Tertúlia d’Història núm. 561 (23/03/2023)
Convidats: Margarida Colomer.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: parlem de la Cooperativa del Vidre de Mataró, també coneguda com Forn del Vidre durant els anys vint i trenta del segle XX, i dels seus fundadors, especialment Josep Ros Serra, que en fou la peça determinant.
Tertúlia d’Història núm. 548 (1/12/2022)
Convidats: David Farell i Garrigós i Josep Maria Arias Fayula
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.
Documentació: Imma Bassols i Antoni Llamas
Descripció: el 4 de novembre de 1922, és a dir enguany fa cent anys, es va descobrir la tomba de Tutankamon. De llavors ençà la recerca ha avançat molt i segur que avui descobrirem coses noves. I per parlar de Tutankamon i dels misteris que l’envolten ens acompanyaran David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac i Josep Maria Arias Fayula, membre de l’Acadèmia d’Estudis d’Arqueologia i Història.
El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
Des de ja fa cinc anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró. Enguany l’acte se celebrarà el diumenge dia 6 de febrer a les 11 del matí en el monument al Camí del Nord (davant les cases del Callao).
Ja ha sortit el número 100 de la revista Felibrejada. Aquest número aplega les ponències i les comunicacions del 13è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha centrat en el tema de Les dones en la Història de Mataró i el Maresme. Aquest número doncs són les actes del Col·loqui que conté els següents articles:
Ponències
Margarida Colomer i Rovira. Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra
Montserrat Gurrera i Lluch. Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868)
Alexandra Capdevila Muntadas. Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna
Antoni Llamas Mantero. Les dones catalanes davant del Tribunal de la Inquisició a l’època moderna.
Joan Francesc Clariana i Roig. Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.
Imma Bassols i Fernàndez. El món femení a la prehistòria de les nostres contrades
Articles
Albert Calls i Xart i David Farell i Garrigós . Nativitat Yarza, mestra a Cabrera de Mar entre 1916-1918
Maria Tresa Diví. Un record de Canet de Mar: Maria Aurèlia Capmany en el Maresme
Jaume Vellvehí i Altimira. Simona Gay i Esteve Albert, una connexió dosriuenca amb la lírica rossellonesa
Maria Salicrú-Maltas. Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler: tres mestres i historiadores mataronines entusiastes
Jaume Vellvehí i Altimira. El primer certamen literari de Canet de Mar. El certamen de Pedracastell (1902)
Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixà. Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar)
Antoni Llamas Mantero. Juan Pedro Serra davant de la Inquisició per sortilegis i pacte amb el diable. Lloret 1736
Marta Prevosti Monclús i Joan Francesc Clariana i Roig. Fragment de lucerna romana, amb representació d’una vil·la, trobat a Torre Llauder
Joan Francesc Clariana i Roig. Presència de cassoles de la forma Olcese 9 a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)
Joan Francesc Clariana i Roig. El vidre de la vil·la romana de can Rafart (Mataró)
Joan Francesc Clariana i Roig. Nota sobre la Terra Sigillata Sudgàl·lica i lucernae provinents de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)
Rosa Isabel Garí Lleixà i Joan Francesc Clariana i Roig. Can Modolell, un lloc sagrat
Josep Vinyals i Cortés. Descoberta d’una gran sitja ibèrica al Cami de can Segarra i altres actuacions del Grup de Cabrera a l’any 1974
David Farell i Garrigós. Fotografies inèdites de la descoberta del mosaic romà de can Ferrerons (Premià de Mar) l’any 1969
Joan Carles Alay i Rodríguez i Joan Francesc Clariana i Roig. El pedestal romà “desaparegut” de l’Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)
Joan Carles Alay i Rodríguez i Estefania Navarro Fernández. Un àmfora al bany. Arqueocibertraficant des de casa.
Joan Carles Alay i Rodríguez. L’aixada dels Dos Pins. Criminalística i Arqueologia a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme)
Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Burriac. Gènesi i actualització d’una metodologia de valoració econòmica dels danys al patrimoni arqueològic
Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Rocafort. En la ment dels arqueofurtius
Bernat Llamas Vives. De la grip «espanyola» del 1918 a la Covid -19
Josep Maria Rovira Juan. La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D, una col·lecció de llibres que estudia el patrimoni de Cabrera de Mar al llarg de la seva història
Grup d’Història del casal i Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró. Comunicat en defensa de la vil·la romana del Roser de Calella
Tertúlia d’Història núm. 517 (2/12/2021)
Convidats: Rosa Martin i Joaquim Graupera.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra Cabrespina.
Documentacio: Sandra Cabrespina
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: una visió de conjunt sobre el mon funerari medieval. Tan pel que fa a les restes arquitectòniques dels sepulcres medievals com també a les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI..
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)
Tertúlia d’Història núm. 512 (14/10/2021)
Convidats: Jaume Vellvehí
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt.
Descripció: parlem amb Jaume Vellvehí sobre els molins fariners de Dosrius i Canyamars, tema sobre el qual versà la conferència del passat 9 d’octubre a Dosrius amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni. Com era un molí? Com funcionava? Quins tipus n’hi ha? On eren i què en queda? Tots aquests dubtes i moltes més coses sobre els molins fariners, un patrimoni històric, arquitectònic, tècnic, antropològic, lingüístic i literari que cal posar en valor..
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).
Tertúlia d’Història núm. 511 (30/9/2021)
Convidats: Sergi Alcalde
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Oriol Agramunt.
Descripció: Sergi Alcalde, del Centre d’Estudis Canetencs ens parla del seu treball “La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar”.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).
Tertúlia d’Història núm. 510 (23/9/2021)
Convidats: Pau Fernandez
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.
Documentació: Núria Gomez
Tècnic: Oriol Agramunt.
Descripció: parlem de tradició en el vestir i quina era la vestimenta d’altres temps.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l
Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).
Tertúlia d’Història núm. 481 (Mataró Ràdio: 22/10/2020)
Convidats: Laura Bosch, Jordi Montlló, Àngels Aldrufeu, Esther Lupresti i Gustau Nacarino
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: parlem d’aquesta original proposta dinamitzadora.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb
S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.
Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.
Felibrejada 