Arxiu d'etiquetes: Frederic Mistral

Ofrena Floral a Frederic Mistral

En motiu de la commemoració del centenari de la mort del poeta i premi Nobel de literatura (1904) Frederic Mistral s’ha celebrat un acte d’homenatge a la Ronda de Fredric Mistral cantonada riera de Cirera. Durant l’acte, hi ha hagut diferents intervencions acàrrec del Grup d’Història del Casal, el Cercle d’Agermanament Occitano Català, Òmnium Mataró-Maresme i la Direcció General Política Lingüística i l’Ajuntament de Mataró. En motiu de l’acte s’ha intal.lat una placa de carrer recordatoria de la figura de Frederic Mistral i del mateix centenari. Podeu seguir la crònica completa a: http://mistralmataro.blogspot.com.es/

Una web per a l’any Mistral a Mataró

El Grup d’Història del Casal hem creat una web específica per a l’any Mistral a Mataró. Hi trobarem l’agenda d’actes, informació sobre Frederic Mistral i la seva vinculació a Mataró, una col.lecció de documents digitalitzats i progressivament s’hi aniran incorporant informacions i noticies sobre Mistral i la celebració del Centenari.

La web porta per títol el primer vers de Mirèio: Cante uno chato de Prouvènço.

S’hi accedeix des d’aquesta adreça: http://mistralmataro.blogspot.com.es/

A més, com que es tracta d’un blog té prevista la possibilitat d’interactuar penjant missatges de lliure opinió i expressió.

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Iéu, d’uno chato enamourado
Aro qu’ai di la mau-parado,
Cantarai se Diéu vòu, un enfant de Cassis,
Un simple pescaire d’anchoio
Qu’emé soun gàubi e`mé sa voio
Dóu pur amour gagné li joio,
L’empèri, lou trelus. – Amo de moun païs,
Tu que dardaies, manifésto,
E dins sa lengo e dins sa gèsto;
Quand li baroun picard, alemand, bourguignoun,
Sarravon Toulouso e Bèu-caire,
Tu qu’empurères de tout cire
Contro li nègri cavaucaire
Lis come de Marsiho e li fièu d’Avignoun;

Calendau (1867)

Obres de Mistral

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

D’escalabra sus lis auturo
Emé la faisso à la centuro
E de canta, lou péu au vènt,
Lou pitre nus, li bras mouvent,
Mi bèu leitour, açò’s coucagno,
Quand lou matin emé l’eigagno
Escarrabihon e fan gau.

Nerto. Nouvello prouvençalo (1884) fragment del pròleg

Obres de Mistral

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}

Lou Felibrige es la flourido dóu patrioutisme pur, e ‘s l’antipode d’aquelo escolo qu’en prechant foulamen la destrucioun dóu sèn naciounau, es l’encauso proumiero di malur de la Franço.  

Armana Provençau 1875

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Mais ce qui fait la force de ce mouvement régionaliste, fédéraliste si l’on veut, qui de partout se manifeste, c’est qu’il n’a pas de chef, c’est qu’il est l’expression des libres volontés, c’est qu’il vient en sa saison, comme les plantes de la terre et les effluves du soleil!

L’Echo de Paris (17 juny 1895)