Arxiu d'etiquetes: història

14è Col·loqui: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme/1 La Renaixença

Tertúlia d’Història núm. 545 (10/11/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Acaba el 14è Col·loqui Història a Debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal.

La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.

L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.

Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.

Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.

El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.

Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví

XV Trobada d’Entitats de Recerca local del Maresme

Dissabte dia 15 s’ha celebrat a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Cabrera de Mar la XV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que enguany s’ha centrat en la Historiografia del Maresme: la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca.

La ponència inaugural ha anat a càrrec del Dr. Dr. Francesc Gracia Alonso que ha tractat de la “Historiografia de la recerca arqueològica al Maresme”. Tot seguit ha començat el gruix de la trobada, la presentació de comunicacions.

Així, Francesc Rodríguez Santos del Centre d’Estudis Canetencs ha parlat d’El Dr. Marià Serra i les seves facetes d’historiador i arqueòleg,

Ramon Bruguera Riera i David Castañeda Massaguer del Grup Búnquers Arenys han intervingut sobre la Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar. Del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alexis Serrano i Maria Teresa Sierra han parlat dels historiadors vilassarencs Damià Bas, Lluís Guardiola i Vicenç Casanovas i de les seves aportacions historiogràfiques. Francesc Forn i Salvà, del Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt ha parlat de la figura de Josep M. Pons i Guri i la Torre dels encantats i Robert Lleonart Casadevall, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, ho ha fet sobre La resistència cultural catalana a l’interior i a l’exili. Per la seva banda, Imma Basols Fernández ha parlat de L’aportació dels Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme i Alexandra Capdevila Muntadas de De l’erudit local al professional de la història. Una aproximació a la producció historiogràfica del Maresme a l’època moderna.

També hi han participat Josep Maria Toffoli Carbonell, de Tiana, recuperant la història; David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac, Joaquim Graupera i Graupera de Maresme Medieval, Héctor López Silva del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i també el Museu Comunitari de Cabrils.

Per part del Grup d’Història del Casal, hi han participat Joan Francesc Clariana que ha parlat sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900; i Jaume Vellvehí sobre L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888): més enllà de l’arqueologia, la història i el patrimoni”.

En el marc de l’acte s’ha lliurat als assistents el volum de les actes de la XIV Trobada, que fou dedicada a l’estiueig. També s’ha presentat el Pla Director del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. A ben dinat s’ha fet una visita comentada a les Termes de ca l’Arnau de les quals enguany es compleixen 25 anys de la seva descoberta.

50 anys de la Secció Arqueològica

Tertúlia d’Història núm. 538 15/9/2022)

Convidats: Robert Lleonart, Toni Roca, Joan Turà i Francesc Navarro.

Presenten: Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Joan Francesc Clariana,

Descripció: programa de presentació de la nova temporada, amb novetats i amb la tertúlia dedicada a l’aniversari de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró, amb alguns dels membres fundadors i històrics de l’entitat.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. 14è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.

El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.

El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.

Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.

Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.

Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:

Nova temporada de “El Racó”, la tertúlia de la ràdio

Els dijous de 21:05 a 22:00 h torna una nova temporada, la dissetena, de El Racó, la tertúlia de la ràdio que el Grup d’Història del Casal presenta des del setembre de 2006 a Mataró Audiovisual (89.3 fm). Amb l’equip renovat amb noves incorporacions, ara el formen Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí, el primer programa dedicarà la tertúlia al cinquantenari de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Robert Lleonart, Francesc Navarro, Toni Roca i Joan Turà, membres fundadors i històrics de la Secció reviuran els moments fundacionals de l’entitat.

Justament, una de les novetats de la nova temporada és que, un cop al mes, el darrer dijous, es parlarà de forma fixa d’arqueologia. Però el programa el realitzaran conjuntament el Grup d’Història del Casal i el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró. És una col·laboració que segur que serà fructífera. En una ciutat i una comarca on el patrimoni arqueològic és tan rellevant el Grup d’Història del Casal ha cregut que mereixia la pena donar major continuïtat a aquest bloc temàtic. I què millor que fer-ho col·laborant amb els amics del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.

Una altra de les novetats d’enguany és una nova secció fixa, la secció jove que s’anomenarà El Raconet. Es tracta d’un breu espai on joves col·laboradors explicaran coses d’història, de patrimoni, de tradicions i dels temes habituals del programa, però des de la seva visió jove i desenfadada. De fet, els interessats a col·laborar en aquesta secció, poden posar-se en contacte amb el programa a l’adreça infoghcmataro@gmail.com.

Cal dir que el programa també estrena sintonia. Una versió jazzística del poema La ganiveta, de Terenci Thos i Codina, que fou musicat pel músic Joan Borràs de Palau a darreries del s. XIX. El músic Pere Gonzalez és l’autor i l’intèrpret de la nova sintonia.

El castell de Burriac en 3D

El passat dimarts, 21 de juny, es va presentar a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac realitzada per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte fou conduit per Joaquim Fernàndez de l’Associació Mataró Cultural, entitat organitzadora. Va intervenir tot seguit Joan Francesc Clariana en nom del Grup d’Història del Casal, que presentà el conferenciant i el projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni i la col·lecció de llibres Patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D que l’entitat impulsa i hi participa. Rovira va fer un recorregut virtual pel castell a través d’imatges web i recreacions 3D així com a través de videos de la reconstrucció en tres dimensions del castell de Burriac.

La conferència, que comptà amb força participació forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Nou treballs opten al 18è premi Thos i Codina de batxillerat

El proper dimarts 24 de maig a les 19:00 h es celebrarà a la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, l’acte de veredicte i lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de batxillerat corresponent al curs 2021-2022. Enguany, nou treballs opten al premi:

Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021; És el català realment la llengua que parlem?; Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme; Les dones també hi eren, durant la guerra civil i el franquisme; Un canvi de règim modèlic?; Per què la sardana te tan poca representació a nivell social?; Visual però invisible: LSC a Mataró; Hi ha una desigualtat de gènere en el món empresarial del Maresme; El Franquisme i la Resistència Cultural a Canet de Mar (1939-1975) i, finalment, La Guerra Civil a Mataró (1936-1939).

El premi, que convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró, està dotat d’un únic premi de 500 €.

“En la construcció de la cultura del catalanisme”. Novetat per Sant Jordi

El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).

Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.

L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.

El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica…  Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.