Arxiu d'etiquetes: Barroc

L’església de Santa Maria d’Arenys de Mar

Tertúlia d’Història núm. 470 (Mataró Ràdio: 28/5/2020)

Convidats: Ramon Verdaguer

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles capella

Descripció:  L’església de Santa Maria d’Arenys de Mar és el centre d’aquesta tertúlia amb l’advocat Ramon Verdaguer.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 54,4 Mb

375 anys de l’Hospital de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 460 (Mataró Ràdio: 19/12/2019)

Convidats: Alexis Serrano

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra cAbrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlarem l’Hospital de Mataró, la tercera institució més antiga de la ciutat.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Un estudi sobre el poeta Joan Pujol (s. XVI), accèssit Premi Iluro 2019

Tertúlia d’Història núm. 459b (Mataró Ràdio: 28/11/2019)

Convidats: Eulàlia Miralles i Jori

Presenten:   Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  L’accèssit del premi Iluro d’enguany ha estat per al treball Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, dels Drs. Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles. Amb la Dra. Eulàlia Miralles j vam parlar de Joan Pujol temps enrere, ara reemetem aquell programa dedicat al poeta mataroní Joan Pujol, autor del primer poema èpic de la batalla de Lepant. Pujol és, junt amb Pere Serafí, el referent de la poesia catalana del segle XVI.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Un estudi sobre el poeta Joan Pujol (s. XVI) guanya l’accèssit al Premi Iluro 2019

Amb el títol Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, els Drs. Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles han estat els guanyadors de la 61a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica. El premi ha quedat desert però el jurat, presidit pel Dr. Josep Maria Fradera (Universitat Pompeu Fabra) ha decidit concedir l’accèssit al treball sobre la figura i l’obra del prevere mataroní, força desconegut malgrat el seu rol en la producció poètica de la Catalunya de segle XVI de recuperació i manteniment de la tradició literària al costat d’aspectes contrareformistes que l’emmarquen en l’Edat Moderna. Joan Pujol va néixer a Mataró a la primera meitat del segle XVI i la seva obra més coneguda es un poema èpic sobre la batalla de Lepant, la darrera gran gesta de la marina catalana. Per a saber-ne més sobre el poeta en aquest enllaç una tertúlia amb Eulàlia Miralles al programa El Racó, la tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio.

Les rogatives per aigua a la Mataró de finals del s. XVIII

Tertúlia d’Història núm. 431 (Mataró Ràdio: 31/1/2019)

Convidats: Hector López.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: A Dosrius el 5 de maig de l’any passat es va fer la XII trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme sobre l’Aigua, Recurs vital, social, cultura i econòmic al Maresme,  i l’Héctor López Silva, va presentar-hi una comunicació amb el títol “Siau de tots advocat Desideri gloriós” Les rogatives per a la aigua a la Mataró de finals del segle XVIII

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb

Clausura de l’11è Col·loqui Història a Debat

El passat 17 de novembre es va clausurar l’11è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha titulat Mataró, història i patrimoni. El Cicle, que s’inaugurà amb la ponència del Dr. Ramon Reixach sobre l’Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local i que fou seguida l’endemà per la ponència Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial del Dr. Joan Francesc Clariana, s’ha emmarcat en la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural.

Volgudament, el Col·loqui ha tingut un format breu però ben divers: dues ponències formals de caràcter pròpiament científic, la presentació d’un vídeo documental i un col·loqui. Les sessions s’han complementat amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada, que esdevé el volum de les actes del Col·loqui.

La proposta més divulgativa va ser l’estrena del vídeo de Josep M. Rovira El Castell de Burriac, amb reconstruccions en 3D que mostra un castell de Burriac com mai l’hauríem imaginat. La darrera sessió acollí el col·loqui Esteve Albert i Corp (1914-1995): idees i pensament, a càrrec de Joep Puig-Pla, que parlà de L’ideari polític i social d’Esteve Albert, Jordi Solé Camardons, de L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp i Jaume Vellvehí de Esteve Albert, els anys de resistència cultural i política des d’Andorra estant (1956-1978).

En el volum de Felibrejada es recullen els textos de les ponències, del col·loqui i de les diferents aportacions dels historiadors, bona part sobre temes de patrimoni.

El Col·loqui es va tancar amb l’habitual sopar de clausura.

L’11è Col·loqui Història a Debat: Mataró, Història i Patrimoni

El Grup d’Història del Casal presenta una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat. En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de  l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.

