Arxiu d'etiquetes: Joan Peiró

Homenatge als mataronins deportats pel nazisme

El diumenge 20 de setembre, es va fer memòria i record reparador als quinze mataronins assassinats als camps nazis i als deportats pel nazisme. L’acte, promogut pel  Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va consistir en la col·locació de llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, davant el domicili on van viure.

L’acte va consistir en un itinerari des de les Cases del Callao fins a la Muralla de Sant Llorenç amb l’acompanyament musical del grup de Sa Trumfa des Godai. Les llambordes es van col·locar al passeig del Callao 4, al Camí Ral l’Havana 45, i als carrers de l’Hospital 23, Sant Ramon 16, Prat de la Riba 15, Rierot 21, Camí Fondo 20 i 31, Portal de Valldeix 33, El Torrent 66 i 9, Fray Luis de León 61, Sant Cugat 13, Sant Josep Oriol 5 i Muralla de Sant Llorenç 6.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró i la Consellera de Justícia de la Generalitat i s’emmarca en l’acció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que està col·locant més de 200 noves llambordes Stolpersteine per tot Catalunya.

Després de la instal·lació de cada llamborda davant del portal de la casa on van viure es va tirar una salva en memòria i honor de les víctimes. Les famílies van estar acompanyades pel caliu dels assistents amb un gest que, finalment, dignificava els quinze mataronins.

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

Joan Peiró i la violència revolucionària

Tertúlia d’Història núm. 458 (Mataró Ràdio: 14/11/2019)

Convidats: Agustí Barrera i Josep Xaubet

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem de la figura de Joan Peiró i d’un dels aspectes menys tractat de la seva trajectòria.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Joan Peiró i la violència revolucionària

 

El proper dijous 17 d’octubre el Grup d’Historiadors Jaume Compte organitza la conferència Joan Peiró i la violència revolucionària. La xerrada anirà a càrrec de la historiadora Sònia Garangou, i d’Agustí Barrera, historiador i membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte. La taula rodona serà moderada per M. Teresa Diví, Dra. en Dret i membre del Grup d’Història del Casal. L’acte de celebrarà a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, a les set del vespre.

 

 

En record de Joan Peiró i Belis

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna Joan Peiró i Belis. Amb aquest motiu s’ha celebrat al Pati del Cafè Nou de Mataró l’acte de l’encesa del monument inaugurat l’any passat en record de Peiró i tots els lluitadors assassinats pel franquisme. A més de Martí Anson, autor del monument, i de Rubén Bracero, autor del treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur que enguany ha guanyat el Premi Thos i Codina de treballs de Recerca de Batxillerat, també hi ha participat el cantautor Pau Alabajos, que ha interpretat la seva cançó Fosses del silenci, que ha completat l’acte amb dues peces més.

El Forn del vidre – Cooperatives de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 447 (Mataró Ràdio: 20/6/2019)

Convidats: Víctor Ligos

Presenten:  Núria Gómez i Oriol Agramunt.

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlarem de vidre i de forns, i més concretament del Forn del Vidre de Mataró i les Cooperatives Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

 

Els guanyadors del XV Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 444 (Mataró Ràdio: 23/5/2019)

Convidats: Rubén Bracero i Maria Sánchez.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem amb els guanyadors del XVè Premi Thos i Codina de recerca de batxillerat (curs 2017-2018). Els treballs tractaven la figura i l’obra de Joan Peiró i la dona treballadora tèxtil durant el franquisme a Canet de Mar.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Un estudi sobre la figura i l’obra de Joan Peiró i un estudi sobre la dona treballadora durant el franquisme a Canet de Mar guanyen el 15è premi Thos de batxillerat

El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.

El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur

El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi  Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.

La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.

No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.

El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.

Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.

L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.

En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que  ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.

Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.

Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver,  tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .

Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.

Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.

Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.

Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs  contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.

Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.

Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.

Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la  Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.

XV Premi Thos. Guanyadors i jurat (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Jurat i guanyadors (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. M. Àngels Jubany glossa els treballs finalistes (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura glossa (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Taula presidencial (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. J. Vellvehí llegeix el veredicte (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Maria Sanchez recull diploma (fot. ICAM)

XV Premi Thos. J. Naveira, degà de l’ ICAM, lliura l’accèssit a Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez recull l’accèssit (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Consellera de Justícia de la Generalitat lliura premi Thos a Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero recull el premi (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Professor Juan Ortiz, Institut Damià Campeny, tutor del treball guanyador (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Els guanyadors (fot. E. Llovet)

Medalla de la Ciutat a Joan Peiró, a títol pòstum

El dilluns 18 de febrer en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró es va celebrar l’acte oficial d’atorgament de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, a Joan Peiró i Belis. L’acord de concessió va ser aprovat pel Consistori en el Ple de desembre passat a petició de la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró, creada el 2017 amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament.

Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró, va intervenir la primera tinenta d’alcalde, Núria Moreno, que llegí l’acord que reconeixia Joan Peiró per haver impulsat el Forn del Vidre i procurat formació per als obrers que hi treballaven, i per la seva faceta com a sindicalista liderant la CNT a la ciutat. Tot seguit, intervingué Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, com a portaveu de la Comissió Peiró i l’historiador Josep Puig-Pla va glossar la figura de Joan Peiró i Belis.

A continuació, es va donar pas al moment central de l’acte amb el lliurament de la medalla i el pergamí acreditatiu que foren recollits pels nets de l’homenatjat, Núria Malagelada, que adreçà unes paraules d’agraïment, i Joan Solé.

L’exili republicà: Joan Peiró i Belis (en record de Guillermina Peiró)

Tertúlia d’Història núm. 430 (Mataró Ràdio: 17/1/2019)

Convidats: Josep Puig Pla i Guillermina Peiró.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Maria Salicrú-Maltas.

Documentació: Maria Salicrú-Maltas.

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb motiu del traspàs de Guillermina Peiró i Olives, reemetem el programa del 12 de febrer de 2009 que va acompanyar-nos telefònicament per a parlar de L’exili republicà: Joan Peiró i Belis.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 53,03 minuts Descarrega’l 24,2 Mb