Conservació del patrimoni arqueològic al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 569 (1/06/2023)

Convidada: Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Ramon Coll.

Presenten: Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació i coordinació: Imma Bassols.

Descripció: parlem de la conservació del patrimoni arqueològic al Maresme amb Joan Carles Alay, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana. Parlarem de diferents casos que han tingut resultats ben desiguals, Entre d’altres parlarem de Torre Llauder a Mataró i L’Horta Farrerons a Premià de Mar, l’actual Museu Romà de Premià..

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

Jaume Lladó i Font

Tertúlia d’Història núm. 564 (27/04/2023)

Convidats: Roger i Jordi Lladó, Robert Lleonart i David Farell.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols i Joan F. Clariana.

Descripció: parlarem amb Jordi i Roger Lladó del seu pare Jaume Lladó Font, amb motiu de la presentació del seu llibre pòstum “Burriac, passat i present, grandesa de la Cultura” que es va presentar a Cabrera de Mar el passat 13 d’abril. També ens acompanyen per parlar de la figura de Jaume Lladó, en Robert Lleonart i en David Farell..

Escolta’l a la carta o descarrega’l

La violència en la Prehistòria

Tertúlia d’Història núm. 562 (13/04/2023)

Convidats: Eni Soriano.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols, Robert Lleonart i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols.

Descripció: La tertúlia tracta de la violència a la Prehistòria amb Eni Soriano. Veurem com la visió d’un món idíl·lic en equilibri amb la natura d’unes societats interpretades des del mite del “bon salvatge” que sovint acompanya la Prehistòria queda ben lluny.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

El jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona (Mataró)

Tertúlia d’Història núm. 560 (16/03/2023)

Convidats: Joaquim Garcia, Robert Lleonart i Maria Majó.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: J. F. Clariana.

Descripció: parlem de les troballes arqueològiques al jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona, de la seva rellevància i del perquè s’han de conservar en el seu lloc. Ens acompanyaran el Dr. Joaquim Garcia Rosselló, fins fa poc arqueòleg municipal de Mataró, Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història i Maria Majó de l’Associació Veïnal de Rocafonda.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Adherir-se al manifest en defensa de Ca la Madrona

Descarregar, signar i enviar a:Baixa

o fer-lo arribar a la seu de qualsevol de les tres entitats promotores:

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró; Grup d’Història del Casal de Mataró; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

MÉS INFORMACIÓ AQUÍ

Vegeu l’entrevista de divendres 17 a Maria Majó i Joaquim Garcia a Mataró Ràdio:

Manifest per preservar els vestigis arqueològics apareguts al jaciment de Ca la Madrona

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, promouen el Manifest per a la protecció, conservació en el seu lloc i declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Al document, que ha estat adreçat a l’Ajuntament de Mataró, amb data 12 de març ja s’hi han adherit disset entitats i associacions i seixanta persones a títol individual de Mataró, el Maresme i Catalunya, i properament es preveu poder comptar amb la confirmació formal de noves adhesions. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania.

La intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona a Vallveric, avui polígon industrial Mata-Rocafonda, ha posat al descobert estructures i paraments corresponents a les restes d’un establiment productiu d’època romana a més d’un possible edifici d’ús cultual d’època visigòtica, part d’un carrer i una extensa necròpolis. La importància i singularitat dels vestigis el converteixen en un bé patrimonial de la ciutat que no es pot deixar perdre i afegir-lo a la llarga llista de pèrdues que acumula Mataró.

Per aquests motius les entitats impulsores demanen la conservació en el seu lloc i la declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Es poden formalitzar noves adhesions descarregant el pdf del manifest

Descarregar, signar i enviarBaixa

Un cop descarregat podeu signar-lo digitalment o podeu imprimir-lo i signar-lo manualment indicant núm. del DNI. Després l’heu de fer arribar a qualsevol de les tres entitats promotores o més fàcilment a l’adreça de correu:

Entitats i associacions adherides a data 12 de març

Amics de la Ciutat de Mataró

Associació Cultural Llibre Viu (Mataró)

Associació Vidre Bufat de Mataró

Candidatura d’Unitat Popular

Centre d’Estudis Argentonins

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró

Centre d’Estudis Canetencs

Club d’Opinió Jaume Llavina (Mataró)

Fundació Burriac (Cabrera de Mar)

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte (Mataró)

Institut de Cultura Mediterrània (Perpinyà)

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu Arxiu de Vilassar

Museu Comunitari de Cabrils (Comca)

Societat Catalana d’Arqueologia (Barcelona)

L’arqueologia subaquàtica

Tertúlia d’Història núm. 557 (23/02/2023)

Convidats: Albert Martín, Joan Turà i Robert Lleonart

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols.

Descripció: parlarem de l’arqueologia subaquàtica, de les primeres intervencions, l’evolució de les tècniques d’immersió i d’excavació i de les troballes del litoral català.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

Cicle: La Cultura del Vi: ahir i avui

Tertúlia d’Història núm. 553 (26/01/2023)

Convidats: Robert Lleonart i Victor Revilla.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols, i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols

Descripció: parlem amb Robert Lleonart i Víctor Revilla sobre el cicle La cultura del vi: Ahir i avui.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Romanització i viticultura

Tertúlia d’Història núm. 552 (19/01/2023)

Convidats: Marta Prevosti i Monclús.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Joan Francesc Clariana

Descripció: parlem de romanització i viticultura, i per fer-ho ens acompanyarà la Dra. Marta Prevosti. Justament, el discurs que va pronunciar en l’acte de nomenament d’acadèmica numerària de l’Institut d’Estudis Catalans tractava d’aquest tema.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Jean-François Champollion, la Pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics egipcis

Tertúlia d’Història núm. 550 (22/12/2022)

Convidats: David Farell i Garrigós i Josep Maria Arias Fayulas.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: Imma Bassols

Descripció: parlem de l’egiptòleg Jean-François Champollion i del desxiframent dels jeroglífics egipcis i de la famosa Pedra de Rosseta amb David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac i Josep Maria Arias Fayula, membre de l’Acadèmia d’Estudis d’Arqueologia i Història..

Escolta’l a la carta o descarrega’l