada cientificament i patrocinada pel Grup d’Història del Casal promoguda i desenvolupada per Josep Maria Rovira, membre de l’entitat. El primer dels videos port per títol Els banys o termes romanes d’Ilturo. Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Un segon es titula L’aigua a les termes o banys públics d’Ilturo a Ca l’Arnau, Cabrera de Mar, Barcelona. Els videos descriuen els banys romans cabrerencs amb la restitució amb reconstruccions 3D de l’arquitectura de les termes, la forma i la seva funció amb figures humanes.

Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Fitxa núm. 3

Època romana

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 80 octubre – novembre – desembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19-20.

Claus: Retrat funerari masculí de Torre Llauder. Mataró.

Datació: Època augustiana.

Localització: Museu de Mataró.

Il.lustració: J. F. Clariana.

Descripció: Es tracta d’un cap d’estàtua funerària masculina, trencat a cops per la zona de la base; representa un home de mitjana edat (entorn els quaranta anys), fet en marbre blanc de les pedreres de Carrara-Luni (Itàlia)

El pentinat, amb el cabell tirat endavant, és força clàssic i es troba freqüentment en retrats des de finals del segle I aC fins ben avançat el segle I dC. En molts casos el que l’artista buscava amb aquest pentinat era dissimular una certa alopècia del difunt.

Un detall que fins ara havia passat desapercebut és el fet que es tracta d’un bloc reciclat, inicialment hauria estat, molt possiblement, un retrat femení. Això ho veiem pel detall que l’escultor no va poder eliminar totalment alguns dels trets de l’anterior retrat com seria el llavi superior i part de l’arc de l’inici de la cella de l’ull dret. Evidentment, això succeïa perquè el material de base era valuós i sortia a compte reciclar el bloc de marbre, esborrant l’antiga fesomia i donar-li un nou rostre.

Comentari: Aquest retrat, hom considera que faria parella amb el retrat femení, datat com de la mateixa època, també provinent de Torre Llauder. Ambdos havien estat trobats en el segle XIX i, Albertini, ens indica com “les deux têtes, enduites de chaux, servaient d’ornaments à une cisterne dans la “Casa Comas, a Mataró. Le propiètaire les tenait de son grand-père, qui  possédait une terre près de la Torre Llauder” (Albertini 1911-1912). Un altre detall anecdòtic i  comú que presenten les dues testes és que haurien servit com a blanc per armes de foc, i  totes dues peces presenten senyals d’haver rebut un tret frontal.

Pertanyents al món romà es coneixen diversos retrats també reciclats, com seria el cas del  que es conserva al Museu di Antichità de Torino, a Itàlia (Cantino 1988, p. 233), i altres dos, l’un provinent de Bulla Regia que reaprofitava un retrat de l’emperador Trajà (Ouertani 1988, p. 406) i  l’altre de Minturno reutilitzant un retrat de Tiberi (Ouertani 1988, p. 403). Braemer, en una intervenció al final de  l’exposició de la comunicació d’Ouertani, en la conferència internacional sobre el ”Ritratto ufficiale e ritratto privato”, que tingué lloc a Roma a l’any 1984, indicà com el reaprofitament o reciclatge era normal en aquelles regions desprovistes de materials nobles, o marmoris, però sobretot en un moment avançat de l’Imperi. En el nostre cas hi hem d’afegir que, atenent a la data, el temps d’August, els exemples potser serien encara més singulars.

Braemer va fer constar com “Ce retravail est particulièrement important dans les régions dépourvues de matériaux nobles, comme l’a dit Madame Ouertani, comme la Proconsulaire où on a réutilisé en assez grand nombre d’ailleurs, des portraits de Ier siècle, au IIIe on au IVe surtout fin IIIe-IVe siècle, en les transformant et en leur donnant bien entendu une nouvelle identification; je vous citerai par exemple, l’exemple du génie de Dougas, d’un certain nombre de portraits de Voulas et enfin d’autres pièces de genre qui, à partir du moment où on a fait un nettoyage, où l’on regard de très près, notamment à la lumière artificielle, on s’aperçoit d’un certain nombre de transformations, qui expliquent aisément l’absence ou au contraire la présence de procédés techniques qui nous paraissent aberrants pour la période à laquelle nous avons daté ces pieces” (p. 407).

Es considera que la peça de Torre Llauder, seria una obra sortida del taller escultòric de Barcino que es trobava molt actiu a l’època d’August.

BIBLIOGRAFIA:

  • E. Albertini: “Sculptures antiques du Conventus Tarraconensis”. Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans, IV, pp. 324-474. Barcelona 1911-1912.
  • I. Cantino: “Due ritratti inediti del Museo di Antichità di Torino”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 229-235. Roma 1988.
  • J.F. Clariana: Viatge a Iluro. Grup d’Història del Casal. Mataró 1999.
  • J.F. Clariana: “Retrat funerari”. Felibrejada, núm. 31. Mataró 1996, pp. 22 – 23.
  • J. Guitart: “Esculturas romanas de la Laietania”. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (en premsa).
  • N. Ouertani: “Homme couronné”. Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp. 401-407. Roma 1988. Amb intervenció de F. Braemer al final de l’exposició de la comunicació, p. 407.
  • M. Prevosti: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Mataró 1981.
  • M. Ribas: El poblament d’Ilduro. Barcelona 1952.
  • I Rodà: “El retrato romano en el N.E. de la Tarraconense”.  Ritratto ufficiale e ritratto privato. Atti della II Conferenza Internazionale sul Ritratto Romano. Roma, 26-30 Settembre 1984. Quaderni de “La Ricerca Scientifica”, pp.  453-462. Roma 1988.