Arxiu d'etiquetes: història

Elisabet Cristina de Brunsvic la reina dels catalans a Mataró (1708)

Tertúlia d’Història núm. 288 (Mataró Ràdio: 23/10/2014)

Convidat:  Xavier Amat, Nico Guanyabens i Cayetana Sanz

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb Nico guanyabens i Cayetana Sanz parlem del projecte d’un documental sobre La Capella dels Dolors del pintor barroc Antoni de Viladomat. I amb Xavier Amat parlem del seu llibre Elisabet Cristina de Brunsvic la reina dels catalans a Mataró (1708).

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,27minuts Descarrega’l: 23,5 Mb.

Història de la indumentària / 5

Tertúlia d’Història núm. 286 (Mataró Ràdio: 9/10/2014)

Convidat:  Rosa Maria Martin

Presenten: Núria Gómez Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: parlem de la història de la indumentària al segle XX. Des dels anys vint fins als anys setanta.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,08 minuts Descarrega’l: 23,4 Mb.

VIII Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme

La trobada d’enguany es celebrarà el proper dissabte 25 d’octubre a l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar amb el títol Epidèmies i remeis al Maresme. El tema de la trobada és el món sanitari als pobles del Maresme, tenint com a límit cronològic la generalització de la sanitat pública a mitjans del segle XX. Les comunicacions que s’hi presentin poden fer referència, entre d’altres, a epidèmies, malalties, remeis, hospitals, centres de beneficència, mutualisme i medicina marítima. La ponència inaugural anirà a càrrec de Frances Forn i Salvà i a ben dinat es farà una visita a l’Hospital de Pobres de Malgrat i a l’església parroquial de Sant Nicolau.

Una tertúlia sobre el 1714 i accions a la xarxa per a fomentar l’opinió i la participació en el tricentenari

Demà dimecres 10 de setembre a les 19,30 h al Bar Iris (carrer Bonaire 25 de Mataró), es celebrarà la tertúlia 1714 Digues la teva. L’acte comptarà amb la participació de Joan Giménez Blasco, Comissari dels actes del Tricentenari a Mataró i els periodistes Xavier Amat Puig i Joan Safont Plumed.

Paral.lelament, des d’aquest blog: s’aniran agrupant continguts de la blogosfera relacionats amb el 1714, ja siguin recursos o, molt especialment, opinions i reflexions entorn dels fets commemorats en aquest tricentenari. Al blog es podrà intervenir afegint comentaris a les entrades o suggerint una web, un blog o una entrada a un blog en relació al 1714 i la commemoració d’enguany, que hi seran incorporats.

Així mateix s’ha habilitat un perfil de facebook https://www.facebook.com/1714digueslateva amb la mateixa intenció participativa. Igualment, amb el hashstag #1714digues els tweets també es publicaran al blog.

Aquestes accions formen part del programa d’activitats de la commemoració del Tricentenari a Mataró al qual s’ha sumat el Grup d’Història del Casal.

Propera activitat: 1714. Digues la teva!

El dimecres 10 de setembre a les 19,30 h al Bar Iris (carrer Bonaire 25 de Mataró), es celebrarà la tertúlia 1714 Digues la teva. Amb la participació de Joan Giménez Blasco, Comissari dels actes del Tricentenari a Mataró i els periodistes Xavier Amat Puig i Joan Safont Plumed.

Paral.lelament, des del blog: http://www.1714digueslateva.blogspot.com.es/  s’aniran agrupant continguts de la blogosfera relacionats amb el 1714, ja siguin recursos o, molt especialment opinions i reflexions entorn dels fets commemorats en aquest tricentenari. Al blog es podrà intervenir afegint comentaris a les entrades.

La República de Weimar (1919-1933) i els origens del III Reich, treball guanyador del IXè Premi Thos

Tertúlia d’Història núm. 242 (Mataró Ràdio: 30/05/2013)

Convidats: Ramon Reixach i Jean Luc Mendes

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Amb el Dr. en Història Ramon Reixach i Jean Luc Mendes, parlarem del treball guanyador del Premi Thos d’enguany: La República de Weimar (1919-1933) i els origens del III Reich. Una visió mataronina contemporània guanyador del 9è Premi Thos i Codina de recerca de batxillerat, de l’alumne Jean Luc Mendes de l’Institut Obert de Catalunya.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,40 minuts Descarrega’l: 23,6 Mb.

 

 

 

 

 

La indumentària al llarg de la Història/2

Tertúlia d’Història núm. 272 (Mataró Ràdio: 10/04/2014)

Convidats: Rosa Maria Martín i Jordi Amat i Teixidó

Presenten: Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Nuria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció: Amb Jordi Amat i Teixidó parlem del seu darrer llibre: Retalls de la Guerra civil al Maresme. Seguim amb el segon lliurament de la història de la indumentària.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 52,09 minuts Descarrega’l: 23,8Mb.

El Grup d’Història participa al IX Congrés de la CCEPC a Cervera

Els propers 21 i 22 de febrer de 2014 es celebrarà a l’Antiga Biblioteca de la Universitat de Cervera el IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana,  enguany dedicat a parlar de Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. En representació del Grup d’Història del Casal, Antoni Llamas presentarà la comunicació titulada Bigàmia i Inquisició a les terres de Lleida. El Procés de Pedro Llamas. 1749. El Grup d’Història és membre de la Coordinadora.

