S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.
Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.
Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.
Documentació: Sandra Cabrespina
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: parlarem amb Juan Manuel Riera, biòleg i director de l’Escola de Natura del Corredor, sobre els torrents i les rieres del Maresme. L’aigua viatgera!
La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.
Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.
En el ple del passat 21 de maig, l’ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar un «conveni de col·laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).»
El projecte vol posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca a partir de la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques i contempla actuacions sobre recursos singulars existents. Així mateix, es preveu la creació d’una plataforma digital per a la difusió dels productes turístics creats.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina
Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Primer programa de la represa de la temporada aturada amb motiu de la pandemia de la COVID-19. Programa enregistrat des de casa, dedicat a parlar de l’activitat dels arxius en temps de confinament. I ho fem amb el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Demà dijous de nou a deu del vespre tornarà a emetre’s la tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio El Racó. El programa però encara no serà en directe, en aquesta primera etapa del “retorn” el programa serà enregistrat des de “casa” ja que la situació de pandèmia encara no permet l’activitat presencial. Per aquest primer programa des del passat 12 de març, comptarem amb Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar dels arxius en l’actual situació de confinament.
El darrer programa emès en directe va ser el passat 12 de març que es va dedicar a la figura de Dolors Monserdà, la primera novel·lista catalana i precursora del feminisme. Com és habitual, el programa es podrà descarregar i/o escoltar a la carta des de la web de l‘entitat.
Joan Francesc Clariana ens comenta el llibre Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. El llibre ha anat a càrrec d’Imma Bassols i Fernández, Daniel Daví i Salvanyà, Josep Oriol Font i Cot, Robert Lleonart i Casadevall i Toni Lou i Martínez. El llibre recull una amplia informació sobre el patrimoni megalític amb aportacions de les últimes descobertes realitzades a partir del projecte de recerca que de fa anys duen a terme els autors. Amb abundant informació gràfica com ara planimetries i topografies dels jaciments, mapes de situació i fotografies tant antigues com recents el llibre és una gran aportació a la recerca i la divulgació de la prehistòria al Maresme i al Baix Vallès.
Joan Francesc Clariana ens comenta el darrer número de la revista d’arqueologia del Museu de Mataró Laietania. Aquest número conté les actes del Primer Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat l’any 2018. Aquesta és una edició conjunta entre la Direcció de Cultura i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, organitzador del simposi.
El Simposi es va celebrar a la cella vinària de Teià amb l’objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental.
Convidats: Xavier Mas, Sergi Alcalde i Francesc Rodríguez
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gómez.
Documentació: Núria Gómez
Tècnic: Carles Capella
Descripció: parlem amb els membres del Centre d’Estudis Canetencs per parlar de la fabrica Isidre Jover i Cia, un edifici de Domènec i Montaner, i de quan a Canet es feien els millors mitjons del pais.
