Arxiu d'etiquetes: món romà

Arqueologia a Cabrera de Mar a la web

El web del patrimoni arqueològic de Cabrera de Mar, dirigida per Josep Maria Rovira i desenvolupada per Arnau Jiménez, ha estat actualitzada. Darrerament, un equip l’ha implementat amb nous continguts modernitzant-ne el disseny.

En la web del patrimoni de Cabrera, il·lustrada amb nombroses infografies 3D, ara actualitzada, hi trobareu, nous apartats, com ara el territori, les fortificacions ibèriques, el santuari ibèric del Cau de les Bones Dones, la ciutat republicana d’Ilturo, la domus de Can Benet, el celler romà de la Peirota, i en el nou apartat contemporanis, la fàbrica Ordeig i els vehicles de tracció animal, aquest dos darrers en construcció, així com una extensa bibliografia. S’hi han introduït les darreres troballes singulars de Can Ros/Cal Conde com la cabana comunitària d’època neolítica i altres entitats així com tres fons de tombes ibèriques. Per accedir-hi l’adreça és www.cabrerademarpatrimoni.cat

La revista Laietania núm. 20

Recomanem llibres

Joan Francesc Clariana ens comenta el darrer número de la revista d’arqueologia del Museu de Mataró Laietania. Aquest número conté les actes del Primer Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat l’any 2018. Aquesta és una edició conjunta entre la Direcció de Cultura i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, organitzador del simposi.

El Simposi es va celebrar a la cella vinària de Teià amb l’objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental.

 

“Les ànimes del temps”, novel·la històrica de Jaume Borràs

Tertúlia d’Història núm. 462 (Mataró Ràdio: 16/1/2020)

Convidats: Jaume Borràs i David Farell

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí.

Documentació: Jaume Vellvehí

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  parlarem d’història i de literatura, i ho farem amb un llibre que es va presentar el novembre passat a Cabrera Les ànimes del temps, ambientada en el món ibero-romà del segle III aC.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Excavacions arqueològiques al jaciment d’Els Padrets, l’antiga Blanda romana.

Durant el mes de desembre s’estan duent a terme les prospeccions arqueològiques prèvies al projecte de recuperació del jaciment romà d’Els Padrets de Blanes, que donaran pas a les excavacions arqueològiques el proper mes de febrer.

Les primeres prospeccions, començades el dia 2, han confirmat les hipòtesis inicials posant al descobert l’espai que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, la ciutat romana de Blanes. Es tracta de vestigis d’un període situat entre l’any 75 aC i el 50 dC. Blanda és una de les poques ciutats romanes que encara resten per descobrir i estudiar a fons a Catalunya. El fet de tractar-se d’un jaciment a cel obert facilitarà les tasques d’excavació i recuperació de les restes. Els treballs ja havien estat precedits pels realitzats a la dècada del 1970, els únics que fins ara s’havien fet amb cert rigor.

Ara, s’han posat a la llum dos carrers perfectament delimitats per les façanes de diversos habitatges, seguint l’habitual distribució ortogonal romana. També han aparegut alguns fragments d’estris i materials d’ús quotidià i domèstic.

Els treballs formen part del projecte genèric, promogut per l’Ajuntament de Blanes, que inclou tant l’excavació i museïtzació de les restes, com la mateixa estabilització del talús de la penya d’Els Padrets. El projecte compta amb un pressupost total de 615.600 €, i és un dels dos presentats al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat.

(Foto: Ajuntament de Blanes) Més informació aquí

La producció de vidre a Mataró. Els forns de vidre: de l’època romana al segle XVIII

Tertúlia d’Història núm. 446 (Mataró Ràdio: 13/6/2019)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig

Presenten:  Núria Gómez, Maria Asmarat, Jaume Vellvehí i Oriol Agramunt.

Documentació: Maria Asmarat i Oriol Agramunt.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Parlem de la producció i dels forns de vidre de Mataró des de l’època romana fins al segle XIX. Vestigis arqueològics testimonien l’existència de forns de vidre a la vil·la romana de Torre Llauder i  nombrosos a l’Edat mitjana i moderna.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Fotografia: Gall de vidre conegut com Gall de Mataró, de probable producció mataronina, conservat a la col·lecció Amatller de Barcelona (autor: Joan F. Clariana).

Marta Prevosti, nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Marta Prevosti i Monclús és la nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans en relleu de Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el passat mes de març. Prevosti és membre de l’IEC adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica i ha estat pionera, en l’àmbit estatal, en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana. En relació al Maresme, ha treballat en la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), el jaciment del Morè (Sant Pol de Mar) o l’estudi en curs de la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar). I, entre altres, ha coordinat els treballs d’arqueologia de diverses obres d’autopistes (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7).

Millores en el forn de la Vil·la Romana dels Caputxins – Mataró

L’Ajuntament de Mataró adequa les restes del forn de la Vil·la Romana dels Caputxins per fer-lo visitable. Els treballs consisteixen en muntar un vidre laminat transparent amb un marc metàl·lic a la part superior de la xemeneia i a l’interior s’instal·larà una lluminària a fi que, des de l’exterior, es pugui tenir una vista zenital. Tant el vidre superior com la boca del forn quedaran protegits per una portella que s’obrirà només durant les visites guiades. També es faran treballs de consolidació dels vestigis i s’intensificarà la il·luminació del jaciment.

Al 2005 ja es va instal·lar un vidre a la part superior de la xemeneia i una reixa a la boca del forn per permetre la visió dels vestigis, però es van haver de tapar perquè eren objecte d’actes incívics.

Es tracta dels vestigis d’una vil·la romana d’entre els segles I i V d.C, que van ser descobertes a finals dels anys seixanta del segle passat i l’any 2002 el jaciment arqueològic va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Més informació aquí i al web de l’Ajuntament

L’arqueologia a Premià de Mar

Tertúlia d’Història núm. 139 (Mataró Ràdio: 25/05/2010)

Convidats: Ramon Coll i Monteagudo

Presenten: Núria Gómez, Joan Francesc-Clariana, Joaquim Graupera, Maria Salicrú-Maltas i Sandra Cabrespina

Documentació, Joaquim Graupera.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  La plana litoral esta plena de jaciments arqueològics documentats per les continues intervencions urbanístiques. Al llarg del programa es va fer un repàs als jaciments trobats a Premià de Mar des de la prehistòria fins l’etapa romana.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

Les termes romanes d’Iluro

Tertúlia d’Història núm. 144 (Mataró Ràdio: 8/07/2010)

Convidats: Joan Francesc Clariana i Roig i Imma Bassols

Presenten: Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas, Joaquim Graupera i Núria Gómez

Documentació, Joaquim Graupera.

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Al llarg del programa es van anar revisant les parts de les mateixes i les anecdotes al voltant de la seva troballa i destrucció.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

El mosaic romà de Can Fradera de Mataró

Tertúlia d’Història núm. 146 (Mataró Ràdio: 16/09/2010)

Convidats: Joan Bonamusa i Roura

Presenten:  Jaume Vellvehí, Sandra Cabrespina, Maria Salicrú-Maltas, Joaquim Graupera i Núria Gómez.

Documentació: Quim Graupera

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  els mosaics de Can Fradera formaven part d’una gran domus que ocupava l’espai que ara dibuixa la Plaça Gran de Mataró i es destaca per presentar uns dofins fets en mosaic que ajuden a situar-lo en el temps i a datar-lo

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb