Tertúlia d’Història núm. 549 (15/12/2022)
Convidat: Carles Saiz i Xiqués
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Jaume Vellvehí
Descripció: Carles Saiz i Xiqués s’ha especialitzat en la figura de Lluís Domènech i és president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar. Parlem de la figura de Lluís Domènech i la seva trajectòria catalanista, del seu ideari i de la relació amb Puig i Cadafalch.
Els propers 4 i 5 de novembre se celebrarà a l’emblemàtica presó de Mataró dissenyada per Elies Rogent i Amat, el 14è Col·loqui Història a Debat que enguany se centrarà en parlar del pas De la Renaixença al catalanisme polític al Maresme. El Col·loqui d’enguany s’emmarca en el centenari de la mort de l’arquitecte Elies Rogent i Amat i el 25è aniversari de la reproducció de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.
El programa és el següent:
Divendres 4 de novembre 19:00 h.
Sessió d’obertura del 14è Col·loqui Història a Debat.
19:05 h. L’eix Rogent-Gaudí. Amb Agàpit Borràs Plana i Mariona Gallifa Rosanas
Dissabte 5 de novembre 18:30 h.
18:30 h. La Renaixença al Maresme. Amb Jaume Vellvehí i Altimira.
19:00 h. Col·loqui-debat: Els inicis del catalanisme polític. Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Amb Esteve Mach i Bosch i Carles Saiz i Xiqués.
20:00 h. Clausura del Col·loqui amb la intervenció del Cor Madrigalista
El col·loqui és obert a tothom i la inscripció és gratuïta al correu info@ghcmataro.org
El proper divendres 22 d’abril, a les 18:00 h es presentarà el llibre En la construcció de la cultura del catalanisme. Els Jocs Florals de Matarró de 1904 i el certamen literari de la Nueva Constancia. L’acte comptarà amb la intervenció de Jaume Vellvehí, autor del llibre i de Narcís Figueras, prologuista i se celebrarà a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal a Can Palauet (carrer d’en Palau, 32 de Mataró).
Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes, allò que se n’ha dit la construcció de la cultura del catalanisme. Així doncs, els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura, i la llengua, amb la política. Una vinculació que se situa en l’epicentre de la construcció de la cultura catalana contemporània.
L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva contribució al bastiment de la cultura del catalanisme i que encara compta amb pocs estudis de detall.
El treball caracteritza els Jocs Florals de 1904 i el certamen de la societat Nueva Constància de 1905, partint dels celebrats a Mataró el 1883 i el 1892, que permeten aportar una anàlisi de contrast, i analitza la contribució a la construcció de la cultura política del catalanisme. Identifica els protagonistes, en dona dades i analitza aspectes literaris de les convocatòries, els discursos, els elements de tradició i renovació, el rol de la literatura com a element de prestigi i de projecció ideològica… Aporta, per primera vegada, dades de conjunt dels certàmens i jocs mataronins i n’ofereix dades noves, així com textos inèdits o poc coneguts, com ara els discursos de Melcior de Palau o els poemes premiats de Josep Carner.
Segons ha donat a conèixer l’Ajuntament de Cabrera, la coneguda Glorieta modernista de Cabrera de Mar és obra de Josep Puig i Cadafalch. L’emblemàtica construcció de fusta es troba a l’entrada de la plaça del poble dins el recinte de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar. Un cop confirmada l’autoria de l’obra s’està procedint a la seva catalogació per a posteriorment procedir a la seva consolidació i conservació, antigues demandes del Grup d’Història del Casal en diferents iniciatives adreçades a l’Ajuntament de Cabrera.
Tertúlia d’Història núm. 169 (Mataró Ràdio: 7/04/2011)
Convidats: Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera
Presenten: Núria Gómez, Sandra Cabrespina.
Documentació: Jaume Vellvehí
Tècnic: Carles Capella
Descripció: Aquesta entitat es va crear a l’entorn del 1888 amb la finalitat d’impulsar un museu local que reunís el patrimoni arqueològic i artístic que hi havia dispers per la ciutat i reunir diners per col.laborar en la reconstrucció de Ripoll. Per fer això van fer diversos actes anomenats “Felibrejada” que ajudaven a aquesta finalitat. En van ser mebres Thos i Codina, Puig i Cadafalch, Cabanyes entre altres..
Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3
Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb
El passat mes de febrer, el Grup d’Història del Casal ens vam adreçar a l’Ajuntament de Cabrera interessant-nos per la conservació de la glorieta-quiosc modernista que hi ha a l’entrada de la plaça del poble dins el recinte de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar. La fragilitat de l’element ve donada per estar fet de fusta i situat a l’aire lliure cosa que a manca d’una actuació de manteniment provoca el seu progressiu malmetement. El nostre interès és el d’aturar el deterior abans no sigui irreversible per a la conservació d’aquest emblemàtic element patrimonial que, a més, està inclòs en el catàleg del patrimoni de Cabrera de Mar.
En la nostra opinió caldria consolidar la glorieta-quiosc, és a dir, esmenar i reformar les parts de l’element que es considerin debilitats, per tal de garantir-ne l’estabilitat estructural així com l’estanqueïtat dels agents exteriors i interiors. També caldria restaurar-la amb la finalitat de retornar-Ii la fesomia formal, material i cromàtica que tenia originalment. Creiem que en ser un bé catalogat que forma part del paisatge urbà, és fita integrada a la trama urbana i és un element més del conjunt de l’escola que permet el trasllat, però en una zona propera a la ubicació actual.
Amb data de finals del mes de març vam rebre un escrit de l’ajuntament donant les explicacions convenients que podem resumir així: com que encara no amenaça ruïna podem esperar a que arribi el dia que s’eixampli el vial, moment que caldrà desmuntar i traslladar.
Per a més detall es poden descarregar els Pdf dels respectius documents.
Escrit presentat pel Grup d’Història del Casal
Felibrejada 