Convidada: Jana Aubanell Martín i Clàudia Gil Calderón.
Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.
Descripció: Avui és el torn dels dos treballs finalistes al premi Terenci Thos i Codina de recerca de batxillerat 2023, que tracten un tema ben diferent. Tots dos parlen de la Guerra Civil, des de punts ben diferents. El de Clàudia Gil Calderón tracta de La Guerra Civil Espanyola en deu municipis de l’Alt Maresme, i en canvi, el de Jana Aubanell Martín parla de La Lleva del Biberó La guerra dels nostres besavis.
La Sala d´Actes del Col·legi d’Advocats de Mataró ha acollit aquest dimarts l’acte de lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2021-2022. Uns premis que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.
El treball guanyador del 18è premi Terenci Thos i Codina ha estat El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) de l’alumne Biel Pruna Blanquer de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.
També s’ha fet una menció especial al treball Visual però invisible: LSC a Mataró de Jana Olivares Massó, alumna de l’IES Thos i Codina de Mataró. Igualment s’han reconegut els dos treballs semifinalistes que han estat Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021, d’Arturo Cabellos Martínez, alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró i És el català realment la llengua que parlem?: Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme, de Berta Soler Clavero, alumna de l’ IES Ramon Turró i Darder, de Malgrat de Mar.
Segons la valoració del jurat, el treball El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) se situa en els antecedents històrics més immediats presidits per la II república i la Guerra Civil, per acabar explicant la irrupció de la dictadura franquista i la llarga ombra que projectaria durant els quaranta anys de seva existència sobre el país. Constata que malgrat tots els intents d’anorreament cultural, la llengua i la cultura catalanes, es van anar filtrant per les esquerdes. En el cas de Canet de Mar, i de la mà d’uns joves amb inquietuds aplegats sota la bandera de l’escoltisme, es van realitzar els primers concerts de la Nova Cançó, que acabarien cristal·litzant en l’organització de concerts multitudinaris com les Sis hores de cançó i el Canet Rock, que situarien el poble a l’avantguarda en la reivindicació pel retorn de les llibertats perdudes i la llengua i cultura catalanes.
Quant al l treball finalista Visual però invisible LSC (Llengua de signes catalana) a Mataró el jurat ha comentat que la recerca se centra en la llengua de signes catalana (LSC) i que busca endinsar-se i aprofundir en la situació d’aquesta a la Comunitat Sorda signant de Mataró. Per poder realitzar aquest treball, en la seva part teòrica, consulta bibliografia escrita i webgrafia on troba publicacions sobretot en pàgines webs d’entitats o associacions especialitzades. Per tal de conèixer la Comunitat Sorda i la situació de la llengua de signes a Mataró, contacta amb persones Sordes i amb les diferents entitats i centres que hi ha a Mataró i també fa consultes i entrevistes a professionals de l’àmbit. Per poder tenir més opinions i conèixer més a fons com se senten les Persones Sordes els fa una enquesta on sobretot els demana propostes que serien els beneficioses i els serveixen per a millora de la inclusió de la LSC a la ciutat de Mataró. També fa una enquesta a la Comunitat Oient per saber quina és el coneixement que tenen de la LSC. Investiga també si actualment existeix algun pla d’inclusió dirigit a la comunitat signant i troba que no hi ha cap programa pensat exclusivament per a signants.
Finalment fa una interessant proposta de pla d’inclusió i/o millora de la comunitat signant a Mataró que conté propostes en l’àmbit sanitari, logístic, social, seguretat i protecció, oci i públic. En les seves conclusions diu que ha pogut comprovar que tot i que hi ha moltes barreres de comunicació que dificulten molts aspectes de la vida d’una Persona Sorda Signant, la seva hipòtesi de que no poden portar un ritme de vida quotidià normal sols es compleix en la gran majoria en: situacions administratives, anant al metge, en assumptes de justícia o l’àmbit de l’oci on sí depenen d’altres persones. Finalment afirma que aquests motius fan necessari i imprescindible donar visibilitat a aquest col·lectiu implantant un pla de millora com el que proposa.
