Arxiu d'etiquetes: notícies

Es convoca el 62è Premi Iluro de monografia històrica

La Fundació Iluro ha convocat una nova edició, la 62a, del Premi Iluro de monografia històrica. El guardó enguany augmenta la dotació econòmica que passa de 4.500 a 6.000 euros, a més a més de la publicació de l’obra guanyadora.

Els treballs que optin al premi han de ser originals i inèdits, i no poden estar guardonats per cap altre certamen. Les obres es poden presentar fins al 15 de setembre del 2020 a la seu de la Fundació, i les bases completes es poden consultar aquí.

En l’anterior edició el premi va quedar desert però el jurat va atorgar un accèssit a l’obra Joan Pujol (Mataró, segle XVI) o la poesia en el seu context, de Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles que es presentarà en l’edició d’enguany.

Es declara desert el 16è premi Terenci Thos i Codina de batxillerat

El 16è premi de treballs de recerca de batxillerat Terenci Thos i Codina, corresponent al curs 2018-2019, que com cada any s’atorga el mes de maig següent en el marc de la festa patronal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, ha estat declarat desert.

D’altra banda, enguany s’ha hagut de suspendre l’acte de veredicte i lliurament del premi, que normalment se celebra el mes de maig, com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

En un altre sentit, els treballs guanyadors de cadascuna de les setze convocatòries del premi des de l’any 2003 han estat dipositats a l’Arxiu Comarcal de Maresme. Amb aquest dipòsit es vol assegurar la seva conservació i que puguin ser consultats pels interessats. En endavant, s’hi aniran incorporant els guanyadors de cada nova convocatòria.

L’any passat va guanyar el Premi Terenci Thos i Codina el treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo. En aquella ocasió també es va concedir un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sánchez de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

El premi el convoquen l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i el Grup d’Història del Casal de Mataró que el van instituir l’any 2003 amb motiu del centenari de Terenci Thos i Codina, un dels fundadors del Col·legi mataroní el 1867 i que en fou degà al tombant de segle.

L’Ajuntament de Cabrera s’afegeix al projecte «L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca»

En el ple del passat 21 de maig, l’ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar un «conveni de col·laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinançar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).»

El projecte vol posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca a partir de la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques i contempla actuacions sobre recursos singulars existents. Així mateix, es preveu la creació d’una plataforma digital per a la difusió dels productes turístics creats.

Més informació a Les muralles d’Ilturo

Torna la tertúlia d’història “El Racó” a Mataró Ràdio

Demà dijous de nou a deu del vespre tornarà a emetre’s la tertúlia del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio El Racó. El programa però encara no serà en directe, en aquesta primera etapa del “retorn” el programa serà enregistrat des de “casa” ja que la situació de pandèmia encara no permet l’activitat presencial. Per aquest primer programa des del passat 12 de març, comptarem amb Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar dels arxius en l’actual situació de confinament.

El darrer programa emès en directe va ser el passat 12 de març que es va dedicar a la figura de Dolors Monserdà, la primera novel·lista catalana i precursora del feminisme. Com és habitual, el programa es podrà descarregar i/o escoltar a la carta des de la web de l‘entitat.

Mor el polític Remigi Herrero, exregidor de cultura de Mataró

El polític socialista Remigi Herrero i Garcia s’ha mort aquest dimarts. Fou regidor a l’Ajuntament de Mataró entre els anys 1983 i 2003 i diputat al Congrés dels Diputats pel PSC entre 1995 i 1996. Mestre de professió, en acabar la seva activitat política va tornar a l’escola Tomás Viñas de Mataró.

Sense dubte, Remigi Herrero ha estat una d’aquelles persones que deixen petja entre els seus conciutadans.

Com a regidor de cultura el Grup d’Història del Casal  va mantenir-hi una relació molt positiva ja des dels inicis de l’entitat el 1986. Des d’aquella primera entrevista vam poder comptar amb el seu recolzament i, molt especialment, el seu encoratjament a tirar endavant el projecte associatiu i ens acompanyà en més d’una ocasió en les activitats que organitzàrem.

Des del Grup d’Història del Casal lamentem la trista notícia tot guardant-ne un record entranyable i un sincer sentiment de gratitud.

