Arxiu d'etiquetes: història

In Maritima 2021

Tertúlia d’Història núm. 508 (15/7/2021)

Convidats: Joaquim Graupera i Alexis Serrano

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació:  Sandra Cabrespina

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció:  In maritima 2021, el darrer simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval que va tenir lloc a Vilassar el passat 3 de juliol sota el lema Omnia mors aequat

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Els primers cristians al maresme

Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)

Convidat: Joan Bonamusa i Roure.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Pere Torres

Descripció:  En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Llibres recomanats

BONAMUSA i ROURE, Joan:

  •  (2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
  • (1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
  • (1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.

Dos treballs que tracten de les epidèmies dels segles XVII-XVIII guanyen el 17è Premi Thos i Codina de batxillerat

Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.

El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.

A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? 

Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.

Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció,  els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.

Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.

Quan a la idea general la seva proposta és:

Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.

Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques,  matemàtiques i  de localització d’elements.

En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.

Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.

Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.

Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove  i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.

Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.

També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.

L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.  

El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.

El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.

L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.

Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.

A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme  i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).

Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)

Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.

Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.

Cabrera a l’Edat Moderna: Les masies

Tertúlia d’Història núm. 503 (27/5/2021)

Convidada:Joan Francesc Clariana i Josep M. Rovira.

Presenten:  Maria Asmarat, Núria Gómez, Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:   Aquest Sant Jordi passat, va sortir publicat un nou volum de la col·lecció sobre el patrimoni de la vall de Cabrera de Mar en 3D, que ara es centra en l’època moderna i les masies.  És el tercer volum de la col·lecció i porta per títol La vall de Cabrera de Mar a l’època moderna. Les masies, patrimoni en 3D. De la col·lecció ja se n’han publicat els volums dedicats a La vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat, ibers i romans i La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 52,25 minuts (44,5 Mb).

Pseudohistòria contra Catalunya

Tertúlia d’Història núm. 475 (Mataró Ràdio: 2/7/2020)

Convidats: 

Albert Velasco

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem del llibre i la refutació d’interpretacions pseudohistòriques de la nostra història i en concret el cas de Sijena, amb l’Albert Velasco, un dels autors.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

«Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes», XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis

El XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana que se celebrarà a Tarragona i Reus els dies 6 i 7 de novembre d’enguany se centrarà en «Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes». El Congrés es distribueix en tres àmbits temàtics:

Àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement

Tracta de l’aportació de l’associacionisme cultural a la conformació d’identitats diverses i al coneixement. La relació de l’associacionisme cultural i el patrimoni material i immaterial, la història, la llengua, l’educació i la formació, les identitats territorials i socials…

La sessió d’aquest àmbit anirà a càrrec de Montserrat Duch (Universitat Rovira i Virgili, ISOCAC)

Àmbit 2. Associacionisme cultural i poders

El centre d’interès d’aquest àmbit és la relació de col·laboració i/o de confrontació, o d’inhibició, de l’associacionisme cultural vers els poders polítics, religiosos, econòmics i socials. Relacions canviants en l’espai i en el temps.

La presidència de la sessió anirà a càrrec de Joaquim Nadal (Universitat de Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ICRPC)

Àmbit 3. Associacionisme cultural i sociabilitat

L’àmbit es centra en el paper de l’associacionisme cultural en la sociabilitat, la socialització, les relacions socials en els àmbits locals i comarcals, la construcció de ciutadanies i de comunitats. Tant a partir de la tasca d’associacions culturals concretes, analitzades en un temps i un espai concrets, com trajectòries en un mateix espai, o de diverses entitats en un espai local concret.

La presidència de la sessió anirà a càrrec de Lluís Miquel Pérez Segura, president del Centre de Lectura de Reus.

Des d’aquestes ratlles animem a presentar comunicacions. El termini per a presentar el títol i el resum de 1.000 caràcters de les propostes de comunicacions, finalitza el proper dia 17 de juliol. Podeu descarregar el programa amb el detall de les condicions en aquests enllaços

Exilis i dissidències. El 12è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del tradicional Col·loqui Història a Debat. Enguany el títol que defineix la temàtica central és Exilis i dissidències i es celebrarà a Mataró durant el mes d’octubre.

Al llarg dels temps s’han generat fluxos migratoris per raó de subsistència ja sigui de base econòmica, de conflicte bèl·lic o de persecució política, ideològica o religiosa. L’exili com a destí de la dissidència d’un territori no és un fet restringit a un període o un espai concret, per això el col·loqui vol tractar els exilis cap a l’exterior però també la recepció d’exiliats i el seu impacte a Mataró i al Maresme.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

Els articles poden tractar aspectes del centre temàtic del Col·loqui en qualsevol període històric. Així mateix, també es poden presentar articles de tema lliure (en qualsevol camp de les ciències humanes i socials) que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions s’han de lliurar d’acord al següent calendari: títol i resum d’un full A4 a doble espai i cos de lletra 12, abans del 30 de juliol de 2020. El text complet, d’un màxim de 20 fulls A4 a doble espai i cos de lletra 12, s’haurà de lliurar abans del 25 d’agost de 2020.

Podeu descarregar (PDF) la 2a circular en aquest enllaç 2aCircularB-2020

 

Es convoca el 62è Premi Iluro de monografia històrica

La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.

Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.

En l’anterior edició el premi va quedar desert però el jurat va atorgar un accèssit a l’obra Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, de Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles que es presentarà en l’edició d’enguany.

Cabrera de Mar presenta el llibre del castell de Burriac

El prop passat dijous 27 de febrer, finalment es va presentar a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el llibre La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el castell de Burriac, patrimoni en 3D, aquest és el segon llibre de la col·lecció. Putxi Cortada va introduir i presentar el coordinador i coautor del llibre, Josep Maria Rovira, i la resta de convidats, Enric Subiñà,  Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana, coautors del llibre junt a Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas i Jaume Vellvehí, que en aquesta ocasió no van poder assistir a l’acte.

El llibre, que s’havia presentat a Mataró el passat mes de setembre, també havia estat presentat a Vilassar de Mar i Cabrils i es culmina ara a Cabrera la promoció d’un treball que tothom ha coincidit a destacar com una aportació extraordinària a la divulgació del patrimoni cultural del Maresme.

En finalitzar la presentació, el públic assistent va plantejar unes interessants preguntes. L’acte es va tancar amb un brindis de cava acompanyat d’unes galetes.

(Fotografies: Anna Gimeno)

La fabrica Isidre Jover i Cia de Canet de Mar

Tertúlia d’Història núm. 465 (Mataró Ràdio: 13/2/2020)

Convidats: Xavier Mas, Sergi Alcalde i Francesc Rodríguez

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gómez.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem amb els membres del Centre d’Estudis Canetencs per parlar de la fabrica Isidre Jover i Cia,  un edifici de Domènec i Montaner, i de quan a Canet es feien els millors mitjons del pais.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb