Arxiu de la categoria: Segle XIX

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

El bicentenari de l’assalt al palau de la inquisició a la premsa

La recent publicació del llibre Un dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820, amb motiu dels 200 anys de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona ha tingut un ressò considerable. El llibre coordinat per la Dra. Frances Luttikhuizen ha comptat amb la participació diferents especialistes entre els quals el nostre company del Grup d’Història del Casal, Antoni Llamas. Així, el diari La República publicà el passat 13 de març un interessant article d’opinió de Josep-Lluís Carod Rovira i, novament, el dia 2 de maig una ressenya del llibre a càrrec de Pere Bosch Cuenca. Per la seva banda el diari El País publicà la ressenya El dia que els dimonis van assaltar la Inquisició a càrrec de Carles Geli. Per la seva banda el diari Ara publicà una entrevista d’Antoni Bassas a Frances Luttikhuizen el 7 de març. Igualment La Vanguardia hi recollí la notícia del bicentenari de l’assalt al palau així com el digital Llibertat.cat. El llibre ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

L’explotació de l’aigua de Dosrius al segle XIX

Tertúlia d’Història núm. 430b (Mataró Ràdio: 24/1/2019)

Convidats: Josep Ramis i Nieto.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: L’explotació comercial de la conca hidrogràfica de Dosrius durant la segona meitat del s. XIX. Amb aquest títol Josep Ramis va presentar una comunicació a la XII trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme dediada a l’Aigua, Recurs vital, social, cultura i econòmic al Maresme, que es va celebrar a Dosrius el 5 de maig de l’any passat.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb

Dones de teatre: ser actriu al 1800

Tertúlia d’Història núm. 166 (Mataró Ràdio: 17/3/2011)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez i Joaquim Graupera.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: El fet teatral al Maresme arrenca amb força a partir del segle XIX i comptarà entre els seus protagonistes a les dones, però la vida dels actors no era gens fàcil, més difícil encara per a les actrius.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,06 minuts Descarrega’l 24,2 Mb

150 anys de la parròquia de Sant Josep de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 415 (Mataró Ràdio: 28/6/2018)

Convidat: Joan Comellas

Presenten:  Jaume Vellvehí  i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Enguany es celebra el 150 aniversari de la parròquia de Sant Josep de Mataró després de l’extinció de la vida conventual. Parlem de la història, les tradicions i anècdotes d¡aquests anys d’existència.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,48 minuts Descarrega’l 24 Mb

L’ensenyament a Mataró en el s. XIX

Tertúlia d’Història núm. 150 (Mataró Ràdio: 14/10/2010)

Convidats: Montserrat Gurrera

Presenten: Jaume Vellvehí, Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Durant el programa vam parlar d’uns primers inicis de les escoles tal com ara les entenem, concretament a Mataró, on van tenir especia interès les escoles de dibuix i nàutica precursores de les escoles d’arts i oficis i de formació professional.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Associacionisme vilassarenc de finals del segle XIX a la Guerra Civil

Tertúlia d’Història núm. 203 (Mataró Ràdio: 19/4/2012)

Convidats: Albert Ciller

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: avui tenim com a convidat a Albert Ciller del Grup de Recerca Històrica Filferrada de Vilassar, per parlar-nos sobre el teixit associatiu vilassarenc des de finals del segle XIX fins a la guerra civil.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Orígens de la prensa en llengua catalana al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 322 (Mataró Ràdio: 22/10/2015)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten: Núria Gómez.

Col·laboren: Maria Asmarat

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem dels origens de la prensa en llengua catalana al Marsme. De les primeres publicacions periòdiques en català d’àmbit nacional als primers intents de fundar un periòdic al Maresme. Parlem, entre molts altres aspectes, de capçaleres com La Calàndria de la costa, la Fulla catalanista del Diario de Mataró, El Santpolench o La Costa de llevant.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,32 minuts Descarrega’l, 24,5 Mb.

Bibliografia

Vellvehí, Jaume (2008). “Publicacions periòdiques en català. Dades per a l’estudi de l’aportació maresmenca al darrer terç del segle XIX“, a XXIV Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2007 Núm.: 24 Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.