El castell de Burriac acomiada el Museu de Cabrils

El dissabte 14 de desembre de 2019 es va presentar al Museu de Cabrils el llibre titulat: La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. L’acte va comptar amb les intervencions de Laura Bosch, Josep Maria Rovira, Jaume Vellvehí i Joan Francesc Clariana i amb l’assistència d’un nombrós públic.
En el marc de l’acte es va donar a conèixer la lamentable notícia que el Museu-Arxiu de Cabrils tancarà les portes per decisió del govern municipal.
El Museu Municipal de Cabrils, situat a Can Ventura del Vi, fou creat pel Ple de l’Ajuntament el 13 de setembre de 1983 sota la fórmula jurídica d’un organisme autònom local, amb l’objectiu de protegir, documentar, salvaguardar i difondre el patrimoni històric, artístic i cultural del municipi. Fou inaugurat el 19 d’agost de 1984.
En tractar-se d’un dels darrers actes que organitza el Museu Arxiu de Cabrils, des del Grup d’Història del Casal volem agrair les facilitats i la col·laboració donades en la realització d’aquest acte i felicitem els responsables del Museu per la trajectòria i la tasca que han portat a terme des de la institució i els encoratgem a seguir treballant per la recerca, la salvaguarda i la difusió del patrimoni cultural. Unes missions, aquestes, que malgrat el pes de la lògica que obliga les administracions a treballar-hi no sembla que siguin conceptes que es tinguin prou assimilats. Aquest tancament del Museu de Cabrils de ben segur suposarà un empobriment cultural pel poble.

 

Blog del Museu Arxiu de Cabrils

Excavacions arqueològiques al jaciment d’Els Padrets, l’antiga Blanda romana.

Durant el mes de desembre s’estan duent a terme les prospeccions arqueològiques prèvies al projecte de recuperació del jaciment romà d’Els Padrets de Blanes, que donaran pas a les excavacions arqueològiques el proper mes de febrer.

Les primeres prospeccions, començades el dia 2, han confirmat les hipòtesis inicials posant al descobert l’espai que amaga un important nucli urbà consolidat, el de Blanda, la ciutat romana de Blanes. Es tracta de vestigis d’un període situat entre l’any 75 aC i el 50 dC. Blanda és una de les poques ciutats romanes que encara resten per descobrir i estudiar a fons a Catalunya. El fet de tractar-se d’un jaciment a cel obert facilitarà les tasques d’excavació i recuperació de les restes. Els treballs ja havien estat precedits pels realitzats a la dècada del 1970, els únics que fins ara s’havien fet amb cert rigor.

Ara, s’han posat a la llum dos carrers perfectament delimitats per les façanes de diversos habitatges, seguint l’habitual distribució ortogonal romana. També han aparegut alguns fragments d’estris i materials d’ús quotidià i domèstic.

Els treballs formen part del projecte genèric, promogut per l’Ajuntament de Blanes, que inclou tant l’excavació i museïtzació de les restes, com la mateixa estabilització del talús de la penya d’Els Padrets. El projecte compta amb un pressupost total de 615.600 €, i és un dels dos presentats al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat.

(Foto: Ajuntament de Blanes) Més informació aquí

Un estudi sobre la figura i l’obra de Joan Peiró i un estudi sobre la dona treballadora durant el franquisme a Canet de Mar guanyen el 15è premi Thos de batxillerat

El premi convocat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró i la participació en la dotació de la familia Cobo, descendent de Terenci Thos i Codina, arriba enguany a la quinzena edició.

El XVè Premi Terenci Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2017-2018) es va lliurar el divendres 17 de maig en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Peñafort, diada patronal del col·legi d’advocats mataoní. En l’edició d’enguany, els cinc treballs finalistes que hi optaven eren:

Premi literari Helena Jubany “la flama del seu record”, Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, Torró d’autor, l’art que es menja, Les escoles dels nostres avis: Diario general de classe i, finalment, Joan Peiró: un sindicalista per al futur

El jurat, format per Antoni Llamas Mantero, professor del Col·legi  Maristes Valldemia; la Sra. Maria Àngels Jubany, professora de l’Institut d’Ensenyament Secundari Thos i Codina; la Sra. Mercè Colomer, en representació d’Òmnium Maresme, el Sr. Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i com a secretari del Jurat; i el Sr. Julio Naveira, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i president del Jurat va atorgar el premi al treball Joan Peiró: un sindicalista per al futur de Rubén Bracero de l’Institut Damià Campeny de Mataró essent el tutor del treball el professor Juan Ortiz Olmedo.

