Arxiu d'etiquetes: història

La primera vaga de la Història

Per  Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre, Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 18.

 

Il.lustració: El faraó Ramesses III oferint encens i libacions a Ptah mentre el Déu esta dret en el santuari.  Medinet Habu (20 Dinastia).

 

Introducció

Ens hem de situar al 1166 abans de Crist . Encara Egipte era un país ric i poderós, però que ja iniciava la seva decadència sota el regnat del faraó Ramesses III de la XX dinastia. Aquest faraó va haver de fer front a dos intents d’invasions procedents de Líbia i a l’atac dels pobles del mar que venien del Mediterrani. A més a més, el pes de la burocràcia estatal i de l’increment continuat de recursos destinats a la construcció de les tombes de la Vall  del Reis, va portar a una situació d’escassetat de bens de consum.

A causa de tot això, els pagaments dels salaris dels treballadors que es realitzaven per mitjà del “Deben”, que era una barra de coure, o bé en sacs de cereals que s’utilitzaven com a patró de referència tant per cobrar com per pagar, es va anar endarrerint cada vegada més. En aquest cas concret, els treballadors de les tombes es trobaven en el poblat de Deir el-Medina, al costat de les tombes reials, on vivien amb les seves famílies. El poblat tenia els habitatges, les capelles i les tombes dels mateixos treballadors. El poblat es va utilitzar des de la dinastia XVIII fins la XX, i es calcula que hi havia uns 70 habitatges i més de 120 treballadors. Les feines eren variades i especialitzades: paletes, picapedrers, talladors de relleus, pintors, fusters, escultors, etcètera.

Aquests treballadors eren els millors i els més especialitzats de tot Egipte, com no podia ser d’una altra manera, ja que treballaven per la morada d’eternitat del déu vivent, que era el faraó. Alguns d’ells tenien un tracte directe tan amb ell com amb el primer ministre i van arribar a gaudir d’un nivell de vida superior a la majoria de la població egípcia.

En aquest poblat s’han trobat nombrosos ostracons, en els quals es descriu els productes que els treballadors rebien del faraó com a pagament del seu treball. En ells se cita: pa,  cervesa, dàtils, verdures, aigua potable, figues i, en ocasions especials, carn. A més de vestits, calçat, i les eines per a la seva feina. El salari d’un dia per un treballador era de 10 pans i una mesura de cervesa; el d’un artesà especialitzat podia arribar als 500 pans que podia bescanviar per altres productes; els capatassos i escribes rebien 72 sacs de cereals d’una capacitat de 76 litres cada un al mes i la resta de treballadors 52 sacs.

El desenvolupament de la vaga i la seva “conclusió”

La situació es va anar degradant fins al punt que les racions de menjar no arribaven i les arribaven eren de una qualitat molt inferior. En el Papir de la Vaga del regnat de Ramesses III, avui conservat a Torí, Itàlia i dels ostracons trobats al poblat de Deir el-Medina, en els museus del Caire i Berlín,  entre d’altres, ens indica com van anar les coses. El papir va ser redactat per l’escriba Amennajet, pertanyent a l’equip de treballadors de la tomba del faraó, i en ells ens explica el que va succeir.

“Any 29, segon mes de la segona estació dia 10. Aquest dia el grup de treballadors va creuar els cinc murs de la necròpolis, cridant; Tenim gana! I es van seure amb l’esquena cap el temple de Tutmosis III, al límit dels camps conreats. (…) Hem arribat fins aquí per culpa de la gana i la set, per la manca de vestit, de peix, d’hortalisses. Escriviu al Faraó, el nostre bon senyor, i escriviu al Visir, el nostre superior, Feu-ho per a què puguem viure!”

Podem constatar en un primer moment com els treballadors van abandonar els seus llocs de treball, es van dirigir als temples i es van quedar asseguts. Sabem pel papir que se’ls va ver la promesa de donar tot allò que demandaven, però que també va ser insuficient. Aleshores van continuar amb les seves protestes i van ocupar el Ramesseum, el temple funerari de Ramesses II. Aquesta ocupació va tenir més èxit i els van abonar els deutes del mes anterior. Però el problema continuava i va ser la intervenció del cap de policia que vigilava el poblat el que va aconseguir el pagament del que es devia del mes en curs.

