Arxiu d'etiquetes: medieval

Un treball sobre un document del s. XVI i un altre sobre Cerdanyola, premiats al Thos i Codina 2023

Tertúlia d’Història núm. 567 (18/05/2023)

Convidada: Iman Abbassi Tahiri i Javier Páez Jiménez.

Presenten: Joan Francesc Clariana, M. Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.

Documentació i coordinació: Jaume Vellvehí.

Descripció: Parlem del treball guanyador i d’un dels accèssits de la darrera edició del premi Thos i Codina de recerca de batxillerat que convoquem l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal. Els treballs són sobre temes ben diferents. El de la Iman tracta d’un document del segle XVI i, en canvi, el del Javier parla del barri de Cerdanyola. Això si tots dos estan relacionats amb la ciutat de Mataró.

Escolta’l a la carta o descarrega’l aquí

El jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona (Mataró)

Tertúlia d’Història núm. 560 (16/03/2023)

Convidats: Joaquim Garcia, Robert Lleonart i Maria Majó.

Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.

Documentació: J. F. Clariana.

Descripció: parlem de les troballes arqueològiques al jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona, de la seva rellevància i del perquè s’han de conservar en el seu lloc. Ens acompanyaran el Dr. Joaquim Garcia Rosselló, fins fa poc arqueòleg municipal de Mataró, Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història i Maria Majó de l’Associació Veïnal de Rocafonda.

Escolta’l a la carta o descarrega’l

Adherir-se al manifest en defensa de Ca la Madrona

o fer-lo arribar a la seu de qualsevol de les tres entitats promotores:

Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró; Grup d’Història del Casal de Mataró; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

MÉS INFORMACIÓ AQUÍ

Vegeu l’entrevista de divendres 17 a Maria Majó i Joaquim Garcia a Mataró Ràdio:

Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona

La conservació de les importants troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona a Mataró són motiu de preocupació per entitats i veïns. Segons s’ha comunicat, Maresme Circular té la ntenció de traslladar les restes arqueològiques, estructures i paraments inclosos, a un emplaçament, avui indeterminat, fruit d’un acord entre Maresme Circular, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquestes perspectives, el Grup d’Història del Casal de Mataró s’ha adreçat a l’ajuntament de la ciutat per expressar la necessitat de conservar íntegrament en el seu lloc les restes.

El jaciment, d’acord amb les dades arqueològiques obtingudes, ve a fer explicable el tram històric del pas del baix imperi romà a l’alta edat mitjana. Sabem que Mataró, en aquell moment històric, el seu topònim passà d’Alarona a Civitas Fracta. Les dades físiques fins ara no es tenien, pel que sembla que d’acord amb el que s’ha trobat s’explicaria aquest pas històric.

La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc. El trasllat de les restes a un altre indret, comportaria la seva desnaturalització.

D’altra banda, tot aprofitant l’avinentesa de la nova construcció, caldria que aquesta s’adaptés a les restes arqueològiques trobades, com s’ha fet en altres indrets de Mataró (p. ex.: Floristeria Fresia, botiga de La Confiança a la Plaça Xica, o el fragment de Cardo Maximus que es conserva al carrer Pujol). També seria molt convenient que en l’espai en qüestió es tingui present la possibilitat d’instal·lació d’elements informatius per tal que tothom pugui conèixer la importància del que s’ha trobat.

A més, la conservació en el seu lloc és una oportunitat d’enriquiment patrimonial i de projecció del veïnat de Rocafonda. La ciutat de Mataró no es pot permetre perdre unes restes tan significatives.

El castell de Burriac en 3D

El passat dimarts, 21 de juny, es va presentar a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac realitzada per Josep M. Rovira, membre del Grup d’Història del Casal. L’acte fou conduit per Joaquim Fernàndez de l’Associació Mataró Cultural, entitat organitzadora. Va intervenir tot seguit Joan Francesc Clariana en nom del Grup d’Història del Casal, que presentà el conferenciant i el projecte web Cabrera de Mar Arqueologia i Patrimoni i la col·lecció de llibres Patrimoni de la Vall de Cabrera de Mar en 3D que l’entitat impulsa i hi participa. Rovira va fer un recorregut virtual pel castell a través d’imatges web i recreacions 3D així com a través de videos de la reconstrucció en tres dimensions del castell de Burriac.

