Arxiu d'etiquetes: Maresme

14è Col·loqui: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme/1 La Renaixença

Tertúlia d’Història núm. 545 (10/11/2022)

Convidats: Jaume Vellvehí i Altimira.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i M. Teresa Diví

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Amb el programa d’avui comencem una roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades i que es publicaran en el proper número de Felibrejada que serà el volum de les Actes d’aquest 14è Col·loqui Història a Debat. En la tertúlia d’avui parlarem de la ponència La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Acaba el 14è Col·loqui Història a Debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal.

La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.

L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.

Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.

Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.

El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.

Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Els propers 4 i 5 de novembre se celebrarà a l’emblemàtica presó de Mataró dissenyada per Elies Rogent i Amat, el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany se centrarà en parlar del pas De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el centenari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

El programa és el següent:

Divendres 4 de novembre 19:00 h.

Sessió d’obertura del 14è Col·loqui Història a Debat.

19:05 h.  L’eix Rogent-Gaudí. Amb Agàpit Borràs Plana i Mariona Gallifa Rosanas

Dissabte 5 de novembre 18:30 h.

18:30 h.  La Renaixença al Maresme. Amb Jaume Vellvehí i Altimira.

19:00 h. Col·loqui-debat: Els inicis del catalanisme polític. Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Amb Esteve Mach i Bosch i Carles Saiz i Xiqués.

20:00 h. Clausura del Col·loqui amb la intervenció del Cor Madrigalista

El col·loqui és obert a tothom i la inscripció és gratuïta al correu info@ghcmataro.org

XV Trobada d’Entitats de Recerca local del Maresme

Dissabte dia 15 s’ha celebrat a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Cabrera de Mar la XV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que enguany s’ha centrat en la Historiografia del Maresme: la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca.

La ponència inaugural ha anat a càrrec del Dr. Dr. Francesc Gracia Alonso que ha tractat de la “Historiografia de la recerca arqueològica al Maresme”. Tot seguit ha començat el gruix de la trobada, la presentació de comunicacions.

Així, Francesc Rodríguez Santos del Centre d’Estudis Canetencs ha parlat d’El Dr. Marià Serra i les seves facetes d’historiador i arqueòleg,

Ramon Bruguera Riera i David Castañeda Massaguer del Grup Búnquers Arenys han intervingut sobre la Història de la recerca i les troballes arqueològiques a Arenys de Mar. Del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alexis Serrano i Maria Teresa Sierra han parlat dels historiadors vilassarencs Damià Bas, Lluís Guardiola i Vicenç Casanovas i de les seves aportacions historiogràfiques. Francesc Forn i Salvà, del Col·lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt ha parlat de la figura de Josep M. Pons i Guri i la Torre dels encantats i Robert Lleonart Casadevall, del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, ho ha fet sobre La resistència cultural catalana a l’interior i a l’exili. Per la seva banda, Imma Basols Fernández ha parlat de L’aportació dels Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme i Alexandra Capdevila Muntadas de De l’erudit local al professional de la història. Una aproximació a la producció historiogràfica del Maresme a l’època moderna.

També hi han participat Josep Maria Toffoli Carbonell, de Tiana, recuperant la història; David Farell i Garrigós de la Fundació Burriac, Joaquim Graupera i Graupera de Maresme Medieval, Héctor López Silva del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i també el Museu Comunitari de Cabrils.

Per part del Grup d’Història del Casal, hi han participat Joan Francesc Clariana que ha parlat sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900; i Jaume Vellvehí sobre L’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1888): més enllà de l’arqueologia, la història i el patrimoni”.

En el marc de l’acte s’ha lliurat als assistents el volum de les actes de la XIV Trobada, que fou dedicada a l’estiueig. També s’ha presentat el Pla Director del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar. A ben dinat s’ha fet una visita comentada a les Termes de ca l’Arnau de les quals enguany es compleixen 25 anys de la seva descoberta.

Els Fets del 6 d’octubre de 1934

Tertúlia d’Història núm. 541 (6/10/2022)

Convidats: Josep Xaubet i Vilanova.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlarem dels Fets del 6 d’octubre de 1934 amb Josep Xaubet i Vilanova des d’una perspectiva del Maresme. Com es van viure els fets a Mataró i a la comarca?

Escolata’l a la carta o descarrega’l

De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. 14è Col·loqui Història a Debat

El Grup d’Història del Casal de Mataró organitza una nova edició del Col·loqui Història a Debat, el 14è, que se celebrarà a Mataró durant el mes de novembre de 2022.

El procés de transformació del catalanisme cultural d’arrel romàntica nascut amb el moviment de la Renaixença, que legitimava el poder de la burgesia a través de la construcció d’un marc cultural propi, en un moviment polític modern a començament del segle XX, és el centre d’interès del 14è Col·loqui Història a debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch de Ripoll, promoguda pel Grup d’Història del Casal. Coincideix també amb el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, artífex de la restauració de la basílica del monestir de Santa Maria de Ripoll.

