Arxiu d'etiquetes: Joan Peiró

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium

24 de juliol: Memória de Joan Peiró

El 24 de juliol s’escau el 79è. aniversari de l’afusellament del líder sindicalista i cooperativista Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, Barcelona, 1887- Paterna, València, 1942). Des de l’any 2018 cada 24 de juliol a les 10 del vespre s’encén el monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme.

Dissabte 24 de juliol a les 21:45 ens trobarem al Pati del Cafè Nou en un senzill acte de reconeixement i memòria amb lectures de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró.

Un nou número de Felibrejada

El proper dissabte 17 d’abril es presentarà el número 99 de la revista Felibrejada, que amb el títol Exilis i deportacions, complementa el número anterior dedicat a les actes del 12è Col·loqui Història a Debat: Exilis i dissidències, celebrat el novembre passat a Mataró.

En aquest número s’apleguen articles com “Plaques stolpersteine per als deportats mataronins: un homenatge necessari”, “Ventura Casanovas Miguel (Premià de Mar, 1912 – Gusen, 1941)”, “Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar, 1898 – Gusen, 1941)”, “La visió d’en Peiró en el discurs de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en l’homenatge del 24 de juliol de 2017”. “Retrat d’Esteve Albert i Corp (1914-1995). Una vida per la Idea”, “El procés de fe contra Andrea Crespo per sortilegis i pacte amb el diable. La Inquisició, Madrid 1754”, “Vidre romà provinent de l’actuació arqueològica en el sector de l’antic magatzem de Can Damià al carrer d’en Xammar (Mataró)”, “Terra Sigillata alt imperial  conservada al Museu de Can Banús (Vilassar de Dalt)” o “La vall de Dosrius al tercer mil·lenni. Dues formes diferents de tractar la mort”, entre d’altres.

La presentació, que comptarà amb la intervenció dels autors i serà seguida de tertúlia entre els participants, es farà virtualment a través de la plataforma jitsi en l’adreça https://meet.jit.si/GHCMataro_AULA_VIRTUAL1986

.

llambordes stolpersteine a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 494 (Mataró Ràdio: 25/2/2021)

Convidats: Laura Gutierrez i Pablo Morales.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Ramon Aniento, Josep Duran, Josep Ferrer, Josep Herrera, Josep Julià, Joaquim Mir, Juli Pey, Camil Quintana, Elies Soriano, Francesc Verdalet, Niabel Melis, Joan Peiró, Pedro Guilleume, Josep Guasch i Josep Astori, són els noms dels 15 mataronins deportats als camps d’extermini nazi. Els quals des del 20 de setembre tenen una llamborda Stolpersteine a la porta de la casa on van viure o néixer a Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

El 12è Col·loqui Història a Debat. Exilis i Dissidències/2

Tertúlia d’Història núm. 483 (Mataró Ràdio: 5/11/2020)

Convidats: Agustí Barrera i Jordi Albadalejo

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  El 12è Col·loqui te com a títol genèric Exilis i dissidències i a més de la temàtica estricta del Col·loqui també hi ha un àmbit per a la presentació de comunicacions de tema lliure. Avui parlem amb dos dels autors que hi han contribuït amb comunicacions sobre els exilis de Joan Peiró i de Ferrer i Guàrdia i sobre el Front Nacional de Catalunya amb motiu del 80è aniversari de la seva fundació..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,45minuts 41,7 Mb

Homenatge als mataronins deportats pel nazisme

El diumenge 20 de setembre, es va fer memòria i record reparador als quinze mataronins assassinats als camps nazis i als deportats pel nazisme. L’acte, promogut pel  Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró va consistir en la col·locació de llambordes Stolpersteine, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, davant el domicili on van viure.

L’acte va consistir en un itinerari des de les Cases del Callao fins a la Muralla de Sant Llorenç amb l’acompanyament musical del grup de Sa Trumfa des Godai. Les llambordes es van col·locar al passeig del Callao 4, al Camí Ral l’Havana 45, i als carrers de l’Hospital 23, Sant Ramon 16, Prat de la Riba 15, Rierot 21, Camí Fondo 20 i 31, Portal de Valldeix 33, El Torrent 66 i 9, Fray Luis de León 61, Sant Cugat 13, Sant Josep Oriol 5 i Muralla de Sant Llorenç 6.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Mataró i la Consellera de Justícia de la Generalitat i s’emmarca en l’acció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya que està col·locant més de 200 noves llambordes Stolpersteine per tot Catalunya.

Després de la instal·lació de cada llamborda davant del portal de la casa on van viure es va tirar una salva en memòria i honor de les víctimes. Les famílies van estar acompanyades pel caliu dels assistents amb un gest que, finalment, dignificava els quinze mataronins.

Mataró recorda Joan Peiró (24 de juliol 2020)

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna, al País Valencià, Joan Peiró i Belis, anarcosindicalista, cooperativista i ministre de la República. Com cada any, la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha volgut recordar la seva figura malgrat les circumstàncies actuals derivades de la pandèmia. Per aquest motiu, l’acte ha estat molt senzill i ha consistit en acompanyar la família de Peiró en l’encesa del monument en record de Joan Peiró i tots els assassinats pel franquisme. El monument, obra de l’artista Martí Anson, només s’il·lumina cada 24 de juliol a les 10 del vespre. Durant l’acte s’han recordat les set persones més que foren afusellades junt a Joan Peiró el 1942.

També s’ha recordat la Mercè i la Guillermina, les filles petites de Peiró que sempre ens havien donat suport a la Comissió. Així mateix s’ha tingut unes paraules per a Anna Comas, persona clau l’any 1989 pel trasllat de les despulles de Joan Peiró des de Paterna al Cementiri de Mataró, que també ens ha deixat darrerament.

L’acte ha aplegat una seixantena de persones.

Joan Peiró i la violència revolucionària

Tertúlia d’Història núm. 458 (Mataró Ràdio: 14/11/2019)

Convidats: Agustí Barrera i Josep Xaubet

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem de la figura de Joan Peiró i d’un dels aspectes menys tractat de la seva trajectòria.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Joan Peiró i la violència revolucionària

 

El proper dijous 17 d’octubre el Grup d’Historiadors Jaume Compte organitza la conferència Joan Peiró i la violència revolucionària. La xerrada anirà a càrrec de la historiadora Sònia Garangou, i d’Agustí Barrera, historiador i membre del Grup d’Historiadors Jaume Compte. La taula rodona serà moderada per M. Teresa Diví, Dra. en Dret i membre del Grup d’Història del Casal. L’acte de celebrarà a la sala d’actes de Can Palauet, a Mataró, a les set del vespre.

 

 

En record de Joan Peiró i Belis

El 24 de juliol de 1942 fou afusellat a Paterna Joan Peiró i Belis. Amb aquest motiu s’ha celebrat al Pati del Cafè Nou de Mataró l’acte de l’encesa del monument inaugurat l’any passat en record de Peiró i tots els lluitadors assassinats pel franquisme. A més de Martí Anson, autor del monument, i de Rubén Bracero, autor del treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur que enguany ha guanyat el Premi Thos i Codina de treballs de Recerca de Batxillerat, també hi ha participat el cantautor Pau Alabajos, que ha interpretat la seva cançó Fosses del silenci, que ha completat l’acte amb dues peces més.