Arxiu d'etiquetes: Memòria històrica

Taula rodona; Joan Peiró i Belis

El proper dimarts 8 de novembre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). L’acte comptarà amb la participació de l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo. Se celebrarà a les 7 del vespre.

La taula rodona és l’acte central a Mataró de l’homenatge a Joan Peiró en motiu dels 80 anys del seu afusellament.

Dues taules rodones com a actes centrals del 80 aniversari de la mort de Joan Peiró

El proper dimecres 26 d’octubre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Ciutadana Joan Peiró, organitzen una taula rodona a Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de la historiadora i especialista en moviment obrer, Teresa Abelló, l’historiador i autor d’una biografia de Joan Peiró, Miguel Garau, i Joan Safont, periodista i escriptor. La taula rodona se celebrarà el dia 26 d’octubre a les 19:00 h a les Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79, de Barcelona), el veïnat on va néixer Joan Peiró i Belis.

La segona taula rodona se celebrarà a Mataró el dimarts 8 de novembre també a les 19:00 h al Cafè de Mar (c/ Santa Rita,1 de Mataró). En aquesta ocasió hi participaran l’historiador i membre de la Fundació Salvador seguí, Emili Cortavitarte, la professora i historiadora Sònia Garangou, i l’historiador Jordi Albadalejo.

Diada d’homenatge a Joan Peiró

El 24 de juliol, ha sigut especial, al matí hem fet per primera vegada una activitat dedicada al públic infantil, una narració de contes que hem titulat “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” , una recopilació de contes basats en el cooperativisme, la solidaritat i la coherència de defensar les idees sense por, que ha portat a terme l’Esteve Guardiola del Buc de Llibres.

A la tarda s’ha fet una ofrena floral al cementiri dels Caputxins on reposa Peiró, la seva esposa i la seva filla Guillermina. A les 6 de la tarda s’han llançat les 8 salves en record dels 8 afusellats aquell 24 de juliol de 1942 a Paterna.

Al vespre, a les 21:00 h, s’ha fet una lectura dramatitzada de l’espectacle Peiró42. Es tracta d’una lectura en la qual s’ha intentat mantenir  el mateix ambient i banda sonora d’aquella producció escènica. Anirà a càrrec dels mateixos actors que van fer la representació original, en Jaume Ametller, Notxa; en David Pruna i la Izaskun Larrea que interpreta a Guillermina Peiró. A les 10 en punt s’ha il·luminat el monument i, per acabar, el músic Arnau Aymerich ha interpretat una cançó. L’acte l’ha tancat la família Peiró.

Homenatge a Joan Peiró, diumenge 24 de juliol. 80 anys de l’afusellament.

El proper 24 de juliol farà 80 anys que van assassinar el cenetista Joan Peiró i set companys sindicalistes més a Paterna al País Valencià. Per aquest motiu la Comissió ciutadana d’homenatge a Joan Peiró ha organitzat una sèrie d’actes per dignificar-lo i preservar el seu llegat que s’estendran els propers mesos.

Fa unes setmanes, al Cafè de Mar el cicle Feixisme/s II, s’ha dedicat al 80è aniversari, amb un seguit de presentacions de llibres i de pel·lícules relacionades amb la repressió franquista i la resistència al règim. El cicle es reprendrà al setembre (podeu consultar la programació en aquest enllaç).

Diumenge 24 de juliol

El centre de l’homenatge serà el proper diumenge 24 de juliol data del seu afusellament el 1942, amb diverses activitats al llarg del dia:

Matí: activitat infantil “Revolta! Els contes que Joan Peiró hauria explicat als seus nets” (Bar del Cafè Nou, 11h, a càrrec d’Esteve Guardiola del Buc de Llibres)

Tarda: Ofrena floral lliure a la tomba de Joan Peiró al Cementiri dels Caputxins (de 2/4 de 6 a 2/4 de 7. A les 18h, es tiraran 8 salves en honor als 8 afusellats a Paterna la tarda del 24 de juliol de 1942)

Vespre: lectura dramatitzada de Peiró42 al Pati del Cafè Nou a càrrec dels tres actors de l’obra (a les 21h).

Tot seguit, encesa del monument a les 22h i breu actuació d’Arnau Aymerich (Ebri Knight).

A la tardor

De cara a la tardor, una exposició sobre Joan Peiró que ha estat comissariada per la CGT, es podrà visitar a la Biblioteca Pompeu Fabra i a la Biblioteca Antoni Comas. També hi haurà dues taules rodones sobre Peiró coorganitzades amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. L’una es portarà a terme a Mataró i l’altra, a Barcelona, al barri de Sants on va néixer i treballar Joan Peiró i Belis.

