Convidats: Joaquim Garcia, Robert Lleonart i Maria Majó.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehi.
Documentació: J. F. Clariana.
Descripció: parlem de les troballes arqueològiques al jaciment romano-visigòtic de Ca la Madrona, de la seva rellevància i del perquè s’han de conservar en el seu lloc. Ens acompanyaran el Dr. Joaquim Garcia Rosselló, fins fa poc arqueòleg municipal de Mataró, Robert Lleonart, president del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història i Maria Majó de l’Associació Veïnal de Rocafonda.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Imma Bassols, Paquita Tuxans i Jaume Vellvehi.
Documentació: Joan Francesc Clariana
Descripció: parlem de romanització i viticultura, i per fer-ho ens acompanyarà la Dra. Marta Prevosti. Justament, el discurs que va pronunciar en l’acte de nomenament d’acadèmica numerària de l’Institut d’Estudis Catalans tractava d’aquest tema.
Convidats: Carme Puerta, Albert Martin, Ramon Coll i Vanessa Muñoz.
Presenten: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Jaume Vellvehí
Documentació: Imma Bassols
Descripció: Tertúlia coproduïda pel Centre d’Estudis d’Història i Arqueologia i el Grup d’Història del Casal en la qual parlem del III Col·loqui Internacional d’Arqueologia romana, que se celebrà entre els dies 19 i 20 d’octubre a Badalona sota el lema “El Vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al mediterrani”. Ens acompanyen alguns dels arqueòlegs i arqueòlogues que van participar-hi amb els seus treballs.
Avui dissabte dia 13, a partir de les 18:30 h, se celebrarà la darrera sessió del 13è Col·loqui Història a Debat “Les dones en la Història de Mataró i el Maresme”. La participació en el Col·loqui és en línia a través de la plataforma jitsi. Cal fer la inscripció prèvia, tant si es vol assistir presencialment com si es vol seguir en línia. S’ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça infoghcmataro@gmail.com indicant si es vol participar.
La sessió d’avui comptarà amb les ponències de:
– Imma Bassols – El món femení a la prehistòria de les nostres contrades. – Joan Francesc Clariana – Representacions de la imatge femenina a la Iluro romana i el seu territorium.
Convidades: Joan Francesc Clariana, Imma Bassols i Montserrat Gurrera.
Presenten: Núria Gómez, Maria Asmarat, Oriol Agramunt i Jaume Vellvehí.
Documentacio: Jaume Vellvehí
Tècnic: Oriol Agramunt
Descripció: Parlem amb alguns dels ponents del Col·loqui parlant del món de la dona a la prehistòria, la imatge de la dona a Roma i de l’escolarització de noies al segle XIX.
El proper divendres 17 de setembre, a les 19:30 h, la Plataforma per a la dignificació de la vil·la romana de Calella, convoca una concentració en defensa de les espectaculars restes de la vil·la romana. La concentració es farà davant l’Ajuntament de Calella amb l’eslogan “Que no destrueixin el nostre patrimoni” i es preveu que hi hagi diferents intervencions. El Grup d’Història del Casal ens hem sumat a la iniciativa i conjuntament amb el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró participarem en la concentració.
Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)
Convidat: Joan Bonamusa i Roure.
Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Sandra Cabrespina.
Documentació: Joaquim Graupera
Tècnic: Pere Torres
Descripció: En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.
(2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
(1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
(1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.
(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades. És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.
Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística visitable en aquest indret seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).
Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.
Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.
Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)
Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.
Felibrejada 