Arxiu d'etiquetes: Frederic Mistral

«Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies»

El divendres 23 de setembre, a les 19.30 h, a la sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports de Canet de Mar (carrer Catalunya, s/n), la Plataforma per la Llengua Canet de Mar organitza la conferència Frederic Mistral, el pare de totes les Mireies, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal de Mataró.

L’acte està emmarcat dins la Mòstra de Cinèma Occitan 2016 de Canet de Mar que continuarà l’endemà dissabte amb una marató de cinema occità a la mateixa sala d’audiovisuals del pavelló municipal d’esports.

Aquesta vuitena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan s’ha programat a 32 localitats i ofereix un mostrari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents, que s’expressen a través d’un autèntic ventall de varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaroalpí, del llenguadocià al llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles, pròpies dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen. Els films són en llengua occitana i els subtítols en català (VOSC).

Els horaris, títols i durada són els indicats a continuació (marcant l’enllaç del títol podeu ampliar la informació de cada projecció i fent clic a la imatge adjunta en aquesta notícia podeu veure el cartell en una mida més gran):

11.30 En cap (6 min)
12.00 Vòutz de lo Sambuc (38 min)
13.00 Trobadors (52 min)
17.00 Cathare (28 min)
18.00 Lo sumi de la lenga vai a Montpelhièr (36 min)
19.00 Ibòs en Bigòrra. Entre mutacions e mites (54 min)

La mostra està organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de diferents institucions, entitats culturals i empreses tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en garanteixen uns continguts de qualitat i una presència àmplia a tots dos territoris, tot adequant la programació a les peticions i interessos de cadascuna de les localitats que l’acullen.

Cinema en occità a Mataró

En motiu del Centenari de la mort de Frederic Mistral el dissabte 15 s’inauguraran unes sessions de cinema en llengua occitana. Les sessions es celebraran al Racó del Casal (c/ Bonaire, 25 primer pis) a les set de la tarda. La primera sessió serà el mateix dissabte dia 15 i es projectarà la pel.lícula Frederic Mistral, d’Alain Glasberg (2004). Entre el documental i la ficció, aquest film parla de Frederic Mistral, el mite fundador de la literatura occitana, fugint dels tòpics per esbrinar què s’amaga darrera el personatge. Ens presenta un Mistral modern i molt sovint desconegut. la projecció serà en versió original en occità subtitulada en francès.

La següent sessió serà el dissabte 22 de novembre a la mateixa hora i lloc, i es projectarà la pel.lícula En viatge, d’Elisa Nicoli (2009). L’any 2008, un grup d’apassionats per la llengua occitana van fer una caminada de 1300 kilòmetres creuant Occitània. Pretenien que la UNESCO declarés la llengua occitana Patrimoni de la Humanitat, però va ser per damunt de tot un apropament a l’Occitània actual. En aquesta ocasió es projectarà en versió original en occità subtitulada en català.

Cinema en occità està organitzat pel Grup d’Història del Casal i el Cercle d’Agermanament Catalano Occità i forma part de les activitats en motiu de l’Any Mistral.

Conferència sobre la relació de Mataró amb l’obra de Frederic Mistral

Divendres 16 de maig, a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra, es va celebrar una nova conferència dins el marc de les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, a càrrec de Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal amb el títol: Els orígens de la difusió de  Frederic Mistral a Catalunya: el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio. Durant la conferència es va exposar la rellevància dins el moviment de la Renaixença del grup de Mataró, un col.lectiu de joves intel.lectuals que durant la segona meitat del segle XIX hi exerciren un paper destacat.

Conferència de Jòrdi Passerat (9-5-2014)

El divendres 9 de maig a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, mossèn Jòrdi Passerat, doctor en Teologia i Majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa, va inaugurar les Jornades Internacionals Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, pronunciant la conferència:  La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. Una estona abans però, Jòrdi Passerat va visitar la mostra Frederic Mistral i el cercle de Mataró, que s’exhibeix a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro. Es tracta d’una mostra bibliografica i documental, que recull part del fons del segle XIX conservat a la Biblioteca i que vincula el grup de mataronins difusors de Mistral a Catalunya.

Video enregistrat per graciamontv.cat

Una fontada per recordar Mistral

Aquest diumenge hem celebrat a la Font del Primer de Maig a Mataró una fontada poètica i musical. En la trobada catalano-occitana s’ha pogut gaudir d’una bona mostra de poesia catalana i occitana amb la música del grup Kaj Tiel Plu. Els textos han estat recitats per un bon nombre de voluntaris que han ofert un repertori d’autors del segle XX i actuals tan en català com en occità com ara Estève Salendres, Olivièr Lamarque, Bernat Lesfargas, Josep Estruch, Aurélia Lassaque, o els catalans Esteve Albert, Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés i molts d’altres. La primera part però s’ha dedicat a Frederic Mistral recitantse fragments del primer, segon i dotzè cants en la versió original occitana i en les traduccions de Terenci Thos i Codina i Maria Antonia Salvà. També s’ha recitat el poema de Teodor Aubanelh Si mon cor ales tenia en la traducció de Joan Martí i Trenchs. Cada una de les parts ha estat conclosa amb l’actuació de Kaj Tiel Plu. El recital s’ha tancat amb un darrer poema: el conegut Mataró de Josep Punsola. L’acte ha finalitzat amb la interpretació de l’himne d’Occitània el conegut Se canto, que ha estat corejat pels occitanistes desplaçats expressament per a aquest acte des de diversos punts.