El programa també inclou altres activitats i contingut pedagògic. Concretament, la conferència “Joan Peiró, vidrier” (a càrrec de Víctor Ligos, el 23 de novembre al Cafè de Mar) i la difusió de la maleta pedagògica Joan Peiró (podeu consultar els materials en aquest enllaç)

Teatre publicat: “La boira” i “Ombres de memòria”

Tertúlia d’Història núm. 532 (19/5/2022)

Convidats: Toni Cabré i Pere Anglas

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: Parlem amb els els autors de les respectives obres de teatre que s’han publicat recentment, La boira i Ombres de memòria.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

estudiar a l’escola El Pilar durant la dictadura franquista

Tertúlia d’Història núm. 525 (3/3/2022)

Convidades: Rosa Montero Verdalet i Montserrat Soriano.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat.

Documentacio: Núria Gómez, Sandra Cabrespina,

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’avui, descobrirem com era estudiar a l’escola El Pilar O de la Plaça de Cuba, de Mataró, durant la dictadura franquista amb anècdotes i records.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

La presó de Mataró, espai de Memòria

Amb la incorporació a la Ciutat del remodelat espai de La Presó, un conjunt d’entitats i persones implicades en el teixit cultural, historiogràfic i educatiu de Mataró proposen que l’edifici de La Presó tingui un espai adient amb el que ha representat històricament.

A més de ser un edifici singular per la seva arquitectura, obra d’Elies Rogent, la presó té una càrrega d’història i una força política que no es pot desaprofitar. Una força que hauria de quedar reflectida en la història del territori, cosa que s’ha fet en altres ciutats europees i d’altres comunitats de l’estat espanyol, com per exemple a la presó de Benavarri a l’Aragó.

En un escrit adreçat a la regidoria de Cultura, es proposa de realitzar un projecte per a l’espai de La Presó de Mataró, perquè s’hi reculli la història de la ciutat que doni cabuda a continguts lligats a la memòria històrica i democràtica, no només de la ciutat sinó del seu entorn territorial, ja que la presó era del Partit Judicial de Mataró. Entre les entitats i persones individuals que signen la petició, figuren el Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró i el Grup d’Història del Casal.

Dia Nacional de l’exili i la deportació a Mataró

Tertúlia d’Història núm. 522 (17/2/2022)

Convidats: Josep Xaubet, Margarida Colomer, Pablo Morales, Maria Salicrú Maltas i familiars dels exiliats i deportats.

Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.

Documentacio: Jaume Vellvehí

Tècnic: Maria Asmarat

Descripció: El programa d’aquesta setmana està dedicat a la memòria dels mataronins exiliats i als deportats als camps nazis per la guerra de 1936-1939. Intervenen historiadors i representants de les entitats organitzadores de la Commemoració del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació del passat 6 de febrer. Els familiars dels exiliats i deportats llegeixen els noms i donen breus apunts biogràfics..

Escolta-ho a la carta i descarrega’l

Durada de la gravació: 52,03 minuts (48 Mb)

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El dia 5 de febrer, es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Des de ja fa cinc anys el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d’Historiadors Jaume Compte i el Grup d’Història del Casal de Mataró, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró, s’organitza la commemoració a Mataró. Enguany l’acte se celebrarà el diumenge dia 6 de febrer a les 11 del matí en el monument al Camí del Nord (davant les cases del Callao).

mataro recorda joan peiró

Com cada any, el dissabte 24 de juliol, la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró i Belis, va organitzar un senzill i emotiu acte en el seu record i de tots els assassinats pel franquisme. Unes 125 persones van assistir al Pati del Cafè Nou a l’encesa del monument. L’acte va consistir en la lectura dels noms de les set persones afusellades el 24 de juliol de 1942 a Paterna junt a Joan Peiró just abans de les 10 del vespre, hora que cada any s’encén el monument. Es tracta d’un fanal amb forma de bufador de vidre, l’ofici de Joan Peiró, que la nit del dia 24 de cada any s’encén en la seva memòria. És l’únic dia que el fanal es posa en marxa.

Tot seguit es va procedir a la lectura de fragments de textos de Joan Peiró i sobre Joan Peiró. L’acte va acabar amb la interpretació de l’himne A las barricadas! a càrrec d’Arnau Aymerich i Casas. Aquesta cançó -himne de l’anarcosindicalisme europeu- va ser la melodia anarcosindicalista més popular durant la guerra civil espanyola. D’origen polonès (1883), se’n va publicar la partitura al diari anarquista Tierra y Libertad de Barcelona l’any 1933, fet que va propiciar la seva ràpida divulgació.

El proper any es compliran els 80 anys de l’afusellament de Peiró.

Fotos: M. Estrems, M. Colomer i Òmnium