Arxiu d'etiquetes: Llengua

Premi Thos 2022: antifranquisme a Canet de Mar

Tertúlia d’Història núm. 533 (2/6/2022)

Convidats: Jana Olivares i Biel Blanquer

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb el guanyadors i la finalista del premi Thos i Codina de batxillerat 2022.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

“En la construcció de la cultura del catalanisme”. Novetat per Sant Jordi

El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).

Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.

L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.

El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica…  Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.

Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats. Taula rodona.

El proper dijous 10 de març, amb el títol Els Jocs Florals a Barcelona i el Maresme: model, expansió i particularitats, es celebrarà una taula rodona amb la participació de Josep M. Domingo, Narcís Figueras i Jaume Vellvehí. L’acte se celebrarà a l’Arxiu Comarcal del Maresme (c/ d’en Palau, 32 de Mataró) a les 18:30 h. La taula rodona s’emmarca en el projecte “Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions (1859-1977)”, un projecte per recollir dades i analitzar el fenomen dels Jocs Florals. Podeu trobar tota la informació del projecte al següent enllaç: https://www.irmu.org/news/3362 

Els Jocs Florals van esdevenir un fenomen literari de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX i començament del XX. El model d’aquest certamen literari en llengua catalana que s’havia reinstaurat a Barcelona l’any 1859 es va replicar arreu de Catalunya. L’expansió territorial del certamen va provocar una revitalització de la literatura catalana i, alhora, un conjunt de moviments culturals que es poden resseguir a través de la premsa de l’època i de les activitats organitzades per entitats culturals.

 L’activitat tractarà sobre l’evolució i la significació cultural i social dels Jocs Florals des de la seva reinstauració a Barcelona, el 1859, passant l’expansió del model arreu del territori, i parant atenció al cas dels diversos certàmens celebrats a Mataró i el Maresme: quines particularitats tenen? Quins agents de socialització i divulgació els van fer possibles?

L’acte està organitzat pel Grup de Recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de la Universitat de Girona i l’Arxiu Comarcal del Maresme i compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Información, FECYT, el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró i el Grup d’Història del Casal. A més, compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona.

Malnoms del Maresme

Tertúlia d’Història núm. 509 (16/9/2021)

Convidats: Jordi Planet i Xavier Piñas

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció:  Capgrossos, geperuts, saltamarges, setciències… són alguns
dels malnoms dels municipis del Maresme, descobrirem els malnoms de la comarca amb els autors del llibre Els bons malnoms

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

melcior de palau i català

Tertúlia d’Història núm. 496 (Mataró Ràdio: 11/3/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  avui volem conèixer un personatge mataroní, que té un carrer i que figura en la Galeria de mataronins il·lustres. Avui parlarem de Melcior de Palau i Català.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 48,25 minuts (52,9 Mb)

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Pompeu Fabra i Mataró (en record d’Anna Comas)

Tertúlia d’Història núm. 408 (Mataró Ràdio: 9/7/2020)

Convidats: Anna Comas i Valls

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Recuperem la tertúlia emesa el 18 d’abril de 2018 amb Anna Comas i Valls, que ens va deixar el passat dia 3 de juliol. En la tertúlia vam parlar de Pompeu Fabra i Mataró, tema que havia estat objecte de les seves recerques.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Ens ha deixat Anna Comas i Valls

El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.

El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.

Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.

Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)

Proposta: El discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt

Donada la situació actual de confinament, periòdicament anirem recomanant

materials interessants que ajudin a alleujar la situació i siguin enriquidors.

El discurs inaugural de la Fira Internacional del Llibre Frankfurt celebrada el 2007, que va tenir la literatura catalana com a protagonista, va anar a càrrec de Quim Monzó. La Fira del Llibre de Frankfurt és la més important del sector editorial internacional i funciona des de 1949. Cada any hi ha un país o una regió diferent com a convidat  d’honor que hi presenta la seva literatura –el 2007 va ser la literatura catalana. Era el primer cop que es convidava una literatura sense estat. El parlament de Monzó va causar un fort impacte per la seva original manera de presentar un panorama de la literatura catalana també reivindicatiu.

 

Una Jornada dedicada a Ramon Llull

Tertúlia d’Història núm. 426 (Mataró Ràdio: 15/11/2018)

Convidats: Coral Cuadrada.

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Amb la Doctora Coral Cuadrada parlem de la Jornada dedicada a Ramon Llull que es celebrà al castell de Vilassar.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 55,06 minuts Descarrega’l 24 Mb