El jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona (Mataró)

Tertúlia d’Història núm. 560 (16/03/2023)

Convidats: Joaquim Garcia, Robert Lleonart i Maria Majó.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: J. F. Clariana.

Descripció: parlem de les troballes arqueològiques al jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona, de la seva rellevància i del perquè s’han de conservar en el seu lloc. Ens acompanyaran el Dr. Joaquim Garcia Rosselló, fins fa poc arqueòleg municipal de Mataró, Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història i Maria Majó de l’Associació Veïnal de Rocafonda.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Adherir-se al manifest en defensa de Ca la Madrona

Descarregar, signar i enviar a:Baixa

o fer-lo arribar a la seu de qualsevol de les tres entitats promotores:

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró; Grup d’Història del Casal de Mataró; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

MÉS INFORMACIÓ AQUÍ

Vegeu l’entrevista de divendres 17 a Maria Majó i Joaquim Garcia a Mataró Ràdio:

Manifest per preservar els vestigis arqueològics apareguts al jaciment de Ca la Madrona

El Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, promouen el Manifest per a la protecció, conservació en el seu lloc i declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Al document, que ha estat adreçat a l’Ajuntament de Mataró, amb data 12 de març ja s’hi han adherit disset entitats i associacions i seixanta persones a títol individual de Mataró, el Maresme i Catalunya, i properament es preveu poder comptar amb la confirmació formal de noves adhesions. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania.

La intervenció arqueològica al jaciment de Ca la Madrona a Vallveric, avui polígon industrial Mata-Rocafonda, ha posat al descobert estructures i paraments corresponents a les restes d’un establiment productiu d’època romana a més d’un possible edifici d’ús cultual d’època visigòtica, part d’un carrer i una extensa necròpolis. La importància i singularitat dels vestigis el converteixen en un bé patrimonial de la ciutat que no es pot deixar perdre i afegir-lo a la llarga llista de pèrdues que acumula Mataró.

Per aquests motius les entitats impulsores demanen la conservació en el seu lloc i la declaració del jaciment arqueològic de Ca la Madrona com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Es poden formalitzar noves adhesions descarregant el pdf del manifest

Descarregueu el manifest en aquest enllaçBaixa

Un cop descarregat podeu signar-lo digitalment o podeu imprimir-lo i signar-lo manualment indicant núm. del DNI. Després l’heu de fer arribar a qualsevol de les tres entitats promotores o més fàcilment a l’adreça de correu:

Entitats i associacions adherides a data 12 de març

Amics de la Ciutat de Mataró

Associació Cultural Llibre Viu (Mataró)

Associació Vidre Bufat de Mataró

Candidatura d’Unitat Popular

Centre d’Estudis Argentonins

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró

Centre d’Estudis Canetencs

Club d’Opinió Jaume Llavina (Mataró)

Fundació Burriac (Cabrera de Mar)

Grup d’Història del Casal de Mataró

Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró

Grup d’Historiadors Jaume Compte (Mataró)

Institut de Cultura Mediterrània (Perpinyà)

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu Arxiu de Vilassar

Museu Comunitari de Cabrils (Comca)

Societat Catalana d’Arqueologia (Barcelona)

25 anys del monument “Laia l’Arquera” de Josep Maria Rovira-Brull

Tertúlia d’Història núm. 559 (9/03/2023)

Convidats: Josep M. Rovira i Juan i Alex Valls Solé.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació: J. F. Clariana i M. T. Diví.

Descripció: parlem del monument “Laia l’Arquera” i Josep Maria Rovira-Brull, amb motiu de l’exposició del 25è aniversari. Ho fem amb Josep Maria Rovira, fill de l’autor i amb Alex Valls dissenyador de l’exposició.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Més informació a la web Rovira-Brull

S’inaugura el monument a Salvador Espriu obra de Manuel Cusachs

Dissabte 25 s’ha inaugurat el Monument a Salvador Espriu a partir de l’escultura El Curs de la Vida de l’escultor mataroní Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 18 d’agost de 1933 – 14 de febrer de 2019).