La recerca parteix de l’interès de l’autor per la història i el moviment obrer i se centra en la figura de l’anarcosindicalista Joan Peiró del qual l’any en què es fa la recerca se’n compleixen 75 del seu afusellament.

No està en la intenció de l’autor descobrir res de nou d’una figura molt estudiada per diversos autors i es marca com a objectiu iniciar una investigació a partir dels propis escrits de Joan Peiró per a conèixer, en profunditat, qui fou i què va dir.

El treball es desenvolupa en sis capítols, tots ells en ordre cronològic, tot teixint una biografia del personatge i, dins de cada capítol, fa subcapítols en ordre als esdeveniments històrics ocorreguts en cada període i en relació a Joan Peiró.

Utilitza sobretot fonts primàries escrites i, també, fonts secundàries i aporta un molt bon recull bibliogràfic i, en l’annex, aporta documents importants per a la comprensió de Peiró.

L’autor, amb el seu treball, diu que vol aconseguir un rigor històric per poder donar una resposta coherent a la pregunta de si es pot aprofitar el pensament de Joan Peiró i la seva evolució ideològica per a fer front als reptes laborals del futur.

En les seves conclusions, explica que, donada la complexitat del personatge i tot el que va escriure i el que ja hi ha publicat sobre ell, ha hagut de desenvolupar molt la seva capacitat de síntesi i també diu que Joan Peiró l’ha sorprès especialment per tres motius: 1r. pel seu estil literari, tot i ser analfabet fins als vint anys, 2n. per la seva ininterrompuda condició proletària i 3r. per la seva personalitat. Conclou que  ha mirat i estudiat el passat, però amb visió de futur, i que, de la mà de Peiró ha hagut de comprendre el significat de conceptes com sindicalisme, anarquisme i anarcosindicalisme que han estat útils per a la defensa de la classe obrera. De manera coherent, veu que es pot idear la construcció d’una societat futura tenint en compte els problemes reals d’avui.

Finalment se suma a la crida a les Corts Valencianes per a què declarin la nul·litat del consell de guerra que va sentenciar l’afusellament de Joan Peiró.

El jurat també ha acordat per unanimitat atorgar un accèssit al treball Llavors no era dolça com ara és la vida. Dona: jornada 24 hores, de Maria Sáncheza de Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar essent la tutora del treball la professora Neus Vergés.

L’autor es marca com a objectiu viure en primera persona el procés de creació literària, posant-se a la pell d’un/a escriptor/a però abans d’escriure la seva història tria un tema i investiga sobre el mateix i en aquest cas ho fa sobre les dones que van treballar a les indústries tèxtils de Canet de Mar.

Així, fa una recerca sobre el naixement i evolució de la indústria tèxtil a Canet de Mar, explica i parla de les indústries tèxtils que hi va haver,  tot destacant la fàbrica Jover, la fàbrica Carbonell Reverter i el naixement de l’escola de teixits de punt de Canet de Mar, fundada per la Mancomunitat de Catalunya a l’any 1922, amb la voluntat del catalanisme polític d’influir sobre la formació professional tècnica .

Segueix el treball analitzant l’evolució de les condicions laborals de les dones treballadores a la indústria tèxtil a Catalunya, tot explicant, entre molts altres aspectes que, al Maresme al 1923, es generava el 63% de la producció tèxtil de Catalunya entre Calella, Canet i Mataró. Això va suposar la incorporació de la dona a la indústria tèxtil que significà l’endarreriment de l’edat del matrimoni, la reducció del nombre de fills per família, l’augment de l’edat amb la qual els infants s’incorporaven a les fàbriques i el creixement de la solteria femenina i, també, que el treball de la dona, en aquells moments, no pot considerar-se una opció personal doncs moltes vegades venia condicionat per les necessitats econòmiques familiars.

Explica, abastament, sobre les dones a la indústria tèxtil i diu que, si bé existien lleis, la realitat era que les dones treballaven perquè es necessitava mà d’obra barata i especialitzada, però la legislació existent permetia que les condicions de les treballadores fossin denigrants cosa que va començar a canviar a partir de la dècada de 1960.

Fa avinent les diferents feines de les dones a les indústries tèxtils: tintoreres, bobinadores, trescanadores, ordidores, teixidores, nuadores, passadores, cosidores, repassadores i polivalents i acaba reconstruint tota la informació recollida amb les vivències de dones treballadores a través dels seus testimonis orals.

Entrevista dones que van viure, en la seva pròpia pell, la indústria tèxtil des de la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939) en endavant; la majoria d’elles superen els 80 anys i fins i tot arriben als 90 i s’enorgulleix de plasmar una part de les seves vides en paper, doncs  contribueix a difondre la seva manera de veure i viure la vida a la fàbrica i a casa.

Els pregunta sobre la seva educació, la religió, els rols femenins i masculins a la societat, els rols laborals a la indústria, l’edat d’iniciació en el món laboral, els contractes, els salaris, els horaris, el dia laborable, les feines domèstiques, el treballar des de casa, l’economia submergida, els infants, l’oci, la solidaritat femenina, les anècdotes i, finalment, sobre un balanç de la seva vida.

Conclou el treball afirmant que viure el procés de creació literària li havia suposat una profunda investigació prèvia dels fets que pretenia reflectir perquè la importància del que volia transmetre requeria l’autenticitat absoluta de les dades. Així, el missatge seria més autèntic i arribaria, no solament a la ment del lector sinó també al seu cor, i creu que ha aconseguit el seu objectiu.

Aporta una extensa bibliografia i webgrafia i, cal destacar l’annex del treball on fa la creació literària de 30 pàgines titulada “Llavors no era dolça com ara és la vida” dedicada a la  Lola, la Paquita, la Cristina, la Teresa, la Conxita, la Carolina i a totes aquelles dones que, des de la valentia i la discreció de la feina ben feta, han facilitat el camí a les dones d’avui on es novel·la com era la vida d’una dona treballadora d’una fàbrica durant la postguerra i sota la dictadura franquista.

L’acte de veredicte i lliurament s’ha celebrat en la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, amb motiu de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.  El premi està dotat amb 750 €. Excepcionalment pot concedir-se un accèssit de 250 €, com ha succeït enguany.

XV Premi Thos. Guanyadors i jurat (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Jurat i guanyadors (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. M. Àngels Jubany glossa els treballs finalistes (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura glossa (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Taula presidencial (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. J. Vellvehí llegeix el veredicte (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Lectura veredicte (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Maria Sanchez recull diploma (fot. ICAM)

XV Premi Thos. J. Naveira, degà de l’ ICAM, lliura l’accèssit a Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez recull l’accèssit (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Consellera de Justícia de la Generalitat lliura premi Thos a Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero recull el premi (fot. E. Llovet)

XV Premi Thos. Professor Juan Ortiz, Institut Damià Campeny, tutor del treball guanyador (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Rubén Bracero (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sanchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Maria Sánchez (fot. ICAM)

XV Premi Thos. Els guanyadors (fot. E. Llovet)

Assemblea anual de l’entitat i eleccions a la junta

El proper dilluns 27 de maig se celebrarà la convocatòria d’enguany de l’Assemblea Ordinària del Grup d’Història del Casal  juntament amb la de l’Extraordinària amb motiu de l’elecció de la segona meitat de la Junta (president i dues vocalies). Els membres de l’entitat que estiguin interessats en presentar candidatura, ho poden fer fins al dia 24 en aquesta adreça de correu, on també es facilitarà tota la informació que es requereixi. L’assemblea se celebrarà a la seu social de l’entitat (c/ Bonaire, 25, 3er pis de Mataró) a les 18,30 h. en primera convocatòria. (Podeu descarregar l’ordre del dia aquí: Convocatoria Assemblea Socis Ord i Extraord 2019).

D’altra banda, durant l’assemblea es lliurarà el carnet de membre del Grup d’Història, recentment renovat a través de l’IRMU i que ofereix interessants avantatges culturals (mes informació i catàleg aquí).

Marta Prevosti, nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Marta Prevosti i Monclús és la nova vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans en relleu de Mariàngela Vilallonga, nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el passat mes de març. Prevosti és membre de l’IEC adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica i ha estat pionera, en l’àmbit estatal, en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana. En relació al Maresme, ha treballat en la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), el jaciment del Morè (Sant Pol de Mar) o l’estudi en curs de la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar). I, entre altres, ha coordinat els treballs d’arqueologia de diverses obres d’autopistes (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7).