Arxiu d'etiquetes: Maresme

13è Col·loqui Història a Debat: Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

Els propers divendres 5 i dissabtes 6 i 13 de novembre se celebrarà el 13è col·loqui Història a Debat, que enguany centra l’interès en Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

No es tracta tant d’inventariar figures i trajectòries com de donar un enfocament que recuperi la visibilitat de les dones en el discurs històric. I és que un enfocament que introdueixi el factor de gènere en l’anàlisi de les relacions entre homes i dones com a protagonistes dels diferents períodes històrics, així com en l’estudi dels conflictes socials, ha de permetre no només conèixer el funcionament de les relacions entre homes i dones sinó el de la mateixa dona amb altres dones i amb les institucions familiars, religioses, polítiques i de poder en general.

Com en altres ocasions, a banda de les ponències de les diferents taules rodones sobre aspectes concrets, es poden presentar comunicacions escrites que seran publicades en les actes del col·loqui en el número d’enguany de la revista Felibrejada.

El Col·loqui Història a Debat recupera la presencialitat després de la virtualitat imposada per la pandèmia. Amb tot les sessions seran mixtes. La inauguració de celebrarà a la sala d’actes d’Òmnium Maresme (carrer Argentona 59, baix, Mataró) i es podrà seguir en línia a través de la plataforma jitsi, com en altres ocasions.

Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar presencialment ( places limitades) o si es vol seguir per jitsi. El Col·loqui compta amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de lAjuntament de Mataró i d’Òmnium Maresme.

Ponències
Divendres 5 de novembre
– Margarida Colomer – Matilde Leon i Leon. Infermera al front de guerra.
– Montserrat Gurrera – Els inicis de l’expansió de l’ensenyament de noies a Mataró (1808 – 1868).


Dissabte 6 de novembre
– Toni Llamas – Les dones catalanes davant del tribunal de la Inquisició a l’època moderna.
– Alexandra Capdevila – Ventures i desventures de les dones dins la institució familiar al Maresme a l’època moderna.

Dissabte 13 de novembre
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades.
– Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.

Concentració per la vil·la romana del Roser de Calella

La Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, va convocar pel dia 17 de setembre, una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana del Roser-Mujal. La concentració es va fer davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i hi va haver diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens vam sumar a la iniciativa i una delegació de l’entitat va assistir-hi. A més, conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, vam pronunciar un parlament (que reproduim més avall). La intervenció va anar a càrrec d’Imma Bassols en nom de les dues entitats i fou seguit pel parlament de l’associació SSOM Santa Susanna, d’Agustí Alcoberro (Patrimoni UB) i de Joan Juhé en nom de la Plataforma.

.

Malnoms del Maresme

Tertúlia d’Història núm. 509 (16/9/2021)

Convidats: Jordi Planet i Xavier Piñas

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció:  Capgrossos, geperuts, saltamarges, setciències… són alguns
dels malnoms dels municipis del Maresme, descobrirem els malnoms de la comarca amb els autors del llibre Els bons malnoms

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

In Maritima 2021

Tertúlia d’Història núm. 508 (15/7/2021)

Convidats: Joaquim Graupera i Alexis Serrano

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació:  Sandra Cabrespina

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció:  In maritima 2021, el darrer simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval que va tenir lloc a Vilassar el passat 3 de juliol sota el lema Omnia mors aequat

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

dones poetes del maresme

Tertúlia d’Història núm. 507 (8/7/2021)

Convidats: Emilia Illamola i Queralt Morros.

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Documentació:  Sandra Cabrespina

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció:  Parlem amb les autores del llibre Dones poetes de la Maresma.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

treballs Guanyadors del Premi Thos de batxillerat

Tertúlia d’Història núm. 506 (1/7/2021)

Convidats: Bernat Llamas i Adrià Soler.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Asmarat.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció:  Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Parlem amb els autors dels treballs guanyadors. Els treballs es complementaven ja que des de diferents àmbits tractaven de les epidèmies del segle XVII al Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Dos treballs que tracten de les epidèmies dels segles XVII-XVIII guanyen el 17è Premi Thos i Codina de batxillerat

Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.

El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.

A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? 

Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.

Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció,  els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.

Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.

Quan a la idea general la seva proposta és:

Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.

Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques,  matemàtiques i  de localització d’elements.

En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.

Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.

Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.

Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove  i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.

Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.

També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.

L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.  

El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.

El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.

L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.

Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.

A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme  i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).

Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)

Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.

Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.

Una nova edició del Premi thos i codina de batxillerat

El proper dijous 3 de juny a dos quarts de set de la tarda es farà públic el veredicte del 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que excepcionalment agrupa treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. L’acte es celebrarà amb accés restringit als finalistes en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (carrer Méndez Núñez s/n de Mataró). El premi el convoca aquesta institució juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa disset anys.

Enguany opten al premi quatre treballs finalistes:

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

sales de cinema centenàries

Tertúlia d’Història núm. 490 (Mataró Ràdio: 28/1/2021)

Convidats: Arcadi Lluís Salom i Pep Alsina

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Tertúlia sobre les sales de cinema centenàries del Maresme. En parlem amb alguns dels seus protagonistes: l’Arcadi Lluís Salom, vinculat a la Sala Mozart de Calella i al Foment Mataroní de Mataró, i amb Pep Alsina, president d’honor del Centre Parroquial d’Argentona.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017