Arxiu d'etiquetes: Antiguitat Tardana

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

Els primers cristians al maresme

Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)

Convidat: Joan Bonamusa i Roure.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Pere Torres

Descripció:  En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Llibres recomanats

BONAMUSA i ROURE, Joan:

  •  (2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
  • (1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
  • (1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.

Joan Bonamusa i Roura

Tertúlia d’Història núm. 492 (Mataró Ràdio: 11/2/2021)

Convidats: Imma Bassols, Robert Lleonart, Francesc Navarro i Joan Francesc Clariana.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem de la figura de l’arqueòleg Joan Bonamusa i Roura i dels actes d’homenatge  i record que se li estan preparant.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)