Arxiu d'etiquetes: Malgrat de Mar

treballs Guanyadors del Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 506 (1/7/2021)

Convidats: Bernat Llamas i Adrià Soler.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció:  Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Parlem amb els autors dels treballs guanyadors. Els treballs es complementaven ja que des de diferents àmbits tractaven de les epidèmies del segle XVII al Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Dos treballs que tracten de les epidèmies dels segles XVII-XVIII guanyen el 17è Premi Thos i Codina de batxillerat

Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.

El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.

A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? 

Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.

Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció,  els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.

Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.

Quan a la idea general la seva proposta és:

Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.

Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques,  matemàtiques i  de localització d’elements.

En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.

Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.

Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.

Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove  i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.

Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.

També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.

L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.  

El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.

El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.

L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.

Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.

A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme  i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).

Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)

Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.

Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.

Les mines de can Palomeres de Malgrat de Mar

Tertúlia d’Història núm. 486 (Mataró Ràdio: 26/11/2020)

Convidats: Vicenç Bayarri i Joan Davilal

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Amb Vicenç Bayari, autor del llibre Les Mines de Can Palomeres i amb Joan Davila, membre dels Amics de l’Arxiu de Malgrat de Mar, parlarem de les mines de can Palomeres.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Informació i recursos:

Conferència: Esteve Mach, Els frescos de Torres Garcia al Palau de la Generalitat. Qui els va fer aturar? Que es farà per videoconferència el dia 2 de desembre a les 19:00 Enllaç per accedir

La premsa a Malgrat de Mar durant el franquisme

Tertúlia d’Història núm. 157 (Mataró Ràdio: 3/03/2011)

Convidats: Marta Carrasco

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Marta Carrasco, autora del treball “La premsa a Malgrat durant el Franquisme”, accèssit al Premi Thos de Batxillerat (2010-2011). La Marta Carrasco Lorenzo és de Palafolls i estudiava a l’IES de Palafolls. El treball va ser atutorat pel professor Artur Fernández del IES .

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

80 anys de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona (1937-2017)

Enguany es commemora el 80è aniversari de enfonsament, davant la costa de Malgrat de Mar, del vaixell Ciudad de Barcelona per un submarí italià al servei de l’exèrcit de Franco. Es tractava d’un vaixell de passatgers que venia de Marsella amb brigadistes internacionals  que havien d’incorporar-se a l’exèrcit de la República. Van haver-hi moltíssims morts i la població de Malgrat es va abocar a l’auxili de les víctimes. És per això que comencen una sèrie d’activitats a Malgrat de Mar i a Mataró. Concretament dissabte a les 10 del matí es visitarà el que fou la seu de l’hospital de les brigades internacionals a Mataró, el Col·legi dels Salesians, activitat per a la qual cal inscripció prèvia. A les 12 del migdia, a Can Palauet hi haurà la conferència Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona, a càrrec de Sònia Garangou i Josep Xaubet. Els actes continuaran l’endemà diumenge a Malgrat de Mar, en la Sala d’Actes de l’Arxiu Municipal, amb la conferència L’enfonsament del Ciutat de Barcelona de l’oblit a la recuperació, a càrrec de Sònia Garangou. Finalment, el dimarts dia 30, dia de l’enfonsament, a les 19 h, al passeig de Mar de Malgrat es farà un emotiu homenatge als brigadistes.

Per a més informació i inscripcions podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal del Maresme

Mossèn Fèlix Paradeda i la seva obra (1865-1936)

Tertúlia d’Història núm. 336 (Mataró Ràdio: 31/3/2016)

Convidat: Joan Piña Pedemonte

Presenten: Jaume Vellvehí i Núria Gómez

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: L’any passat va fer 150 anys del naixement de mossèn Fèlix Paradeda i cent de la publicació d’una de les seves obres més conegudes, Malgrat i sos contorns. A més, enguany fa 80 anys de la seva mort. Per aquestes coincidències, els Arxius Municipals de Malgrat de Mar i de Palamós, han programat una sèrie d’activitats per divulgar l’obra i la figura de mossèn Fèlix Paradeda.

Escolta-ho en MP3

Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

Bibliografia:

Malgrat i sos contorns. Malgrat.

Proses i versos històric-Folkloric. Malgrat.

Malgrat de Mar recorda la figura i l’obra de mossèn Fèlix Paradeda

L’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar reprèn, el proper diumenge 21 de febrer, el cicle dedicat a mossèn Fèlix Paradeda amb una Matinal d’Història que porta per títol “Entre Palamós i Malgrat: escoltant Paradeda”. La conferència anirà a càrrec dels investigadors Joan Piña Pedemonte, que molt bé la vida i l’obra del mossèn a Malgrat de Mar, i Gabriel Martín, que ha estudiat l’etapa palamosina de Mn Fèlix Paradeda. L’acte començarà a les 12 h a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal.

El programa d’activitats a l’entorn de la figura i l’obra de mossèn Paradeda seguirà al mes de març amb una pel Malgrat de mossèn Fèlix Paradeda visitant llocs emblemàtics de la vila vinculats a mossèn Fèlix, a càrrec d’Anna Maria Anglada i Joan Piña. Entre abril i juny hi haurà l’exposició “El llegat de mossèn Fèlix Paradeda. Pro aris et focis”, i es presentarà, tan a Malgrat com a Palamós el llibre “L’obra de mossèn Fèlix Paradeda. Edició crítica”. Finalment a Palamós es farà una nova passejada, aquest cop per Palamós, visitant llocs emblemàtics de Palamós vinculats a mossèn Fèlix.