El Col·loqui té un format breu però ben divers: dues ponències formals, el divendres 9 de novembre a càrrec del Dr. Ramon Reixach amb el títol «Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local» i  el dissabte dia 10 el Dr. Joan Francesc Clariana i Roig parlarà de «Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial»;  la presentació del vídeo documental amb reconstruccions 3D càrrec de Josep M. Rovira titulat El castell de Burriac; i un col·loqui dedicat a debatre les idees i el pensament d’un mataroní d’adopció, el dosriuenc Esteve Albert i Corp el dissabte 17 de novembre a càrrec de Josep Puig-Pla, Jordi Solé Camardons i Jaume Vellvehí i Altimira que parlaran d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Idees i pensament.

Les sessions es complementaran amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada que es presentaran aquests dies. Unes aportacions que ens parlen des de la salvaguarda del poblat ibèric d’Ilduro, fins als tallers de vidre del Mataró modern o d’una societat marcada pels processos inquisitorials que se succeïen a Barcelona. Però també de la presència del mestre Pompeu Fabra a la ciutat entre altres interessants contribucions.

Totes les sessions es celebraran al Racó del Casal, al carrer Bonaire, 25, segon pis.

Descarrega el programa detallat: Triptic2018-3

La fira de Santa Llúcia, pessebres i Nadal

Tertúlia d’Història núm. 398 (Mataró Ràdio: 11/1/2018)

Convidats: Jordi Montlló

Presenten: Núria Gómez  Oriol Agramunt, Maria Asmarat,  Marta Gómez i Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Parlem amb el Dr. Jordi Montlló, autor de la tesi La fira de Santa Llúcia de Barcelona. La primera fira de pessebres documentada: 1786-2012.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Confraries del segles XVII, XVIII i XIX de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 396 (Mataró Ràdio: 23/11/2017)

Convidats: Hector Lopez Silva

Presenten: Núria Gómez i Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt, Maria Asmarat i Marta Gómez

Documentació: Sandra Cabrespina.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: l’Hector va presentar el passat 18 de novembre a la XXXIV sessió d’estudis mataronins, la comunicació titulada el  Llevador i notes de la Confraria de la Minerva: Visió interna de l’organització d’una confraria mataronina.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,13 minuts Descarrega’l 23,9 Mb

Restaurades les pintures murals de la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró, obra d’Antoni Viladomat

El passat 20 de juliol, es va inaugurar la restauració de les pintures murals d’Antoni Viladomat de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró, una de les joies del barroc català més importants que es conserven. La inauguració va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mn. Joan Josep Omella; l’alcalde de Mataró, David Bote; i la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Ruiz entre d’altres intervencions. L’acte va incloure l’actuació de Symbiotic Duo amb música dels segles XVII i XVIII escrita per a dos violins.

L’important conjunt pictòric de la Capella dels Dolors d’Antoni Viladomat i Manalt, realitzat entre els anys 1722 i 1737, està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La Capella és un dels elements del conjunt dels Dolors, que està format també per la Sala de Juntes i la Cripta.

Els treballs de conservació i restauració de les pintures de la Capella han durat gairebé un any, i s’han dut a terme per l’empresa Policromia, sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

La part més important de l’actuació ha consistit en la neteja de la brutícia superficial que enfosquia el color de les pintures, que s’ha fet amb especial cura en tractar-se d’una pintura mural feta al tremp de cola sobre guix que, a més, havia sofert diverses repintades i envernissades. Aquestes repintades, fetes en èpoques posteriors a Viladomat, s’han eliminat, així com la capa de brutícia, pols i fum.

Paral·lelament s’ha fixat la capa de pintura i s’ha consolidat el suport de guix, ja que hi havia nombrosos aixecaments, descamacions i zones disgregades, sobretot per causa de filtracions d’humitat. Per últim, s’ha fet la reintegració pictòrica, igualant estèticament el conjunt per fer-ne una lectura homogènia.

Els treballs de restauració de les pintures han tingut un cost total de 533.070 €, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró (a través de la Diputació de Barcelona) i l’Arquebisbat de Barcelona.

Malgrat que amb la restauració la Capella dels Dolors torna a formar part del patrimoni cultural visitable, el conjunt dels Dolors en la seva totalitat no es podrà visitar fins que no acabin els treballs de restauració de la Sala de Juntes i la Cripta.

Les visites guiades s’han programat els dissabtes 23 i 30 de juliol, 6, 13, 20 i 27 d’agost, 10 i 24 de setembre, 1 i 15 d’octubre, 5 i 19 de novembre i 10 i 17 de desembre. Es fan a les 18 h i són gratuïtes.