Teatre El Circo de Vilassar -Vilassar de Mar- (1866)

Fitxa núm. 6

segle XIX

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIV, núm. 87, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, pàg. 19.

Claus: Teatre, Renaixença. Llengua, Vilassar de Mar

Datació: Es construí el 1866

Localització: Va desaparèixer en la dècada dels setanta del segle XX.

Il·lustració: Fotografia del Circo vilassanés feta per Felicià Sust al tombant de segle i reproduïda per Casanovas, p. 131.

Descripció: El teatre del Circo era en uns horts que hi havia al carrer de Sant Ignasi i tal com indica el seu nom i era habitual en aquests tipus d’infraestructures, tenia forma circular i l’embigat i les columnes eren de fusta com els empostissats, fet que el convertia en una estructura molt fràgil, com el cas del Circo de Masnou que fou destruït en un incendi. El de Vilassar però, fou reformat i ampliat el 1909 perdurant fins als anys setanta del segle XX.

Comentari: Vilassar de Mar és una de les poques poblacions privilegiades de la comarca del Maresme que disposaran molt aviat, d’un teatre estable tot l’any. Als casos emblemàtics del Teatre Principal d’Arenys de Mar (1828) o del Principal de Mataró (1832), s’afegeixen els més modestos Teatre del Circo Vilassanès, construït el 1866, i el Teatre del Circo de Masnou. Altres poblacions com Vilassar de Dalt o Canet de Mar hauran d’esperar fins als anys vuitanta i moltes altres s’hauran de conformar, fins entrat ja el segle XX, amb les sales més o menys improvisades en entitats de lleure: els casinos i ateneus.

El fet de disposar d’un teatre estable farà que Vilassar entri en els circuits teatrals i les companyies en gira visitaran Masnou, Vilassar, Mataró i Arenys. La primera notícia que tenim de funcions teatrals és del 1869 quan una companyia castellana de sarsuela debuta al teatre El Prado Mataronés representant El valle de Andorra, que el dia abans havia representat al Circo de Vilassar. I el 1897 la Companyia de Teodor Bonaplata amb l’actriu Carme Parreño representen Lo que no vulgas per tu procedents de Mataró on estan fent la temporada.

Als estius es contractava la companyia del Teatre Català del Romea i sabem que l’agost de 1897 hi actuà la companyia d’Antoni Tutau i Carlota de Mena representant La dida de Frederic Soler i la comèdia en un acte La capseta dels petons.

BIBLIOGRAFIA:

  • CASANOVAS I VILÀ, V.: Vilassar de Mar: documental i històric. Vilassar de Mar: Oikos Tau, 1978.
  • GUARDIOLA I PRIM, Lluís: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar, 1955.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “Llengua i cultura a Vilassar de Mar al segle XIX.” a Singladures. Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar, 2008 p. 26-30.
  • VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: “El teatre del segle XIX al Maresme. Teatres, companyies, actors i circuits teatrals (1859-1895)” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre de 2005. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria –Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2006.

La decapitació de Sant Cugat – El Masnou- (1803)

Fitxa núm. 5

segle XIX

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XI, núm. 71, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2004, pàg. 19.

Claus: Decapitació de Sant Cugat. Art. Pintura. Segle XIX. El Masnou

Datació: 1803 – 1804

Localització: En el Saló de Plens de l’Ajuntament del Masnou.

Il·lustració: Ajuntament del Masnou.

Descripció: Quadre de format mitjà, que es conserva al Saló de Plens de l’Ajuntament del Masnou, representant la temàtica de la decapitació de Sant Cugat. El quadre segueix una composició clarament barroca, amb una escena central on es desenvolupa l’acció del martiri, més amunt, en el costat dret es veu la representació del tribunal o autoritat romana presenciant l’execució i, en l’angle inferior dret, hi ha les Santes Juliana i Semproniana. En el centre superior del quadre s’hi copsen un conjunt d’àngels en un núvol, portant una corona i la palma del martiri, de tamany lleugerament desproporcionats respecte la resta del conjunt, pel fet que, en correspondre el disseny a un esbós per un quadre monumental i que els mateixos anirien situats a la zona alta, aquests per un efecte òptic quedarien disminuïts. L’obra sembla que vulgui buscar un efecte de no ferir a l’espectador amb la visió de l’acte del martiri, per això, l’artista va plasmar l’escena justament en els instants abans de l’acció, fugint d’altres representacions típiques (i més sanguinàries) d’aquest martiri que s’havien plasmat sobretot en el gòtic i renaixement (veure, a tall d’exemple, la taula d’Aine Bru de 1505). Possiblement hi hauria pesat el fet que un dels quadres lliurats amb anterioritat, la representació del martiri i decapitació de les Santes, on es veu el botxí agafant pels cabells el cap de la primera figura executada, creiem que deuria haver escandalitzat i causat esgarrifança, per l’horror de l’escena, als responsables de les obres de l’altar major i, l’artista, es veié obligat a tractar la temàtica amb un cert respecte.

Comentari: La història ens porta al moment en què s’executaren, per a l’altar de Santa Maria de Mataró, els quatre quadres amb escenes de la vida i martiri de les Santes patrones Juliana i Semproniana, per part de l’insigne pintor Pere Pau Muntanya i Placeta, però una greu malaltia va interrompre el seu treball, restant pendent de realitzar el darrer lliurament. Així els historiadors Marià Ribas i M. Dolça Ribas, ens expliquen: “Tractem en aquestes pintures de l’obra pòstuma de Muntanya pel fet que, en iniciar l’últim quadre, quan ja n’havia lliurat tres, fou sorprès per una greu malaltia que el portà a la mort el dia 3 de novembre de 1803. Llavors continuà l’encàrrec Joan Giralt, gendre de l’artista difunt, i exercia el càrrec de tinent de l’Escola de Dibuix. Giralt ja havia col·laborat en diverses obres de Muntanya i precisament recordem, pel que ara ens interessa, que en una exposició de retrats i dibuixos antics i moderns, celebrada a Barcelona el 1910 hi figurava una aquarel·la de Giralt com estudi del tema que hagué d’interpretar en aquesta última pintura. El 1804 quedaren els quatre quadres col·locats al seu lloc definitiu. Aquest últim quadre fou desafortunat en tots els aspectes, no sols per coincidir amb la mort de l’artista que havia de pintar-lo, sinó també perquè fou l’únic que no es salvà de la destrucció del 1936. Modernament n’ha pintat un altre, inspirat en aquell, l’artista mataroní Jordi Arenas, per tal de completar el conjunt en ésser reposat de nou al seu lloc del presbiteri” (Ribas – Ribas 1979, p. 34). L’autoria del quadre conservat al Masnou, si hem de seguir la teoria dels anteriors historiadors, evidentment seria obra de Joan Giralt, no obstant, el fet que precisament la mort truncà l’obra de Pere Pau Muntanya, fa que la possibilitat que pugui atribuir-se a aquest darrer no sigui desencertada, així creiem que, l’artista, previ a l’execució de l’obra principal podria haver realitzar un esbós, a petit tamany, de la composició, per tal que els responsables de l’encàrrec li donessin el vist i plau i, també, per la possibilitat que hagués pogut preveure que, per causa de la seva malaltia, ja no ho podria acabar, deixant així una mena d’instrucció pòstuma. El dubte es podria desfer si es localitzés l’aquarel·la anteriorment esmentada i es pogués copsar si consta, o no, l’autoria de Joan Giralt en la mateixa, encara que, per altra banda, també resta el dubte que la suposada aquarel·la de Barcelona, de l’exposició del 1910, sigui exactament el mateix quadre que es conserva ara a El Masnou.

BIBLIOGRAFIA:

  • FERRER I CLARIANA, Ll.: Testimonis del culte a les Santes Juliana i Semproniana, en el monestir de Sant Cugat del Vallès i a Mataró. Mataró 1961, p. 23.
  • MAINAR, J.: “Muntanya i Placeta, Pere Pau”. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 10, Barcelona 1977, r. 1981, p. 374.
  • PUBLICITAT FERMALLI: “Les Santes Patrones de Mataró en l’Altar Major de Santa Maria”. Festes de Les Santes 1975. Mataró.
  • RIBAS I BERTRAN, M.; Ribas i Rosselló, M.D.: El retaule major de Santa Maria de Mataró i l’ampliació del temple. Mataró 1979.