Arxiu d'etiquetes: exili

Dia Nacional de l’exili i la deportació a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 522 (17/2/2022)

Convidats: Josep Xaubet, Margarida Colomer, Pablo Morales, Maria Salicrú Maltas i familiars dels exiliats i deportats.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’aquesta setmana està dedicat a la memòria dels mataronins exiliats i als deportats als camps nazis per la guerra de 1936-1939. Intervenen historiadors i representants de les entitats organitzadores de la Commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació del passat 6 de febrer. Els familiars dels exiliats i deportats llegeixen els noms i donen breus apunts biogràfics..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Des de ja fa cinc anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró. Enguany l’acte se celebrarà el diumenge dia 6 de febrer a les 11 del matí en el monument al Camí del Nord (davant les cases del Callao).

Un nou número de Felibrejada

El proper dissabte 17 d’abril es presentarà el número 99 de la revista Felibrejada, que amb el títol Exilis i deportacions, complementa el número anterior dedicat a les actes del 12è Col·loqui Història a Debat: Exilis i dissidències, celebrat el novembre passat a Mataró.

En aquest número s’apleguen articles com “Plaques stolpersteine per als deportats mataronins: un homenatge necessari”, “Ventura Casanovas Miguel (Premià de Mar, 1912 – Gusen, 1941)”, “Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar, 1898 – Gusen, 1941)”, “La visió d’en Peiró en el discurs de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en l’homenatge del 24 de juliol de 2017”. “Retrat d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Una vida per la Idea”, “El procés de fe contra Andrea Crespo per sortilegis i pacte amb el diable. La Inquisició, Madrid 1754”, “Vidre romà provinent de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de Can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)”, “Terra Sigillata alt imperial  conservada al Museu de Can Banús (Vilassar de Dalt)” o “La vall de Dosrius al tercer mil·lenni. Dues formes diferents de tractar la mort”, entre d’altres.

La presentació, que comptarà amb la intervenció dels autors i serà seguida de tertúlia entre els participants, es farà virtualment a través de la plataforma jitsi en l’adreça https://meet.jit.si/GHCMataro_AULA_VIRTUAL1986

.

llambordes stolpersteine a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)

Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili. Des de ja fa quatre anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró, una passejada pel tram mataroní del Camí del Nord. Enguany la situació derivada de la pandèmia no ha fet possible dur-la a terme.

Malgrat tot, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica proposa que individualment es deixi un clavell vermell en el monument del Camí del Nord (al passeig del Callao) o en alguna de les 15 llambordes Stolpersteine de la ciutat el cap de setmana del 5 al 7 de febrer.

El Grup d’Història del Casal convidem a fer aquest petit gest de recordança.

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/3

Tertúlia d’Història núm. 485 (Mataró Ràdio: 19/11/2020)

Convidats: Imma Bassols i Robert Lleonart

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també té un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre l’exili de Jaume Lladó, un activista cultural.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/2

Tertúlia d’Història núm. 483 (Mataró Ràdio: 5/11/2020)

Convidats: Agustí Barrera i Jordi Albadalejo

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre els exilis de Joan Peiró i de Ferrer i Guàrdia i sobre el Front Nacional de Catalunya amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i dissidències/1

Tertúlia d’Història núm. 482 (Mataró Ràdio: 29/10/2020)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre el patrimoni i l’arqueologia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017