En els diferents àmbits es tractaran temes agrupats en els següents epígrafs:

  1. Sistema polític i elits locals: règim municipal, hisendes locals i fiscalitat.
  2. Una economia en transformació: especialitzacions productives, xarxes comercials i dinàmiques gremials.
  3. Transformacions socials i conflictivitat: mobilitat social, xarxes de relació familiar i espais de sociabilitat
  4. Cultura popular i renovació de les idees: llengua, ensenyament, producció científica i literària.

 

L’esfondrament de l’Imperi Antic egipci /I

Autor: Antoni Llamas i Mantero.

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

 

Introducció

Els arqueòlegs ara comencen a fer-se’n una idea del drama que van viure els egipcis de l’època. En el Regne Antic es va produir la unificació territorial, les grans piràmides, va ser una època d’esplendor que va durar mil anys. Ara fa quatre mil dos-cents anys que el Regne Antic es va esfondrà, arqueòlegs, historiadors i egiptòlegs marcaven les causes en una pèrdua de poder dels reis, cal recordar que la paraula faraó es posterior, que havien cedit als governadors locals, nobles i sacerdots grans lots de terra i els havien concedit amplis privilegis. Amb això es va produir un afebliment reial, que va donar lloc a una època anàrquica que va durar dos segles, i que és coneguda a nivell historiogràfic com l’època obscura.

Aquest petit treball vol ser un reconeixement a totes aquelles persones que dediquen el seu temps i el seus esforços a aclarir el passat i que no es conformen amb el que ja esta fet i dit.

El procés d’investigació

L’arqueòleg egipci Ferki Hassan ha dedicat trenta anys de la seva vida a investigar-ho, Què va provocar l’esfondrament sobtat i inesperat del Regne Antic? L’explicació clàssica diu que fou la batalla per la successió d’un determinat faraó, Ell no s’ho va creure. Els dubte els van venir al 1971, arran del descobriment de la descripció no d’una crisi política, sinó d’una situació infinitament més gran. El testimoniatge d’una tomba, d’un jaciment menor al sud d’Egipte. En concret és la tomba del governador Antífic, que va governar a la caiguda del Regne Antic.

Els jeroglífics de la tomba descriuen un poble famolenc, consumit per la penúria, i ho expliquen amb concisió i claredat: “El país sencer era com una llagosta afamada, jo he fet la manera que ningú es mori de gana”. En un altre fragment colpidor es descriu la situació del sud d’Egipte, la desesperació que el va assolar per la fam i les atrocitats que es van cometre. “La fam havia castigat tant l’Alt Egipte que tothom es menjava als seus fills…” En veure els jeroglífics, la egiptologia oficial se li va posar en contra, per exemple, l’egipci Gaballah Ali Gaballah, del Consell Superior d’Antiguitats deia: “Quan Antífic diu que la gent es moria de fam, no ens ho podem agafar al peu de la lletra, l’exageració forma part de la retòrica de l’Antic Egipte.”

Hassan va buscar les proves que confirmessin a Antífic durant molts anys sense cap resultat. Fins que al 1996 va tenir notícia d’una nova descoberta arqueològica, en un jaciment del nord del país, es va trobar la prova que la fi del Regne Antic havia estat dramàtica. El jaciment està al Delta del Nil, lluny dels grans monuments, i les guies turístiques només el recomanen per devots de l’arqueologia. L’arqueòleg Donald Redford de la Universitat Estatal de Pensilvània, va trobar uns enterraments sorprenents, a flor de terra, humils, tapats amb canyís i enganxats els uns als altres. En total 9000 cadàvers, on es constatava que els enterraments tenien poques ofrenes o cap, de persones pobres i en un espai de temps relativament curt. Això demostrava que la comunitat havia patit una gran escassetat, i tots els enterraments dataven del final del Regne Antic.

La Guerra de Successió i les seves conseqüències: el segle XVIII al Maresme

VII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (Dissabte, 26 d’octubre de 2013)

Jaume Oliveras i Maristany, regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde va inaugurar la Trobada d’enguany donant pas al recordatori de la figura de Julià Lladó, traspassat recentment. La intervenció, titulada Julià Lladó (1928-2013): in memoriam va anar càrrec de Rosa Almuzara, directora de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i d’Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. Tot seguit la ponència de l’historiador Benet Oliva La Guerra de Successió al Maresme, una visió econòmica inaugurava pròpiament la trobada que va tenir un total de catorze comunicacions presentades pels investigadors dels centres d’estudis de la comarca. Així per exemple, amb el títol El XVIII, un segle decisiu per Vilassar de Mar, Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, de Ramon Coll del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Llegendes maresmenques sobre la guerra de Successió, de Joan Muray, Normalitat en censos i censals en plena guerra. Civisme i responsabilitat al llibre de comptes dit: Mals de casa de Texidor y de la de Planella, del 1712 al 1740, el Centre Estudis Canetencs presentà Les pervivència de les fonts orals a l’Alt Maresme 1712-1714 de Xavier Mas i Francesc Forn d’Arenys de Munt Un espectador i protagonista d’excepció  dels fets de 1713 i 1714 a Sant Martí d’Arenys: les Memòries de Francesc Bellsolell de la Torre, entre altres propostes. Per la nostra banda, el Grup d’ Història del Casal de Mataró, vam presentar el treball del company Toni Llamas: La inquisició contra Mariano Macia, sastre d’Arenys de Mar s. XVIII.

A la tarda, la conferència de clausura anà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya que parlà de La Guerra de Successió a Catalunya.