Frederic Mistral i la seva obra

Tertúlia d’Història núm. 274 (Mataró Ràdio: 8/05/2014)

Convidat: Núria Bayó, José Enrique Gargallo i Gabriel Brun

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Núria Ontiveros i Núria Gómez

Documentació: Núria ontiveros i Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: a la tertúlia del Grup d’Història del Casal parlem de Frederic Mistral i la seva obra amb Núria Bayó, presidenta del Cercle d’Agermanament Occitano Català, que ens parla dels actes del Centenari a Catalunya. Amb José Enrique Gargallo, professor titular de Lingüística Romànica de la Universitat de Barcelona, que parla de la magna obra Lou trésor dou Felibrige de Mistral i, finalment amb el fèlibre Gabriel Brun, president de la Mantenença del Llenguadoc del Felibritge, parlem de la commemoració del centenari a Occitània i de la vigència de l’obra de Frederic Mistral avui.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,55 minuts Descarrega’l: 23,2 Mb.

Recursos

Frederic Mistral:

L’occitanista Jòrdi Passerat parla de Mistral i el felibritge

El proper divendres 9 de maig, a la Sala d’actes de Can Palauet (c/ d’en Palau, Mataró) s’inauguraran les Jornades Frederic Mistral, Mataró i Catalunya, amb la conferència inaugural a càrrec de l’occitanista Mn. Jòrdi Passerat, majoral del Felibritge i membre de l’Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.La conferència porta per títol La renaixença occitana: l’obra de Frederic Mistral i el Felibritge. L’acte es celebrarà a  partir de les 19 h. i serà presidit pel regidor de cultura de l’ajuntament de Mataró.

Prèviament, a les 18,30 s’inaugurarà la mostra bibliogràfica i documental Frederic Mistral i el cercle de Mataró, a la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro

Mataró, Mireia i Mistral a Barcelona

Els assistents a l’acte del  passat dijous 3 d’abril, van poder conèixer de primera mà la traducció inèdita al català de Mirèio. Es tracta d’un manuscrit descobert fa relativament poc per Jaume Vellvehí, que conté els quatre primers cants del famós poema èpic mistralenc. L’autoria es deu als mataronins Terenci i Silví Thos i Codina. Per la seva banda, un altre mataroní, Marcel de Palau i Català, fou l’autor de la primera traducció al castellà publicada del poema  Magalí, la cançó que Nora canta al tercer cant de Mireia. Es tracta doncs d’un grup de mataronins que van ser protagonistes de la recepció de Mirèio a Catalunya.

La conferència es va celebrar en el Palau Marc de Barcelona organitzada pel Cercle d’Agermanament Occitano Català amb el títol Els orígens de la difusió de  Frederic Mistral a Catalunya:el grup de Mataró i la traducció inèdita de Mirèio, a càrrec de Jaume Vellvehí membre del Grup d’Història del Casal en el marc dels actes de commemoració del centenari de la mort de Frederic Mistral. L’acte fou presentat per l’occitanista Jaume Figueras i Trull i va donar la benvinguda Xavier Moral responsable d’afers occitans de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Reinstauració de les inscripcions al bust de Frederic Mistral a Montjuic

El divendres 28 de març es va fer una ofrena floral al bust de Frederic Mistral a Montjuïc en motiu del centenari de la seva mort. Aquest bust, obra d’Eusebi Arnau s’aixeca sobre un pedestal a manera de columna que fou dissenyat per Josep Puig i Cafacalch. Les inscripcions amb versos de Mistral i Víctor Balaguer foren mutilades amb l’adveniment del franquisme i en el marc de l’acte han estat restituides per part de la Comissió de la Dignitat.

Els  versos del poeta de Mallana eren extrets de Lis isclo d’or (1875):

AH! SE MÉ SABIEN ENTENDRE!
AHI! SE ME VOULIEN SEGUI!

i els de Víctor Balaguer eren del poema La dama del rat penat :
MORTA DIUEN QUE ÉS,
PERÒ JO LA CREC VIVA.
L’acte ha comptat com a protagonistes d’excepció una delegació de la Mantenença Felibrenca del Llenguadoc-Rosselló acompanyada del Capolièr Jaque Mouttet, president del felibritge, la màxima autoritat del moviment fundat per Frederic Mistral el 1854. Després de l’ofrena floral els fèlibres han estat rebuts a la Generalitat, on han compartit la Copa Santa, la copa d’argent que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular i ofrenada pels  escriptors i polítics catalans als felibres provençals en agraïment de l’acollida dispensada a Víctor Balaguer durant el seu exili per la seva oposició al govern d’Isabel II. A la copa hi han inscrits els mateixos versos que figuren en el pedestal del bust de Montjuic. També han estat rebuts en la Universitat de Barcelona i en l’Ajuntament de la ciutat.