Arxiu d'etiquetes: arqueologia

Mercat de la plaça Gran, exposició.

Tertúlia d’Història núm. 520 (27/1/2022)

Convidats: Robert Lleonart, Josep Antoni Cerdà i

Presenten:  Núria Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: amb motiu dels 50 anys de la secció arqueològica, parlem de l’exposició Fes memòria Plaça Gran!

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Felibrejada número 100

Ja ha sortit el número 100 de la revista Felibrejada. Aquest número aplega les ponències i les comunicacions del 13è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha centrat en el tema de Les dones en la Història de Mataró i el Maresme. Aquest número doncs són les actes del Col·loqui que conté els següents articles:

Ponències

Margarida Colomer i Rovira. Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra

Montserrat Gurrera i Lluch. Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868)

Alexandra Capdevila Muntadas. Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna

Antoni Llamas Mantero. Les dones catalanes davant del Tribunal de la Inquisició a l’època moderna.

Joan Francesc Clariana i Roig. Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

Imma Bassols i Fernàndez. El món femení a la prehistòria de les nostres contrades

Articles

Albert Calls i Xart   i   David Farell i Garrigós . Nativitat Yarza, mestra a Cabrera de Mar entre 1916-1918

Maria Tresa Diví. Un record de Canet de Mar: Maria Aurèlia Capmany en el Maresme

Jaume Vellvehí i Altimira. Simona Gay i Esteve Albert, una connexió dosriuenca amb la lírica rossellonesa

Maria Salicrú-Maltas. Anna Comas, Núria Masafrets i Encarnació Soler: tres mestres i historiadores mataronines entusiastes

Jaume Vellvehí i Altimira. El primer certamen literari de Canet de Mar. El certamen de Pedracastell (1902)

Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixà. Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar)

Antoni Llamas Mantero. Juan Pedro Serra davant de la Inquisició per sortilegis i pacte amb el diable. Lloret 1736

Marta Prevosti Monclús i Joan Francesc Clariana i Roig. Fragment de lucerna romana, amb representació d’una vil·la, trobat a Torre Llauder

Joan Francesc Clariana i Roig. Presència de cassoles de la forma Olcese 9 a la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. El vidre de la vil·la romana de can Rafart (Mataró)

Joan Francesc Clariana i Roig. Nota sobre la Terra Sigillata Sudgàl·lica i lucernae provinents de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)

Rosa Isabel Garí Lleixà i Joan Francesc Clariana i Roig. Can Modolell, un lloc sagrat

Josep Vinyals i Cortés. Descoberta d’una gran sitja ibèrica al Cami de can Segarra i altres actuacions del Grup de Cabrera a l’any 1974

David Farell i Garrigós. Fotografies inèdites de la descoberta del mosaic romà de can Ferrerons (Premià de Mar) l’any 1969

Joan Carles Alay i Rodríguez i Joan Francesc Clariana i Roig. El pedestal romà “desaparegut” de l’Església Vella de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez i Estefania Navarro Fernández. Un àmfora al bany. Arqueocibertraficant des de casa.

Joan Carles Alay i Rodríguez. L’aixada dels Dos Pins. Criminalística i Arqueologia a la Vall de Cabrera de Mar (Maresme)

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Burriac. Gènesi i actualització d’una metodologia de valoració econòmica dels danys al patrimoni arqueològic

Joan Carles Alay i Rodríguez. El mètode Rocafort. En la ment dels arqueofurtius

Bernat Llamas Vives. De la  grip «espanyola» del 1918 a la Covid -19

Josep Maria Rovira Juan. La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D, una col·lecció de llibres que estudia el patrimoni de Cabrera de Mar al llarg de la seva història

Grup d’Història del casal i Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia de Mataró. Comunicat en defensa de la vil·la romana del Roser de Calella

el 13è col·loqui història a debat /2. Comunicacions sobre patrimoni arqueològic

Tertúlia d’Història núm. 515 (18/11/2021)

Convidat: Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem d’algunes de les contribucions de temàtica lliure al 13è Col·loqui, concretament de patrimoni arqueològic i furtivisme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Les dones a la Prehistòria i a l’època romana. Darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat

Avui dissabte dia 13, a partir de les 18:30 h, se celebrarà la darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat “Les dones en la Història de Mataró i el Maresme”. La participació en el Col·loqui és en línia a través de la plataforma jitsi. Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar.

