Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)
Convidat: Víctor Ligos Hernando
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.
Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví
Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.
El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.
La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.
El proper dimecres 26 d’octubre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona a Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de la historiadora i especialista en moviment obrer, Teresa Abelló, l’historiador i autor d’una biografia de Joan Peiró, Miguel Garau, i Joan Safont, periodista i escriptor. La taula rodona se celebrarà el dia 26 d’octubre a les 19:00 h a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79, de Barcelona), el veïnat on va néixer Joan Peiró i Belis.
La segona taula rodona se celebrarà a Mataró el dimarts 8 de novembre també a les 19:00 h al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). En aquesta ocasió hi participaran l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo.
El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.
A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.
Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.
Tertúlia d’Història núm. 537 (14/7/2022)
Convidats: Marcel Estrems, Agustí Barrera i Josep Xaubet
Presenten: Maria Teresa Diví, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Jaume Vellvehí,
Descripció: programa dedicat a la figura de Joan Peiró i els actes de commemoració del 8oé aniversari. També es tracta del 14è Col·loqui Història a Debat que enguany es centra en “De la Renaixença al Catalanisme polític al Maresme”.
El proper 24 de juliol farà 80 anys que van assassinar el cenetista Joan Peiró i set companys sindicalistes més a Paterna al País Valencià. Per aquest motiu la Comissió ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat una sèrie d’actes per dignificar-lo i preservar el seu llegat que s’estendran els propers mesos.
Fa unes setmanes, al Cafè de Mar el cicle Feixisme/s II, s’ha dedicat al 80è aniversari, amb un seguit de presentacions de llibres i de pel·lícules relacionades amb la repressió franquista i la resistència al règim. El cicle es reprendrà al setembre (podeu consultar la programació en aquest enllaç).
Diumenge 24 de juliol
El centre de l’homenatge serà el proper diumenge 24 de juliol data del seu afusellament el 1942, amb diverses activitats al llarg del dia:
–Matí: activitat infantil “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” (Bar del Cafè Nou, 11h, a càrrec d’Esteve Guardiola del Buc de Llibres)
–Tarda: Ofrena floral lliure a la tomba de Joan Peiró al Cementiri dels Caputxins (de 2/4 de 6 a 2/4 de 7. A les 18h, es tiraran 8 salves en honor als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942)
–Vespre: lectura dramatitzada de Peiró42 al Pati del Cafè Nou a càrrec dels tres actors de l’obra (a les 21h).
Tot seguit, encesa del monument a les 22h i breu actuació d’Arnau Aymerich (Ebri Knight).
A la tardor
De cara a la tardor, una exposició sobre Joan Peiró que ha estat comissariada per la CGT, es podrà visitar a la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. També hi haurà dues taules rodones sobre Peiró coorganitzades amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’una es portarà a terme a Mataró i l’altra, a Barcelona, al barri de Sants on va néixer i treballar Joan Peiró i Belis.
El programa també inclou altres activitats i contingut pedagògic. Concretament, la conferència “Joan Peiró, vidrier” (a càrrec de Víctor Ligos, el 23 de novembre al Cafè de Mar) i la difusió de la maleta pedagògica Joan Peiró (podeu consultar els materials en aquest enllaç)
Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.
Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.
El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.
Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium
El 24 de juliol s’escau el 79è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942). Des de l’any 2018 cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén el monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme.
Dissabte 24 de juliol a les 21:45 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró.
El proper dissabte 17 d’abril es presentarà el número 99 de la revista Felibrejada, que amb el títol Exilis i deportacions, complementa el número anterior dedicat a les actes del 12è Col·loqui Història a Debat: Exilis i dissidències, celebrat el novembre passat a Mataró.
En aquest número s’apleguen articles com “Plaques stolpersteine per als deportats mataronins: un homenatge necessari”, “Ventura Casanovas Miguel (Premià de Mar, 1912 – Gusen, 1941)”, “Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar, 1898 – Gusen, 1941)”, “La visió d’en Peiró en el discurs de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en l’homenatge del 24 de juliol de 2017”. “Retrat d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Una vida per la Idea”, “El procés de fe contra Andrea Crespo per sortilegis i pacte amb el diable. La Inquisició, Madrid 1754”, “Vidre romà provinent de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de Can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)”, “Terra Sigillata alt imperial conservada al Museu de Can Banús (Vilassar de Dalt)” o “La vall de Dosrius al tercer mil·lenni. Dues formes diferents de tractar la mort”, entre d’altres.
La presentació, que comptarà amb la intervenció dels autors i serà seguida de tertúlia entre els participants, es farà virtualment a través de la plataforma jitsi en l’adreça https://meet.jit.si/GHCMataro_AULA_VIRTUAL1986
.
Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)
Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Felibrejada 
