Arxiu de la categoria: Segle XIX

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820

El proper dimarts 10 de març a les 17 h, al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei) es celebrarà la jornada Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820. amb motiu dels 200 anys de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona. Una jornada que aplegarà als diferents especialistes que han participat en l’edició del llibre de mateix títol. Entre els autors que hi han intervingut s’hi compten Lluís Permanyer, que presentarà l’acte, Jordi Roca que parlarà de la Història d’una litografia icònica, el canetenc Sergi Alcalde que tractarà de La figura dels “familiars”, Alexandra Capdevila sobre Els francesos i el Sant Ofici, Antoni Llamas del Grup d’Història del Casal, que tractarà de Marginalitat social i Inquisició, Ramon Arnabat sobre Revolució i contrarevolució, Frances Luttikhuizen, coordinadora del projecte, que tractarà d’ Els documents de la Inquisició arriben a Boston, Gemma Caballer sobre Els quàquers inspeccionen presons i hospitals, Carme Capó de Precedents de Lo Nou Testament (1820-36), Agustí Camós a propòsit de Bergnes de las Cases: un personatge clau, Albert Palà en relació a Protestants i lliurepensadors, i finalment Josep-Lluís Carod-Rovira que s’encarregarà de les conclusions.

L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888)

Tertúlia d’Història núm. 169 (Mataró Ràdio: 7/04/2011)

Convidats: Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Aquesta entitat es va crear a l’entorn del 1888 amb la finalitat d’impulsar un museu local que reunís el patrimoni arqueològic i artístic que hi havia dispers per la ciutat i reunir diners per col.laborar en la reconstrucció de Ripoll. Per fer això van fer diversos actes anomenats “Felibrejada” que ajudaven a aquesta finalitat. En van ser mebres Thos i Codina, Puig i Cadafalch, Cabanyes entre altres..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

La tradició jocfloralesca al Maresme: certàmens literaris del segle XIX

Tertúlia d’Història núm. 360 (Mataró Ràdio: 17/11/2016)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenta: Núria Gómez

Col·labora: Maria Asmarat, Marta Gomez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella i Pol Roy

Descripció: El segle XIX és un dels períodes històrics que de tant en tant tractem en el nostre programa, i de fet sobre certàmens literaris ja n’hem parlat en alguna altra ocasió però avui ho enfocarem d’una altra manera.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb

«Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies»

El divendres 23 de setembre, a les 19.30 h, a la sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports de Canet de Mar (carrer Catalunya, s/n), la Plataforma per la Llengua Canet de Mar organitza la conferència Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal de Mataró.

L’acte està emmarcat dins la Mòstra de Cinèma Occitan 2016 de Canet de Mar que continuarà l’endemà dissabte amb una marató de cinema occità a la mateixa sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports.

Aquesta vuitena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan s’ha programat a 32 localitats i ofereix un mostrari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que s’expressen a través d’un autèntic ventall de varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaroalpí, del llenguadocià al llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles, pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen. Els films són en llengua occitana i els subtítols en català (VOSC).

Els horaris, títols i durada són els indicats a continuació (marcant l’enllaç del títol podeu ampliar la informació de cada projecció i fent clic a la imatge adjunta en aquesta notícia podeu veure el cartell en una mida més gran):

11.30 En cap (6 min)
12.00 Vòutz de lo Sambuc (38 min)
13.00 Trobadors (52 min)
17.00 Cathare (28 min)
18.00 Lo sumi de la lenga vai a Montpelhièr (36 min)
19.00 Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e mites (54 min)

La mostra està organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de diferents institucions, entitats culturals i empreses tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en garanteixen uns continguts de qualitat i una presència àmplia a tots dos territoris, tot adequant la programació a les peticions i interessos de cadascuna de les localitats que l’acullen.

La tradició teatral mataronina del segle XIX i els “Pastorets”

Tertúlia d’Història núm. 341 (Mataró Ràdio: 5/5/2016)

Convidat: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: amb motiu del centenari de la primera representació de L’estel de Natzaret de Ramon Pàmies, els Pastorets de Mataró, a Sala Cabanyes.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

L’occitanista Jòrdi Passerat parla de Mistral i el felibritge

El proper divendres 9 de maig, a la Sala d’actes de Can Palauet (c/ d’en Palau, Mataró) s’inauguraran les Jornades Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, amb la conferència inaugural a càrrec de l’occitanista Mn. Jòrdi Passerat, majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.La conferència porta per títol La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. L’acte es celebrarà a  partir de les 19 h. i serà presidit pel regidor de cultura de l’ajuntament de Mataró.

Prèviament, a les 18,30 s’inaugurarà la mostra bibliogràfica i documental Frederic Mistral i el cercle de Mataró, a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Mataró, Mireia i Mistral a Barcelona

Els assistents a l’acte del  passat dijous 3 d’abril, van poder conèixer de primera mà la traducció inèdita al català de Mirèio. Es tracta d’un manuscrit descobert fa relativament poc per Jaume Vellvehí, que conté els quatre primers cants del famós poema èpic mistralenc. L’autoria es deu als mataronins Terenci i Silví Thos i Codina. Per la seva banda, un altre mataroní, Marcel de Palau i Català, fou l’autor de la primera traducció al castellà publicada del poema  Magalí, la cançó que Nora canta al tercer cant de Mireia. Es tracta doncs d’un grup de mataronins que van ser protagonistes de la recepció de Mirèio a Catalunya.

La conferència es va celebrar en el Palau Marc de Barcelona organitzada pel Cercle d’Agermanament Occitano Català amb el títol Els orígens de la difusió de  Frederic Mistral a Catalunya:el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio, a càrrec de Jaume Vellvehí membre del Grup d’Història del Casal en el marc dels actes de commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral. L’acte fou presentat per l’occitanista Jaume Figueras i Trull i va donar la benvinguda Xavier Moral responsable d’afers occitans de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.