La conferència, que comptà amb força participació forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

En ruta pels castells de Catalunya: el castell de Burriac

Dimarts, 21 de juny, a 2/4 de 8 del vespre a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró (Carrer Nou, 29) es presentarà la reproducció en tres dimensions del castell de Burriac, que ens mostrarà  Josep M. Rovira i Juan, membre del Grup d’Història del Casal. L’activitat forma part de les activitats complementàries a l’exposició En ruta pels castells de Catalunya, que s’inaugurà, el passat 8 de juny, a la sala d’exposicions de la UEC-Mataró, al carrer Nou, número 29 i que organitza l’Associació Mataró Cultural.

Albert Geronès (Barcelona, 1951 – Mataró, 2021)  ideà el projecte de donar a conèixer una petita part de l’ampli patrimoni arquitectònic i històric de Catalunya. Des de l’Associació Mataró Cultural en col·laboració amb Foto Cine Mataró – UEC i el suport de Sant Lluc per l’Art, impulsen aquest projecte en record seu.

Catalunya és terra de castells. En són una prova les 799 fortaleses, monestirs, torres i cases fortificades escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. El que es presenta en l’exposició és només una mostra dels castells que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022)

L’historiador Joan Bou Illa (Tordera, 1949-2022) ens ha deixat aquest 4 de gener. Era membre del Grup d’Història del Casal i fou un dels promotors del Cercle d’Història de Tordera. Les seves recerques se centraven en la història, especialment l’Edat Mitjana, i el patrimoni cultural popular de Tordera. Amb el Grup d’Història havia participat en equips de projectes de recerca i n’havia publicat articles en publicacions especialitzades. Les Trobades d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme o les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval, que organitzàvem des del Grup d’Història del Casal en són una bona mostra. Amb Elena Serra, fou mereixedor en diverses ocasions del premi Sant Jordi de recerca local de Tordera. Treballs que foren publicats i dels quals recordem especialment El darrer cavaller de Jalpí (1997), amb pròleg de Josep M. Pons i Guri. Fou coautor amb Jaume Vellvehí dels llibres Molrà el gra. Molins de la baixa Tordera (2003) o Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera. El Maresme (2010). Precisament, un dels seus principals interessos al llarg dels anys fou l’estudi i recuperació del monestir de Roca Rossa, una recuperació que quan es produí sempre en va qüestionar el resultat.

L’amor per Tordera i per Catalunya, la passió per la cultura, la tradició popular i la història, el desig de mantenir viu allò que ens ha fet com som, l’arrel al territori i la cultura pròpia, han estat motors de la seva trajectòria, que hem tingut el privilegi de compartir.

sepulcres i aixovars funeraris

Tertúlia d’Història núm. 517 (2/12/2021)

Convidats: Rosa Martin i Joaquim Graupera.

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Sandra Cabrespina.

Documentacio: Sandra Cabrespina

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció: una visió de conjunt sobre el mon funerari medieval. Tan pel que fa a les restes arquitectòniques dels sepulcres medievals com també a les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

L’excursionisme científic i el coneixement de l’art medieval

Amb el títol “La contribució del Maresme a l’excursionisme científic català i al coneixement de l’art medieval” l’Arxiu Comarcal del Maresme i Maresme Medieval organitzen una jornada el proper 13 de novembre. L’acte compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Canetencs, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, L’Agrupació Científico Excursionista, Els Amics de Josep Puig i Cadafalch, el Centre d’Estudis Lluis Domènech i Muntaner, l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme.

Podeu descarregar-vos el programa clicant aquí

Els molins fariners de Dosrius i Canyamars

Tertúlia d’Història núm. 512 (14/10/2021)

Convidats: Jaume Vellvehí

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Jaume Vellvehí

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: parlem amb Jaume Vellvehí sobre els molins fariners de Dosrius i Canyamars, tema sobre el qual versà la conferència del passat 9 d’octubre a Dosrius amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni. Com era un molí? Com funcionava? Quins tipus n’hi ha? On eren i què en queda? Tots aquests dubtes i moltes més coses sobre els molins fariners, un patrimoni històric, arquitectònic, tècnic, antropològic, lingüístic i literari que cal posar en valor..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Els cavallers Canet

Tertúlia d’Història núm. 511 (30/9/2021)

Convidats: Sergi Alcalde

Presenten:  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat i Jaume Vellvehí.

Documentació:  Sandra Cabrespina

Tècnic:  Oriol Agramunt.

Descripció: Sergi Alcalde, del Centre d’Estudis Canetencs ens parla del seu treball  “La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar”.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).