El Maresme ha estat un dels territoris amb protagonisme en la implantació del catalanisme. Centres i agrupacions catalanistes van constituir-se durant la dècada del 1880 i, sobre tot, al tombant de segle. Identificar els protagonistes, les entitats i les xarxes personals i associatives que fan possible l’extensió del moviment, les plataformes de projecció així com l’anàlisi de la transversalitat del catalanisme al marge de l’hegemonia conservadora, centren els objectius del Col·loqui.

El Col·loqui se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre i es poden presentar comunicacions fins al 15 d’agost.

Al marge del centre d’interès del Col·loqui, com en altres ocasions, es reserva un espai per a les aportacions de temàtica lliure oberta a qualsevol camp i període de les ciències humanes i socials, que estigui vinculat amb la comarca del Maresme.

Les contribucions acceptades es publicaran en el número 101 de la revista Felibrejada d’enguany, que recollirà les actes amb les ponències i comunicacions. Durant el Col·loqui, les comunicacions seran referenciades però no s’exposaran presencialment.

Us animem a presentar les vostres contribucions ja sigui en relació a la proposta del Col·loqui De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme, o en l’apartat de tema lliure.

Podeu descarregar la crida a presentar comunicacions i tota la informació:

Un treball sobre franquisme i resistència cultural a Canet de Mar guanya el 18è Premi Terenci Thos i Codina de batxillerat

La Sala d´Actes del Col·legi d’Advocats de Mataró ha acollit aquest dimarts l’acte de lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2021-2022. Uns premis que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró.

El treball guanyador del 18è premi Terenci Thos i Codina ha estat El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) de l’alumne Biel Pruna Blanquer de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar.

També s’ha fet una menció especial al treball Visual però invisible: LSC a Mataró de Jana Olivares Massó, alumna de l’IES Thos i Codina de Mataró. Igualment s’han reconegut els dos treballs semifinalistes que han estat Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021, d’Arturo Cabellos Martínez, alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró i És el català realment la llengua que parlem?: Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme, de Berta Soler Clavero, alumna de l’ IES Ramon Turró i Darder, de Malgrat de Mar.

Segons la valoració del jurat, el treball El Franquisme i la resistència cultural a Canet de Mar (1939-1975) se situa en els antecedents històrics més immediats presidits per la II república i la Guerra Civil, per acabar explicant la irrupció de la dictadura franquista i la llarga ombra que projectaria durant els quaranta anys de seva existència sobre el país. Constata que malgrat tots els intents d’anorreament cultural, la llengua i la cultura catalanes, es van anar filtrant per les esquerdes. En el cas de Canet de Mar, i de la mà d’uns joves amb inquietuds aplegats sota la bandera de l’escoltisme, es van realitzar els primers concerts de la Nova Cançó, que acabarien cristal·litzant en l’organització de concerts multitudinaris com les Sis hores de cançó i el Canet Rock, que situarien el poble a l’avantguarda en la reivindicació pel retorn de les llibertats perdudes i la llengua i cultura catalanes.

Quant al l treball finalista Visual però invisible LSC (Llengua de signes catalana) a Mataró  el jurat ha comentat que la recerca se centra en la llengua de signes catalana (LSC) i que busca endinsar-se i aprofundir en la situació d’aquesta a la Comunitat Sorda signant de Mataró. Per poder realitzar aquest treball, en la seva part teòrica, consulta bibliografia escrita i webgrafia on troba publicacions sobretot en pàgines webs d’entitats o associacions especialitzades. Per tal de conèixer la Comunitat Sorda i la situació de la llengua de signes a Mataró, contacta amb persones Sordes i amb les diferents entitats i centres que hi ha a Mataró i també fa consultes i entrevistes a professionals de l’àmbit. Per poder tenir més opinions i conèixer més a fons com se senten les Persones Sordes els fa una enquesta on sobretot els demana propostes que serien els beneficioses i els serveixen per a millora de la inclusió de la LSC a la ciutat de Mataró. També fa una enquesta a  la Comunitat Oient per saber quina és el coneixement que tenen de la LSC. Investiga també si actualment existeix algun pla d’inclusió dirigit a la comunitat signant i troba que no hi ha cap programa pensat exclusivament per a signants.

Finalment fa una interessant proposta de pla d’inclusió i/o millora de la comunitat signant a Mataró que conté propostes en l’àmbit sanitari, logístic, social, seguretat i protecció, oci i públic. En les seves conclusions diu que ha pogut comprovar que tot i que hi ha moltes barreres de comunicació que dificulten molts aspectes de la vida d’una Persona Sorda Signant, la seva hipòtesi de que no poden portar un ritme de vida quotidià normal sols es compleix en la gran majoria en: situacions administratives, anant al metge, en  assumptes de justícia o l’àmbit de l’oci on sí depenen d’altres persones. Finalment afirma que aquests motius fan necessari i imprescindible donar visibilitat a aquest col·lectiu implantant un pla de millora com el que proposa.

