Arxiu d'etiquetes: arqueologia

Concentració per la vil·la romana del Roser de Calella

La Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, va convocar pel dia 17 de setembre, una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana del Roser-Mujal. La concentració es va fer davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i hi va haver diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens vam sumar a la iniciativa i una delegació de l’entitat va assistir-hi. A més, conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, vam pronunciar un parlament (que reproduim més avall). La intervenció va anar a càrrec d’Imma Bassols en nom de les dues entitats i fou seguit pel parlament de l’associació SSOM Santa Susanna, d’Agustí Alcoberro (Patrimoni UB) i de Joan Juhé en nom de la Plataforma.

.

En defensa de la Vil·la romana del Roser. Calella

El proper divendres 17 de setembre, a les 19:30 h, la Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, convoca una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana. La concentració es farà davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i es preveu que hi hagi diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa i conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró participarem en la concentració.

EL Grup d’Història del Casal ja ens vam adreçar a l’Ajuntament de Calella el mes d’abril incidint en la preservació digne de l’important jaciment. Així mateix vam adherir-nos al manifest de la Plataforma.

Trobareu més informació sobre la vil.la en aquest enllaç. I també en aquest altre de la Plataforma.

Us convidem a sumar-vos-hi.

Els primers cristians al maresme

Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)

Convidat: Joan Bonamusa i Roure.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Pere Torres

Descripció:  En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Llibres recomanats

BONAMUSA i ROURE, Joan:

  •  (2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
  • (1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
  • (1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.

Conservar i protegir la vil·la romana del Roser, Calella

El Grup d’Història del Casal s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cabrera sol·licitant que d’acord amb l’ art. 5 de la LPCC de col·laboració dels particulars i d’acord amb art. 17 de la LPCC , s’incoï la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per tal de declarar la Vil·la del Roser, en la seva totalitat, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, en futur pròxim, es plantegi la possibilitat de demanar a la Generalitat de Catalunya la incoació d’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

La vil·la romana del Roser s’està descobrint com una de les més importants i més ben conservades, en la seva globalitat, de la Península Ibèrica. Aquestes vil·les estaven formades per una vil·la rústica (trobada arran de N-II davant de l’Hospital), una vil·la residencial (objecte actual d’excavacions) i una vil·la de producció d’àmfores i ceràmica (trobada sota els apartaments Toyca i preservada per a futures excavacions). A Calella, com a tret més significatiu, trobem restes en bon estat de totes tres parts de la vil·la.

Donada la seva importància i significació esmentades, s’ha de preservar i mantenir com un bé identificador del municipi

L’exposició “L’enigma iber” al MAC de Barcelona

Fins al gener del proper anys es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització. L’exposició mostra peces extraordinàries que difícilment poden veure’s conjuntament, les conegudes escultures la Dama d’Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) o els cranis enclavats d’Ullastret i de Puig Castellar, a més de destacades mostres de la cultura material dels ibers, armes de ferro, peces d’orfebreria o ceràmica àtica de vernís negre, una ceràmica d’importació, que mostra la rellevància del comerç en la civilització ibera.

Cal destacar que en l’exposició es mostra objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l’Hort de Cabrera de Mar. D’altra banda, cal assenyalar que també s’exhibeix un documental sobre el ritual de la incineració i enterrament en el món iber i un altre sobre la tomba 51 de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (IV-III aC) que han estat realitzats per Josep Maria Rovira.

Trobareu més informació a Les muralles d’Ilturo

Fotografies: J.M. Rovira

la vil·la romana del Roser (Calella)

(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades.  És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.

Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística  visitable en aquest indret  seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).

Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.

Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.

Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)

Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de’1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.

Més informació

Joan Juhé i Mas, bloc:

Empuries 47, 1985, A. López:

Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):

Memòries d’excavació (calaix Gencat):

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Joan Bonamusa i Roura

Tertúlia d’Història núm. 492 (Mataró Ràdio: 11/2/2021)

Convidats: Imma Bassols, Robert Lleonart, Francesc Navarro i Joan Francesc Clariana.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem de la figura de l’arqueòleg Joan Bonamusa i Roura i dels actes d’homenatge  i record que se li estan preparant.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/3

Tertúlia d’Història núm. 485 (Mataró Ràdio: 19/11/2020)

Convidats: Imma Bassols i Robert Lleonart

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també té un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre l’exili de Jaume Lladó, un activista cultural.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i dissidències/1

Tertúlia d’Història núm. 482 (Mataró Ràdio: 29/10/2020)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre el patrimoni i l’arqueologia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

L’arquologia subaquàtica

Tertúlia d’Història núm. 477 (Mataró Ràdio: 24/9/2020)

Convidats: Jaume Busquets

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem d’excavacions arqueològiques sota l’aigua, el que es coneix com arqueologia subaquàtica.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 52.9 Mb