El projecte va néixer de la relació entre l’escultor i el poeta quan l’estiu de 1979 Manuel Cusachs i Salvador Espriu van passar llargues hores parlant de l’obra del poeta. D’aquelles converses, l’escultor mataroní va treballar fins al 1989 una sèrie de 33 peces de bronze inspirades en l’obra més emblemàtica del poeta, El caminant i el mur.   Espriu havia deixat dit a Cusachs que si mai se’l recordés hi fos present l’escultura que interpreta “El Curs de la Vida”, basada en el poema del mateix títol del primer epígraf “Les ombres, el riu, el somni perdut” d’ El Caminant i el Mur.

El projecte es presentà l’any 2015 a Arenys de Mar però finalment ha estat a Mataró on s’ha fet realitat. Tal com volia Manuel Cusachs, el monument se situa vora el mar, al final del Passeig del Callao, a tocar de la riera de Sant Simó. L’escultura en bronze “El curs de la vida”, representa el mateix poeta, i el seu retrat, i la significació literària del camí de la vida.

En el monument hi ha gravats versos de dos poemes de Salvador Espriu. En un dels quatre blocs de pedra de la peanya hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia 24 de Llibre de Sinera, que diuen:

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra…

Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats uns versos del poema 5 del llibre Cementiri de Sinera que diuen:

Pels portals de Sinera

passo captant engrunes

de vells records. 

El monument, que ha fet realitat l’Ajuntament de Mataró, i del qual Cusachs n’havia deixat feta la maqueta, els dibuixos i el guix, va prendre embranzida després que diferents entitats de la ciutat i personalitats del món de la cultura, la política i altres àmbits expressessin la demanda de la materialització

del monument a Salvador Espriu i, en definitiva, l’homenatge ciutadà a l’escultor Manuel Cusachs.  

El Grup d’Història del Casal, com una de les entitats que en el seu moment van recolzar aquesta iniciativa felicitem a l’Ajuntament de Mataró i a la família de Manuel Cusachs i a l’empresa Cabré Junqueras que s’hi ha implicat econòmicament.

Amb aquesta obra, Mataró enriqueix notablement el patrimoni artístic públic de la ciutat. Enhorabona!

Mataró recorda els exiliats i els deportats pel nazisme

(Fotografia: E.M. Llovet)

El Dia Nacional de l’Exili i la Deportació rememora els episodis dels primers dies de febrer de 1939, quan les autoritats democràtiques republicanes, junt amb gairebé  500.000 persones, entres civils i soldats, van emprendre el camí de la retirada, el camí del Nord, per travessar la ratlla frontera per diversos punts del Pirineu, fugint del terror que imposaven els militars insurrectes a tots els territoris que ocupaven. Confinats en camps de concentració precaris van haver de sobreviure en unes condicions pèssimes. Molts van retornar i van patir la repressió implacable de la Dictadura, però una part significativa ja no va tornar mai més a casa seva. Alguns s’exiliaren a l’Amèrica Llatina, uns pocs a la Unió Soviètica i la majoria restaren a França on hagueren de fer front a l’ocupació i al terror nazi, fins al punt que alguns van ser deportats a camps nazis.

El Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup d’Història del Casal i el Grup de Recerca de la Memòria Històrica organitzen, des de ja fa 6 anys, un acte en motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, centrat en els anys de la Dictadura franquista, amb l’objectiu de generar consciència davant dels exilis i els desplaçaments forçosos de població que s’estan produint actualment, a Catalunya i arreu del món.

Enguany s’han recordat amb una breu glossa a càrrec de familiars dos mataronins: el tenor Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900 – Buenos Aires 1969) i el reporter fotogràfic i cineasta Joaquim Soler i Moreu (Mataró 1895 – Barcelona 1974).

Vegeu la glossa a càrrec de Gener Salicrú i Soler en aquest video de M. T. Diví:

El Centre de Documentació Històrica de Cerdanyola

Tertúlia d’Història núm. 554 (2/02/2023)

Convidats: Teresa Ventura Bellvehí.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuixans i Jaume Vellvehi.

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: parlem del Centre de Documentació Històrica de Cerdanyola i de l’exposició Fotografies d’abans i d’ara.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

Un any mes el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró organitzen el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró que comptarà amb l’acompanyament musical de Sa Trumfa des Godai. Enguany l’acte se celebrarà el mateix dia 5 de febrer, diumenge, coincidint amb el mateix dia de 1939, que els màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República van creuar la frontera cap a l’exili.  La ruta començarà a les 12 del migdia a la pineda del Passeig del Callao i l’acte final serà al Monument al Camí del Nord.

