El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).
La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili de 1939 dels mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.
La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.
Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució des d’una perspectiva de gènere.
Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.
El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.
Al llarg dels temps s’han generat fluxos migratoris per raó de subsistència ja sigui de base econòmica, de conflicte bèl·lic o de persecució política, ideològica o religiosa. L’exili com a destí de la dissidència d’un territori no és un fet restringit a un període o un espai concret, per això el col·loqui vol tractar els exilis cap a l’exterior però també la recepció d’exiliats i el seu impacte a Mataró i al Maresme.
Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.
Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.
Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12, abans del 30 de juliol de 2020. El text complet, d’un màxim de 20 fulls A4 a doble espai i cos de lletra 12, s’haurà de lliurar abans del 25 d’agost de 2020.
Podeu descarregar (PDF) la 2a circular en aquest enllaç 2aCircularB-2020
La recent publicació del llibreUn dia de fúria. Barcelona, 10 de març de 1820, amb motiu dels 200 anys de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona ha tingut un ressò considerable. El llibre coordinat per la Dra. Frances Luttikhuizen ha comptat amb la participació diferents especialistes entre els quals el nostre company del Grup d’Història del Casal, Antoni Llamas. Així, el diari La República publicà el passat 13 de març un interessant article d’opinió de Josep-Lluís Carod Rovira i, novament, el dia 2 de maig una ressenya del llibre a càrrec de Pere Bosch Cuenca. Per la seva banda el diari El País publicàla ressenyaEl dia que els dimonis van assaltar la Inquisició a càrrec de Carles Geli. Per la seva banda el diari Ara publicà una entrevista d’Antoni Bassas a Frances Luttikhuizen el 7 de març. Igualment La Vanguardia hi recollí la notícia del bicentenari de l’assalt al palau així com el digitalLlibertat.cat. El llibre ha estat editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Enguany es commemora el 200 aniversari de l’assalt al palau de la Inquisició a Barcelona. Amb aquest motiu el proper 10 de març s’ha organitzat una jornada per a presentar el llibre Un dia de fúria: Barcelona 10 de març de 1820.
L’assalt, en un context de revolta anticlerical, es va produir uns dies després de l’acatament públic de la Constitució de Cadis per part del rei Ferran VII a l’inici del Trienni Liberal (1820-1823) i va propiciar la recepció de les noves idees liberals i la influència protestant que s’aniria afermant al llarg del segle.
El llibre, publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat aquest 2020, és un volum miscel·lani a càrrec de diferents especialistes que durant la jornada parlaran dels temes tractats. Entre els autors que hi han intervingut s’hi compten Lluís Permanyer, que presentarà l’acte, Jordi Roca que parlarà de la Història d’una litografia icònica, el canetenc Sergi Alcalde que tractarà de La figura dels “familiars”, Alexandra Capdevila sobre Els francesos i el Sant Ofici, Antoni Llamas del Grup d’Història del Casal, que tractarà de la Marginalitat social i Inquisició, Ramon Arnabat sobre Revolució i contrarevolució, Frances Luttikhuizen, coordinadora del projecte, que tractarà d’ Els documents de la Inquisició arriben a Boston, Gemma Caballer sobre Els quàquers inspeccionen presons i hospitals, Carme Capó de Precedents de Lo Nou Testament (1820-36), Agustí Camós a propòsit de Bergnes de las Cases: un personatge clau, Albert Palà en relació a Protestants i lliurepensadors, i finalment Josep-Lluís Carod-Rovira que s’encarregarà de les conclusions.
La presentació es farà a la Sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, a la Plaça del Rei a les 5 de la tarda.
Ahir dijous 26 de setembre es va presentar en la llibreria Buch de llibres (carrer Sant Josep, 17, Mataró) el llibre, La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. La presentació anà a càrrec de Josep M. Rovira, coordinador del treball, Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i coautor, Joan Francesc Clariana, arqueòleg i coautor i Pere Pascual, crític d’art.
En la seva intervenció, Rovira va destacar les aportacions dels membres de l’equip que coordina, redactors dels diferents apartats de la publicació de les quals en són especialistes. Va explicar la progressiva presa d’importància de les restitucions en 3D com a gran eina de divulgació, però també d’estudi tot destacant el caràcter divulgatiu i didàctic de la publicació. Josep M. Rovira ha estat l’autor de les restitucions 3D i de tot el grafisme de l’obra.
Tot seguit intervingué Jaume Vellvehí en representació del Grup d’Història del Casal explicant la vinculació de l’entitat amb el projecte del Josep M. Rovira que situà en l’aposta per les fórmules innovadores de difusió del patrimoni cultural que tradicionalment caracteritza al Grup d’Història. Va posar en valor el llibre destacant-ne la potència divulgativa i didàctica, basada en la imatge i en les aportacions dels especialistes de cada tema.
Per la seva banda, Joan Francesc Calariana va intervenir parlant de l’aportació que junt amb Rosa Isabel Grí hi fa en el camp de l’arqueologia. Tot repassant a grans trets algunes de les troballes arqueològiques, va destacar la reconstrucció dels paviments d’alguna estança del castell medieval, amb cert luxe i caràcter palatí, que ha estat possible gràcies al grafisme 3D.
Finalment, l’acte el tancà el crític d’art Pere Pascual que remarcà la importància de les creacions i el disseny artístic 3D com a tendència actual de l’art. En aquest sentit, destacà el treball de Josep M. Rovira que situà en aquesta presa de rellevància de la creació actual. Conclogué reiterant la importància del llibre com a eina didàctica d’interpretació del patrimoni per a un públic ampli però d’interès també per al més iniciat.
El llibre ha estat possible després d’una campanya Verkami que es va iniciar el passat juliol. Es tracta d’una obra coral que compta, a banda dels esmentats més amunt, amb l’historiador Antoni Llamas, l’arqueòloga Rosa Isabel Garí, membres del Grup d’Història del Casal, i del medievalista Enric Subinyà, del Centre d’Estudis Argentonins, i de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d’Arqueologia. Nico Guanyabens, director del Museu arxiu de Santa Maria de Mataró ha estat l’autor del pròleg.
Aquest és el segon llibre de la sèrie i com l’anterior, el que recull la petja d’ibers i romans a la vall de Cabrera, coordinat també per Josep Maria Rovira, és un producte de difusió cultural molt rellevant que marca tendència i obre camí i convida a navegar i explorar els elements del passat pel món del 3D.
El proper dijous 26 de setembre a les 19:30 h, es presentarà a la llibreria Buch de llibres (carrer Sant Josep, 17, Mataró) el llibre, La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. La presentació anirà a càrrec de Josep M. Rovira, coordinador del treball, Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i coautor, Joan Francesc Clariana, arqueòleg coautor i Pere Pascual, crític d’art.
El llibre ha estat possible després d’una campanya Verkami que es va iniciar el passat juliol. Es tracta d’una obra coral que compta, a banda dels esmentats més amunt, amb l’historiador Antoni Llamas, l’arqueòloga Rosa Isabel Garí, membres del Grup d’Història del Casal, i del medievalista Enric Subinyà, del Centre d’Estudis Argentonins, i de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d’Arqueologia.
Aquest és el segon llibre de la sèrie i com l’anterior, el que recull la petja d’ibers i romans a la vall de Cabrera, coordinat també per Josep Maria Rovira, és un producte de difusió cultural molt rellevant que marca tendència i obre camí i convida a navegar i explorar els elements del passat pel món del 3D.
Josep M. Rovira coordina un nou volum del patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D, que ara es centra en l’edat mitjana i el Castell de Burriac. L’anterior llibre, coordinat també per Josep M. Rovira, es centrava en la petja d’ibers i romans a la vall. El llibre de Burriac ha comptat amb la participació d’especialistes en la matèria com: Joan Carles Alay i Rodriguez, Joan Francesc Clariana i Roig, Rosa Isabel Garí i Lleixà, Antoni Llamas i Mantero, Enric Subiñà i Coll i Jaume Vellvehí i Altimira que han tractat diferents aspectes del castell com l’arquologia, la història, Pere Joan Ferrer, el senyor del castell, la bruixeria, l’excursionisme o la conservació i destrucció del patrimoni.
El llibre presenta un estat de la qüestió dels coneixements que els arqueòlegs i historiadors tenen actualment de Burriac, amb voluntat divulgativa i amb il·lustracions que reconstrueixen el patrimoni amb tecnologia 3D.
Es tracta d’un projecte Verkami que permet adquirir el llibre a l’avançada i, a canvi d’una aportació econòmica (des de 5 a 60 € o com a mecenes fins a 200), es pot triar entre diverses propostes segons l’import, com ara el llibre o una excursió al castell amb els autors, per exemple.
Amb la compra avançada i les aportacions es podrà finançar l’edició del llibre que està previst que surti a la llum el mes de setembre. Cal però aconseguir la xifra de 3500 €, que és el cost d’edició.
El passat 17 de novembre es va clausurar l’11è Col·loqui Història a Debat que en aquesta ocasió s’ha titulat Mataró, història i patrimoni. El Cicle, que s’inaugurà amb la ponència del Dr. Ramon Reixach sobre l’Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local i que fou seguida l’endemà per la ponència Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial del Dr. Joan Francesc Clariana, s’ha emmarcat en la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural.
Volgudament, el Col·loqui ha tingut un format breu però ben divers: dues ponències formals de caràcter pròpiament científic, la presentació d’un vídeo documental i un col·loqui. Les sessions s’han complementat amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada, que esdevé el volum de les actes del Col·loqui.
La proposta més divulgativa va ser l’estrena del vídeo de Josep M. Rovira El Castell de Burriac, amb reconstruccions en 3D que mostra un castell de Burriac com mai l’hauríem imaginat. La darrera sessió acollí el col·loqui Esteve Albert i Corp (1914-1995): idees i pensament, a càrrec de Joep Puig-Pla, que parlà de L’ideari polític i social d’Esteve Albert, Jordi Solé Camardons, de L’empremta independentista d’Esteve Albert i Corp i Jaume Vellvehí de Esteve Albert, els anys de resistència cultural i política des d’Andorra estant (1956-1978).
En el volum de Felibrejada es recullen els textos de les ponències, del col·loqui i de les diferents aportacions dels historiadors, bona part sobre temes de patrimoni.
El Col·loqui es va tancar amb l’habitual sopar de clausura.
R. Reixach i T. Llamas (Fot. J. Vellvehí)
(Fot. E.Llovet)
T. Divi, J. Solé, J.Puig i J.Vellvehí (Fot. E.Llovet)
Convidats: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Parlem d’una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat que organitza el Grup d’Història del Casal . En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 55,06 minuts Descarrega’l24 Mb
El Grup d’Història del Casal presenta una nova edició, l’onzena, del Col·loqui Història a Debat. En aquesta ocasió, amb motiu de la celebració de l’any europeu del patrimoni cultural, el col·loqui se centra en el patrimoni de Mataró i dels seus entorns amb el títol Mataró, Història i Patrimoni.
El Col·loqui té un format breu però ben divers: dues ponències formals, el divendres 9 de novembre a càrrec del Dr. Ramon Reixach amb el títol «Alliberament feudal i naixement de l’autogovern local» i el dissabte dia 10 el Dr. Joan Francesc Clariana i Roig parlarà de «Torre Llauder. Aproximació a la Terra Sigillata alt imperial»; la presentació del vídeo documental amb reconstruccions 3D càrrec de Josep M. Rovira titulat El castell de Burriac; i un col·loqui dedicat a debatre les idees i el pensament d’un mataroní d’adopció, el dosriuenc Esteve Albert i Corp el dissabte 17 de novembre a càrrec de Josep Puig-Pla, Jordi Solé Camardons i Jaume Vellvehí i Altimira que parlaran d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Idees i pensament.
Les sessions es complementaran amb les aportacions escrites que diversos estudiosos han fet per a la revista Felibrejada que es presentaran aquests dies. Unes aportacions que ens parlen des de la salvaguarda del poblat ibèric d’Ilduro, fins als tallers de vidre del Mataró modern o d’una societat marcada pels processos inquisitorials que se succeïen a Barcelona. Però també de la presència del mestre Pompeu Fabra a la ciutat entre altres interessants contribucions.
Totes les sessions es celebraran al Racó del Casal, al carrer Bonaire, 25, segon pis.
Felibrejada 