Arxiu d'etiquetes: Mataró

L’ofici de lleter

Tertúlia d’Història núm. 173(Mataró Ràdio: 26/5/2011)

Convidats: Joan Bassas

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina.

Documentació: Sandra Cabrespina

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Abans a Mataró com a altres ciutats es podia comprar llet fresca a dojo a les lleteries. Aquests establiments tenien vaques a la ciutat i la gent podia comprar llet fresca. El programa recorda aquest tipus d’ofici i analitza la seva forma de vida i de treball.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

iluro ciutat romana

Tertúlia d’Història núm. 7 (Mataró Ràdio: 2/11/2006)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina,

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem d’Iluro i d’arqueologia de l’antiga ciutat romana de Mataró.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

Llibres recomanats

  • Estudis locals

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc:

Iluro ciutat romana, Grup d’Història del Casal, Mataró (1994)·

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc – PREVOSTI I MONCLUS, Marta:

Torre Llauder. Mataró Vil.la romana. Museu Comarcal-Generalitat de Catalunya, (1988).

DD.AA:

Iluro una ciutat per descobrir. Patronat Municipal Cultura, (1999).

L’Onze de setembre de 1714

Tertúlia d’Història núm. 1 (Mataró Ràdio: 14/9/2006)

Convidats: Joan Giménez Blasco

Presenten:  Joaquim Graupera, Jaume Vellvehí i Sandra Cabrespina.

Documentació: Equip del programa

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlem de l’onze de setembre de 1714 a Mataró i el Maresme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 55,31 minuts (52,2Mb)

Llibres recomanats

VERGÉS, Oriol:

Dels telers als canons (1690-1714). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, (1990).

Ficció

BOSCH, Alfred:

1714, Set de rei. Columna (2002).

1714, Sota la pell del diable. Columna (2002).

1714, Toc de vespres. Columna (2002).

GARCIA ESPUCHE, Albert:

El inventario. Muchnik Editores, (2002) . 

Les associacions de veïns. Veus de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 115 (Mataró Ràdio: 29/10/2009)

Convidats: Xavier Amat i Cosme Varela

Presenten:  Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Núria Gómez

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Mataró i president de l’Associació de Veïns de Peramàs ? Esmandies. I en Xavier Amat, és periodista “free-lance” que col·labora en diverses publicacions, com Capgròs, Descobrir Catalunya, o el suplement d’economia de l’Avui ‘B30’. Va treballar vuit anys com a tècnic a la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró, i ha escrit el llibre ‘Veus de Mataró’. Aquest llibre i el seu contingut van ser el centre d’interès del programa.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (47,2 Mb)

La Coca de Mataró

Fitxa núm. 1

segle XV

Autor de la fitxa: Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a: article revisat del publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any I, núm. 1. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1994.

Claus: exvot mariner, nautica, medieval, Coca, Sant Simó, Mataró, Calella

Tema: Ex-vot mariner considerat dels més antics d’Europa i només superat en antigor per alguns models de barca del Nil.

Datació: Construit al segle XV probablement el 1450.

Localització: Es trobava a l’ermita de Sant Simó de Mataró, on va romandre fins el 1920 quan aparegué al mercat d’antiguitats de Munic. Poc després, el 1929, es subhastà en els Estats Units i fou adquirit per un antiquari alemany que el va fer arribar a les mans d’un reconegut milionari holandès qui, finalment, el deixà en dipòsit al Museu Marítim de Rotterdam. Actualment es conserva en dipòsit al Maritime Museum Prins Hendrik de Rotterdam.

Il·lustració: Fotografia de la reproducció de l’exvot de Sant Simó, que es conserva al Museu Marítim de Barcelona.

Descripció: L’exvot mesura 123 cm d’eslora i uns 45 cm de màniga.

Comentari: Segons alguns autors, la “Coca” procediria de Calella lloc des d’on per causes desconegudes aniria a parar a Mataró. Representa una gran nau comercial que s’ha vingut identificant com les “coques” nòrdiques. Aquest tipus de vaixell era emprat en tasques comercials per anglesos i normands en el període que abraça els segles XII i principis del XIV, moment en què es substituí per un nou model: l’hulk. Documentalment, hi ha constància de coques nòrdiques a la Mediterrània en documents del segle XIII.

Un dels motius que ha encetat més polèmica ha estat la seva arboradura. Les diverses opinions a l’entorn de si el vaixell fou d’un sol pal originàriament, o si n’arborà dos, major i messana, i fins i tot tres si és que tenia trinquet, no han pogut concretar-se en un sentit o en un altre. El primer autor que va publicar el resultat d’un estudi acurat de l’exvot fou Culver, que ho féu quan la Coca encara arborava els tres pals. Ell mateix apuntà la possibilitat de què el seu constructor ho fes amb només un pal central donat que els altres dos eren més rústecs i no semblaven construïts per les mateixes mans. Amb tot però, altres autors com Nouhuys, Winter o Landstrom defensen posicions que van des dels tres pals fins a la més generalitzada de major i messana. Abans de què la Coca passés a mans de l’acabalat holandès, se li van desmuntar els dos pals de proa i popa deixant-li només el central, aspecte amb el qual es conserva fins avui.

BIBLIOGRAFIA:

  • LANDSTROM, Bjorn: El Buque.
  • NOÈ i PEDRAGOSA, Joan: “La nau de Mataró”, a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 32, pàg. 37-42, Mataró, 1988.
  • SJOERD DE MEER: “La nau de Mataró: model d’embarcació medieval “a Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV [Museu d’Història de Catalunya ; Museu Marítim de Barcelona , Barcelona, 18 de mayo – 27 de septiembre de 2004], Madrid, 2004, pàg. 572-579.
  • WINTER, Heinrich: La nau catalana de 1450.