Arxiu d'etiquetes: Literatura

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. 14è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.

El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.

El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.

Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.

Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.

Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:

Novetats de Sant Jordi

Tertúlia d’Història núm. 530 (28/4/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb l’autor En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme, Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certamen de la Nueva Constancia 1905. I també del llibre La Missa de Sant Jordi a Mataró, del qual n’és coautor amb M. Roser Trilla, Francesc Masriera i Carme Solà.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

“En la construcció de la cultura del catalanisme”. Novetat per Sant Jordi

El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).

Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.

L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.

El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica…  Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.

Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats. Taula rodona.

El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362 

Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.

 L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?

L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.

dones poetes del maresme

Tertúlia d’Història núm. 507 (8/7/2021)

Convidats: Emilia Illamola i Queralt Morros.

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació:  Sandra Cabrespina

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció:  Parlem amb les autores del llibre Dones poetes de la Maresma.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

melcior de palau i català

Tertúlia d’Història núm. 496 (Mataró Ràdio: 11/3/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  avui volem conèixer un personatge mataroní, que té un carrer i que figura en la Galeria de mataronins il·lustres. Avui parlarem de Melcior de Palau i Català.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 48,25 minuts (52,9 Mb)

la cultura amaziga i el moviment popular rifeny

Tertúlia d’Història núm. 491 (Mataró Ràdio: 4/2/2021)

Convidats: Asmaa Aouattah

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Tertúlia sobre l’obra de l’Asmaa Aouattah, els llibres, l’Etern Retorn i Entre Cendra i Foc, i també de la cultura amaziga i el Moviment Popular Rifeny.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

El periodista marçal trilla

Tertúlia d’Història núm. 489 (Mataró Ràdio: 21/1/2021)

Convidats: Francesc Masriera

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Descobrim Marçal Trilla, periodista, traductor i escriptor mataroní vinculat a El Diari de Mataró, La Veu de Catalunya i El matí, i autor de la novel.la El basar màgic.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

La novel·la “Camins de vent”

Tertúlia d’Història núm. 488 (Mataró Ràdio: 14/1/2021)

Convidats: Jordi Vidal i Federico

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  La novel.la Camins de vent no és una novel.la històrica, tampoc una novel.la que s’ambienti en la història però si que és una novel.la que pren un episodi de la història com a pretext. Parlem amb el mataroní Jordi Vidal de la seva novel·la i del regiment Pirineus núm. 1 i de la seva participació en la Guerra Civil.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Més informació sobre el llibre

Proposta: El discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt

Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant

materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.

El discurs inaugural de la Fira Internacional del Llibre Frankfurt celebrada el 2007, que va tenir la literatura catalana com a protagonista, va anar a càrrec de Quim Monzó. La Fira del Llibre de Frankfurt és la més important del sector editorial internacional i funciona des de 1949. Cada any hi ha un país o una regió diferent com a convidat  d’honor que hi presenta la seva literatura –el 2007 va ser la literatura catalana. Era el primer cop que es convidava una literatura sense estat. El parlament de Monzó va causar un fort impacte per la seva original manera de presentar un panorama de la literatura catalana també reivindicatiu.