Joan Peiró, vidrier

Tertúlia d’Història núm. 547 (24/11/2022)

Convidat: Víctor Ligos Hernando

Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehi.

Documentació: Joan Francesc Clariana i M. Teresa Diví

Descripció: amb motiu de l’Any Internacional del Vidre i del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró, parlem de Joan Peiró i la seva vinculació a l’ofici vidrier i al cooperativisme.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

14 COL·LOQUI: DE LA RENAIXENÇA AL CATALANISME POLÍTIC AL MARESME/2 ELIES ROGENT I AMAT

Tertúlia d’Història núm. 546 (17/11/2022)

Convidats: Agàpit Borràs i Plana

Presenten: Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí i M. Teresa Diví

Documentació: Jaume Vellvehí

Descripció: Seguint amb la roda de tertúlies que tractaran algunes de les ponències i comunicacions presentades al 14è Col·loqui Història a Debat, que es publicaran en el proper número de Felibrejada, en la tertúlia d’avui parlarem de la ponència d’Elies Rogent i Amat i de la proposta pedagògica de l’Eix Rogent-Gaudí que permet veure la riquesa del patrimoni arquitectònic mataroní.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Acaba el 14è Col·loqui Història a Debat: De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme

Divendres 4 i dissabte 5 es va celebrar en la sala 1C de la Presó de Mataró el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany duia com eix temàtic el títol De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany, que s’emmarcava en el 125è aniversari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll promogut pel Grup d’Història del Casal, comptava amb el suport de l’Ajuntament de Mataró.

La sessió inaugural va anar a càrrec dels arquitectes Agàpit Borràs i Plana i Mariona Gallifa Rosanas que van parlar de L’Eix Rogent-Gaudí. Després de glossar la figura de l’arquitecte de la Presó de Mataró i de la restauració del monestir de Ripoll, Elies Rogent i Amat, van presentar la proposta pedagògica de l’itinerari Eix Rogent -Gaudí que en el trajecte que uneix els dos edificis emblemàtics dels dos arquitectes permet fer un recorregut per la història arquitectònica de la ciutat de Mataró.

L’endemà dissabte el col·loqui es va reprendre amb la intervenció de Jaume Vellvehí que va situar el Maresme en el context del moviment de la Renaixença com a preludi al catalanisme polític. Amb el títol La Renaixença al Maresme. La difusió territorial de l’ideari del catalanisme, va anar desgranant els protagonistes de la Renaixença a la comarca i les plataformes de difusió ideològica que conduirien, al tombant de segle a l’eclosió del catalanisme com a moviment polític.

Tot seguit, Carles Saiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, de Canet de Mar, i Esteve Mach i Bosch, expresident de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch, van parlar de dues de les figures cabdals protagonistes del catalanisme polític vinculades al Maresme. Saiz va parlar de la trajectòria política de Lluís Domènech i Montaner, vinculat a Canet de Mar i màxim artífex de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; mentre que Esteve Mach feu el mateix amb Puig i Cadafalch i la seva actuació al capdavant de la Mancomunitat. El contrast de les dues figures, coincidents en molts aspectes de les seves trajectòries i alhora confrontades personalment, va arrodonir el recorregut proposat en el Col·loqui de veure el pas del catalanisme cultural de la Renaixença cap al catalanisme polític culminat en l’obra de la Mancomunitat.

Finalment, el Cor Madrigalista de Mataró, va tancar musicalment el Col·loqui, interpretant algunes peces que representaven la banda sonora de l’època. El Cor Madrigalista va participar el 1997 en els actes de reproducció de l’Estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll i enguany ha volgut contribuir a la celebració dels 25 anys d’aquell retorn a Ripoll de l’estendard de 1893 destruït el 1936.

El pati de la Presó de Mataró s’omplí de música i fou l’escenari ideal per a la cloenda del 14è Col·loqui i el 125è aniversari de la mort d’Elies Rogent.

Fotografies: E. Llovet i M.T. Diví