Arxiu d'etiquetes: món romà

Els primers cristians al maresme

Tertúlia d’Història núm. 505 – reemissió del programa núm. 69, emès el 19/6/2008- (17/6/2021)

Convidat: Joan Bonamusa i Roure.

Presenten:  Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i  Sandra Cabrespina.

Documentació: Joaquim Graupera

Tècnic: Pere Torres

Descripció:  En el marc de l’Homenatge pòstum a Joan Bonamusa i Roure, el Grup d’Història del Casal s’afegeix als actes amb la reposició del programa la tertúlia el Racó a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesa el 19 de juny de 2008, parlant amb Joan Bonamusa sobre els orígens del cristianisme al Maresme, matèria que va ser objecte de la seva tesi doctoral.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,48 minuts (47,2 Mb).

Llibres recomanats

BONAMUSA i ROURE, Joan:

  •  (2011). De la civitas d’Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit al Premi Iluro 2010. Caixa Laietana.
  • (1985). “Els testimonis mitraics dins el context de la Tarraconense” A Sessió d’Estudis Mataronins, 1984. Comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria- PMC, Mataró.
  • (1979). “Les arrels del temple basilical de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 5, (juliol 1979), Museu Arxiu de Santa Maria- PMC.

la vil·la romana del Roser (Calella)

(J.F. Clariana. Mataró) Les fotos que veiem de la vil·la romana del Roser, també coneguda com del Mujal, ens mostren l’espectacularitat de les restes trobades.  És excepcional que s’hagin localitzat uns murs conservats d’aquesta alçada i en un excel·lent estat de conservació, estarien relacionats amb les estances nobles i el balnea de la vil·la.

Que Calella pugui disposar d’un gran jaciment arqueològic visitable és quelcom que n’ha de saber prendre nota l’ajuntament d’aquesta localitat. Una bona instal·lació del jaciment i instal·lació museística  visitable en aquest indret  seria, sens dubte, un pol d’atracció de turisme cultural. De ben segur al sector hoteler i les activitats i indústries turístiques de Calella, els pot ajudar molt a revitalitzar la seva malmesa economia el fet de comptar amb un bon equipament cultural consistent en les ruïnes arqueològiques visitables de la vil·la romana del Roser (model de vil·la romana típica de la Laietània).

Seria una llàstima que no es sàpiga, o no es vulgui, realitzar una conservació integral del conjunt que ara s’ha trobat.

Aquesta vil·la romana, productora d’àmfores i de vins laietans, des de fa anys, estava perfectament documentada en el Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística del municipi.

Fitxa núm. 4 – CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA (fitxa redactada per Alberto López Mullor)

Al sector situat entre la carretera N- II i la d’Hortsavinyà, les excavacions realitzades (1979, 1980, 1981 i 1985) han posat al descobert la part rústica d’una vil·la dedicada a la producció vitivinícola. Basicament es tracta d’un lacus i altres estructures de parets, així com un dolium in situ. Els materials apareguts en aquestes campanyes consisteixen en ceràmica Campaniana A, B i B-oïde, terra sigillata Aretina, terra sigillata sud-gàl·lica, ceràmica ibèrica, grisa emporitana, ibèrica pintada, àmfores Dr. 2-4 i Pascual 1, pondus, ceràmica de cuina, comuna romana i morters. Al sector situat sota l’edifici Toyca, l’any 1958, en realitzar-se unes obres, varen aparèixer gran quantitat de fragments d’àmfora, alguns amb senyals de cocció excessiva i algunes marques. El mes de setembre de 1988, es van iniciar unes obres per a la construcció d’uns edificis de pisos i es van destruir part d’unes escombreres de forns d’àmfores. Es va excavar una part i es va poder comprovar una gran potència estratigràfica. També es constatà que els forns produïen àmfores Laietana 1 Pascual i Dressel 2-4. Aquests tipus amfòrics aparegueren barrejats en els estrats excavats. també durant aquestes excavacions es van localitzar un bon nombre d’estructures consistents en murs que semblaven delimitar estances relativament estretes i molt llargues. Alguns dels murs es trobaren en una longitud de més de 30 metres sense que s’arribessin a delimitar els extrems en la majoria dels casos. Es troben en molt bon estat de conservació i molts d’ells conserven una alçada aproximada de’1,5 metres. Aquestes estructures no s’excavaren en la seva totalitat, sinó que es realitzaren unes prospeccions i es va extreure una planta de les extructures visibles. Cal interpretar aquestes restes com a magatzems o tallers relacionats amb els forns d’àmfores no localitzats fins al moment. Les restes s’estenen més enllà de l’àrea afectada per aquestes obres, aproximadament uns 2000 m2. Ja per alguns materials de les anteriors excavacions s’havia parlat de la posibilitat d’un anterior assentament ibèric al mateix lloc, o bé en un turó destruït actualment per la carretera N-II. En les darreres excavacions s’ha pogut veure un estrat que encara resta per excavar, però del qual es van recollir fragments de ceràmica ibèrica, alguns a mà, i un fragment de Kylix de figures roges.

Més informació

Joan Juhé i Mas, bloc:

Empuries 47, 1985, A. López:

Albert Martín (dins volum: Homenatge a Alberto López Mullor):

Memòries d’excavació (calaix Gencat):

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427618/qmem0127.pdf?sequence=2&isAllowed=y

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/427423?show=full

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/427267/qmem5194.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Joan Bonamusa i Roura

Tertúlia d’Història núm. 492 (Mataró Ràdio: 11/2/2021)

Convidats: Imma Bassols, Robert Lleonart, Francesc Navarro i Joan Francesc Clariana.