Quant als semifinalistes, el treball Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021 es una recerca que parteix de l’interès de l’autor per fer un un apropament a la vida i al dia a dia d’un grup de dones que estan molt invisibilitzades i/o gairebé oblidades per la societat i per l’Església: les monges de vida contemplativa. Ens explica que avui a Mataró, hi ha dos monestirs de clausura: el monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces i el monestir de l’Assumpció de Maria Santíssima Clarisas Caputxines i que en en aquestes dues ordres centra l’objecte del seu estudi. Diu l’autor que fa una investigació que no pretén ser històrica ni teològica, però que tot i això, li cal explicar per què van néixer les ordres mendicants, els fundadors de les ordres, els pilars teològics i un breu repàs a la seva història a Mataró. La part pràctica d’aquest treball es basa en fer múltiples entrevistes a les germanes, al sacerdot dels dos convents i a l’antiga manadera de les caputxines. Explica que en la mesura que li ha estat possible ha visitat els convents on ha conegut com treballen i viuen les monges i on ha pogut compartit moments de pregària i d’altres d’experiències de la vida contemplativa. Diu l’autor que per a un jove que no té gaire clar si és més agnòstic que ateu o més ateu que agnòstic, aquesta recerca li ha estat una experiència única, que li ha permès entrar en un convent de clausura i descobrir unes dones meravelloses, que darrera un hàbit, tenen la seva forma de vida, el seu dia a dia i sobretot el que suposa per a elles la fe cristiana.
L’altre treball distingit, És el català la llengua que realment parlem? Situació de la llengua catalana les aules de l’alt maresme és una recerca que parteix del seu interès per a (a) esbrinar i mostrar la situació actual de la llengua catalana, (b) reflexionar sobre com la societat hi conviu o hi interactua i, (2) sobretot, com és vista pels parlants. En concret, vol saber si els joves tenen o no consciència del context en què es troba la llengua, atès que les actituds, els comportaments i la ignorància dels mateixos catalanoparlants fan que l’idioma es vegi discriminat fins i tot a l’àmbit educatiu, de forma voluntària o involuntària. La metodologia seguida per a fer la recerca es basa en: consulta de documentació bibliogràfica per a poder introduir-se a la tesi, conèixer conceptes bàsics de sociolingüística, realitzar entrevistes a diversos experts i fer un extens treball de camp tot fent enquestes als alumnes de centres educatius de secundària de l’Alt Maresme. En acabar la seva recerca conclou que, tot i que segons els sociolingüistes, la llengua catalana es troba en emergència lingüística, l’enquesta duta a terme a les escoles de l’Alt Maresme, li mostra dades on es veu com la llengua castellana i la llengua catalana són parlades de manera igualitaria tot i que, ens diu també, que aquesta conclusió no esdevé aplicable a tot el territori català. Ens diu que, després de fer la seva recerca, fins i tot existeix el dubte de si realment pot esdevenir una conclusió ferma per l’Alt Maresme, ja que la població enquestada no supera el 50% de la població jove total, i això suposa que el percentatge no sigui prou significatiu. Finalment també conclou que ha vist que, arran de les respostes obtingudes de les enquestes i les entrevistes realitzades, gran part de les persones enquestades opinen que la llengua és utilitzada amb finalitats polítiques per enfrontar parlants de les dues llengües.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra CAbrespina.
Documentació: Núria Gómez.
Tècnic: Oriol Agramunt.
Descripció: parlem sobre l’enfonsament del Ciudad de Barcelona davant les costes de Malgrat de Mar, el 30 de maig de 1937, després de ser torpedinat per un submarí italià al servei de l’exèrcit franquista. El vaixell de la Companyia Transmediterrània transportava brigadistees internacionals que s’havien embarcat a Marsella cap a Barcelona.
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Maria Asmarat
Descripció: Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Parlem amb els autors dels treballs guanyadors. Els treballs es complementaven ja que des de diferents àmbits tractaven de les epidèmies del segle XVII al Maresme.
Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.
Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?
Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.
El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.
A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.
Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció, els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.
Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.
Quan a la idea general la seva proposta és:
Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.
Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques, matemàtiques i de localització d’elements.
En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.
Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.
Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.
Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.
Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.
També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.
L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.
El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.
El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.
L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.
Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.
A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).
Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)
Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.
Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Amb Vicenç Bayari, autor del llibre Les Mines de Can Palomeres i amb Joan Davila, membre dels Amics de l’Arxiu de Malgrat de Mar, parlarem de les mines de can Palomeres.
Conferència: Esteve Mach, Els frescos de Torres Garcia al Palau de la Generalitat. Qui els va fer aturar? Que es farà per videoconferència el dia 2 de desembre a les 19:00 Enllaç per accedir
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Marta Carrasco, autora del treball “La premsa a Malgrat durant el Franquisme”, accèssit al Premi Thos de Batxillerat (2010-2011). La Marta Carrasco Lorenzo és de Palafolls i estudiava a l’IES de Palafolls. El treball va ser atutorat pel professor Artur Fernández del IES .
Enguany es commemora el 80è aniversari de enfonsament, davant la costa de Malgrat de Mar, del vaixell Ciudad de Barcelona per un submarí italià al servei de l’exèrcit de Franco. Es tractava d’un vaixell de passatgers que venia de Marsella amb brigadistes internacionals que havien d’incorporar-se a l’exèrcit de la República. Van haver-hi moltíssims morts i la població de Malgrat es va abocar a l’auxili de les víctimes. És per això que comencen una sèrie d’activitats a Malgrat de Mar i a Mataró. Concretament dissabte a les 10 del matí es visitarà el que fou la seu de l’hospital de les brigades internacionals a Mataró, el Col·legi dels Salesians, activitat per a la qual cal inscripció prèvia. A les 12 del migdia, a Can Palauet hi haurà la conferència Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona, a càrrec de Sònia Garangou i Josep Xaubet. Els actes continuaran l’endemà diumenge a Malgrat de Mar, en la Sala d’Actes de l’Arxiu Municipal, amb la conferència L’enfonsament del Ciutat de Barcelona de l’oblit a la recuperació, a càrrec de Sònia Garangou. Finalment, el dimarts dia 30, dia de l’enfonsament, a les 19 h, al passeig de Mar de Malgrat es farà un emotiu homenatge als brigadistes.
Descripció: L’any passat va fer 150 anys del naixement de mossèn Fèlix Paradeda i cent de la publicació d’una de les seves obres més conegudes, Malgrat i sos contorns. A més, enguany fa 80 anys de la seva mort. Per aquestes coincidències, els Arxius Municipals de Malgrat de Mar i de Palamós, han programat una sèrie d’activitats per divulgar l’obra i la figura de mossèn Fèlix Paradeda.
Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l24,7 Mb.
L’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar reprèn, el proper diumenge 21 de febrer, el cicle dedicat a mossèn Fèlix Paradeda amb una Matinal d’Història que porta per títol “Entre Palamós i Malgrat: escoltant Paradeda”. La conferència anirà a càrrec dels investigadors Joan Piña Pedemonte, que molt bé la vida i l’obra del mossèn a Malgrat de Mar, i Gabriel Martín, que ha estudiat l’etapa palamosina de Mn Fèlix Paradeda. L’acte començarà a les 12 h a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal.
El programa d’activitats a l’entorn de la figura i l’obra de mossèn Paradeda seguirà al mes de març amb una pel Malgrat de mossèn Fèlix Paradeda visitant llocs emblemàtics de la vila vinculats a mossèn Fèlix, a càrrec d’Anna Maria Anglada i Joan Piña. Entre abril i juny hi haurà l’exposició “El llegat de mossèn Fèlix Paradeda. Pro aris et focis”, i es presentarà, tan a Malgrat com a Palamós el llibre “L’obra de mossèn Fèlix Paradeda. Edició crítica”. Finalment a Palamós es farà una nova passejada, aquest cop per Palamós, visitant llocs emblemàtics de Palamós vinculats a mossèn Fèlix.
Felibrejada 