La sessió d’avui comptarà amb les ponències de:

– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

El 13è Col·loqui Història a Debat: Les dones en la Història de Mataró


Tertúlia d’Història núm. 514 (4/11/2021)

Convidades: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Montserrat Gurrera.

Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Parlem amb alguns dels ponents del Col·loqui parlant del món de la dona a la prehistòria, la imatge de la dona a Roma i de l’escolarització de noies al segle XIX.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Concentració per la vil·la romana del Roser de Calella

La Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, va convocar pel dia 17 de setembre, una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana del Roser-Mujal. La concentració es va fer davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i hi va haver diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens vam sumar a la iniciativa i una delegació de l’entitat va assistir-hi. A més, conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, vam pronunciar un parlament (que reproduim més avall). La intervenció va anar a càrrec d’Imma Bassols en nom de les dues entitats i fou seguit pel parlament de l’associació SSOM Santa Susanna, d’Agustí Alcoberro (Patrimoni UB) i de Joan Juhé en nom de la Plataforma.

.

En defensa de la Vil·la romana del Roser. Calella

El proper divendres 17 de setembre, a les 19:30 h, la Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, convoca una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana. La concentració es farà davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i es preveu que hi hagi diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa i conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró participarem en la concentració.

EL Grup d’Història del Casal ja ens vam adreçar a l’Ajuntament de Calella el mes d’abril incidint en la preservació digne de l’important jaciment. Així mateix vam adherir-nos al manifest de la Plataforma.

Trobareu més informació sobre la vil.la en aquest enllaç. I també en aquest altre de la Plataforma.

Us convidem a sumar-vos-hi.

Els primers cristians al maresme

Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)

Convidat: Joan Bonamusa i Roure.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Pere Torres

Descripció:  En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Llibres recomanats

BONAMUSA i ROURE, Joan:

  •  (2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
  • (1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
  • (1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.

Conservar i protegir la vil·la romana del Roser, Calella

El Grup d’Història del Casal s’ha adreçat a l’Ajuntament de Cabrera sol·licitant que d’acord amb l’ art. 5 de la LPCC de col·laboració dels particulars i d’acord amb art. 17 de la LPCC , s’incoï la tramitació de l’expedient administratiu corresponent per tal de declarar la Vil·la del Roser, en la seva totalitat, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, en futur pròxim, es plantegi la possibilitat de demanar a la Generalitat de Catalunya la incoació d’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

La vil·la romana del Roser s’està descobrint com una de les més importants i més ben conservades, en la seva globalitat, de la Península Ibèrica. Aquestes vil·les estaven formades per una vil·la rústica (trobada arran de N-II davant de l’Hospital), una vil·la residencial (objecte actual d’excavacions) i una vil·la de producció d’àmfores i ceràmica (trobada sota els apartaments Toyca i preservada per a futures excavacions). A Calella, com a tret més significatiu, trobem restes en bon estat de totes tres parts de la vil·la.

Donada la seva importància i significació esmentades, s’ha de preservar i mantenir com un bé identificador del municipi

L’exposició “L’enigma iber” al MAC de Barcelona

Fins al gener del proper anys es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització. L’exposició mostra peces extraordinàries que difícilment poden veure’s conjuntament, les conegudes escultures la Dama d’Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) o els cranis enclavats d’Ullastret i de Puig Castellar, a més de destacades mostres de la cultura material dels ibers, armes de ferro, peces d’orfebreria o ceràmica àtica de vernís negre, una ceràmica d’importació, que mostra la rellevància del comerç en la civilització ibera.

Cal destacar que en l’exposició es mostra objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l’Hort de Cabrera de Mar. D’altra banda, cal assenyalar que també s’exhibeix un documental sobre el ritual de la incineració i enterrament en el món iber i un altre sobre la tomba 51 de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (IV-III aC) que han estat realitzats per Josep Maria Rovira.

Trobareu més informació a Les muralles d’Ilturo

Fotografies: J.M. Rovira