La calma va ser un mirall, quinze dies més tard els treballadors tornaven a sortir de la necròpolis, dient el  següent:

“No ens anirem, diguin als seus superiors (…) que no em creuat els murs només per causa de la gana, sinó que hem de fer una greu acusació, perquè s’estan fent crims en aquest t lloc del Faraó”

Però com que el problema no es solucionava, es van produir  fins a tres vagues seguides. En tots els casos cobraven i posteriorment es trobaven en el punt inicial i es retardaven els pagaments.

Un fet va fer canviar, si més no momentàniament, la incidència de la vaga. Aquest va ser el nomenament com a Visir de Ta, “Delegat de l’Equip en el Lloc de la Veritat” i “Escriba de la Tomba”. Per tant arribava a ser Primer Ministre d’Egipte un home sortit de Deir el-Medina. Aquest va aconseguir que es donessin als treballadors les racions complertes, però dues setmanes més tard  es tornava una altra vegada al principi del problema, els obrers tornaven a sortir de la necròpolis cridant Tenim gana!. L’alcalde de Tebes va intervenir: “Mireu, us donaré cinquanta sacs de gra fins que el Faraó us proporcioni les seves racions…”

La situació política es va anar complicant amb un complot a palau. Sembla ser que Ta es veuria complicat en una conspiració de l’harem contra un envellit Ramesses III. A partir d’aquest moment la manca de pagament i l’arribada de subministraments als artesans va coincidir amb l’espoliació de les tombes reials. Un papir d’època posterior ens diu el següent:

“Any  16, dia 22 de tercer mes de la inundació. Interrogatori dels homes que es van trobar violant tombes de l’Occident de Tebes; acusació  formulada per Pwer’o, batlle del l’Occident de Tebes i Cap de Policia adscrit a la gran i noble tomba de milions d’anys del faraó.”

Per tant no ens ha d’estranyar que aquells que les havien construït i sabien el seu emplaçament exacte fossin els primers en saquejar-les, ja que sabem que les vagues van continuar fins a la desaparició del poble dels artesans.

Bibliografia

  • DONADONI, A.M.: El Valle de los Reyes. Atlantis. 1989.
  • PARRA, J.M.: “La primera huelga de la historia, en el Egipto de Rameses III” a  Historia i Vida,  Juliol 1997.
  • WILSON, J.A.: La cultura Egipcia. FEC. Mèxic, 1992.
  • JACQ, Christian.: Las máximas de Ptahhotep, el libro de la sabiduria egípcia. Planeta DeAgostini. Barcelona, 2001.

Emprenedors que es dediquen a la Història

Tertúlia d’Història núm. 225 (Mataró Ràdio: 13/12/2012)

Convidats: Felip Masó i Gonzalo Berger

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Quim Graupera

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Avui volem que comparteixin amb nosaltres la seva experiència unes persones que han volgut fer de la història no només la vocació, si no també la seva manera de guanyar-se la vida, però que ho fan des de la iniciativa pròpia i privada, en podríem dir “historiadors emprenedors”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Els museus i els centres d’estudi local

Tertúlia d’Història núm. 218 (Mataró Ràdio: 11/10/2012)

Convidades: Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de Santa Maria, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, i Joan Francesc Clariana, representant del Grup d’Història del Casal de Mataró

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Enguany commemorem el 50è aniversari del descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder, i també s’estan promovent actes d’homenatge i reconeixement a l’il·lustre arqueòleg Marià Ribas i Bertran. El mig segle de la descoberta de Torre Llauder va ser una iniciativa promoguda per l’IMAC i el Museu de Mataró, amb la col·laboració d’una comissió ciutadana formada per entitats culturals mataronines, com el Museu-Arxiu de Santa Maria i el Grup d’Història del Casal així com la família de Marià Ribas. Doncs bé, en aquest marc s’ha previst un Cicle de xerrades amb el títol: “El patrimoni arqueològic a Mataró. Perspectiva històrica i reflexions de futur”. I la primera d’aquestes xerrades és la tertúlia d’avui i hi parlarem d’Els museus i els centres d’estudi local.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Presentació d’El llibre de la pesta

Tertúlia d’Història núm. 208 (Mataró Ràdio: 7/6/2012)

Convidats: Coral Cuadrada i Majó

Presenten:  Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Joaquim Graupera.