Quant als semifinalistes, el treball Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021 es una recerca que parteix de l’interès de l’autor per fer un un apropament a la vida i al dia a dia d’un grup de dones que estan molt invisibilitzades i/o gairebé oblidades per la societat i per l’Església: les monges de vida contemplativa. Ens explica que avui a Mataró, hi ha dos monestirs de clausura: el monestir de la Immaculada Concepció de les Carmelites Descalces i el monestir de l’Assumpció de Maria Santíssima Clarisas Caputxines i que en en aquestes dues ordres centra  l’objecte del seu estudi. Diu l’autor que fa una investigació que no pretén ser històrica ni teològica, però que tot i això, li cal explicar per què van néixer les ordres mendicants, els fundadors de les ordres, els pilars teològics i un breu repàs a la seva història a Mataró. La part pràctica d’aquest treball es basa en fer múltiples entrevistes a les germanes, al sacerdot dels dos convents i a l’antiga manadera de les caputxines. Explica que en la mesura que li ha estat possible ha visitat els convents on ha conegut com treballen i viuen les monges i on ha pogut compartit moments de pregària i d’altres d’experiències de la vida contemplativa. Diu l’autor que per a un jove que no té gaire clar si és més agnòstic que ateu o més ateu que agnòstic, aquesta recerca li ha estat una experiència única, que li ha permès entrar en un convent de clausura i descobrir unes dones meravelloses, que darrera un hàbit, tenen la seva forma de vida, el seu dia a dia i sobretot el que suposa per a elles la fe cristiana. 

L’altre treball distingit, És el català la llengua que realment parlem? Situació de la llengua catalana les aules de l’alt maresme és una recerca que parteix del seu interès per a (a) esbrinar i mostrar la situació actual de la llengua catalana, (b) reflexionar sobre com la societat hi conviu o hi interactua i, (2) sobretot, com és vista pels parlants. En concret, vol saber si els joves tenen o no consciència del context en què es troba la llengua, atès que les actituds, els comportaments i la ignorància dels mateixos catalanoparlants fan que l’idioma es vegi discriminat fins i tot a l’àmbit educatiu, de forma voluntària o involuntària. La metodologia seguida per a fer la recerca es basa en: consulta de documentació bibliogràfica per a poder introduir-se a la tesi, conèixer conceptes bàsics de sociolingüística, realitzar entrevistes a diversos experts i fer un extens treball de camp tot fent enquestes als alumnes de centres educatius de secundària de l’Alt Maresme. En acabar la seva recerca conclou que, tot i que segons els sociolingüistes, la llengua catalana es troba en emergència lingüística, l’enquesta duta a terme a les escoles de l’Alt Maresme, li mostra dades on es veu com la llengua castellana i la llengua catalana són parlades de manera igualitaria tot i que, ens diu també, que aquesta conclusió no esdevé aplicable a tot el territori català. Ens diu que, després de fer la seva recerca, fins i tot existeix el dubte de si realment pot esdevenir una conclusió ferma per l’Alt Maresme, ja que la població enquestada no supera el 50% de la població jove total, i això suposa que el percentatge no sigui prou significatiu. Finalment també conclou que ha vist que, arran de les respostes obtingudes de les enquestes i les entrevistes realitzades, gran part de les persones enquestades opinen que la llengua és utilitzada amb finalitats polítiques per enfrontar parlants de les dues llengües.

Nou treballs opten al 18è premi Thos i Codina de batxillerat

El proper dimarts 24 de maig a les 19:00 h es celebrarà a la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, l’acte de veredicte i lliurament del 18è premi Terenci Thos i Codina de treballs de batxillerat corresponent al curs 2021-2022. Enguany, nou treballs opten al premi:

Carmelites i Caputxines a Mataró. Vida contemplativa el 2021; És el català realment la llengua que parlem?; Situació de la llengua catalana a les aules de l’Alt Maresme; Les dones també hi eren, durant la guerra civil i el franquisme; Un canvi de règim modèlic?; Per què la sardana te tan poca representació a nivell social?; Visual però invisible: LSC a Mataró; Hi ha una desigualtat de gènere en el món empresarial del Maresme; El Franquisme i la Resistència Cultural a Canet de Mar (1939-1975) i, finalment, La Guerra Civil a Mataró (1936-1939).

El premi, que convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró, està dotat d’un únic premi de 500 €.

Els masos de la riera d’Argentona

Tertúlia d’Història núm. 527 (24/3/2022)

Convidades: Reportatge.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Un recorregut pels masos del marge esquerra de la riera d’Argentona a partir dels comentaris dels protagonistes de l’excursió organitzada amb motiu de la jornada sobre l’excursionisme científic al Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l