Arxiu d'etiquetes: Guerra Civil

L’enfonsament del Ciudad de Barcelona

Tertúlia d’Història núm. 516 (25/11/2021)

Convidat: Sònia Garangou

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra CAbrespina.

Documentació: Núria Gómez.

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem sobre l’enfonsament del Ciudad de Barcelona davant les costes de Malgrat de Mar, el 30 de maig de 1937, després de ser torpedinat per un submarí italià al servei de l’exèrcit franquista. El vaixell de la Companyia Transmediterrània transportava brigadistees internacionals que s’havien embarcat a Marsella cap a Barcelona.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Fotografia: Biblioteca del Pavelló de la República

Enllaços d’interès

Grup de Recerca i Investigació dels Espais de la Guerra Civil [GRIEGC]: L’enfonsament del Ciudad de Barcelona.

13è Col·loqui Història a Debat: Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

Els propers divendres 5 i dissabtes 6 i 13 de novembre se celebrarà el 13è col·loqui Història a Debat, que enguany centra l’interès en Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

No es tracta tant d’inventariar figures i trajectòries com de donar un enfocament que recuperi la visibilitat de les dones en el discurs històric. I és que un enfocament que introdueixi el factor de gènere en l’anàlisi de les relacions entre homes i dones com a protagonistes dels diferents períodes històrics, així com en l’estudi dels conflictes socials, ha de permetre no només conèixer el funcionament de les relacions entre homes i dones sinó el de la mateixa dona amb altres dones i amb les institucions familiars, religioses, polítiques i de poder en general.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

El Col·loqui Història a Debat recupera la presencialitat en la sessió inaugural que també podrà seguir-se en línia. Les sessions dels dissabtes 6 i 13 de novembre només seran en línia a través de la plataforma jitsi. La inauguració de celebrarà a la sala d’actes d’Òmnium Maresme (carrer Argentona 59, baix, Mataró).

Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar presencialment ( places limitades) o si es vol seguir per jitsi. El Col·loqui compta amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de lAjuntament de Mataró i d’Òmnium Maresme.

Ponències
Divendres 5 de novembre
– Margarida Colomer – Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra.
– Montserrat Gurrera – Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868).


Dissabte 6 de novembre
– Toni Llamas – Les dones catalanes davant del tribunal de la Inquisició a l’època moderna.
– Alexandra Capdevila – Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna.

Dissabte 13 de novembre
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium

24 de juliol: Memória de Joan Peiró

El 24 de juliol s’escau el 79è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942). Des de l’any 2018 cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén el monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme.

Dissabte 24 de juliol a les 21:45 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró.

llambordes stolpersteine a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)

Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili. Des de ja fa quatre anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró, una passejada pel tram mataroní del Camí del Nord. Enguany la situació derivada de la pandèmia no ha fet possible dur-la a terme.

Malgrat tot, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica proposa que individualment es deixi un clavell vermell en el monument del Camí del Nord (al passeig del Callao) o en alguna de les 15 llambordes Stolpersteine de la ciutat el cap de setmana del 5 al 7 de febrer.

El Grup d’Història del Casal convidem a fer aquest petit gest de recordança.

La novel·la “Camins de vent”

Tertúlia d’Història núm. 488 (Mataró Ràdio: 14/1/2021)

Convidats: Jordi Vidal i Federico

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  La novel.la Camins de vent no és una novel.la històrica, tampoc una novel.la que s’ambienti en la història però si que és una novel.la que pren un episodi de la història com a pretext. Parlem amb el mataroní Jordi Vidal de la seva novel·la i del regiment Pirineus núm. 1 i de la seva participació en la Guerra Civil.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Més informació sobre el llibre

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/2

Tertúlia d’Història núm. 483 (Mataró Ràdio: 5/11/2020)

Convidats: Agustí Barrera i Jordi Albadalejo

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre els exilis de Joan Peiró i de Ferrer i Guàrdia i sobre el Front Nacional de Catalunya amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i dissidències/1

Tertúlia d’Història núm. 482 (Mataró Ràdio: 29/10/2020)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre el patrimoni i l’arqueologia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

exilis i dissidències. 12è Col·loqui història-debat

El proper divendres 6 de novembre se celebrarà una nova edició del Col·loqui Història a Debat que enguany es centrarà en tema: Exilis i dissidències. Donada la situació actual el Col3loqui se celebrarà en línia a través de la plataforma Jitsi meet. Per poder participar cal inscriure’s prèviament amb un correu electòronic. Trobareu les instruccions en el programa (descarregueu-lo aquí).

La primera taula rodona tractarà de L’exili de 1939 i comptarà amb Víctor Ligos, que parlarà de L’exili republicà (1936-1939), Josep Xaubet, que tractarà de L’exili  de 1939  dels  mataronins i Margarida Colomer, sobre Exiliats i exiliades. Bases per a un treball definitiu.

La següent taula es centrarà en Exilis que vénen del nord i anirà a càrrec d’Alexandra Capdevila, que intervindrà sobre La influència de les guerres de religió en la immigració francesa al Maresme als segles XVI i XVII.

Finalment, la darrera sessió del Col·loqui girarà entorn de Bruixes, una persecució de gènere i comptarà amb Enric Puig, que parlarà de La bruixa com a arquetip. Anàlisi de la seva percepció social a través del discurs, i Antoni Llamas, De dones i bruixes, una mirada a la persecució  des d’una perspectiva de gènere.

Com en d’altres ocasions, el Col·loqui es complementa amb un nou numero de la revista Felibrejada on es recullen les contribucions presentades sobre altres aspectes relacionats amb la temàtica central i també de temàtica lliure.