Arxiu d'etiquetes: Mataró

cent anys de natació esportiva a mataró

Tertúlia d’Història núm. 480 (Mataró Ràdio: 15/10/2020)

Convidats: Joan Gros

Presenten:  Núria Gómez,  Maria Asmarat, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt,

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem del centenari del Club Natació Mataró amb el seu president, Joan Gros.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 44,45minuts 41,7 Mb

Músics Mataronins

Tertúlia d’Història núm. 478 (Mataró Ràdio: 1/10/2020)

Convidats: Miquel López

Presenten:  Núria Gómez,  Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem amb el musicòleg Miquel Lopez de la seva feina de catalogació i estudi de partitures per a banda d’autors mataronins i per descobrir els autors que han passat per les Bandes de Música Mataronines d’Agustí Coll i Agulló a Josep Llorà i Casademunt.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 52.9 Mb

la història de l’hospital de mataró. Un nou llibre

El passat 23 de juliol , data de la diada de Sant Jordi traslladada pel confinament per la pandèmia, va veure la llum el llibre de Manuel Cusachs i Corredor Història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena (Mataró 1644-1998). Es tracta d’un voluminós llibre de 383 pàgines que repassa de forma detallada, la història de la institució mataronina nascuda el 1644. És un recorregut que ens porta des dels precedents del primer hospital del segle XVI i la fundació de l’hospital al segle XVII a partir del testament de mossèn Jaume Sala, fins a la constitució de l’hospital modern i el Consorci Sanitari del Maresme el 1998.

Per aquestes planes assistim a la trajectòria de la institució i a la quotidianitat de la vida dels mataronins de cada època i les seves lluites per superar les dificultats plantejades per una sanitat precària vinculada a la beneficència. Episodis de tot tipus com la Guerra del Francès, el setge del general Prim, les carlinades, les epidèmies, la Guerra Civil, el franquisme o la precarietat econòmica que empeny, al segle XIX, a cercar recursos amb activitats com el joc, el teatre i els espectacles. I s’hi tracten metges, com la nissaga dels Viladevall o les innovacions mèdiques i tècniques, per exemple. El treball de Cusachs esdevé una veritable radiografia de la institució sanitària mataronina i, com diu a la coberta, són “Tres segles i mig cuidant els pobres, sans i malalts, militars i expòsits que va experimentar una metamorfosi a mitjans del segle XX, que el situà a l’avantguarda dels hospitals comarcals de Catalunya.”

Mor l’arqueòleg i activista Jaume Lladó i Font

S’ha mort l’argentoní Jaume Lladó i Font als noranta set anys. Activista cultural en els camps de l’arqueologia, l’art i la cultura catalana, Jaume Lladó s’exilià a Perpinyà l’any 1958 on fixà la residència. La seva vinculació a Mataró fou intensa als anys 40 i 50 col·laborant amb Marià Ribas, Esteve Albert, Lluí Ferrer i Clariana, o els germans Arenas. Fou deixeble de Bosch i Gimpera, Serra i Ràfols o Puig i Cadafalch. Fou impulsor de nombroses iniciatives tan a Mataró amb la revista Museu, per exemple, com al Rosselló. A l’exili va formar part del Consell Nacional de Catalunya amb Josep M. Batista i Roca i paral·lelament començà l’activitat d’estudi i preservació del patrimoni: impulsor i col·laborador d’entitats de recerca i salvaguarda, com ara el Grup Artístic Pyrene fundat a Elna amb Esteve Albert el 1959, el Centre d’Etudes et Recherches Catalanes des Archives (1960) o l’Association pour la Sauvagarde du Patrimoine Artistique Roussillonnais (1965). I, en el camp de la llengua, va col·laborar amb el Centre d’Animation en Langues de Brussel·les. L’any 2017 el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró va retre-li un homenatge i es publicà el seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.

Lladó encara tornà a Mataró el març de l’any passat per a presentar el seu darrer llibre El castell reial de Perpinyà.

Jaume Lladó a la vil.la romana de Torre Llauder durant la seva visita a Mataró el 2017

Pompeu Fabra i Mataró (en record d’Anna Comas)

Tertúlia d’Història núm. 408 (Mataró Ràdio: 9/7/2020)

Convidats: Anna Comas i Valls

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt, Sandra Cabrespina i Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Recuperem la tertúlia emesa el 18 d’abril de 2018 amb Anna Comas i Valls, que ens va deixar el passat dia 3 de juliol. En la tertúlia vam parlar de Pompeu Fabra i Mataró, tema que havia estat objecte de les seves recerques.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Ens ha deixat Anna Comas i Valls

El passat divendres 3 de juliol va morir sobtadament Anna Comas i Valls. Militant històrica del PSC de Mataró, havia estat regidora entre 1983 i 1997. En deixar la política activa tornà a exercir la docència. Vinculada a Òmnium Cultural, va destacar com a professora de català. Defensora de la llengua catalana i apassionada de la cultura i de la ciutat, s’interessà per la història i la filologia resultant-ne articles en diferents publicacions. Entre els seus treballs cal esmentar la seva contribució a les relacions de Pompeu Fabra i Mataró.

El Grup d’Història del Casal havíem comptat amb la seva complicitat i suport col·laborant amb articles i participant més d’un cop en la tertúlia radiofònica a MataróAudiovisual El Racó.

Sense cap dubte és una pèrdua irreparable per a Mataró i per a la cultura.

Fotografia: Anna Comas en el programa el Racó del Grup d’Història del Casal del 18/08/2018 (Autora: M. Asmarat)

La cultura a Mataró durant la Postguerra (1939-1951)

Tertúlia d’Història núm. 473 (Mataró Ràdio: 18/6/2020)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Sandra Cabrespina.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: parlem d’agents culturals, entitats, activitats, resistencialisme, d’una cultura que passa de la supervivència al resistencialisme cultural al Mataró de la postguerra.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50 minuts 50,4 Mb

Es convoca el 62è Premi Iluro de monografia històrica

La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.

Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.

En l’anterior edició el premi va quedar desert però el jurat va atorgar un accèssit a l’obra Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, de Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles que es presentarà en l’edició d’enguany.

Jordi Arenas i el món de l’arqueologia

Tertúlia d’Història núm. 467 (Mataró Ràdio: 27/2/2020)

Convidats: Joan Francesc Clariana, Joan Turà i Robert Lleonart

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Enguany a Mataró es celebra l’any Jordi Arenas amb motiu del centenari del seu naixement i avui parlem d’un dels vessants de l’artista mataroní, la seva vinculació a l’arqueologia.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Ciclisme a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 466 (Mataró Ràdio: 20/2/2020)

Convidats: Josep Puig-Pla i Santi Carreras

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Marta Gómez, Sandra Cabrespina

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem dels origens de l’afició al ciclisme a Mataró, del velòdrom i de l’evolució d’aquest esport a la ciutat.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb