Arxiu d'etiquetes: Memòria històrica

Medalla de la Ciutat a Joan Peiró, a títol pòstum

El dilluns 18 de febrer en el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró es va celebrar l’acte oficial d’atorgament de la medalla de la ciutat, a títol pòstum, a Joan Peiró i Belis. L’acord de concessió va ser aprovat pel Consistori en el Ple de desembre passat a petició de la Comissió Ciutadana d’homenatge a Joan Peiró, creada el 2017 amb motiu del 75è aniversari del seu afusellament.

Durant l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró, va intervenir la primera tinenta d’alcalde, Núria Moreno, que llegí l’acord que reconeixia Joan Peiró per haver impulsat el Forn del Vidre i procurat formació per als obrers que hi treballaven, i per la seva faceta com a sindicalista liderant la CNT a la ciutat. Tot seguit, intervingué Jaume Vellvehí, del Grup d’Història del Casal, com a portaveu de la Comissió Peiró i l’historiador Josep Puig-Pla va glossar la figura de Joan Peiró i Belis.

A continuació, es va donar pas al moment central de l’acte amb el lliurament de la medalla i el pergamí acreditatiu que foren recollits pels nets de l’homenatjat, Núria Malagelada, que adreçà unes paraules d’agraïment, i Joan Solé.

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

El diumenge dia 17, es va commemorar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Més d’un centenar llarg de persones van participar en el recorregut pel Camí de l’Exili que començà a l’Ermita de Sant Simó a les 11,30 del matí. Durant l’itinerari es va donar testimoni d’alguns mataronins que van haver d’exiliar-se o que van ser deportats als camps nazis. L’acte acabà amb un homenatge als exiliats en el monument Camí del Nord.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mataró, compta amb la col·laboració de diverses entitats, entre les que s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

(Foto: J. Ligos)

El Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 165 (Mataró Ràdio: 10/03/2011)

Convidats: Maria Modesta, Ana Pérez i Núria Font

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina.

Documentació: Núria Gómez

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  aquest grup es va constituir en la nostra ciutat per tal de recuperar els records i dignificar la memòria de les persones que van viure represaliades per la Guerra Civil i el franquisme.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Memòria de l’exili a Mataró

Aquest diumenge passat, es va celebrar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Durant el recorregut, que començà en l’ermita de Sant Simó i conclogué davant el monument al Camí del Nord, es van anar fent diversos parlaments sobre mataronins exiliats, alguns deportats als camps nazis, que van anar a càrrec d’historiadors de diferents entitats.

Van participar-hi prop d’un centenar de persones a les quals es lliurà un full explicatiu en què es recordaven els mataronins exiliats. En reproduïm alguns fragments:

«Paquita Pla i Bosch (Mataró 1919-Canet de Mar 2009) Treballadora del tèxtil que (…) als 19 anys va perdre el braç i la cama esquerra [en un bombardeig franquista de 1938 a Mataró]. S’exilià a França per operar-se en diversos hospitals perquè aquí mai fou considerada una víctima de guerra, (…)» no va poder recuperar la cama, però. Al retorn a Mataró, treballà a Can Marfà. Avui, la plaça que hi ha al davant de la fàbrica, porta el seu nom.

«Julià Gual i Masoller (Mataró 1905-Perpinyà 1964). Periodista, escriptor, polític i dinamitzador cultural que va tenir un paper actiu a Mataró i a Catalunya d’abans de la guerra. (…) A l’exili, després de sortir del camp d’Argelers a finals de 1940, s’establí a Prada i comprà la llibreria Catalogne a Perpinyà, que esdevingué un referent per a l’exili català. Fou col·laborador dels mestres Pompeu Fabra i Pau Casals (…)».

«Hermínia Puigsech i Puig (Mataró 1926-Verniolle 2013). Passà la seva infància entre Blanes i Tordera. Era filla de Ramon Puigsech, de la Unió de Rabassaires, batlle de Tordera d’octubre a desembre de 1936 en representació del PSUC. S’exilià amb la mare i el germà el febrer de 1939 i fou internada als camps de refugiats de l’Aude i de l’Haute-Marne». Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència i participà en diverses accions de guerra contra els nazis durant l’alliberament de Foix i de Castelnau-Durban. Fou reconeguda per la República francesa amb la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor.

