Arxiu d'etiquetes: Maresme

Dos treballs que tracten de les epidèmies dels segles XVII-XVIII guanyen el 17è Premi Thos i Codina de batxillerat

Quatre treballs optaven al 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que convoca l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal amb la col·laboració de la família Cobo, descendents de Thos i Codina. Excepcionalment, aquesta edició agrupava treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. Els treballs presentats eren.

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

Va resultar mereixedor d’un accèssit el treball És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? de l’alumne de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar Adrià Soler Ocaña, essent-ne tutora la professora Carola Sarda.

El treball parteix de l’interès que té l’autor en aquest nou tipus d’entreteniment original i tan popular, l’Escape Town, i que, a aquest fet, hi suma la possibilitat de divulgar una etapa de la història, no només de Malgrat de Mar, sinó del món: l’epidèmia de pesta bubònica patida al segle XVII.

A la presentació del treball explica detalladament què és un Escape Room/Town i seguidament es planteja la hipòtesis de si és possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar? 

Comença el treball amb una breu recerca històrica on analitza com era l’Europa del segle XVII, com Catalunya i Malgrat de Mar van afrontar la malaltia i què era la Pesta bubònica.

Segueix la recerca parlant de la febre dels Escape tot fent una introducció,  els orígens del joc, les experiències, temàtiques i modalitats que hi ha, el procediment de creació, i els beneficis socials, emocionals, psicològics i intel·lectuals pels jugadors.

Quant al procés creatiu ens diu que investiga i experimenta a partir d’una sèrie d’ Scapes que fa física i també digitalment i elabora una llista de possibles proves que es poden proposar.

Quan a la idea general la seva proposta és:

Any 1653 ( 1653 l’any en el que va acabar l’epidèmia), la Vilanova de Palafolls està patint una gran epidèmia. Els amplis coneixements de remeiera fan que el Consell del Morbo demani ajuda als jugadors per trobar una cura. Aquestes plantes es troben als diferents edificis i monuments històrics de la població. Una vegada que les hagin trobat totes, podran preparar la medicina.

Seguidament confecciona les proves i enigmes i decideix onze ubicacions a Malgrat de Mar on es farà el joc i es proposa fer diferents tipus de proves com ara: auditives, visuals, lògiques,  matemàtiques i  de localització d’elements.

En el seu treball hi ha incloses totes les proves, una a una, amb una explicació i l’enigma a resoldre, un codi QR per anar a la pàgina web de l’ Scape i tres pistes.

Cerca plataformes gratuïtes que hi ha al mercat per ubicar-hi el joc i dissenya la web on hi haurà les proves. També crea tots els grafismes i imatges, que tenen un aspecte de documentació d’època.

Per comprovar si el seu treball es pot aplicar realment fa provar l’Scape a quatre grups de familiars i amics i prepara una enquesta de satisfacció i observacions de les proves i quan té les respostes introdueix canvis tenint en compte els comentaris dels jugadors.

Per a la promoció del joc, crea de forma real, un compte d’Instagram. També fa publicitat tot penjant cartells i repartint fulletons a carrers, botigues i a escoles i instituts per animar a públic jove  i per convidar a famílies a jugar i viure l’experiència.

Aconsegueix algunes entrevistes a diverses ràdios interessades en donar a conèixer el joc com ara a ràdio Palafolls, Canet, Tordera, Mataró, Premià de Mar i Malgrat de Mar.

També presenta un Pla de Màrqueting per tal d’analitzar alguns aspectes per a poder legalitzar l’ Scape com a empresa.

L’autor fa un treball original on combina la història i la tecnologia (webs, qrs, imatges, instagram, etc …) per a divulgar un moment de la història del seu poble.  

El guanyador del 17è premi Terenci Thos i Codina fou el treball Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII de l’alumne del Col·legi Maristes Valldemia de Mataró Bernat Llamas Vives essent-ne tutor el professor David Caravaca.

El treball parteix de l’interès de l’autor per les temàtiques enfocades a l’àmbit històric catastròfic, per l’interès que té per la consulta de fonts documentals relacionades amb la història i per la curiositat d’investigar si abans de la pandèmia de la COVID-19 n’hi hagué d’altres i per saber com van afrontar-les la població.

L’objectiu era saber si les malalties arriben de cop o bé hi ha precedents que fan que es puguin generalitzar convertint-les en epidèmies. El treball contextualitza els temes i subtemes de l’àmbit general al local i esdevé una radiografia del Maresme a l’Edat Moderna en relació al tema plantejat.

Inicialment fa una aproximació al desenvolupament científic i ens explica La Petita Edat de Gel del segle XVII i les afectacions meteorològiques que la mateixa va produir a Catalunya i al Maresme. Segueix amb un capítol sobre les guerres de l’època Moderna i analitza les crisis de subsistència, conreus, plagues i aliments que afecten a tota la població pagesa tant per temes meteorològics com a causa de les guerres, cosa que va suposar un augment de la pobresa i la misèria i l’afebliment de les defenses corporals davant l’atac de les malalties. Tot això ho exemplifica amb dades, cites de fets ocorreguts i informacions i anàlisis de com era l’economia de la comarca del Maresme.

A continuació analitza les pandèmies del Tifus, la Verola, la Lepra i la Pesta a nivell general i també al Maresme  i inclou cites de fets i documents de diferents poblacions (Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Mataró, Tordera, …).

Explica què eren les Juntes del Morbo i les morberies i com funcionaven a tot el Maresme, com era la medicina a l’edat moderna, tant la medicina oficial, i el personal sanitari, com la medicina popular i les dones sàvies. També parla del rol de la religió en relació a la possible cura de les malalties (advocacions a sants, relíquies, etc.)

Finalment dedica un capítol del seu treball a la Grip Espanyola de 1918 tot exemplificant-la amb informacions de caire local i amb documents de premsa.

Els dos treballs finalistes, que van rebre l’elogi del jurat, foren «Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022» de Fatima El Khanfouss, alumna de l’IES Thos I Codina de Mataró, del qual ha estat tutora la professora Núria Llibre. I l’alumna de l’Institut Miquel Biada de Mataró, Soukaina El Hmidi Khomssi, amb el treball «Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?» la tutora del qual ha estat la professora Imma Gutièrrez.

Una nova edició del Premi thos i codina de batxillerat

El proper dijous 3 de juny a dos quarts de set de la tarda es farà públic el veredicte del 17è premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat que excepcionalment agrupa treballs del curs 2019-2020 i 2020-2021 donada la suspensió de la convocatòria de l’any passat amb motiu de la COVID-19. L’acte es celebrarà amb accés restringit als finalistes en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (carrer Méndez Núñez s/n de Mataró). El premi el convoca aquesta institució juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró des de fa disset anys.

Enguany opten al premi quatre treballs finalistes:

  • Estratègia local. Una visió a l’horitzó de la ciutat de Mataró a través del seu Pla Estratègic 2022.
  • És possible crear un Escape Town basat en la història de la Vila de Malgrat de Mar?
  • Epidèmies al Maresme a l’època moderna. XVI-XVIII
  • Existeix el fracàs escolar, però… fracassen els alumnes o el sistema?

sales de cinema centenàries

Tertúlia d’Història núm. 490 (Mataró Ràdio: 28/1/2021)

Convidats: Arcadi Lluís Salom i Pep Alsina

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Oriol Agramunt,

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Tertúlia sobre les sales de cinema centenàries del Maresme. En parlem amb alguns dels seus protagonistes: l’Arcadi Lluís Salom, vinculat a la Sala Mozart de Calella i al Foment Mataroní de Mataró, i amb Pep Alsina, president d’honor del Centre Parroquial d’Argentona.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Els origens del catalanisme al Maresme

Tertúlia d’Història núm. 474 (Mataró Ràdio: 16/7/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: Com es forja el catalanisme al territori, els origens del catalanisme al Maresme és el tema de la tertúlia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Les rieres del Maresme. L’aigua viatgera.

Tertúlia d’Història núm. 472 (Mataró Ràdio: 11/6/2020)

Convidats: Joan Manuel Riera

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: parlarem amb Juan Manuel Riera, biòleg i director de l’Escola de Natura del Corredor, sobre els torrents i les rieres del Maresme. L’aigua viatgera!

 

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 54,4 Mb

Es convoca el 62è Premi Iluro de monografia històrica

La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.

Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.

En l’anterior edició el premi va quedar desert però el jurat va atorgar un accèssit a l’obra Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, de Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles que es presentarà en l’edició d’enguany.

L’Ajuntament de Cabrera s’afegeix al projecte «L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca»

En el ple del passat 21 de maig, l’ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar un «conveni de col·laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).»

El projecte vol posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca a partir de la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques i contempla actuacions sobre recursos singulars existents. Així mateix, es preveu la creació d’una plataforma digital per a la difusió dels productes turístics creats.

Més informació a Les muralles d’Ilturo

Els arxius històrics en temps de confinament

Tertúlia d’Història núm. 469 (Mataró Ràdio: 21/5/2020)

Convidats: Alexis Serrano

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  Primer programa de la represa de la temporada aturada amb motiu de la pandemia de la COVID-19. Programa enregistrat des de casa, dedicat a parlar de l’activitat dels arxius en temps de confinament. I ho fem amb el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 54,4 Mb

Torna la tertúlia d’història “El Racó” a Mataró Ràdio

Demà dijous de nou a deu del vespre tornarà a emetre’s la tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio El Racó. El programa però encara no serà en directe, en aquesta primera etapa del “retorn” el programa serà enregistrat des de “casa” ja que la situació de pandèmia encara no permet l’activitat presencial. Per aquest primer programa des del passat 12 de març, comptarem amb Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar dels arxius en l’actual situació de confinament.

El darrer programa emès en directe va ser el passat 12 de març que es va dedicar a la figura de Dolors Monserdà, la primera novel·lista catalana i precursora del feminisme. Com és habitual, el programa es podrà descarregar i/o escoltar a la carta des de la web de l‘entitat.