Arxiu d'etiquetes: Art

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval».

Tertúlia d’Història núm. 338 (Mataró Ràdio: 14/4/2016)

Convidat: Joaquim Graupera

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina

Col.laboren: Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Joaquim Graupera parlem d’art i artistes medievals

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

El pintor barroc Antoni Viladomat

Tertúlia d’Història núm. 156 (Mataró Ràdio: 9/12/2010)

Convidats: Francesc Miralpeix

Presenten: Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Al llarg del programa es va fer una revisió de la figura de Viladomat i es van plantejar certs dubtes sobre les obres que se li atribueixen especialment algunes de les pintures de la sala de juntes de la capella dels Dolors de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Restauren una obra d’Antoni Viladomat

Una de les millors obres del pintor barroc Antoni Viladomat (1678-1755),  l’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants ha estat restaurada i temporalment s’exposarà en el Museu Comarcal de Manresa.

L’obra, originàriament, estava en l’església de Santa Maria de l’Alba, de Manresa. Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela de 350×200 cm que representa l’Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l’esperen per rebre-la amb honors. Segons Francesc Miralpeix, especialista en l’obra de Viladomat, es pot considerar una de les millors pintures de l’etapa de maduresa del pintor barroc.

La restauració, que ha anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Manresa i el Departament de Cultura.

La decapitació de Sant Cugat – El Masnou- (1803)

Fitxa núm. 5

segle XIX

Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XI, núm. 71, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2004, pàg. 19.

Claus: Decapitació de Sant Cugat. Art. Pintura. Segle XIX. El Masnou

Datació: 1803 – 1804

Localització: En el Saló de Plens de l’Ajuntament del Masnou.

Il·lustració: Ajuntament del Masnou.

Descripció: Quadre de format mitjà, que es conserva al Saló de Plens de l’Ajuntament del Masnou, representant la temàtica de la decapitació de Sant Cugat. El quadre segueix una composició clarament barroca, amb una escena central on es desenvolupa l’acció del martiri, més amunt, en el costat dret es veu la representació del tribunal o autoritat romana presenciant l’execució i, en l’angle inferior dret, hi ha les Santes Juliana i Semproniana. En el centre superior del quadre s’hi copsen un conjunt d’àngels en un núvol, portant una corona i la palma del martiri, de tamany lleugerament desproporcionats respecte la resta del conjunt, pel fet que, en correspondre el disseny a un esbós per un quadre monumental i que els mateixos anirien situats a la zona alta, aquests per un efecte òptic quedarien disminuïts. L’obra sembla que vulgui buscar un efecte de no ferir a l’espectador amb la visió de l’acte del martiri, per això, l’artista va plasmar l’escena justament en els instants abans de l’acció, fugint d’altres representacions típiques (i més sanguinàries) d’aquest martiri que s’havien plasmat sobretot en el gòtic i renaixement (veure, a tall d’exemple, la taula d’Aine Bru de 1505). Possiblement hi hauria pesat el fet que un dels quadres lliurats amb anterioritat, la representació del martiri i decapitació de les Santes, on es veu el botxí agafant pels cabells el cap de la primera figura executada, creiem que deuria haver escandalitzat i causat esgarrifança, per l’horror de l’escena, als responsables de les obres de l’altar major i, l’artista, es veié obligat a tractar la temàtica amb un cert respecte.

Comentari: La història ens porta al moment en què s’executaren, per a l’altar de Santa Maria de Mataró, els quatre quadres amb escenes de la vida i martiri de les Santes patrones Juliana i Semproniana, per part de l’insigne pintor Pere Pau Muntanya i Placeta, però una greu malaltia va interrompre el seu treball, restant pendent de realitzar el darrer lliurament. Així els historiadors Marià Ribas i M. Dolça Ribas, ens expliquen: “Tractem en aquestes pintures de l’obra pòstuma de Muntanya pel fet que, en iniciar l’últim quadre, quan ja n’havia lliurat tres, fou sorprès per una greu malaltia que el portà a la mort el dia 3 de novembre de 1803. Llavors continuà l’encàrrec Joan Giralt, gendre de l’artista difunt, i exercia el càrrec de tinent de l’Escola de Dibuix. Giralt ja havia col·laborat en diverses obres de Muntanya i precisament recordem, pel que ara ens interessa, que en una exposició de retrats i dibuixos antics i moderns, celebrada a Barcelona el 1910 hi figurava una aquarel·la de Giralt com estudi del tema que hagué d’interpretar en aquesta última pintura. El 1804 quedaren els quatre quadres col·locats al seu lloc definitiu. Aquest últim quadre fou desafortunat en tots els aspectes, no sols per coincidir amb la mort de l’artista que havia de pintar-lo, sinó també perquè fou l’únic que no es salvà de la destrucció del 1936. Modernament n’ha pintat un altre, inspirat en aquell, l’artista mataroní Jordi Arenas, per tal de completar el conjunt en ésser reposat de nou al seu lloc del presbiteri” (Ribas – Ribas 1979, p. 34). L’autoria del quadre conservat al Masnou, si hem de seguir la teoria dels anteriors historiadors, evidentment seria obra de Joan Giralt, no obstant, el fet que precisament la mort truncà l’obra de Pere Pau Muntanya, fa que la possibilitat que pugui atribuir-se a aquest darrer no sigui desencertada, així creiem que, l’artista, previ a l’execució de l’obra principal podria haver realitzar un esbós, a petit tamany, de la composició, per tal que els responsables de l’encàrrec li donessin el vist i plau i, també, per la possibilitat que hagués pogut preveure que, per causa de la seva malaltia, ja no ho podria acabar, deixant així una mena d’instrucció pòstuma. El dubte es podria desfer si es localitzés l’aquarel·la anteriorment esmentada i es pogués copsar si consta, o no, l’autoria de Joan Giralt en la mateixa, encara que, per altra banda, també resta el dubte que la suposada aquarel·la de Barcelona, de l’exposició del 1910, sigui exactament el mateix quadre que es conserva ara a El Masnou.

