Arxiu d'etiquetes: Mataró

La vocalia de dones de Rocafonda

Tertúlia d’Història núm. 140 (Mataró Ràdio: 3/06/2010)

Convidats: Antonia Rodriguez, Cristina Sarrà, Pilar Zarza i Mayra Yuste

Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  L’any 1999 apareix la primera vocalia de dones de Mataró, concretament al Barri de Rocafonda, l’any 2005 la del Pla d’en Boet i al 2007 la de Vista Alegre. L’any 2007 es va enregistrar un CD amb música de diferents països cantada per dones. Es una bona proposta per integra i difondre la cultura musical d’altres llocs. En el programa es va parlar de les seves activitats i objectius com a entitat..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Els museus i els centres d’estudi local

Tertúlia d’Història núm. 218 (Mataró Ràdio: 11/10/2012)

Convidades: Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de Santa Maria, Carles Marfà, director del Museu de Mataró, i Joan Francesc Clariana, representant del Grup d’Història del Casal de Mataró

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Enguany commemorem el 50è aniversari del descobriment de la vil·la romana de Torre Llauder, i també s’estan promovent actes d’homenatge i reconeixement a l’il·lustre arqueòleg Marià Ribas i Bertran. El mig segle de la descoberta de Torre Llauder va ser una iniciativa promoguda per l’IMAC i el Museu de Mataró, amb la col·laboració d’una comissió ciutadana formada per entitats culturals mataronines, com el Museu-Arxiu de Santa Maria i el Grup d’Història del Casal així com la família de Marià Ribas. Doncs bé, en aquest marc s’ha previst un Cicle de xerrades amb el títol: “El patrimoni arqueològic a Mataró. Perspectiva històrica i reflexions de futur”. I la primera d’aquestes xerrades és la tertúlia d’avui i hi parlarem d’Els museus i els centres d’estudi local.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 58 minuts 54,4 Mb

Torre Llauder, 50 anys

Tertúlia d’Història núm. 207 (Mataró Ràdio: 24/05/2012)

Convidats: Joaquim Garcia i Carme Puerta

Presenten:  Sandra Cabrespina, Joan Francesc Clariana i Núria Gómez.

Documentació: Joan Francesc Clariana

Tècnic: Carles Capella

Descripció: Al programa d’avui parlarem de Torre Llauder amb en Joaquim Garcia l’arqueòleg municipal responsable de l’Àrea d’Arqueologia de l’Institut Municipal de Cultura de Mataró i la Dra. Carme Puerta, directora de les actuals excavacions arqueològiques.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Exposició Art i guerra

Tertúlia d’Història núm. 137 (Mataró Ràdio: 13/05/2010)

Convidats: Assumpta Montellà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Assumpta Montellà ens parla de lexposició “Art i Guerra” del Centre d’Art Ca l’Arenas del Museu Municipal de Mataró. L’exposició commemora el 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil espanyola, tracta de la destrucció, l’espoli i la salvaguarda del patrimoni historicoartístic i monumental durant el conflicte en què sovint s’enfrontaren els valors artístics amb els valors ideològics. Centra l’atenció, especialment, en el fets esdevinguts a Mataró i, sobretot, en el paper determinant dels que en foren testimonis i defensaren el patrimoni, contribuint amb els seus esforços a la seva salvaguarda i a la formació de part de la col·lecció del Museu de Mataró: l’anomenada “creu roja de l’art”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

L’ofici de lleter

Tertúlia d’Història núm. 173(Mataró Ràdio: 26/5/2011)

Convidats: Joan Bassas

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Abans a Mataró com a altres ciutats es podia comprar llet fresca a dojo a les lleteries. Aquests establiments tenien vaques a la ciutat i la gent podia comprar llet fresca. El programa recorda aquest tipus d’ofici i analitza la seva forma de vida i de treball.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

iluro ciutat romana

Tertúlia d’Història núm. 7 (Mataró Ràdio: 2/11/2006)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina,

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem d’Iluro i d’arqueologia de l’antiga ciutat romana de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Llibres recomanats

  • Estudis locals

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc:

Iluro ciutat romana, Grup d’Història del Casal, Mataró (1994)·

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc – PREVOSTI I MONCLUS, Marta:

Torre Llauder. Mataró Vil.la romana. Museu Comarcal-Generalitat de Catalunya, (1988).

DD.AA:

Iluro una ciutat per descobrir. Patronat Municipal Cultura, (1999).

L’Onze de setembre de 1714

Tertúlia d’Història núm. 1 (Mataró Ràdio: 14/9/2006)

Convidats: Joan Giménez Blasco

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de l’onze de setembre de 1714 a Mataró i el Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 55,31 minuts (52,2Mb)

Llibres recomanats

VERGÉS, Oriol:

Dels telers als canons (1690-1714). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, (1990).

Ficció

BOSCH, Alfred:

1714, Set de rei. Columna (2002).

1714, Sota la pell del diable. Columna (2002).

1714, Toc de vespres. Columna (2002).

GARCIA ESPUCHE, Albert:

El inventario. Muchnik Editores, (2002) . 

Les associacions de veïns. Veus de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 115 (Mataró Ràdio: 29/10/2009)

Convidats: Xavier Amat i Cosme Varela

Presenten:  Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Mataró i president de l’Associació de Veïns de Peramàs ? Esmandies. I en Xavier Amat, és periodista “free-lance” que col·labora en diverses publicacions, com Capgròs, Descobrir Catalunya, o el suplement d’economia de l’Avui ‘B30’. Va treballar vuit anys com a tècnic a la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, i ha escrit el llibre ‘Veus de Mataró’. Aquest llibre i el seu contingut van ser el centre d’interès del programa.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

La Coca de Mataró

Fitxa núm. 1

segle XV

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: article revisat del publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any I, núm. 1. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1994.

Claus: exvot mariner, nautica, medieval, Coca, Sant Simó, Mataró, Calella

Tema: Ex-vot mariner considerat dels més antics d’Europa i només superat en antigor per alguns models de barca del Nil.

Datació: Construit al segle XV probablement el 1450.

Localització: Es trobava a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d’antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es subhastà en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d’un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Museu Marítim de Rotterdam. Actualment es conserva en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Il·lustració: Fotografia de la reproducció de l’exvot de Sant Simó, que es conserva al Museu Marítim de Barcelona.

Descripció: L’exvot mesura 123 cm d’eslora i uns 45 cm de màniga.

Comentari: Segons alguns autors, la “Coca” procediria de Calella lloc des d’on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s’ha vingut identificant com les “coques” nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l’hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII.

Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l’entorn de si el vaixell fou d’un sol pal originàriament, o si n’arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d’un estudi acurat de l’exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l’acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.

BIBLIOGRAFIA:

  • LANDSTROM, Bjorn: El Buque.
  • NOÈ i PEDRAGOSA, Joan: “La nau de Mataró”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 32, pàg. 37-42, Mataró, 1988.
  • SJOERD DE MEER: “La nau de Mataró: model d’embarcació medieval “a Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV [Museu d’Història de Catalunya ; Museu Marítim de Barcelona , Barcelona, 18 de mayo – 27 de septiembre de 2004], Madrid, 2004, pàg. 572-579.
  • WINTER, Heinrich: La nau catalana de 1450.