Convidats: Jordi Serra Massansalvador i Francesc Sangar,
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Aquesta setmana parlem amb Jordi Serra Massansalvador, prologuista i editor del llibre de Josep Serra i Estruch: Petjades en la llarga nit. Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996), i amb Francesc Sangar, president del Cercle d’Agermanament Occitano Català.
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).
Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:
Convidats: Marcel Estrems, Agustí Barrera i Josep Xaubet
Presenten: Maria Teresa Diví, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Jaume Vellvehí,
Descripció: programa dedicat a la figura de Joan Peiró i els actes de commemoració del 8oé aniversari. També es tracta del 14è Col·loqui Història a Debat que enguany es centra en “De la Renaixença al Catalanisme polític al Maresme”.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.
Al llarg dels temps s’han generat fluxos migratoris per raó de subsistència ja sigui de base econòmica, de conflicte bèl·lic o de persecució política, ideològica o religiosa. L’exili com a destí de la dissidència d’un territori no és un fet restringit a un període o un espai concret, per això el col·loqui vol tractar els exilis cap a l’exterior però també la recepció d’exiliats i el seu impacte a Mataró i al Maresme.
Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.
Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.
Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12, abans del 30 de juliol de 2020. El text complet, d’un màxim de 20 fulls A4 a doble espai i cos de lletra 12, s’haurà de lliurar abans del 25 d’agost de 2020.
Podeu descarregar (PDF) la 2a circular en aquest enllaç 2aCircularB-2020
El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, han organitzat un cop més aquest acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.
El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé 500.000 persones, entres civils i militars, van emprendre el camí de la retirada. El camí del Nord que per diversos punts del Pirineu els duia a França fugint de les represàlies dels que estaven guanyant la guerra.
A França els van tancar en camps de concentració improvisats on van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió de la Dictadura. Alguns ja no van tornar mai més, altres s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, o a la Unió Soviètica però la majoria restaren a França enfrontant-se a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.
Des de l’ermita de Sant Simó, la passejada per un tram del Camí de l’Exili, el camí del Nord, fins al seu inici, davant de les cases del Callao va anar acompanyada pel grup de música Sa Trumfa des Goday que interpretà peces històriques relacionades amb el recorregut.
En les cinc parades abans d’arribar al monument es va recordar a quatre exiliats mataronins i a tots els deportats als camps nazis. La glossa de cadascun d’ells va anar a càrrec d’algun familiar descendent. L’acte fou conduït per Jaume Vellvehí. En arribar al monument, un exiliat actual, Maher Ahmed, nascut al Iemen, var narrar la seva trista vivència. Finalment es llegiren el nom de tots els mataronins exiliats i es va fer l’ofrena floral.
Enguany les persones exiliades recordades foren:
FRANCESC ANGLAS SARLAT (Mataró 1899-1988) Teixidor de professió, va ser un sindicalista actiu, afiliat a la UGT, i va tenir una vida política de relleu en el socialisme de la ciutat. També va ser membre de la Unió de Cooperativistes de Mataró. Durant la Guerra Civil, va ser dels darrers en incorporar-se al front de batalla, a l’edat de 37 anys. S’exilià a França a finals de 1939 i va ser confinat als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i Barcarès. Va tornar a Catalunya el 1944, fou detingut i l’empresonaren un any i mig a la Presó Model. Amb l’arribada de la democràcia, va formar part de manera honorífica, de la candidatura socialista a les eleccions municipals de 1979 i 1983. Va morir a l’edat de 89 anys..
RAMON ANIENTO CARMEN (Mataró 1904 – Gusen 1941). Nascut en una família humil, fill d’en Nicolás i de la Teresa, va ser el cinquè fill de vuit germans. Va viure la seva infantesa a Mataró, al Carrer Sant Josep Oriol, núm.5, però més endavant, la família es va traslladar a viure a Barcelona per motius de la feina del pare que era cuiner. En Ramon va treballar de guàrdia urbà a la capital catalana. Era republicà i estava implicat en la política. Per això, acabada la guerra -per por de ser detingut per les tropes franquistes- es va exiliar a França on fou internat al camp de concentració d’Argelers. El 27 de gener de 1941 va ser capturat pels alemanys i deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria). El 22 d’octubre de 1941 va morir assassinat al camp de Gusen, situat a cinc quilòmetres.
JOAN BALLESCÀ I PRAT (Mataró 1913-2000) Fill de Josep Ballescà Bassas i de Carme Prat Ribosa. Practicant de l’excursionisme i de l’esquí, va ser militant del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i membre de Nosaltres Sols. Participà activament en els Fets d’ Octubre de 1934 i en els Fets de Maig de 1937. Durant la Guerra Civil, va ser membre de la Junta de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana amb Josep Layret Massana, entre d’altres. Exiliat a França i internat a Argelers, tornà a Mataró el 1948, i des d’aleshores va col·laborar estretament en diferents projectes esportius, especialment des de la junta del Centre Natació Mataró i des del Patronat Municipal d’Esports. Políticament parlant, mantingué afinitat amb ERC.
MIQUEL SUÑÉ I ANASTASI (Mataró 1900-1973) Paleta. Militant de la CNT. Ja de molt jove fou empresonat a Montjuïc per participar en actes de rebel·lió i fou destinat a fer el servei militar a Àfrica com a càstig. A l’esclatar la guerra, l’assignaren com a cap del ram de la construcció de Mataró i portà a terme les obres del desviament de les rondes. En representació de la Federació Local de Sindicats de la Indústria de Mataró va assistir el gener de 1938 al Ple de la CNT a València. S’exilià a França i fou ingressat a Argelers i Bram fins que pogué obtenir la llibertat gràcies als contractes de dos empresaris francesos. Després milità a la resistència fins al final de la segona Guerra Mundial on destacà per ajudar al Dr. Braun a fer operacions clandestines en un subterrani de Tolosa de Llenguadoc. L’any 1965 es jubilà i tornà a Catalunya on va morir l’any 1973.
MERCÈ VIDAL I REGUANT (Mataró, 14-6-1921 Montreal 27-1-2008). Filla d’Onofre Vidal Rosell i de Carme Reguant Carol. Va estudiar a l’escola racionalista del Forn el Vidre ubicada al carrer Prat de la Riba. Durant la Guerra Civil fou infermera a l’Hospital Internacional dels Salesians on va atendre als brigadistes internacionals ferits. El gener de 1939 va marxar a l’exili i fou internada al camp d’Argelers. El seu oncle la va poder rescatar. Després va viure uns anys a Pià, al nord de Perpinyà, i més tard es va traslladar a París on es va casar amb Esteve Fígols, àlies Espartac, un dels mestres de l’escola racionalista del Forn del Vidre. El matrimoni va tenir dues filles: la Sylvie i la Florence. Posteriorment marxaran a viure al Canadà. [podeu descarregar el pdf del diptic 2020 aquí ]
Per tercer cop, el diumenge dia 2, es commemorarà a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.
La passejada començarà al parc davant l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 h del matí.Durant l’itinerari es donarà testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabarà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.
L’acte és organitzat pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró i amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.
El proper dilluns 13 de gener es reprendrà el cicle d’història d’Òmnium, que enguany es dedica a la Postguerra. La represa anirà a càrrec de Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal que parlarà d’Un panorama cultural de la Postguerra a Mataró a partir de les 19,30 a la Sala d’actes de la Fundació Iluro (c/ Santa Teresa). Seguirà Encarnació Soler i Alomà el dilluns 20 de gener parlant de La música de la Postguerra. També s’inaugurarà l’exposició Mauthausen. L’univers de l’horror amb una conferència inaugural càrrec de Rosa Toran el 24 de gener a les 19,00 h a la Sala d’Exposicions de la Fundació Iluro. Seguirà el 28 de gener amb una lectura de textos sobre la Postguerra a càrrec de Roser Trilla a les 19,30 a la mateixa sala i una taula rodona titulada L’exili interior, conduïda per Maria Salicrú-Maltas el dia 3 de febrer a les 19,30 h a la sala d’actes de la Fundació Iluro.
Conclouran el cicle una nova taula rodona sota l’epígraf Exilis, redescoberta en el camí. Marxaires 2003-2009, conduïda per Josep Puig Congost, que se celebrarà a Can Marfà el 10 de febrer a les 18,00 h. I, finalment, el 17 de febrer a les 19,30 h, la conferència El terror neonazi arreu, a càrrec de Quique Badia Masoni i Helena Castellà Duran posarà punt i final al cicle.
El Cicle organitzat per Òmnium Cultural compta amb la col·laboració de:
Omnium Mataró-Maresme sedica el cicle d’història a parlar de la postguerra. El cicle s’ha inaugurat avui dia 20 de novembre i s’allargarà fins al primer trimestre del 2020 amb conferències, exposicions, taules rodones i lectures de textos. La primera part del Cicle, fins el 17 de desembre, inclou cinc conferències: de Josep M. Solé i Sabater, Visió crítica de la postguerra, Joan Giménez Blasco, La represió a la postguerra, Víctor Ligos, L’exili republicà, Pep Riera, La pagesia, els sindicats i l’estraperlo, i, finalment Margarida Colomer, La dona treballadora a la postguerra.
El cicle, organitzat per Omnium, compta amb la col.laboració del Grup de recerca de la Memòria Històrica de Mataró, el Grup d’Història del Casal, Amical de Mauthausen i el Museu Arxiu de Santa Maria.
Felibrejada 