BIBLIOGRAFIA:

  • FERRER I CLARIANA, Ll.: Testimonis del culte a les Santes Juliana i Semproniana, en el monestir de Sant Cugat del Vallès i a Mataró. Mataró 1961, p. 23.
  • MAINAR, J.: “Muntanya i Placeta, Pere Pau”. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 10, Barcelona 1977, r. 1981, p. 374.
  • PUBLICITAT FERMALLI: “Les Santes Patrones de Mataró en l’Altar Major de Santa Maria”. Festes de Les Santes 1975. Mataró.
  • RIBAS I BERTRAN, M.; Ribas i Rosselló, M.D.: El retaule major de Santa Maria de Mataró i l’ampliació del temple. Mataró 1979.

 

Apareixen unes pintures del segle XIX en un enderroc al carrer Barcelona de Mataró

Aquest estiu, l’enderroc d’un immoble al carrer de Barcelona núm. 10 de Mataró ha posat al descobert unes pintures del segle XIX que a cop d’ull semblen d’estil neoclàssic, tal com es pot observar en les fotografies realitzades per Joaquim Graupera. No és la primera vegada que a Mataró es produeixen sorpreses d’aquest tipus però aquests mateixos antecedents fan preveure un futur força dubtós. El Grup d’Història del Casal com a membre del Consell de Patrimoni ens hem adreçat a la tècnica municipal que ha pres nota del tema. Malgrat la bona disposició resultarà difícil donat que es tracta d’una obra privada i les pintures no estan catalogades. A més, el fet que la seva ubicació sigui en una paret mitgera dificulta que la nova obra pugui coincidir en l’altura dels forjats, coincidència que podria facilitar la conservació. Una altra possibilitat podria ser la seva extracció cosa econòmicament dificultosa. El que, com a mínim, sí que hauria d’estar a l’abast és la seva documentació, valoració i estudi. A Mataró, la tradicional pèrdua de patrimoni artístic, arqueològic i arquitectònic ja és inassumible.

Fot. Quim Graupera
Fot. J. Graupera
Fot. Quim Graupera
Fot. J. Graupera

 

Del romà al romànic

Tertúlia d’Història núm. 315 (Mataró Ràdio: 9/07/2015)

Convidats: Joaquim Graupera

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlarem amb Joaquim Graupera d’art, del pas del romà al romànic aprofundint en la gènesi de l’art medieval del Maresme.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 59,26 minuts Descarrega’l: 27 Mb.

La fundació Palau i Fabre / Iconoclàstia al llarg de la Història

Tertúlia d’Història núm. 313 (Mataró Ràdio: 18/06/2015)

Convidats: Pere Almeda i Ariadna Sotorra

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem amb Pere Almeda de la Fundació Palau i Fabre sobre aquesta entitat de Caldes d’Estrach i les seves activitats. També parlem amb Ariadna Sotorra sobre la Iconoclastia al llarg de la historia.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,54 minuts Descarrega’l: 24,01 Mb.

Novetat bibliogràfica: Mataró Barroc. Història i art dels segles XVII i XVIII

El proper dimecres 25 de març es presentarà a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria el llibre Mataró Barroc. Història i art dels segles XVII i XVIII, d’Alexis Serrano i Gener Salicrú.

Els autors són uns molt bon coneixedors del barroc mataroní per la seva qualitat d’especialistes i per la seva vessant divulgadora. L’any 2007, el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de l’associació de pares i mares de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró va organitzar el curs Art de Mataró que va dedicar la tercera sessió a fer un recorregut sobre l’art Barroc a càrrec dels historiadors Gener Salicrú i Alexis Serrano. Aquell mateix any ens van acompanyar en el programa el Racó a Mataró ràdio parlant també de l’art barroc mataroní cosa que repetirien l’any següent en una nova edició del curs Art de Mataró organitzat aquell cop conjuntament amb Òmnium Mataró-Maresme.

La rèplica del retaule de Sant Joan, de Bernat Martorell, de Cabrera de Mar

Tertúlia d’Història núm. 297 (Mataró Ràdio: 5/02/2015)

Convidats: David Farell, Joaquim Graupera i Francisco Blanco.

Presenten: Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Durant la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, el dissabte  24 de gener, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. El retaule original, que data del primer terç del segle XV, és una obra important de Bernat Martorell (Sant Celoni 1390- Barcelona 1452).

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,51 minuts Descarrega’l: 24 Mb.

Llibres i articles

: