Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)
Convidat: Víctor Ligos Hernando
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.
Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví
Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.
El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.
La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.
Tertúlia d’Història núm. 543 (20/10/2022)
Convidats: Víctor Ligos i Herrnando
Presenten: M. Teresa Diví, Paquita Tuixans, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí
Documentació: M.Teresa Diví
Descripció: La celebració, aquest any 2022, de l’any internacional del vidre, ha servit per retre homenatge a alguns dels artistes vidriers de la ciutat sorgits del nombrós grup d’artesans de Cristalleries de Mataró. Un dels artistes vidriers que, encara que amb cert retard, es mereix el reconeixement és en Ramon Juncosa Castelló.
El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.
A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.
Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.
El passat 19 de setembre es va celebrar l’acte commemoratiu del el centenari de la creació de la Cooperativa del Forn del Vidre. La Coral Primavera per la Pau i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró van participar-hi i en el torn de parlaments van intervenir Marcel Estrems, president de l’Associació de Vidre Bufat Mataroní, Sergi Morales, regidor d’Ocupació i Empresa de l’Ajuntament de Mataró, Margarida Colomer, historiadora, i David Bote, alcalde de Mataró. L’acte era organitzat per l’Associació de Vidre Bufat Mataroní i l’Ajuntament de Mataró. A l’acte també va participar Clara Galceran, neta de Josep Ros, fundador del Forn del Vidre i es va col·locar una placa explicativa.
Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.
Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.
El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.
Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium
Tertúlia d’Història núm. 447 (Mataró Ràdio: 20/6/2019)
Convidats: Víctor Ligos
Presenten: Núria Gómez i Oriol Agramunt.
Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlarem de vidre i de forns, i més concretament del Forn del Vidre de Mataró i les Cooperatives Mataró.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb
Tertúlia d’Història núm. 372 (Mataró Ràdio: 9/3/2017)
Convidat: Jordi Albadalejo
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Marta Gomez i Maria Asmarat
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Joan Peiró, parlem dels primers anys de la trajectòria de l’anarcosindicalista, que es corresponen amb els anys de residència badalonina. Són els anys de formació i construcció del seu ideari, un període que abraça de 1905 a 1920.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 50,56 minuts Descarrega’l 23,3 Mb
Recursos
Tertúlia d’Història núm. 254 (Mataró Ràdio: 24/10/2013)
Convidada: Margalida Colomer
Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Carles Capella.
Descripció: Parlem de les rutes pels escenaris de la Guerra civil, els fortins de la costa i la ruta del cooperativisme a Mataró.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 52,13 minuts Descarrega’l: 23,9 Mb.
Llibres
El dijous 15 d’octubre de 2009 en el programa 113 de “El Racó ” de Mataró Ràdio es va convidar a Víctor Ligos per a parlar del cooperativisme a Mataró. Mataró és una ciutat capdavantera en cooperativisme amb més de 140 anys d’història des de la fundació de La Obrera Mataronense, el 1864. A l’obrera la seguiren altres cooperatives com La Constructora Mataronense organitzada amb un sistema de treball i consum. També a finals del segle XIX, apareixen les cooperatives de consum: La Mataronesa, La Económica, La Llavaneras i La Marítima. El cooperativisme i el mutualisme van anar guanyant terreny durant el primer terç del segle XX. Als anys 20 es crea Cristalleries de Mataró, en la que és ben conegut el paper d?impulsor de Joan Peiró. La Unió de Cooperatives de Mataró es funda el 1927 per a una millor integració del moviment cooperatiu.
Felibrejada 