Memòries d’un independentista llibertari, Josep Serra i Estruch

Tertúlia d’Història núm. 558 (2/03/2023)

Convidats: Jordi Serra Massansalvador i Francesc Sangar,

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Aquesta setmana parlem amb Jordi Serra Massansalvador, prologuista i editor del llibre de Josep Serra i Estruch: Petjades en la llarga nit. Memòries d’un independentista llibertari (1921-1996), i amb  Francesc Sangar, president del Cercle d’Agermanament Occitano Català.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Més informació a:

Cercle d’Agermanament Occitano Català (CAOC)

Sobre el llibre (Editorial Neopàtria)

Sobre Josep Serra i Estruch (Bràfim, Alt Camp, 1921- Barcelona, 1997)

Mataró recorda els exiliats i els deportats pel nazisme

(Fotografia: E.M. Llovet)

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé  500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).

Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el mateix dia 5 de febrer, diumenge, coincidint amb el mateix dia de 1939, que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili.  La ruta començarà a les 12 del migdia a la pineda del Passeig del Callao i l’acte final serà al Monument al Camí del Nord.

Dues taules rodones com a actes centrals del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró

El proper dimecres 26 d’octubre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona a Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de la historiadora i especialista en moviment obrer, Teresa Abelló, l’historiador i autor d’una biografia de Joan Peiró, Miguel Garau, i Joan Safont, periodista i escriptor. La taula rodona se celebrarà el dia 26 d’octubre a les 19:00 h a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79, de Barcelona), el veïnat on va néixer Joan Peiró i Belis.

La segona taula rodona se celebrarà a Mataró el dimarts 8 de novembre també a les 19:00 h al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). En aquesta ocasió hi participaran l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo.

Diada d’homenatge a Joan Peiró

El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.

A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.

Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir  el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Encesa del monument , parlament d’Anna Roure en nom de la família (Fot. C. Estapé)

Encesa del monument , Lectura dramatitzada de Peiró42. (Fot. C. Estapé)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als nets

Encesa del monument (Fot. C. Estapé)

Ofrena Floral al cementiri (Fot. M. Teresa Diví)

Joan Peiró, 80 anys de l’afusellament

Tertúlia d’Història núm. 537 (14/7/2022)

Convidats: Marcel Estrems, Agustí Barrera i Josep Xaubet

Presenten: Maria Teresa Diví, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Descripció: programa dedicat a la figura de Joan Peiró i els actes de commemoració del 8oé aniversari. També es tracta del 14è Col·loqui Història a Debat que enguany es centra en “De la Renaixença al Catalanisme polític al Maresme”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Homenatge a Joan Peiró, diumenge 24 de juliol. 80 anys de l’afusellament.

El proper 24 de juliol farà 80 anys que van assassinar el cenetista Joan Peiró i set companys sindicalistes més a Paterna al País Valencià. Per aquest motiu la Comissió ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat una sèrie d’actes per dignificar-lo i preservar el seu llegat que s’estendran els propers mesos.

Fa unes setmanes, al Cafè de Mar el cicle Feixisme/s II, s’ha dedicat al 80è aniversari, amb un seguit de presentacions de llibres i de pel·lícules relacionades amb la repressió franquista i la resistència al règim. El cicle es reprendrà al setembre (podeu consultar la programació en aquest enllaç).

Diumenge 24 de juliol

El centre de l’homenatge serà el proper diumenge 24 de juliol data del seu afusellament el 1942, amb diverses activitats al llarg del dia:

–Matí: activitat infantil “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” (Bar del Cafè Nou, 11h, a càrrec d’Esteve Guardiola del Buc de Llibres)

–Tarda: Ofrena floral lliure a la tomba de Joan Peiró al Cementiri dels Caputxins (de 2/4 de 6 a 2/4 de 7. A les 18h, es tiraran 8 salves en honor als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942)

–Vespre: lectura dramatitzada de Peiró42 al Pati del Cafè Nou a càrrec dels tres actors de l’obra (a les 21h).

Tot seguit, encesa del monument a les 22h i breu actuació d’Arnau Aymerich (Ebri Knight).

A la tardor

De cara a la tardor, una exposició sobre Joan Peiró que ha estat comissariada per la CGT, es podrà visitar a la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. També hi haurà dues taules rodones sobre Peiró coorganitzades amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’una es portarà a terme a Mataró i l’altra, a Barcelona, al barri de Sants on va néixer i treballar Joan Peiró i Belis.

El programa també inclou altres activitats i contingut pedagògic. Concretament, la conferència “Joan Peiró, vidrier” (a càrrec de Víctor Ligos, el 23 de novembre al Cafè de Mar) i la difusió de la maleta pedagògica Joan Peiró (podeu consultar els materials en aquest enllaç)

Descarrega el cartell en aquest enllaç

Premi Thos 2022: antifranquisme a Canet de Mar

Tertúlia d’Història núm. 533 (2/6/2022)

Convidats: Jana Olivares i Biel Blanquer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb el guanyadors i la finalista del premi Thos i Codina de batxillerat 2022.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

estudiar a l’escola El Pilar durant la dictadura franquista

Tertúlia d’Història núm. 525 (3/3/2022)

Convidades: Rosa Montero Verdalet i Montserrat Soriano.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’avui, descobrirem com era estudiar a l’escola El Pilar O de la Plaça de Cuba, de Mataró, durant la dictadura franquista amb anècdotes i records.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

• 

• 

• 

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium