Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 – Barcelona 1956), com tots els catalanistes de la seva generació, és fruit del llegat i el mestratge ideològic i intel·lectual de la generació precedent, la dels renaixencistes; els Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Valentí Almirall o, molt especialment el mataroní Terenci Thos i Codina. Puig és hereu del catalanisme cultural que la seva generació convertirà en moviment veritablement polític i modern.
Els anys de jovenesa, entre els setze i els vint-i-cinc, els viu a cavall de Mataró i Barcelona on seguirà i s’imbuirà del moviment catalanista cultural i, progressivament, polític. A Mataró, es mourà en l’ambient renaixencista que s’havia establert a Mataró a l’entorn de la figura de Terenci Thos, que el va influir de forma determinant com reconeix en més d’un article anys després. El 1883 comença els estudis d’arquitectura i de ciències físiques i matemàtiques de la Universitat de Barcelona. A la Universitat viurà el procés de desvetllament del catalanisme polític i rebrà la influència ideològica i intel·lectual del mestratge dels arquitectes Elies Rogent i Lluís Domènec i Muntaner i, novament, del jurista Terenci Thos que figuraven entre els seus professors universitaris.
Participarà en els Jocs Florals de Barcelona obtenint-hi premis i en els certamens literaris de Vilassar de Mar i Arenys de Mar. El 1888 serà dels fundadors de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, on desenvoluparà una important tasca essent-ne un dels puntals al costat de Thos, Pellicer i l’arxiver Josep Manen.
En l’associació mataronina s’encarregà de dissenyar l’estendard que l’entitat va donar a la basílica de Ripoll en motiu de les festes de consagració del temple restaurat el 1893.
Ben aviat Puig s’interessà pels moviments nacionals que s’estaven produint a Europa i, com portaven fent els romàntics de la Renaixença, entengué que la recuperació de la Història amb l’estudi i la divulgació era una gran eina per a la creació de la consciència nacional.
Felibrejada 