Documentació: Sandra Cabrespina.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem amb la Dra. Coral Cuadrada professora d’historiografia i històries de les dones -edat mitjana i moderna- a la Universitat Rovira i Virgili amb motiu de la presentació a Mataró de la seva última publicació, “El llibre de la pesta”

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Teià: Història i patrimoni

Tertúlia d’Història núm. 154 (Mataró Ràdio: 25/11/2010)

Convidats: Josep i Josep Maria Balada

Presenten:  Núria Gómez, Joaquim Graupera, Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Al llarg del programa es va anar desgranant la història de la vila des de la prehistòria aturant-se en els elements patrimonials més importants com ela cel.la vinària i la parroquia la Casa Pol i la Casa Bru entre altres..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Francesc Carreras Candi

Tertúlia d’Història núm. 136 (Mataró Ràdio: 29/04/2010)

Convidats: Enric Subiñà

Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina, Joaquim Graupera, Núria Gómez i Maria Salicrú Maltas

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins d’Argentona parla de l’historiador Francesc Carreras Candi. Aquest historiador va ser important pel Maresme ja que va iniciar una col.lecció de llibres sobre la història medieval de la comarca que encara son un referent. També es van comentar les múltiples facetes del personatge com a polític, excursionista i filatèlic.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Exposició Art i guerra

Tertúlia d’Història núm. 137 (Mataró Ràdio: 13/05/2010)

Convidats: Assumpta Montellà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Assumpta Montellà ens parla de lexposició “Art i Guerra” del Centre d’Art Ca l’Arenas del Museu Municipal de Mataró. L’exposició commemora el 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil espanyola, tracta de la destrucció, l’espoli i la salvaguarda del patrimoni historicoartístic i monumental durant el conflicte en què sovint s’enfrontaren els valors artístics amb els valors ideològics. Centra l’atenció, especialment, en el fets esdevinguts a Mataró i, sobretot, en el paper determinant dels que en foren testimonis i defensaren el patrimoni, contribuint amb els seus esforços a la seva salvaguarda i a la formació de part de la col·lecció del Museu de Mataró: l’anomenada “creu roja de l’art”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

L’entrada dels nacionals a Mataró el 27 de gener de 1939

Tertúlia d’Història núm. 159 (Mataró Ràdio: 27/01/2011)

Convidat: Jaume Brufau

Presenten: Núria Gómez, Quim Graupera i Jaume Vellvehí

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella.

Descripció:  Es va convidar a Jaume Brufau per parlar de l’entrada dels nacionals a Mataró el 27 de gener de 1939. Jaume Brufau és fill del primer alcalde franquista de Mataró i va explicar com va viure en primera persona, des de l’òptica d’un nen, els fets que van portar a la guerra civil . També va explicar les vivències de la seva família que es troben narrades en un llibre de memòries del seu pare, que encara és inèdit.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,53 minuts Descarrega’l: 23,7 Mb.

Llibres:

SALICRÚ I PUIG, Manuel (1989): Crònica del temps de guerra a Mataró. Mataró: MASMM.

COLL, Maria (2004): 27-G Bandera Blanca, documental dirigit per, editat per Capgròs.

La Coca de Mataró

Fitxa núm. 1

segle XV

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: article revisat del publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any I, núm. 1. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1994.

Claus: exvot mariner, nautica, medieval, Coca, Sant Simó, Mataró, Calella

Tema: Ex-vot mariner considerat dels més antics d’Europa i només superat en antigor per alguns models de barca del Nil.

Datació: Construit al segle XV probablement el 1450.

Localització: Es trobava a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d’antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es subhastà en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d’un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Museu Marítim de Rotterdam. Actualment es conserva en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Il·lustració: Fotografia de la reproducció de l’exvot de Sant Simó, que es conserva al Museu Marítim de Barcelona.

Descripció: L’exvot mesura 123 cm d’eslora i uns 45 cm de màniga.

Comentari: Segons alguns autors, la “Coca” procediria de Calella lloc des d’on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s’ha vingut identificant com les “coques” nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l’hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII.

Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l’entorn de si el vaixell fou d’un sol pal originàriament, o si n’arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d’un estudi acurat de l’exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l’acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.

BIBLIOGRAFIA:

  • LANDSTROM, Bjorn: El Buque.
  • NOÈ i PEDRAGOSA, Joan: “La nau de Mataró”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 32, pàg. 37-42, Mataró, 1988.
  • SJOERD DE MEER: “La nau de Mataró: model d’embarcació medieval “a Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV [Museu d’Història de Catalunya ; Museu Marítim de Barcelona , Barcelona, 18 de mayo – 27 de septiembre de 2004], Madrid, 2004, pàg. 572-579.
  • WINTER, Heinrich: La nau catalana de 1450.