Presenten:  Núria Gómez,  Sandra Cabrespina, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt,

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Oriol Agramunt

Descripció:  parlem de la figura de l’arqueòleg Joan Bonamusa i Roura i dels actes d’homenatge  i record que se li estan preparant.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 50,25 minuts (52,9 Mb)

Arqueologia a Cabrera de Mar a la web

El web del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, ha estat actualitzada. Darrerament, un equip l’ha implementat amb nous continguts modernitzant-ne el disseny.

En la web del patrimoni de Cabrera, il·lustrada amb nombroses infografies 3D, ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com ara el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d’Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcció, així com una extensa bibliografia. S’hi han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques. Per accedir-hi l’adreça és www.cabrerademarpatrimoni.cat

La revista Laietania núm. 20

Recomanem llibres

Joan Francesc Clariana ens comenta el darrer número de la revista d’arqueologia del Museu de Mataró Laietania. Aquest número conté les actes del Primer Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat l’any 2018. Aquesta és una edició conjunta entre la Direcció de Cultura i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, organitzador del simposi.

El Simposi es va celebrar a la cella vinària de Teià amb l’objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental.

 

“Les ànimes del temps”, novel·la històrica de Jaume Borràs

Tertúlia d’Història núm. 462 (Mataró Ràdio: 16/1/2020)

Convidats: Jaume Borràs i David Farell

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlarem d’història i de literatura, i ho farem amb un llibre que es va presentar el novembre passat a Cabrera Les ànimes del temps, ambientada en el món ibero-romà del segle III aC.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Excavacions arqueològiques al jaciment d’Els Padrets, l’antiga Blanda romana.

Durant el mes de desembre s’estan duent a terme les prospeccions arqueològiques prèvies al projecte de recuperació del jaciment romà d’Els Padrets de Blanes, que donaran pas a les excavacions arqueològiques el proper mes de febrer.

Les primeres prospeccions, començades el dia 2, han confirmat les hipòtesis inicials posant al descobert l’espai que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, la ciutat romana de Blanes. Es tracta de vestigis d’un període situat entre l’any 75 aC i el 50 dC. Blanda és una de les poques ciutats romanes que encara resten per descobrir i estudiar a fons a Catalunya. El fet de tractar-se d’un jaciment a cel obert facilitarà les tasques d’excavació i recuperació de les restes. Els treballs ja havien estat precedits pels realitzats a la dècada del 1970, els únics que fins ara s’havien fet amb cert rigor.

Ara, s’han posat a la llum dos carrers perfectament delimitats per les façanes de diversos habitatges, seguint l’habitual distribució ortogonal romana. També han aparegut alguns fragments d’estris i materials d’ús quotidià i domèstic.

Els treballs formen part del projecte genèric, promogut per l’Ajuntament de Blanes, que inclou tant l’excavació i museïtzació de les restes, com la mateixa estabilització del talús de la penya d’Els Padrets. El projecte compta amb un pressupost total de 615.600 €, i és un dels dos presentats al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat.

(Foto: Ajuntament de Blanes) Més informació aquí

La producció de vidre a Mataró. Els forns de vidre: de l’època romana al segle XVIII

Tertúlia d’Història núm. 446 (Mataró Ràdio: 13/6/2019)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem de la producció i dels forns de vidre de Mataró des de l’època romana fins al segle XIX. Vestigis arqueològics testimonien l’existència de forns de vidre a la vil·la romana de Torre Llauder i  nombrosos a l’Edat mitjana i moderna.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Fotografia: Gall de vidre conegut com Gall de Mataró, de probable producció mataronina, conservat a la col·lecció Amatller de Barcelona (autor: Joan F. Clariana).

Marta Prevosti, nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Marta Prevosti i Monclús és la nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans en relleu de Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el passat mes de març. Prevosti és membre de l’IEC adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica i ha estat pionera, en l’àmbit estatal, en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana. En relació al Maresme, ha treballat en la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), el jaciment del Morè (Sant Pol de Mar) o l’estudi en curs de la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar). I, entre altres, ha coordinat els treballs d’arqueologia de diverses obres d’autopistes (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7).

Millores en el forn de la Vil·la Romana dels Caputxins – Mataró

L’Ajuntament de Mataró adequa les restes del forn de la Vil·la Romana dels Caputxins per fer-lo visitable. Els treballs consisteixen en muntar un vidre laminat transparent amb un marc metàl·lic a la part superior de la xemeneia i a l’interior s’instal·larà una lluminària a fi que, des de l’exterior, es pugui tenir una vista zenital. Tant el vidre superior com la boca del forn quedaran protegits per una portella que s’obrirà només durant les visites guiades. També es faran treballs de consolidació dels vestigis i s’intensificarà la il·luminació del jaciment.

Al 2005 ja es va instal·lar un vidre a la part superior de la xemeneia i una reixa a la boca del forn per permetre la visió dels vestigis, però es van haver de tapar perquè eren objecte d’actes incívics.

Es tracta dels vestigis d’una vil·la romana d’entre els segles I i V d.C, que van ser descobertes a finals dels anys seixanta del segle passat i l’any 2002 el jaciment arqueològic va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Més informació aquí i al web de l’Ajuntament