«Salvador Cruxent i Rovira (Mataró 1899-1985) Gerent i codirector del Forn del Vidre amb Joan Peiró de la CNT. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou alcalde de Mataró l’1 de febrer de 1934.» Recuperà l’alcaldia el 1936 i  encapçalà el Comitè Local Antifeixista del qual dimití el 1937 i s’exilià a França. No pogué tornar a Mataró fins el 1962 reincorporant-se al Forn del Vidre.

«Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 1924) Sisena filla del destacat líder anarcosindicalista Joan Peiró [assassinat pels franquistes el 1942,] i de Mercè Olives. Formada a l’Escola Racionalista, (…) s’exilià amb la mare i les germanes el febrer de 1939.» Després de viure a París, les germanes tornaren a Mataró a mitjans 1945. Guillermina ha lluitat per dignificar i divulgar la CNT, i la figura i els ideals del seu pare.

«Francisco Verdalet i Guardiola (Blanes 1914-Mauthausen 1941) El 1918 la família es trasllada a Mataró. Quan deixa l’escola, va a treballar a Can Gassol fins a l’inici de la Guerra Civil. Milità a la USC i després al PSUC. A finals de 1936 marxa al front i el 1939 emprèn el camí de l’exili, arribant al camp de concentració d’Argelers. Incorporat a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), (…)» fou traslladat definitivament a Mauthausen, on emmalaltí de tuberculosi. El 1941, als 27 anys, l’assassinaren injectant-li petroli al cor.

«Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar 1898-Gusen 1941) Barber i activista cultural del poble. Portà el Cafè de la Societat Atlàntida, va crear la revista El cor del poble i escrivia a diferents diaris mataronins. S’exilià el 1939 i fou internat als camps d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. (…)» Detingut pels alemanys el 1940, ingressà al camp de concentració de Mauthausen. Traslladat a Gusen hi morí assassinat l’estiu de 1941.

 

MATARONINS ASSASSINATS ALS CAMPS NAZIS

Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)

Josep Duran i Martori (1901-1942)

Josep Ferrer i Coll (1900-1941)

Josep Herrera i Altimira (1903-1941)

Josep Julià i Mendoza (1910-1942)

Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)

Juli Pey i Torrents (1905-1941)

Camil Quintana Bassas (1906-1941)

Elies Soriano i González (1914-1941)

Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)

La part més institucional de l’acte es celebrà davant el monument al Camí del Nord on es feren els parlaments institucionals i es digueren ell noms dels exiliats en un dels moments més emocionats que també acollí el parlament d’un exiliat turc resident a Mataró, com a mostra dels exilis d’avui. Finalment es dipositaren clavells en el monument.

L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal. Un acte  per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.

(Fotografia Joana Ligos)
(Fotografia Joana Ligos)
(Fotografia Ajuntament de Mataró)
(Fotografia Ajuntament de Mataró)

Mataró recorda en un acte emotiu i transversal l’anarcosindicalista Joan Peiró

El dilluns dia 24 de juliol de 1942, era afusellat a Paterna, l’Horta, País Valencià, Joan Peiró i Belis. En motiu dels setanta-cinc anys de la mort de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític aquest dilluns dia 24,s’han celebrat dos actes molt especials. A les 12 del migdia, a la Plaça Joan Peiró de Sants, a Barcelona, s’ha inaugurat un monument en la seva memòria. Però l’acte central del dia ha estat a dos quarts de 6 de la tarda a Mataró: l’homenatge organitzat per una comissió ciutadana formada per una quarantena d’entitats entre les quals s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

L’acte ha comptat amb la presència de Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i la seva família, i la participació de la Presidenta del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Mataró. Una destacada representació de personalitats polítiques, sindicals i del món de la cultura i el cooperativisme junt a una nombrosa participació ciutadana, prop de les dues-centes cinquanta persones, han assistit a l’acte que s’ha iniciat escoltant la cançó Salud proletarios i que ha presentat l’historiador Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal.

L’homenatge s’ha desenvolupat amb emotivitat fent la glossa de Joan Peiró l’historiador Josep Puig Pla que ha estat seguida per la lectura d’una síntesi del procés sumaríssim contra Joan Peiró, a càrrec de David Marin de la CNT. Tot seguit, quan ja eren les 6 de la tarda, hora de l’afusellament a Paterna el 1942, s’han dit els noms dels set sindicalistes que foren afusellats junt a Joan Peiró enlairant-se una salva d’honor després de cada nom: Bartolomé Flores Sáiz, mariner, dirigent de la CNT, natural del Port de Sagunt (València), Luis Garrote Martínez, barber, de Requena (València), Juan Gómez Subiela, venedor ambulant, de Benaguasil (València), Agustín Peiró Viciano, llaurador, de Miramar (València), Mariano Sanchis Angulo, llaurador, d’Alcúdia (València),  José M. Tomàs Navarro, llaurador, de Nàquera (València). Finalment, la darrera menció ha estat la de Joan Peiró que ha estat dita per la seva besnéta Anna Roure. Aquesta darrera salva ha desfermat els aplaudiments emocionats dels assistents.

L’acte ha prosseguit amb la lectura de textos de Joan Peiró i sobre la seva figura i obra a càrrec de membres de la Comissió Ciutadana, donant pas a l’ofrena floral al so de la cançó Fosses del silenci de Pau Alabajos. Finalment, els parlaments de l’alcalde de Mataró i la Presidenta del Parlament de Catalunya han donat pas a la intervenció emocionada de Guillermina Peiró i s’ha tancat l’acte amb l’himne A las barricadas.

 

Al monument a Frederic Mistral a Montjuic: per la dignitat de Catalunya i el retorn dels papers de Salamanca

El proper dia 5 de juliol farà 75 anys que el darrer tren s’enduia cap a Salamanca les darreres 35 tones de documents requisats a Catalunya per la dictadura.

En aquest moment en que el ministre Wert ha anunciat que no pensa tornar els documents pendents que ja s’havien acordat amb la Comissió mixta Generalitat – Ministeri de Cultura, incomplint de nou i de la manera més flagrant la Llei de Retorn (2005) la ciutadania ens hem de mobilitzar en aquest acte i donar resposta del sentiment del poble, contra aquest nou atac a la dignitat de Catalunya i a la voluntat de la seva ciutadania de voler reparar les víctimes del franquisme d’aquell acte de guerra i de rapinya.

LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT CONVOCA A LA CIUTADANIA A PARTICIPAR EN L’ACTE REIVINDICATIU DISSABTE 5 DE JULIOL A LES 12 DEL MIGDIA.

Al peu del monument a Frederic Mistral, situat al Parc de Monjuïc Al peu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’escala que puja des del passeig de les cascades, a la part nord.

En el mateix acte es descobriran les inscripcions del monument a Frederic Mistral que van ser esborrades ara fa 75 anys com un dels actes de repressió contra la nostra llengua i cultura, per esborrar tota memòria i la presencia de la nostra llengua i cultura destruint tones de llibres.

Per la dignitat de Catalunya.

Per la dignitat de les víctimes de la dictadura franquista.

Per la defensa de la cultura i la llengua catalana i aranesa.

TOTHOM A MONTJUÏC

L’acte comptarà amb les intervencions de la Comissió de la Dignitat, la Plataforma per la Llengua, el Pen Club Català i el Memorial democràtic de Catalunya, que donen suport a l’acte.

La coral Poble que Canta interpretarà diversos cants.

Col·laborarà en l’acte l’actor Carles Sales.

Accés des de la plaça d’Espanya per les escales mecàniques fins al Passeig de les Cascades on heu d’anar cap a l’esquerra.

En autobús amb la línia 55, baixant a la parada del Museu Etnològic, anant cap al MNAC on trobareu a ma dreta l’escala que baixa al monument a Mistral.